Gimp 3

Les opcions que vénen per defecte són les que veieu a la imatge, i són les que fan que l'espai de treball s'assembli més a un full. Però quan es treballa amb un programa és bo conèixer-ne les diferents possibilitats, perquè afavoreix fer la feina d'una manera més còmoda, més agradable i amb menys temps. Ara en veureu algunes.

De vegades, ja n'hi ha prou de fer una acció concreta amb un programa, perquè ja es domina i ja sembla que dóna bons resultats. Però cal investigar més per saber si hi ha alguna forma més entenedora, fàcil i encertada. Per exemple, si voleu dibuixar una rodona a una alçada del full, ho podeu fer a ull, i fer-ho força bé, però si descobriu que el programa té unes pautes per posar a la pantalla i que en el resultat final no es veuen, val la pena de fer-les servir.

Les opcions d'Ampliació que ara veureu fan referència únicament a la mida en què es veu la imatge en pantalla, no a la mida real de la imatge.

Es pot confondre aquesta ampliació de vista amb una ampliació real de l'arxiu; aquesta última ampliació s'anomena escalar, perquè fa referència al canvi d'escala.

Un cop desplegueu el menú Visualitza | Ampliació (100%), podeu canviar la vista de la imatge, de manera que es vegi més gran o més petita.

Podeu triar l'escala o percentatge amb què voleu que es visualitzi la imatge, o bé una de les opcions de les lupes:

• • Redueix

  • Amplia

  • Ajusta com a molt a la finestra

  • Omple a la finestra

Obriu una imatge, de mida 450 píxels d'amplada, i maximitzeu la pantalla; deduïu després quina diferència hi ha entre les dues darreres opcions.

Altres opcions del menú Visualitza són "Ajusta a la finestra" i "Pantalla completa". Proveu-les. Per sortir de la pantalla completa, quan us quedeu sense menús, heu de clicar la tecla Esc del teclat per tornar a la posició anterior.

Els canvis que es fan des del menú Visualitza no fan cap acció en la imatge, per la qual cosa l'opció Desfer no actuarà. Cal tornar a Visualitza i escollir el format anterior.

Una altra funció que pot resultar interessant és Finestra de navegació, que s'utilitza quan es vol treballar amb un zoom molt gran, de manera que es perd la visió global de la imatge. En canvi, amb la finestra de navegació oberta es pot veure en tot moment la imatge sencera i desplaçar-se per ella.

Una altra forma de navegar per una imatge és clicar la creu de la part inferior dreta; veureu que hi apareix en petit tota la imatge, i que si moveu el ratolí es visualitza la imatge sencera i us indica a quina zona de la imatge esteu:

Agafeu una imatge, visualitzeu-la al 200 % i obriu la Finestra de navegació del menú Visualitza; després, descobriu què fan les diferents lupes.

El següent conjunt de funcions comporta treballar amb precisió mitjançant la utilització de marcs, guies, graelles, punts de mostreig… que faciliten la feina.

Si aneu posant i traient les opcions, veureu les diferents formes de treballar. Les guies són unes línies verticals o horitzontals que no formen part de la imatge, però que poden ser molt útils si es treballa amb mides exactes. Per posar-les, heu de situar el cursor al límit de la pantalla:

i, si arrossegueu cap avall el cursor amb el ratolí, veureu que arrossegueu una línia com aquesta:

Aquesta línia s'anomena Guia. En podeu posar tantes com vulgueu i poden ser verticals i horitzontals. Per esborrar-les cal que les arrossegueu fins al marge. Per no veure'n cap, les heu de desmarcar del menú Visualitza. Si en algunes de les opcions no hi veieu canvis, segurament és a causa del que hi ha en pantalla. Ja les veureu en una altra ocasió.

Un darrer grup d'opcions permet canviar el contorn de la intefície. Si traieu l'opció de la barra del menú, veureu que desapareix el menú superior, que podeu desplegar des del triangle que hi ha a la part superior a l'esquerra:

També podeu treure'n els regles i les barres d'estat.

Els regles

A la interfície del GIMP, els regles sempre vénen per defecte. Són aquests regles que hi ha a la part superior i lateral esquerra. En tot moment indiquen en quin lloc hi ha el cursor, tant a dalt com al costat.

En aquesta imatge es veu el regle superior, i un triangle petit que indica on hi ha el cursor, aproximadament a 187. La situació del cursor també es pot veure al requadre esquerre inferior. En aquest cas hi ha indicada la situació exacta del cursor

que està a 187 (horitzontal) i 113 (vertical). Aquesta característica, que pot semblar innecessària, pot ser molt útil per a la repetició d'imatges, per a figures geomètriques…

Menú Eines

A la barra de menús de la finestra d'imatge hi ha l'opció que correspon a les Eines; si el desplegueu, hi trobareu diferents grups d'eines:

Tres de les opcions del menú Eines corresponen a:

• • Caixa d'eines: obre la finestra de les eines.

  • Colors per defecte: posa els colors que, per defecte, té el GIMP; blanc com a color de fons i negre com a color de primer pla.

  • Intercanvia els colors: intercanvia els colors de fons i de primer pla. Si són els que vénen per defecte, quedaran negre de fons i blanc de primer pla.

També hi ha una sèrie de grups desplegables d'eines, algunes de les quals ja s'han treballat en mòduls anteriors, com les Eines de selecció, les Eines de pintura i les Eines de transformació. Hi ha diversos camins per arribar a una mateixa eina, i això possibilita diferents formes de treballar, de manera que cadascú s'adaptarà a la que li vagi millor.

Els colors

Dels colors, que a priori sembla una cosa molt senzilla, és important conèixer-ne alguns detalls abans de continuar.

Els colors que veieu en pantalla són producte de la combinació de tres colors primaris: el verd, el vermell i el blau; i en canvi, quan un arxiu s'imprimeix barrejant diferents pigments a partir de tres primaris, aquests seran el cian, el magenta i el groc. També cal tenir en compte la brillantor i la lluminositat, que resulten diferents en pantalla i en paper.

Ara, uns quants conceptes:

CMYK

El model CMYK (de l'ànglès Cyan, Magenta, Yellow i Key) és el sistema que utilitza la impressió d'una imatge. La barreja dels tres colors primaris hauria de donar el negre, i, en teoria, amb aquestes tres tintes, cian, magenta i groc, es podrien imprimir els negres, però és preferible usar directament la tinta negra, atès que el negre obtingut amb les tintes de color no és tan perfecte; per això, la impressió es fa a 4 tintes. Per saber-ne més: http://es.wikipedia.org/wiki/Modelo_de_color_CMYK

RGB

De l'anglès Red, Green i Blue, és a dir, vermell, verd i blau; són els colors que utilitzen els ordinadors per poder visualitzar per pantalla tota la gamma de colors possibles. Els valors vénen donats per nombres, des del 0 al 255, en què el 0 indica l'absència d'aquell color i el 255 la quantitat màxima. Per saber-ne més:

http://es.wikipedia.org/wiki/Modelo_de_color_RGB

HSV

De l'anglès Hue, Saturation i Value, que vol dir tonalitat, saturació i valor. Aquest sistema, a més a més de tenir en compte els colors, Valor, té en compte la tonalitat d'aquests colors i la saturació; si en voleu saber més, podeu clicar a:http://es.wikipedia.org/wiki/Espacio_de_color_HSV

Notació per a webs

Per codificar tots els colors per tal de ser visualitzats en una imatge en pantalla, hi ha un sistema de 6 dígits; de cada 2 dígits, nombre que correspon a un dels 3 colors primaris, del qual indica el grau de saturació, n'esdevindrà un nombre que correspondrà a un color. Si voleu veure tot el codi de colors, podeu anar a:

http://es.wikipedia.org/wiki/Colores_web

Eines de color

Un grup d'eines que us poden ser útils per millorar o modificar una imatge són les eines de color. A aquest grup d'eines, s'hi pot accedir també des del menú Eines | Eines de color que trobareu a la barra de menús de la finestra de la imatge, o bé fent clic amb el botó dret sobre una selecció o la imatge. La manera d'utilitzar-les és la mateixa en una imatge que en una selecció. Si hi ha una selecció feta, l'eina actuarà sobre la mateixa, peròque si no teniu cap àrea seleccionada, l'eina actuarà sobre la totalitat de la imatge. Les eines d'aquest grup són: Balanç del color,To-saturació avançat, To-saturació bàsic,Brillantor-contrast, Llindar blanc i negre, Nivells de color, Corbes de color, Redueix el nombre de colors, Desatura.

Totes les eines, en seleccionar-les, obren una finestra que podeu situar en un lloc de la pantalla que us deixi veure la imatge per anar graduant-ne els diferents valors (amb les barres de desplaçament corresponents), i comprovar com us va quedant, ja que totes tenen l'opció Previsualitza que, si està marcada (opció per defecte i recomanada), mostra com quedarà la imatge un cop confirmats els canvis.

Mireu les finestres que permeten configurar algunes d'aquestes eines:

Aplicar filtres

Aplicar un filtre a una imatge és com posar-hi al davant elements que ens fan veure la imatge de manera diferent. Es poden utilitzar per crear efectes de colors, lents, difuminats, textures…, que donaran un aspecte diferent a una imatge.

El Gimp incorpora una àmplia col·lecció de filtres. En aquesta pràctica, en veureu una petita mostra.

Obrint el menú Filtres, es despleguen les diferents opcions agrupades en categories:

Alguns d'aquests filtres s'apliquen directament a la imatge, únicament seleccionant-los, tot i que la major part obren una finestra que permet configurar diverses opcions.

Seguidament us mostrem uns exemples d'imatges a les quals s'ha aplicat filtres amb el Gimp.

Aquests filtres, com la resta, es poden aplicar a tota la imatge o a una selecció.

Fins aquí una petita mostra de les grans possibilitats dels filtres. Ara us toca experimentar a vosaltres.

Proveu d'aplicar diferents filtres a una imatge.

Per conèixer-ne les diferents possibilitats podeu fer servir l'opció de desfer, amb el menú Edita | Desfés, o amb Control+Z.

Aneu amb compte si treballeu amb un ordinador lent, ja que algunes d'aquestes operacions volen el seu temps.

Treball en capes

Treballar amb capes

Les capes us proporcionen molta llibertat i comoditat quan treballeu amb imatges. Podem comparar les capes amb una pila de fulls transparents o semitransparents, cadascun dels quals conté un element. El conjunt de totes les capes forma una imatge.

Cada element nou que incorporeu a una imatge el podeu ubicar en una capa nova. Això us permetrà poder modificar cada capa sense danyar els elements de la imatge que es troben en altres capes.

Si treballeu amb una sola capa, resulta força complicat fer determinades accions sobre un element concret (canviar les mides, moure'l, canviar colors, eliminar-lo…), i, possiblement, el conjunt de la imatge es veurà deteriorat. Les capes us permeten actuar per separat sobre els diferents elements d'una imatge.

El diàleg de capes

Per treballar amb capes, cal tenir visible el diàleg de capes que podeu activar des de Finestres | Diàlegs encastables | Capes.

Al diàleg de capes, cada capa ocupa una línia amb les possibilitats següents:

• • A l'esquerra, un ull indica que la capa és visible. Fent un clic a sobre de l'ull, la capa es torna no visible. Si premeu la tecla de majúscules i feu clic a sobre de l'ull, amagueu totes les capes menys una. Tornant a fer majúscules + clic les mostreu totes.

  • Clicant a la dreta de l'ull, activeu un cadenat. Activant el cadenat a diverses capes, podeu moure-les juntes.

  • Més a la dreta veieu una vista reduïda de la capa, també anomenada thumbneil.

  • A continuació, el GIMP posa un nom per defecte a cada capa. Per canviar el nom, feu un doble clic al nom per defecte i podeu escriure un nom nou que us ajudi a localitzar ràpidament la capa.

  • També podeu canviar el nom de la capa des del menú contextual que s'activa seleccionant una capa i fent un clic amb el botó dret del ratolí, a Edita atributs de la capa.

Per treballar amb una capa a la finestra de la imatge, primer cal seleccionar-la al diàleg de capes.

Amb l'opció Mode, definiu la manera com es barrejaran els colors d'una capa amb els colors de les capes de sota. Cada píxel es fusionarà amb el píxel corresponent de la capa inferior en funció del mode indicat.

Per suprimir una capa, feu clic al botó Suprimeix la capa.

Per suprimir un element d'una capa, primer cal seleccionar-lo i, a continuació, anar al menú de la finestra de la imatge, a Edita | Neteja.

Les capes a la finestra de la imatge

A la finestra de la imatge, cada capa està emmarcada per uns guionets grocs. Des del menú Visualitza | Mostra el marc de capa podeu configurar que es vegin, o no, els guionets.

Cada capa pot tenir una amplada i una alçada diferent de les altres capes de la imatge. En aquest cas, veureu que els guionets grocs marquen una àrea més petita a dins de la imatge, o una àrea més gran que sobrepassa la imatge. L'àrea d'una capa que queda fora del marc de la imatge no es veu.

Ordre de les capes

Les capes van superposades una sobre l'altra, seguint l'ordre en què s'han anat creant. Aquest ordre, però, es pot variar, ja que, per exemple, es pot fer la superposició de dos objectes situats en diferents capes.

Per moure una capa, utilitzeu l'eina Mou amb l'opció del quadre de control Mou la capa actual.

La imatge anterior està formada per uns elements que se superposen: una capa de fons de color blanc i cadascun dels objectes situats en una capa transparent. Els quadrats grisos indiquen que la capa és transparent. A continuació, podeu veure algunes de les capes de la imatge:

Amb el format propi del GIMP, XCF, podeu desar les imatges i alhora conservar les capes.

La capa de fons

Quan creeu una imatge nova, d'entrada, només conté la capa de fons, i el seu nom per defecte és Fons. La capa de fons és l'equivalent al llenç o tela sobre la qual un pintor incorpora els elements que va dibuixant i pintant.

Si obriu una imatge ja creada i que teniu desada, se situa a la capa de fons.

Crear capes noves

Si premeu el botó Nova capa del diàleg de capes, creareu una nova capa.

Quan es crea una capa nova s'obre un quadre de diàleg en el qual es pot posar el nom i definir valors com la grandària o la transparència.

Cada capa nova que creeu serà per defecte transparent, de manera que podeu veure els elements que hi ha a les capes de sota. Quan creeu una capa nova, aquesta se situa a sobre de la capa que teniu seleccionada.

Podeu canviar l'ordre de les capes amb les fletxes del diàleg de capes que apunten cap amunt i cap avall.

Opacitat d'una capa

Al diàleg de capes, amb el botó Opacitat, que podeu fer lliscar a esquerra i dreta, podreu modificar l'opacitat d'una capa.

Abans s'ha explicat que una capa consta d'una part transparent i que els objectes en formen la part opaca. L'opacitat màxima és del 100%.

Si baixeu aquest percentatge, fareu que els elements que conté la capa tinguin un percentatge de transparència i, per tant, deixin veure els elements de les capes de sota.

Veieu-ne un exemple:

Més sobre capes

Les seleccions flotants

El GIMP crea automàticament una capa flotant quan enganxeu una selecció a una imatge. També crea una capa flotant quan moveu una selecció amb el seu contingut.

Una selecció flotant és una capa temporal sobre la qual podeu actuar, però no deixa actuar sobre les altres capes fins que la fixeu.

Una vegada heu finalitzat el treball amb una capa flotant, cal fixar-la per poder continuar treballant amb les altres capes. Teniu maneres diferents de fer-ho:

• • Fixar la capa flotant a la capa de sota amb el botó Fixa la capa flotant del diàleg de capes.

  • Situar la capa flotant en una capa nova. Només cal seleccionar la capa flotant al diàleg de capes i crear una capa nova.

  • Al diàleg de capes, seleccionar la capa flotant i, en el menú contextual que s'obre, amb el botó dret del ratolí, escollir l'opció Fixa la capa.

  • A la finestra de la imatge, fer un clic fora de la selecció flotant quan el punter del ratolí mostra la icona de l'àncora.

Per enganxar una imatge i que es mantingui com a una capa, amb la qual podreu treballar en qualsevol moment sense necessitat de fixar-la, feu servir l'opció Edita | Enganxa com a | Nova capa.

El menú contextual del diàleg de capes

Si, al diàleg de capes, us situeu a sobre d'una capa i feu un clic amb el botó dret del ratolí, s'obrirà el menú contextual que us permet fer una sèrie d'accions sobre la capa seleccionada, algunes de les quals ja s'han explicat.

L'opció Fusiona amb la capa inferior unifica la capa seleccionada amb la de sota. Suposeu, per exemple, que voleu fusionar un text amb la seva ombra. En la fusió, es conserva la transparència.

Una capa es pot suprimir sencera fent un clic al botó Suprimeix la capa.

Amb l'opció Mida del límit de la capa, podeu modificar les mides de la capa augmentant o reduint l'amplada i l'alçada. Es modifiquen les mides del marc de la capa, però no es modifiquen les mides dels elements que la capa conté.

Amb l'opció del menú contextual Capa a mida de la imatge, feu que l'amplada i l'alçada de la capa siguin les mateixes que les mides de la imatge. No es modifiquen les mides dels objectes continguts a la capa.

Amb l'opció Escala la capa, podeu modificar l'amplada i l'alçada d'una capa de manera proporcionada. Es modifiquen les mides dels elements continguts a la capa.

Desar una imatge amb capes

El format propi del GIMP és XCF, l'únic amb què el GIMP pot desar una imatge amb les seves capes. Si voleu desar un treball per continuar-lo en un altre moment, aquest format conserva les capes, camins… amb què estàveu treballant.

Per desar una imatge en altres formats, cal abans haver aplanat la imatge, és a dir, unificar totes les capes en una de sola. Quan hàgiu finalitzat un treball, cal que aneu a la finestra de la imatge, a Imatge | Aplana la imatge. Una imatge amb transparència, la perd quan s'aplana.

Si us heu oblidat d'aplanar la imatge, el GIMP ho detecta i obre la finestra Exporta un fitxer per informar-vos que cal exportar la imatge, és a dir, convertir-la en una sola capa per poder-la desar. Si confirmeu fent un clic a Exporta, el GIMP aplana la imatge. A la imatge que conserveu oberta a la finestra de la imatge, no s'hi hauran aplanat les capes; això només passarà a la imatge desada.

Quan deseu en format GIF, el GIMP detecta si la imatge que voleu desar no està aplanada i si té diverses capes. Aleshores, a la finestra Exporta un fitxer, us pregunta si voleu fusionar les capes en una de sola, o bé si voleu crear una animació (GIF animat).

Protecció de capes

Les capes es poden protegir per evitar canvis accidentals, fent clic al costat de l'ull de la capa, al punt vermell, com podeu veure en la imatge següent:

Hi apareixerà una cadena. Això vol dir que aquesta imatge no pot ser modificada, llevat que la desprotegiu amb el mateix sistema; aleshores, la cadena desapareix.

Algunes vegades el programa no deixa canviar una part d'una imatge, i no es pensa que potser està protegida. Val la pena de tenir-ho en compte.

Per exemple, a partir d'aquesta imatge descarregada d'Internet, i d'altres de similars:

Un cop trobades les imatges, s'obren en una imatge com a capes:

S'ha netejat el fons, de manera que, com que era una capa, han quedat transparents; després s'ha desat la imatge en format XCF, i ha quedat:

Finalment, s'ha buscat una imatge adequada per al fons:

Obriu aquesta última imatge com a fons i aneu-hi posant les altres imatges com a capes. El resultat final podria ser el següent: