Sal Cardonensis Project

Directors del projecte: Alfons Fíguls i Olivier Weller

Títol del projecte: Sal Cardonensis Project

Codi alfanumèric: 2018-SCP

Àmbit de recerca: Antropologia de la sal

Investigadors: Agustín Fuentes, Fidel Grandia, Katia Hueso, Aitor Henestrosa, Mireia Martínez, Judit Pons, Thomas Xaver Schuhmacher, Raül Segarra i Mercè Vendrell.

Prehistòria: Alfons Fíguls, Thomas Xaver Schuhmacher, Olivier Weller

Protohistòria i Història Antiga: Mireia Martínez i Raül Segarra

Edat Mitjana: Ferran Ruz

Història Moderna i Contemporània: Agustín Fuentes i Aitor Henestrosa

Eines SIG: Judit Pons

Geologia: Fidel Grandia

Biologia: Mercè Vendrell

El nom de Sal Cardonensis Project és la combinació de les dues llengües franques per excel·lència: el llatí i l'anglès. És un projecte a llarg termini, a 10 anys.

Objectius del projecte

El principal objectiu del projecte és estudiar els efectes que ha generat el flux circular de la sal cardonina al llarg de la història. És una investigació de les relacions socials i econòmiques que s’estableixen a partir dels participants en l’activitat econòmica relacionada amb la sal. Ho plantegem a partir d’un flux circular molt senzill i aplicable a cada període històric.

Partim de l’explotació de sal (producció) i l’output d’un bé econòmic de múltiples aplicacions com és la sal que arriba als consumidors, els quals gràcies als seus béns econòmics faciliten la xarxa d’intercanvis o comercials.

L'antropologia de la sal

Des de l’any 2012, el Dr. Marius Alexianu de la Universitat Alexandru Ioan Cuza (Iasi, Romania) planteja la necessitat de crear una nova disciplina: l’antropologia de la sal. El Dr. Alexianu vol anar més més enllà de l’arqueologia, la història, l’etnologia i la lingüística, planteja que hi ha una infinitat de disciplines que tenen com a objecte de l’estudi el clorur sòdic. Proposa sobrepassar les ciències socials o humanistes i argumenta que la seva experiència amb d’altres disciplines com la geografia, la geologia, la química i la medicina l’han fet descobrir d’altres aspectes que es complementen perfectament en l’estudi de la sal i la humanitat.

Tot plegat, des d’una òptica el més àmplia possible, no com a una exigència, sinó com a una necessitat generada per una realitat incontestable: la sal és el mineral que ha condicionat més la vida humana, des dels aspectes materials a les qüestions espirituals.

Proposta del Dr. Marius Alexianu

La Vall Salina

La Vall Salina és un jaciment miner i arqueològic, excepcional i singular, que ocupa 130 hectàrees en el qual aflora un diapir salí conegut com la Muntanya de Sal. Aquesta vall es troba encaixada entre el nucli urbà de Cardona, al nord, i la Serra de la Sal, al sud. En l'extrem sud-oest s'alça la Muntanya de Sal i al nord-est el riu Cardener. Aquesta vall es troba dividida pel turó de Sant Onofre; considerant-se que no n’hi ha una sinó dues i cadascuna d'elles presenta peculiaritats pròpies.

Vall Salina de Cardona. Els cercles representen els afloraments salins.

L'activitat econòmica

Des del fa uns 6500 anys, l’home ha explotat gairebé ininterrompudament l’halita que aflora al Salí, primer mitjançant una explotació preindustrial a l’aire lliure per convertir-se en una activitat industrial a partir de l’obertura del Pou del Duc, la primera mina de sal subterrània, oberta entre 1902 i 1905.

El sistema de producció va des de l’explotació dels recursos de propietat comuna fa 6500 anys a un sistema d’operació controlada des finals del Neolític-Calcolític fins l’actualitat. La presència d’elements no miners, de cuina i constructius confirmaria, a falta d’estructures d’habitació, l’ocupació i control de l’explotació d’halita per part de determinades comunitats des del neolític final.

A la Vall Salina, hi ha una concentració de sal gemma, silvinita, carnal·lita i guix, que en funció del període històric han suscitat un interès econòmic intrínsec. Tanmateix, partim del supòsit de la teoria del valor-utilitat, en la qual es centra tota l’anàlisi econòmica entorn del fenomen de l’intercanvi, sent aquest el mecanisme econòmic mitjançant el qual se satisfan les necessitats, i les mercaderies intercanviades ho són com a objectes útils per a la seva satisfacció.

Si les operacions d’intercanvi tenen un paper estratègic i dinàmic, que permeten l’especialització i el millor aprofitament dels recursos disponibles , la visió que tenim, a partir de les dades objectives, de la prehistòria de Cardona és que la sal va tenir un paper fonamental per poder satisfer les necessitats pròpies de l’activitat productiva: els béns de capital (destrals de pedra metamòrfica i de bronze) i les necessitats socials, com ho demostraria la presencia d’una destral de jadeïta i la punta de llança de La Roqueta.

Creiem que la necessitat de la sal per al consum humà, animal i com a “útil-valor” va ser un dinamitzador econòmic i demogràfic al llarg de la història. L’anàlisi del poblament a partir del Neolític i de la xarxa d’intercanvis, demostra que els nivells demogràfics i econòmics van ser més significants al voltant de la Muntanya de Sal que en d’altres indrets de l’interior de Catalunya.

L’activitat productiva i d’intercanvi/comercialització, considerem que va ser important des del Neolític fins el 1716, quan amb el Decret de Nova Planta s’establí el monopoli reial de la sal. Es reactivà l’activitat productiva i de comercialització a partir del 1870 fins el 1991; sent el punt més àlgid els darrers 61 anys amb gairebé 38 milions de tones de mineral.

La Vall Salina és un excepcional jaciment on discorren 6500 anys de la mineria de la sal. Representa a la vegada l’únic jaciment de sal gemma d’Europa occidental accessible directament des de la pròpia superfície, com també l’explotació d’halita més antiga d’Europa.

Recomanacions

Bibliografia

Aranda, J., & Suñé, J. (2007). Estudi petrogràfic de les eines polides del terme municipal de Cardona (Bages). A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), Prehistoric and Protohistoric Workshop. Cardona 6 de desembre del 2003 (p. 119-126). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Bonache, J. (2007). Aplicación de algoritmos de Clustering a la clasificación del utillaje de piedra pulimentada lítica de Cardona (Cataluña, España). A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), Prehistoric and Protohistoric Workshop, Cardona 6 de desembre del 2003 (p. 135-140). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Fíguls, A. (1989). Aproximació a l'entorn arqueològic de la Vall Salina: la interacció amb el medi. Butlletí del Patronat Municipal de Museus de Cardona(6), 15-23.

Fíguls, A. (2004). El projecte arqueològic: Recuperació dels menhirs i els sepulcres neolítics i megalítics del terme municipal de Cardona Bages: La prospecció a la vall de Coma, Cap del Pont, Planès i Pla de Bergús. A M. Genera (Ed.), Actes de les Jornades d’arqueologia i paleontologia 2001. Comarques de Barcelona (p. 187-203). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fíguls, A. (2013). Assaig metodològic per a l’anàlisi de les eines lítiques mineres de tall i de percussió de la Vall Salina de Cardona (Bages). Bellaterra: Treball fi de Màster, Universitat Autònoma de Barcelona.

Fíguls, A. (2020). Das Vall Salina von Cardona (Katalonien): Abbau anhand mechanischer Methoden während der mittleren Jungsteinzeit 2 in Katalonien (4.200-3.300 v.u.Z.). A T. Stöllner, A. Aali, & N. Bagherpour Kashani, Tod im Salz. Eine archäologische ermittlung in Persien (p. 75-82). Bochum: Nünnerich-Asmus Verlag & Media.

Fíguls, A. (2021). L’explotació del Salí cardoní i l’influx a les comunitats del Neolític mig ple establertes en la Depressió Central Catalana, Prepirineu Central català i Pirineu andorrà. Bellaterra: Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

Fíguls, A. (En premsa). Salt mining using lithic tool. A 3rd International Congress on the Anthropology of Salt. Vitoria: Añanako Gatz Harana Fundazioa/ Fundación Valle Salado de Añana.

Fíguls, A., & Bonache, J. (1997). Estudi del material lític del Museu de Sal Josep Arnau (Cardona, Bages). A XXXIX Assemblea intercomarcal d’estudiosos. Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994 (p. 143-162). Cardona: Foment Cardoní-Patronat Municipal de Museus de Cardona.

Fíguls, A., & Weller, O. (2006). La primera explotación minera de sal gema de Europa: "La Vall Salina" de Cardona (Barcelona). A I. Rábano, & J. M. Mata-Perelló (Ed.), Patrimonio geológico y minero: su caracterización y puesta en valor. Vo Congreso Internacional sobre patrimonio geológico y minero, St Corneli-Cercs, 2004. (p. 103-116). Madrid: Instituto Geológico y Minero de España (IGME).

Fíguls, A., & Weller, O. (2008). La primera explotación minera de sal gema de Europa (4500-3500 B.C.). La “Muntanya de Sal” y la “Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España). A B. Castellón (Ed.), Sal y Salinas: Un Gusto Ancestral (Vol. 51, p. 19-29). México: Diario de Campo (Instituto Nacional de Antropología e Historia).

Fíguls, A., & Weller, O. (2008). La minería de la sal durante el Neolítico medio en la Vall Salina de Cardona (Bages, Catalunya). Tecnología, producción, utillaje lítico y prácticas experimentales. A M. S. Hernández, J. A. Soler, & J. A. López (Ed.), IV Congreso del Neolítico Peninsular, 27-30 de noviembre de 2006 (Vol. II, p. 184-192). Alacant: MARQ. Diputación Provincial de Alicante.

Fíguls, A., Bonache, J., Aranda, J., Suñé, J., Vendrell, M., González, J., . . . Sanz, J. (2007a). Neolithic exploitation of halite salt at the Saline Valley of Cardona Catalonia, Spain. A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), 1a Trobada internacional d'arqueologia envers l'explotació de la sal a la prehistòria i protohistòria. Cardona, 2003 (p. 181-200). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Fíguls, A., Weller, O., & Grandia, F. (2011a). La Vall Salina de Cardona: los orígenes de la minería de la sal gema y las transformaciones socioeconómicas en las comunidades del neolítico medio catalán. A F. J. Abarquero, & E. Guerra (Ed.), Los yacimientos de Villafáfila (Zamora) en el marco de las explotaciones salineras de la prehistoria europea (p. 49-83). Valladolid: Junta de Castilla y León.

Fíguls, A., Weller, O., Bonache, J., & González, J. (2007b). El método de producción minera durante el neolítico medio en la “Vall Salina” de Cardona (Cataluña, España). Estudio del utillaje lítico y prácticas experimentales de explotación minera. A N. Morère (Ed.), Las salinas y la sal de interior en la historia: economía, medio ambiente y sociedad. Inland salt works and salt history: economy, enviroment and society (Vol. I, p. 73-98). Madrid: Universidad Rey Juan Carlos – Editorial Dykinson.

Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., Bonache, J., González, J., & Lanaspa, R. M. (2013). La Primera Explotación Minera de la Sal Gema: La Vall Salina de Cardona (Cataluña, España) The First Mining Exploitation of Rock Salt: The "Vall Salina" of Cardona (Catalonia, Spain). Chungara, Revista de Antropología Chilena, 45(1), 177-195.

Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., González, J., & Bonache, J. (2010). La indústria lítica polida del Solsonià: estudi de la matèria primera, distribució de les eines polides i intercanvi a la Depressió Central Catalana i Prepirineu central català durant el neolític mitjà a Catalunya. A L. Fàbregas (Ed.), 2n Col·loqui d'Arqueologia d'Odèn. Home i Territori. Darreres investigacions al Prepirineu lleidatà 2006-2008 (p. 29-38). Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Fíguls, A., Weller, O., Grandia, F., González, J., & Bonache, J. (2011b). La primera explotació minera de sal gemma: la Vall Salina de Cardona (Bages). A Tribuna d’Arqueologia 2009-2010 (p. 85-111). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Fíguls, A., Weller, O., Schuhmacher , T., Martínez, M., Segarra, R., Lanaspa, R., . . . Henestrosa, A. (En premsa). The Vall Salina: more than 6500 years of halite exploitation. Cardona, the salt of history. A M. Alexianu, R. Curca, O. Weller, & A. Dumas, First International Congress on the Anthropology of Salt. 20–24 August 2015 “Al. I. Cuza” University of Iași. Iași: University of Iași.

Fuentes, A. (2001). L'activitat productora de la sal a la Cardona contemporània (s. XIX-XX). A E. Barrera, & A. Serena (Ed.), La sal (p. 67-75). Cardona: Patronat Municipal de Museus de Cardona.

Grandia, F. (2007). Introducció a la geologia de la formació salina de Cardona. A A. Fíguls, & Weller, O. (Ed.), 1a Trobada internacional d'arqueologia envers l'explotació de la sal a la prehistòria i protohistòria (p. 19-24). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Pons, J., & Fíguls, A. (en premsa). Topography and toponymy of Vall Salina of Cardona. An approach to a singular space. A 3rd International Congress on the Anthropology of Salt. Vitoria: Añanako Gatz Harana Fundazioa/ Fundación Valle Salado de Añana.

Schuhmacher, T. X., & Fíguls, A. (2007). Una punta de lanza de Cardona (Bages, Barcelona). A A. Fíguls, & O. Weller, Prehistoric and Protohistoric Workshop. Cardona, 6 de desembre del 2003 (p. 19-36). Cardona: Archæologia Cardonensis II Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Vendrell, M. (2001). Estudi florístic a l'entorn de la Muntanya de Sal. A E. Barrera, & A. Serena (Ed.), La sal (p. 101-111). Cardona: Patronat Municipal de Museus de Cardona.

Vendrell, M. (En premsa). Landscape sequence of Vall Salina of Cardona: from the potential vegetation to the current vegetation. Halophyte species. A 3rd International Congress on the Anthropology of Salt. Vitoria: Añanako Gatz Harana Fundazioa/ Fundación Valle Salado de Añana.

Weller, O., & Fíguls, A. (2006). Première extraction de sel minier : place et rôle du sel de Cardona dans le Néolithique moyen catalan (4200-3500 avant J.-C.). Les Cahiers du Sel(19), 17-26.

Weller, O., & Fíguls, A. (2006). Première extraction de sel minier: place et rôle du sel de Cardona dans le Néolithique moyen catalan (4200-3500 avant J.-C.). Les Cahiers du Sel(19), 17-26.

Weller, O., & Fíguls, A. (2007). L'intercanvi com a dinamitzador econòmic del Neolític mitjà a Catalunya i la primera explotació minera de sal gemma d'Europa: la vall Salina de Cardona (Barcelona). Cota Zero(22), 101-111.

Weller, O., & Fíguls, A. (2007). Première exploitation de sel gemme en Europe: organisation et enjeux socio-économiques au Néolithique moyen autour de La Muntanya de Sal de Cardona (Catalogne). A A. Fíguls, & O. Weller (Ed.), 1a Trobada internacional d'arqueologia envers l'explotació de la sal a la prehistòria i protohistòria. Cardona, 6-8 de desembre del 2003 (p. 201-219). Cardona: Institut de recerques envers la Cultura (IREC).

Weller, O., & Fíguls, A. (2008). Première extraction de sel minier: place et rôle du sel de Cardona dans les échanges communautaires du Néolithique moyen catalan. A M. S. Hernández, J. A. Soler, & J. A. López (Ed.), IV Congreso del Neolítico Peninsular, 27-30 de noviembre de 2006 (Vol. I, p. 353-360). Alacant: MARQ. Diputación Provincial de Alicante.

Weller, O., & Fíguls, A. (2010). Las herramientas líticas del Solsonià: distribución de los útiles de corneana e intercambios durante el neolítico medio catalán". La “Vall Salina” de Cardona y la minería de la sal. A S. Domínguez-Bella, J. Ramos, J. M. Gutiérrez, & M. Pérez (Ed.), Minerales y rocas en las sociedades de la prehistoria (p. 214-223). Cádiz: Ed. Grupo HUM-440, Universidad de Cádiz.

Weller, O., & Fíguls, A. (2012). Los intercambios a media y larga distancia y el rol de la sal en el Neolítico medio en el Altiplano y Prepirineo central catalán. A M. Borrell, F. Borell, J. Bosch, X. Clop, & M. Molist (Ed.), Xarxes al neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII-III mil·lenni aC) (Rubricatum, 5 ed., p. 201-211). Gavà: Museu de Gavà.

Weller, O., & Fíguls, A. (2013). Die erste Steinsalzgewinnung Europas und der Tauschhandel als wirtschaftlicher Dynamisierer der mittleren Jungsteinzeit in Katalonien. Archäologisches Korrespondenzblatt, 43(2), 159-173.

Weller, O., Fíguls, A., & Grandia, F. (2007). Première carrière de sel gemme européenne : le Vall Salina à Cardona Catalogne, Espagne. Technologie, minéralogie et pétrologie de l’outillage lithique. A Dumitroaia G., D. Monah, O. Weller, & J. Chapman (Ed.), L'exploitation du sel à travers le temps. Actes du colloque international de Piatra Neamt. Roumanie, 21-24 octobre 2004 (p. 115-134). Piatra Neamt: Muzeu Piatra Neamt.

Amb la col·laboració:

Google Sites

Report abuse