Programa

8:45 - 8:55 – Arribada (Aula Magna, Facultat de Geografia, UB, davant del CCCB, al Raval)

8:55 - 9:00 – Presentació: Xavier Fontich (ARLE/UAB) i Dolors Masats (GREIP/UAB)

9:00 - 10:00 – Montserrat Castelló (URL): Escriure per comunicar, comunicar aprenent 

L’escriptura s’aborda sovint com una simple tècnica de comunicació d’idees. Tanmateix, un gran nombre de recerques desenvolupades tant dins com fora de l’àmbit escolar han mostrat que, en realitat, es tracta d’una activitat humana que inclou la comunicació però que va més enllà. L’escriptura té un paper fonamental en la construcció de les idees, gràcies al seu potencial epistèmic, i també en la configuració de la pròpia identitat i en el desenvolupament del raonament crític. En aquesta conferència revisarem alguns dels aspectes clau que cal tenir en compte a l’aula per poder acompanyar els aprenents en aquest procés d’aprenentatge.

10:00 - 11:00 – Daniel Cassany (UPF): Ensenyar a llegir i escriure amb un lloritu a l’aula 

La disseminació rapidíssima de la IAG (intel·ligència artificial generativa) culmina un procés històric d’automatització de l’escriptura i transforma de manera dramàtica moltes pràctiques lletrades corrents, tant dins com fora de l’aula. La màquina d’escriure que és ChatGPT (i d’altres IAG menys conegudes) modifica l’accés als textos, la lectura, la producció de textos i encara l’ensenyament i l’avaluació de l’escriptura i de la resta de disciplines que la usen com a eina educativa. La xerrada farà un repàs d’alguns dels canvis que provoca aquesta arribada, dels resultats de les primeres recerques i de les preguntes que es fan els especialistes en l’àmbit de l’educació del lletrisme.

11:00 - 11:30 – Cafè 

 La tasca del lingüista s’arrela, sens dubte, en la recerca bàsica: descriure, analitzar i explicar el funcionament de les llengües, la seva variació, la seva història i la seva capacitat expressiva. Però aquesta tasca no s’esgota dins la comunitat acadèmica. Tal com va defensar Tuson, el coneixement lingüístic comporta també una responsabilitat pública: contribuir a educar la societat en idees que permetin estimar les llengües, respectar-les i comprendre la increïble diversitat en la unitat que representen. Divulgar no és simplificar, sinó fer accessible el pensament rigorós. És combatre prejudicis lingüístics, desactivar jerarquies artificials entre llengües i parlants, i mostrar que totes les llengües són patrimoni cultural i eina de dignitat humana. En aquest sentit, l’amor i el respecte per les llengües esdevenen també una escola de ciutadania: ens ajuden a construir societats més justes, més obertes i més compromeses amb el respecte a les persones. Aquesta taula rodona vol retre homenatge a una obra i a una manera d’entendre la lingüística com a coneixement, com a compromís i com a servei públic. 

Des dels seus inicis, l’ICE de la UAB ha tingut un paper rellevant en la innovació educativa i en la formació docent. Ha impulsat iniciatives de formació del professorat, ha col·laborat amb escoles i institucions educatives i ha promogut la recerca sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge. Durant l’expansió del sistema educatiu als anys setanta i vuitanta, l’institut es va consolidar com un espai de referència per al desenvolupament professional docent i per a la difusió de pràctiques pedagògiques innovadores.

Actualment, l’ICE continua actuant com a pont entre la universitat i el sistema educatiu. Les seves activitats inclouen la formació permanent del professorat, el suport a la innovació educativa i la col·laboració amb centres i institucions educatives, contribuint així a la millora de les pràctiques docents i al diàleg entre recerca educativa i pràctica.