Dia 3 - dissabte 27 de juny - de 9 a 14 -
Activitats per a docents de primària i secundària
Inscripció gratuïta a través del web de l'ICE de la UAB (més informació properament)
Formació reconeguda pel Departament d'Educació
Programa
8:45-9:00 – Arribada (Aula Magna, Facultat de Geografia, UB, davant del CCCB, el Raval)
9:00 – 10:00 – Montserrat Castelló (Universitat Ramon Llull): Escriure a l'escola
10:00 – 11:00 – Josep Ballester (Universitat de València): L'educació literària
11:00 – 11:30 – Cafè
11:30 – 12:30 – Taula rodona: “El luxe de pensar les llengües: divulgació, compromís i ciutadania - Homenatge a El luxe del llenguatge, de Jesús Tuon, en el 40è aniversari de la seva publicació (1986-2026)”.
Ponents: Luci Nussbaum, Artur Noguerol, Mila Segarra i Amparo Tuson
El llibre El luxe del llenguatge va inaugurar una sèrie extraordinària de volums de divulgació lingüística. Amb una claredat poc habitual, Jesús Tuson va demostrar que pensar les llengües no és un exercici reservat a especialistes, sinó una necessitat col·lectiva d’una societat que vulgui comprendre’s a si mateixa. La tasca del lingüista s’arrela, sens dubte, en la recerca bàsica: descriure, analitzar i explicar el funcionament de les llengües, la seva variació, la seva història i la seva capacitat expressiva. Però aquesta tasca no s’esgota dins la comunitat acadèmica. Tal com va defensar Tuson, el coneixement lingüístic comporta també una responsabilitat pública: contribuir a educar la societat en idees que permetin estimar les llengües, respectar-les i comprendre la increïble diversitat en la unitat que representen. Divulgar no és simplificar, sinó fer accessible el pensament rigorós. És combatre prejudicis lingüístics, desactivar jerarquies artificials entre llengües i parlants, i mostrar que totes les llengües són patrimoni cultural i eina de dignitat humana. En aquest sentit, l’amor i el respecte per les llengües esdevenen també una escola de ciutadania: ens ajuden a construir societats més justes, més obertes i més compromeses amb el respecte a les persones. Aquesta taula rodona vol retre homenatge a una obra i a una manera d’entendre la lingüística com a coneixement, com a compromís i com a servei públic.
12:30 – 14:00 – Ruta litrerària - Neus Real (UAB): “La Barcelona de Mercè Rodoreda".
Les rutes literàries constitueixen experiències que van més enllà del text i que contribueixen a comprendre l’obra literària en tota la seva complexitat i profunditat humana. Recórrer els espais que apareixen en obres clau d’una cultura ens permet prendre més consciència de la rellevància dels contextos social, històric i geogràfic (urbà o rural) per entendre millor els textos. La ruta literària que es proposa se centra en diverses obres de Mercè Rodoreda, amb l’objectiu d’explorar com els espais reals dialoguen amb la construcció literària i contribueixen a enriquir-ne la interpretació.
L’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es va crear a inicis dels anys setanta, encara durant la dictadura franquista. En aquell moment, la creació dels Instituts de Ciències de l’Educació va representar una iniciativa pionera a Espanya destinada a reforçar la relació entre universitats i sistema educatiu i a promoure la modernització de l’ensenyament i de la formació del professorat.
Des dels seus inicis, l’ICE de la UAB ha tingut un paper rellevant en la innovació educativa i en la formació docent. Ha impulsat iniciatives de formació del professorat, ha col·laborat amb escoles i institucions educatives i ha promogut la recerca sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge. Durant l’expansió del sistema educatiu als anys setanta i vuitanta, l’institut es va consolidar com un espai de referència per al desenvolupament professional docent i per a la difusió de pràctiques pedagògiques innovadores.
Actualment, l’ICE continua actuant com a pont entre la universitat i el sistema educatiu. Les seves activitats inclouen la formació permanent del professorat, el suport a la innovació educativa i la col·laboració amb centres i institucions educatives, contribuint així a la millora de les pràctiques docents i al diàleg entre recerca educativa i pràctica.