notícies | el problema | infraestimació | què volem | què pots fer | per què ara | qui som
notícies | el problema | infraestimació | què volem | què pots fer | per què ara | qui som
'En aquests moments, a la platja de Badalona, i com cada cop que plou... La manca de dipòsits pluvials i la manca de reparació del col·lector que porta anys rebentat, fan que les aigües residuals desemboquin a la platja.
Més plàstics, contaminació i despreci absolut per la natura'
El vídeo de 23 segons de @PutxiNellii mostrava aigües marrons que fluïen al mar Mediterrani. El problema de les aigües residuals de Badalona es va remenar i es va fer viral.
Els residus humans i animals, el plàstic, els metalls nocius i les escombraries entren regularment a les aigües mediterrànies de Badalona sense que hi hagi gaire enrenou.
Això és un crim contra el medi ambient i s’ha d’aturar.
Durant episodis de pluja el clavegueram de Badalona, antiquat, s'inunda i com a conseqüència es desborda al mar.
Les coses que llencem al vàter (bastons de cotó, tampons, tovalloletes sanitàries, condons ...) acaben al mar. Poden trigar centenars d'anys en descompondre's, i mentre perjudiquen la vida marina.
La manca de capacitat i un disseny rudimentari de clavegueram poden provocar problemes sanitaris. Igualment el provoquen les aigües pluvials que baixen des de la muntanya i recullen diferents tipus de contaminants, com terra, excrements d'animals, metalls, oli i greix (wikipedia, en anglès).
La caca humana a l'aigua posa en perill la salut. Però és biodegradable i per tant es descompon.
Abans de sortir al mar les aigües pluvials recullen escombraries i plàstics. Aquests poden trigar 20, 100, 600 anys a descompondre's.
Aquest procés està explicat en el vídeo sobre gestió d'aigua residual a Badalona (YouTube), 1'40 ", en la campanya #EstemCreantUnMonstre (Sostenible.cat) i en depuració d'aigües residuals (wikipedia).
Hi ha una sèrie de sòls contaminats deixats així per les antigues fàbriques a Badalona que són d'un risc cancerigen alt (La Vanguardia, 2019).
L'Ajuntament ha preferit cimentar aquests sòls en lloc de descontaminar-los. L'article d'Ara.cat compara Badalona amb Txernòbil, lloc d'un dels 2 accidents nuclears més greus al món.
Algunes parcel·les contenen metalls nocius com urani i arsènic que poden filtrar-se a la terra. Per això els 2 paràmetres que analitza Aigua.cat (els bacteris Escherichia coli i enterococ) no ens semblen suficients per a valorar la seguretat de les aigües.
La mala gestió de les escombraries a Badalona està prou documentada a Twitter. També el mal disseny de les papereres fa que, quan hi ha vent fort, les escombraries que la gent ha dipositat a la paperera surten volant i poden acabar al mar.
El clavegueram combinat és un sistema de sanejament on les aigües pluvials i les aigües residuals baixen per la mateixa canonada.
Aquest sistema era l'usat fins a l'època de 1950. Els sistemes moderns utilitzen altres mecanismes on les aigües residuals baixen per col·lectors fins a unes depuradores.
En el cas del clavegueram combinat, durant episodis de pluges el sistema de sanejament pot no tenir capacitat suficient i causar un desbordament de les aigües residuals no depurades (Climate Central).
El desembocament d'aigües residuals al mar a Badalona és un problema complex que requereix solucions complexes i també que les múltiples entitats responsables treballin juntes.
A conseqüència de l'absència de dades i de la trivialització per part d'algunes autoritats i mitjans de comunicació, la contaminació del mar no rep l'atenció adequada.
Si infravalorem els efectes el problema no serà mai una prioritat per a les administracions. I d'aquesta manera el problema es perpetuarà.
No. Aquest problema passa a d'altres poblacions de Catalunya, d'Espanya en general i d'altres països. Notablement França, Espanya i Itàlia són els que contaminen més a Europa, segons la Fundación Aquae. El diari El País va informar que Espanya va ser multada amb 22 milions d'euros per la seva falta de depuració adequada.