La utopia del Senyor Oblit

Què s'amaga sota la dura pedra?

Terra fresca i un tel humit.

Són els cors que ja no bateguen

són els clams que sento a la nit.

Grato l'aire sense esquinçar-lo

robant memòries al Senyor Oblit.

I quan les pedres surin sobre l'aigua

i el mar s'aixequi del seu repòs,

serem estrelles sempre infinites

que brillaran per sempre i per tothom.

Què s'amaga rere la brasa encesa?

Foc que crema el que porto a dins.

Són els ulls dels qui ja no hi veuen

són les veus que sento al meu pit.

Sento l'aire emportar-se els rostres

deixant les ànimes sense delit.