Dia 3
dissabte 27 de juny - de 9 a 14:30
Els congressistes hi són benvinguts.
Per al púlic docent general, inscripció gratuïta a la web de l'ICE de la UAB (aneu aquí).
Formació reconeguda pel Departament d'Educació.
Programa
8:45 - 8:55 – Arribada (Aula Magna, Facultat de Geografia, UB, davant del CCCB, al Raval)
8:55 - 9:00 – Presentació: Xavier Fontich (ARLE/UAB) i Dolors Masats (GREIP/UAB)
9:00 - 10:00 – Montserrat Castelló (URL): Escriure per comunicar, comunicar aprenent
L’escriptura s’aborda sovint com una simple tècnica de comunicació d’idees. Tanmateix, un gran nombre de recerques desenvolupades tant dins com fora de l’àmbit escolar han mostrat que, en realitat, es tracta d’una activitat humana que inclou la comunicació però que va més enllà. L’escriptura té un paper fonamental en la construcció de les idees, gràcies al seu potencial epistèmic, i també en la configuració de la pròpia identitat i en el desenvolupament del raonament crític. En aquesta conferència revisarem alguns dels aspectes clau que cal tenir en compte a l’aula per poder acompanyar els aprenents en aquest procés d’aprenentatge.
10:00 - 11:00 – Daniel Cassany (UPF): Ensenyar a llegir i escriure amb un lloritu a l’aula
La disseminació rapidíssima de la IAG (intel·ligència artificial generativa) culmina un procés històric d’automatització de l’escriptura i transforma de manera dramàtica moltes pràctiques lletrades corrents, tant dins com fora de l’aula. La màquina d’escriure que és ChatGPT (i d’altres IAG menys conegudes) modifica l’accés als textos, la lectura, la producció de textos i encara l’ensenyament i l’avaluació de l’escriptura i de la resta de disciplines que la usen com a eina educativa. La xerrada farà un repàs d’alguns dels canvis que provoca aquesta arribada, dels resultats de les primeres recerques i de les preguntes que es fan els especialistes en l’àmbit de l’educació del lletrisme.
11:00 - 11:30 – Cafè
11:30 - 12:30 – Taula rodona: “El luxe de pensar les llengües: divulgació, compromís i ciutadania - Homenatge a El luxe del llenguatge, de Jesús Tuson, en el 40è aniversari de la seva publicació (1986-2026)”.
Ponents: Luci Nussbaum, Artur Noguerol, Mila Segarra i Amparo Tuson
El llibre El luxe del llenguatge va inaugurar una sèrie extraordinària de volums de divulgació lingüística. Amb una claredat poc habitual, Jesús Tuson va demostrar que pensar les llengües no és un exercici reservat a especialistes, sinó una necessitat col·lectiva d’una societat que vulgui comprendre’s a si mateixa.
La tasca del lingüista s’arrela, sens dubte, en la recerca bàsica: descriure, analitzar i explicar el funcionament de les llengües, la seva variació, la seva història i la seva capacitat expressiva. Però aquesta tasca no s’esgota dins la comunitat acadèmica. Tal com va defensar Tuson, el coneixement lingüístic comporta també una responsabilitat pública: contribuir a educar la societat en idees que permetin estimar les llengües, respectar-les i comprendre la increïble diversitat en la unitat que representen. Divulgar no és simplificar, sinó fer accessible el pensament rigorós. És combatre prejudicis lingüístics, desactivar jerarquies artificials entre llengües i parlants, i mostrar que totes les llengües són patrimoni cultural i eina de dignitat humana. En aquest sentit, l’amor i el respecte per les llengües esdevenen també una escola de ciutadania: ens ajuden a construir societats més justes, més obertes i més compromeses amb el respecte a les persones. Aquesta taula rodona vol retre homenatge a una obra i a una manera d’entendre la lingüística com a coneixement, com a compromís i com a servei públic.
12:20 – Glòria Bordons (UB): Trencant la imatge divertida de Joan Brossa
Joan Brossa és un poeta força treballat a les aules, especialment als primers nivells. L’enginy dels poemes visuals i dels objectes permet que l’alumnat s’introdueixi en un mon diferent i lúdic. Però Brossa insistí a dir sempre que tota la seva obra era poesia, i únicament afegí algun adjectiu quan es podia crear alguna confusió, com ara poesia escènica o visual. La xerrada se centrarà en la cerca poètica de Brossa i presentarà poemes poc coneguts. A més, es llegirà algun fragment en què el poeta deixà molt clara quina era la seva concepció sobre l’educació.
13:20 - Antoni Rossell (UAB): Cançons de trobadors
-Companho, farai un vers qu'er covinen, Guilhem De Peitieu (1071-1126)
-Lanqand li jorn son lonc en mai, Jaufré Rudel, (c.1113 Blaia - c. 1170)
-Reis glorios, verais lums e clartatz, Giraut de Bornelh (1138-1215)
-Ce fu en mai, Moniot D'arras (...1213-1239...)
-Tartarassa ni voutor Peire Cardenal (1180-1278)
-Can vei la lauzeta mover, Bernart De Ventadorn (...1130-1190)
-La dousa votz ai auzida Bernart De Ventadorn (...1130-1190)
-Kalenda maia, Raimbaut de Vaqueiras (c. 1180-1207)
L’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es va crear a inicis dels anys setanta, encara durant la dictadura franquista. En aquell moment, la creació dels Instituts de Ciències de l’Educació va representar una iniciativa pionera a Espanya destinada a reforçar la relació entre universitats i sistema educatiu i a promoure la modernització de l’ensenyament i de la formació del professorat.
Des dels seus inicis, l’ICE de la UAB ha tingut un paper rellevant en la innovació educativa i en la formació docent. Ha impulsat iniciatives de formació del professorat, ha col·laborat amb escoles i institucions educatives i ha promogut la recerca sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge. Durant l’expansió del sistema educatiu als anys setanta i vuitanta, l’institut es va consolidar com un espai de referència per al desenvolupament professional docent i per a la difusió de pràctiques pedagògiques innovadores.
Actualment, l’ICE continua actuant com a pont entre la universitat i el sistema educatiu. Les seves activitats inclouen la formació permanent del professorat, el suport a la innovació educativa i la col·laboració amb centres i institucions educatives, contribuint així a la millora de les pràctiques docents i al diàleg entre recerca educativa i pràctica.