Experimental salt archaeology project

"Una analogia és uniforme quan en el procés amb el passat i el present són idèntics" (Lammers-Keijsers)

Director del projecte: Alfons Fíguls

Títol del projecte: Experimental salt archaeology project

Codi alfanumèric: 2018-ESAP

Àmbit de recerca: Antropologia de la sal i arqueologia experimental

Investigadors: Fidel Grandia, Judit Pons i Mercè Vendrell.

Presentació

La feina de l’historiador és intentar descobrir i comprendre l’home en el seu temps i el seu entorn. L’Arqueologia Experimental és una font indispensable d’informació en la investigació de la Prehistòria, tan important com pot ser la pròpia etnoarqueologia, la paleontologia o qualsevol altra disciplina lligada a la Prehistòria. Però, la justificació de l’ús de l’experimentació en la ciència en general es troba en el supòsit que els processos tècnics es poden replicar i sempre segueixen les mateixes lleis naturals. Aquest concepte implica la suposició que els processos no canvien amb el temps. Cada causa tindrà la mateixa conseqüència, si aquestes es realitzen en el present o en el passat. En una situació ideal, s’ha de ser capaç d’adquirir coneixements sobre els aspectes tecnològics i funcionals de les societats del passat pels processos de replicació i cultura material en el experiments. Es podria argumentar que els experiments (i els seus resultats) en si mateixes constitueixen la relació de semblança entre el passat i l’experiment per algunes característiques comunes que s’aplica a les dades arqueològiques.

L’empirisme té un paper essencial per a donar respostes sobre el què?, per què?, on? i quan?. L’experimentació es basa en preparar un test científic, un model de contrastació d’hipòtesis de forma rigorosa que s’admeti la seva validesa. S’ha de contrastar de manera experimental els processos tècnics compatibles amb la tecnologia imperant en la fase cronològica i social que s’estudia, per la qual cosa l’experimentació comporta un procés. Això vol dir que si es pretén esbrinar com es va poder explotar durant el Neolític els afloraments d’halita del Salí cardoní, cal d’establir un procediment de treball en aquest cas la determinació de les tècniques i instruments utilitzats en l’explotació i la producció. Tal com assenyala Eudald Carbonell, “la tecnologia és el principal motor de desenvolupament espai-temporal. La tecnologia permet l’acceleració d’aquestes dues dimensions”.

Es pot definir producció des de tres punts de vista: l’econòmic , el funcionari-utilitzari i el tècnic. En aquest cas interessa el tècnic, ja que és la combinació dels factors de producció basada en l’observació i el seguiments d’uns processos definits prèviament, amb la finalitat d’obtenir un bé.

Si un experiment s’ha de plantejar a partir dels resultats-objectius d’una activitat arqueològica i, a l’hora, que admeti la validesa de forma rigorosa, per a fases del Neolític, d’un procés tècnic desenvolupat en l’actualitat, el punt de partida és resoldre com es realitzà el procés de producció.

Segons la investigadora holandesa d’Yvonne Lammers-Keijsers , per a donar-li la validesa que es pretén, es poden fer dos tipus d’experiments:

• Experiments generalitzats o experiments d’hipòtesis de formació. També poden ser considerats com una espècie de pre-prova en la qual un tracta d’obtenir el control sobre els diversos factors que juguen un paper en l’experiment final.

• Els experiments orientats cap als problemes o experiments de prova d’hipòtesis s’han de dur a terme quan no tenen un equivalent.

La Vall Salina

Quan ho apliquem a l’explotació històrica de la sal cardonina, per l’absència d’evidències de galeries mineres i pels estudis històrics, se sap que el “sistema d’explotació tradicional” era amb pics i aixades, a cel per mitjà de terrasses d’explotació. Aquest mètode tan simple permetia arrancar l’halita sense gaires dificultats i amb molt pocs costos. És un mètode senzill i amb molt pocs costos. Abans d’obrir els talls per a extreure la sal, calia fer uns treballs preparatoris consistents en treure la coberta que cobria la sal. Aquest sistema documentat al llarg de la història, presenta pocs canvis i es practicà fins les reformes que introduí l’enginyer Viader l’any 1903, amb l’explotació subterrània (Mina del Duc).

Bibliografia

Fíguls, A. (1997). Sant-Ponç-Arqueologia Experimental: una aproximació al Grup de Sepulcres en cista des de l'experiment provocat. A XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Cardona 22 i 23 d'octubre de 1994 (Vol. I, p. 123-142). Foment Cardoní-Patronat Municipal de Museus de Cardona.

Fíguls, A., & Weller, O. (2008). La minería de la sal durante el Neolítico medio en la Vall Salina de Cardona (Bages, Catalunya). Tecnología, producción, utillaje lítico y prácticas experimentales. A M. S. Hernández, J. A. Soler, & J. A. López (Ed.), IV Congreso del Neolítico Peninsular, 27-30 de noviembre de 2006 (Vol. II, p. 184-192). Alacant: MARQ. Diputación Provincial de Alicante.

Fíguls, A., Weller, O., Bonache, J., & González, J. (2007). El método de producción minera durante el neolítico medio en la “Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España). Estudio del utillaje lítico y prácticas experimentales de explotación minera. A N. Morère (Ed.), Las salinas y la sal de interior en la historia: economía, medio ambiente y sociedad. Inland salt works and salt history: economy, enviroment and society (Vol. I, p. 73-98). Madrid: Universidad Rey Juan Carlos – Editorial Dykinson.