Stone Tools Project

Director del projecte: Alfons Fíguls

Títol del projecte: Stone tools project

Codi alfanumèric: 2018-STP

Àmbit de recerca: Arqueologia prehistòrica i antropologia de la sal

Investigadors: Jorge Bonache, Fidel Grandia, Judit Pons i Olivier Weller

Petrografia i mineralogia: Fidel Grandia i Judit Pons

Mecànica de les peces lítiques: Jorge Bonache

Anàlisi de les peces lítiques: Alfons Fíguls i Olivier Weller

Introducció

Durant la primera meitat del 6è mil·lenni aC, a occident, l’utillatge dels grups prehistòrics va augmentar amb una nova gamma d’instruments. Dues noves tècniques van acompanyar la domesticació de plantes i animals: la confecció de ceràmica i el poliment de la pedra. A banda de les eines de sílex n’apareixen de pedra polida, que es caracteritzen per la presència d’una vora bisellada i que són obtingudes pel polit de roques dures. La tècnica del poliment va permetre aprofitar una gran varietat de roques. La indústria de pedra polida s’associa a l’aparició de la vida sedentària i les economies productores. Però això no ha de significar que la destral sigui una invenció típicament neolítica, però sí que hi ha una estreta relació entre el neolític i les eines de talar en pedra polida. Les destrals i les aixes són les dues eines bàsiques per desforestar, dues eines fonamentals per garantir que una comunitat pugui desboscar un tros de terra per tal de destinar-lo a l’agricultura o a l’habitatge. Però poden tenir altres utilitats, com la fabricació de recipients de fusta, llevar l’escorça o escorxar animals; i fins i tot la construcció de canoes. Però aquest objecte d’ús comú i, com s’ha dit, indispensable per a les comunitats productores dels seus aliments, també esdevé un element d’ostentació social i sagrat. Com a ús secundari, en alguns casos eren emprades sense mànec i usades com a falques.

És molt sorprenent, malgrat ser un dels elements més comuns en les comunitats neolítiques, no hi ha un mètode arqueològic d’estudi per a la indústria lítica polida. És bastant xocant que s’hagi admès que són eines per a feines relacionades amb el treball amb la fusta o activitats bàsiques quotidianes, sense anar més enllà. Però, podien ser eficaços per a altres activitats productives? Per a ser un útil, cal que aquest objecte sigui emprat (l’ús) i que estigui pensat per a ser utilitzat (la funció). L’eina es crea per a aconseguir una finalitat d’ús, però no ha d’estar prèviament concebuda per a tal. En quant a la funció, les eines estan pensades i preconcebudes per a una feina determinada. Ús i funció no s’han de complir conjuntament. Donada aquesta premissa, la funció de les destrals de pedra polida serien les tasques relacionades amb la fusta; però el seu ús pot tenir altres utilitats, ja que són eines tallants.

Objectius

La manca d’un model concís per a l’estudi de les eines lítiques polides tallants i de percussió porta a plantejar un model metodològic dinàmic que permeti explicar en quines tasques van ser emprades.

L’estudi d’aquestes eines només es pot abordar correctament tenint en compte el seu acoblament amb un sistema sociocultural. Aquest sistema, dinàmic, està compost per la combinació de subsistemes diferents, combinació que li atorga unes característiques concretes i estables, però constantment canviables d’atributs interrelacionables. Un dels subsistemes que formen part de la unitat és l’estructura econòmica, i un dels factors que en forma part d’aquesta estructura és la funció de producció.

Sintèticament s’expressa aquesta relació mitjançant la funció, que dóna la producció [Q] associada a cada nivell d’utilització dels factors productius, treball [L] i capital [K] :

Per tant l’objectiu bàsic i fonamental d’aquest treball és fixar una base teòrica i metodològica per a l’estudi dels múltiples útils lítics mitjançant l’estudi de la mecànica de les eines polides. Es té en compte que a través d’aquesta indústria lítica, s’observa el grau d’adaptació de l’home al medi i les solucions tècniques i culturals. En definitiva, identificar les activitats econòmiques desenvolupades amb aquestes eines i discernir entre aprofitament i/o explotació dels recursos naturals que ofereix l'entorn.

Mètode de treball

Per a Carbonell i Rodríguez, l’instrumental lític ha de ser estudiat des de tres punts de vista diferents:

• El morfopotencial. Es refereix a la capacitat teòrica d’intervenció d’una determinada estructura morfotècnica en els processos de treball, quantificada per la morfologia.

• El morfotècnic. És la materialització d’una determinada tècnica que dóna forma a l’objecte.

• El morfofuncional. Consisteix en la forma concreta en que una estructura morfotècnica i potencial és utilitzada.

La proposta, per a integrar aquests tres punts de vista, per a la comprensió històrica de les eines es fonamenta en 5 aspectes :

1. Anàlisi petrogràfica i de comportament del material

2. Anàlisi morfològica morfomètrica i morfotècnica

3. Anàlisi mecànica-funcional

4. Pràctiques experimentals

5. Quantificació analítica

Model per a la comprensió històrica de les eines lítiques polides

A partir d’aquests 5 aspectes, el model explicatiu que s’utilitza és el de la cadena operativa lítica; és a dir, s’analitzarà el procés des de la localització de la matèria primera fins el final del seu cicle d’ús.

Aquest treball vol anar una mica més enllà de la concepció tradicional d’anàlisi d’aquest material arqueològic. S’introdueixen nous elements d’estudi i de discussió.

Es recorre a la física per a poder estudiar el comportament dels cossos sotmesos a l’acció d’un sistema de forces.

Bibliografia

Aranda, J., & Suñé, J. (2007). Estudi petrogràfic de les eines polides del terme municipal de Cardona (Bages). A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), Prehistoric and Protohistoric Workshop. Cardona 6 de desembre del 2003 (p. 119-126). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Bonache, J. (2007). Aplicación de algoritmos de Clustering a la clasificación del utillaje de piedra pulimentada lítica de Cardona (Cataluña, España). A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), Prehistoric and Protohistoric Workshop, Cardona 6 de desembre del 2003 (p. 135-140). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Fíguls, A. (2013). Assaig metodològic per a l’anàlisi de les eines lítiques mineres de tall i de percussió de la Vall Salina de Cardona (Bages). Bellaterra: Treball fi de Màster, Universitat Autònoma de Barcelona.

Fíguls, A. (2016). Estudi de la cadena operativa de la indústria lítica polida manufacturada en roques metamòrfiques. A A. Fortó, & A. Vidal (Ed.), Comunitats agrícoles al Pirineu. L’ocupació humana a Juberri durant la segona meitat del V mil·lenni cal AC (Feixa del Moro, Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28, Andorra) (p. 161-182). Andorra la Vella: Govern d’Andorra Ministeri de Cultura, Joventut i Esports Departament de Patrimoni Cultural.

Fíguls, A. (2020). Das Vall Salina von Cardona (Katalonien): Abbau anhand mechanischer Methoden während der mittleren Jungsteinzeit 2 in Katalonien (4.200-3.300 v.u.Z.). A T. Stöllner, A. Aali, & N. Bagherpour Kashani, Tod im Salz. Eine archäologische ermittlung in Persien (p. 75-82). Bochum: Nünnerich-Asmus Verlag & Media.

Fíguls, A. (2021). L’explotació del Salí cardoní i l’influx a les comunitats del Neolític mig ple establertes en la Depressió Central Catalana, Prepirineu Central català i Pirineu andorrà. Bellaterra: Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

Fíguls, A. (En premsa). Salt mining using lithic tool. A 3rd International Congress on the Anthropology of Salt. Vitoria: Añanako Gatz Harana Fundazioa/ Fundación Valle Salado de Añana.

Fíguls, A., & Bonache, J. (1997). Estudi del material lític del Museu de Sal Josep Arnau (Cardona, Bages). A XXXIX Assemblea intercomarcal d’estudiosos. Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994 (p. 143-162). Cardona: Foment Cardoní-Patronat Municipal de Museus de Cardona.

Fíguls, A., & Weller, O. (2006). La primera explotación minera de sal gema de Europa: "La Vall Salina" de Cardona (Barcelona). A I. Rábano, & J. M. Mata-Perelló (Ed.), Patrimonio geológico y minero: su caracterización y puesta en valor. Vo Congreso Internacional sobre patrimonio geológico y minero, St Corneli-Cercs, 2004. (p. 103-116). Madrid: Instituto Geológico y Minero de España (IGME).

Fíguls, A., & Weller, O. (2008a). La primera explotación minera de sal gema de Europa (4500-3500 B.C.). La “Muntanya de Sal” y la “Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España). A B. Castellón (Ed.), Sal y Salinas: Un Gusto Ancestral (Vol. 51, p. 19-29). México: Diario de Campo (Instituto Nacional de Antropología e Historia).

Fíguls, A., & Weller, O. (2008b). La minería de la sal durante el Neolítico medio en la Vall Salina de Cardona (Bages, Catalunya). Tecnología, producción, utillaje lítico y prácticas experimentales. A M. S. Hernández, J. A. Soler, & J. A. López (Ed.), IV Congreso del Neolítico Peninsular, 27-30 de noviembre de 2006 (Vol. II, p. 184-192). Alacant: MARQ. Diputación Provincial de Alicante.

Fíguls, A., Bonache, J., Aranda, J., Suñé, J., Vendrell, M., González, J., . . . Sanz, J. (2007a). Neolithic exploitation of halite salt at the Saline Valley of Cardona Catalonia, Spain. A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), 1a Trobada internacional d'arqueologia envers l'explotació de la sal a la prehistòria i protohistòria. Cardona, 2003 (p. 181-200). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Fíguls, A., Grandia, F., Weller, O., Aranda, J., Rossy, M., & Darboux, J.-R. (2010). Introducción al estudio de la industria lítica pulimentada del “Solsonià” (4500-3500 BC): Estudio de la materia prima y su origen. La “Vall Salina” de Cardona y la minería de la sal. A S. Domínguez-Bella, J. Ramos, J. M. Gutiérrez, & M. Pérez (Ed.), Minerales y rocas en las sociedades de la prehistoria (p. 199-213). Cádiz: Ed. Grupo HUM-440, Universidad de Cádiz.

Fíguls, A., Grandia, F., Weller, O., Lanaspa, R. M., & González, J. (2013). Estudi de la potencialitat del riu Segre en la cadena operativa de la indústria lítica polida del neolític mitjà. A L. Fàbregas (Ed.), 3r col·loqui d’Arqueologia d’Odèn [el Solsonès] Darreres investigacions al Pre-pirineu lleidatà 2009-2011 (p. 27-34). Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Fíguls, A., Reschreiter, H., & Kowarik, K. (En premsa). Research on the use of Hallstatt's stone axes: Study of mechanics. A M. Alexianu, R. Curca, O. Weller, & A. Dumas, First International Congress on the Anthropology of Salt 20–24 August 2015 “Al. I. Cuza” University of Iași. Iași: University of Iași.

Fíguls, A., Vaquer, J., Weller, O., & Grandia, F. (2018). Taller manufacturer d’indústria lítica polida metamòrfica a Juberri destinada a l’abastiment i a l’intercanvi dins dels canals de distribució nord-sud. A G. G. Remolins (Ed.), Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus (p. 291-325). Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya (Col·lecció: Monografies del MAC, 50).

Fíguls, A., Weller, O., & Grandia, F. (2011a). La Vall Salina de Cardona: los orígenes de la minería de la sal gema y las transformaciones socioeconómicas en las comunidades del neolítico medio catalán. A F. J. Abarquero, & E. Guerra (Ed.), Los yacimientos de Villafáfila (Zamora) en el marco de las explotaciones salineras de la prehistoria europea (p. 49-83). Valladolid: Junta de Castilla y León.

Fíguls, A., Weller, O., Bonache, J., & González, J. (2007b). El método de producción minera durante el neolítico medio en la “Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España). Estudio del utillaje lítico y prácticas experimentales de explotación minera. A N. Morère (Ed.), Las salinas y la sal de interior en la historia: economía, medio ambiente y sociedad. Inland salt works and salt history: economy, enviroment and society (Vol. I, p. 73-98). Madrid: Universidad Rey Juan Carlos – Editorial Dykinson.

Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., Bonache, J., González, J., & Lanaspa, R. M. (2013). La Primera Explotación Minera de la Sal Gema: La Vall Salina de Cardona (Cataluña, España) The First Mining Exploitation of Rock Salt: The "Vall Salina" of Cardona (Catalonia, Spain). Chungara, Revista de Antropología Chilena, 45(1), 177-195.

Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., González, J., & Bonache, J. (2010). La indústria lítica polida del Solsonià: estudi de la matèria primera, distribució de les eines polides i intercanvi a la Depressió Central Catalana i Prepirineu central català durant el neolític mitjà a Catalunya. A L. Fàbregas (Ed.), 2n Col·loqui d'Arqueologia d'Odèn. Home i Territori. Darreres investigacions al Prepirineu lleidatà 2006-2008 (p. 29-38). Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., González, J., & Bonache, J. (2011b). La primera explotació minera de sal gemma: la Vall Salina de Cardona (Bages). A Tribuna d’Arqueologia 2009-2010 (p. 85-111). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Weller, O., & Fíguls, A. (2006). Première extraction de sel minier : place et rôle du sel de Cardona dans le Néolithique moyen catalan (4200-3500 avant J.-C.). Les Cahiers du Sel(19), 17-26.

Weller, O., & Fíguls, A. (2006). Première extraction de sel minier: place et rôle du sel de Cardona dans le Néolithique moyen catalan (4200-3500 avant J.-C.). Les Cahiers du Sel(19), 17-26.

Weller, O., & Fíguls, A. (2007). Première exploitation de sel gemme en Europe: organisation et enjeux socio-économiques au Néolithique moyen autour de La Muntanya de Sal de Cardona (Catalogne). A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), 1a Trobada internacional d'arqueologia envers l'explotació de la sal a la prehistòria i protohistòria. Cardona, 6-8 de desembre del 2003 (p. 201-219). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Weller, O., & Fíguls, A. (2008). Première extraction de sel minier: place et rôle du sel de Cardona dans les échanges communautaires du Néolithique moyen catalan. A M. S. Hernández, J. A. Soler, & J. A. López (Ed.), IV Congreso del Neolítico Peninsular, 27-30 de noviembre de 2006 (Vol. I, p. 353-360). Alacant: MARQ. Diputación Provincial de Alicante.

Weller, O., & Fíguls, A. (2010). Las herramientas líticas del Solsonià: distribución de los útiles de corneana e intercambios durante el neolítico medio catalán". La “Vall Salina” de Cardona y la minería de la sal. A S. Domínguez-Bella, J. Ramos, J. M. Gutiérrez, & M. Pérez (Ed.), Minerales y rocas en las sociedades de la prehistoria (p. 214-223). Cádiz: Ed. Grupo HUM-440, Universidad de Cádiz.

Weller, O., & Fíguls, A. (2012). Los intercambios a media y larga distancia y el rol de la sal en el Neolítico medio en el Altiplano y Prepirineo central catalán. A M. Borrell, F. Borell, J. Bosch, X. Clop, & M. Molist (Ed.), Xarxes al neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII-III mil·lenni aC) (Rubricatum, 5 ed., p. 201-211). Gavà: Museu de Gavà.

Weller, O., & Fíguls, A. (2013). Die erste Steinsalzgewinnung Europas und der Tauschhandel als wirtschaftlicher Dynamisierer der mittleren Jungsteinzeit in Katalonien. Archäologisches Korrespondenzblatt, 43(2), 159-173.

Weller, O., Fíguls, A., & Grandia, F. (2007). Première carrière de sel gemme européenne : le Vall Salina à Cardona Catalogne, Espagne. Technologie, minéralogie et pétrologie de l’outillage lithique. A Dumitroaia G., D. Monah, O. Weller, & J. Chapman (Ed.), L'exploitation du sel à travers le temps. Actes du colloque international de Piatra Neamt. Roumanie, 21-24 octobre 2004 (p. 115-134). Piatra Neamt: Muzeu Piatra Neamt.

Google Sites

Report abuse