Dictats preparats i NO preparats

Plovia a bots i barrals. La Beatriu i en Víctor jugaven a la vora del foc. La seva mare escrivia en un bloc de notes. El pare voltava per la casa, estava buscant un llibre que havia de tornar a la biblioteca i que no trobava per enlloc. Ningú escoltava la televisió que sonava de fons, fins que la meteoròloga va anunciar que venien fortes nevades i que calia estar preparats.

Ahir em van trucar per dir-me que el trasllat es faria en helicòpter. Sembla que no hi haurà cap altre vehicle disponible. Honestament, no em va fer gens de gràcia. Odio volar i si a l’hora de pujar a un avió ho passo fatal, imagina’t en un helicòpter! Quan vaig penjar el telèfon, vaig exhalar tot l’aire dels pulmons i vaig riure’m de mi mateix. El so que em va sortir semblava el d’una hiena més que el d’una persona...

L’avi tot just arribava a casa meva amb la seva caçadora blava i vella. Volia que anés amb ell per ajudar-lo a l’hort. A mi no em venia de gust, però em va convèncer dient que després aniríem a berenar. Em va dir que hi havia un munt de bledes a punt de collir.

Aquell descobriment va aparèixer a la premsa de tot el país. Els investigadors van fer una conferència per presentar-lo als mitjans. També van mostrar les innovacions del laboratori. Aquestes els havien ajudat a establir les connexions que els van permetre comprovar els resultats de manera empírica.

La Judit i la Jana juguen al jardí. La seva mare, la Gemma, les mira des del menjador. En Joan, el germà petit, dorm al sofà. Aquesta nit ha vingut el metge d’urgències a visitar-lo perquè tenia molta febre. Li ha dit que té angines i li ha posat una injecció. Ha de fer tractament una setmana.

En Jofre, que sempre passa les vacances a la platja, fa una excepció aquest any i viatja a Jerusalem. Fa poc que col·labora amb una ONG que té un interessant projecte a Israel. Farà el viatge amb un grup de metges que s'establiran prop de la franja de Gaza, així els ajudarà amb tot el que han de transportar. Un cop allà, se separarà del grup i s'instal·larà a la capital amb uns geòlegs de Girona que estan treballant a la zona.

DICTAT NO PREPARAT - LA IX

Plego tardíssim del despatx i vaig a comprar abans no em tanquin: una mica de peix, mitja dotzena de carxofes, xocolata i mig quilo de maduixes. Poso la compra a la motxilla, tret del peix, que el deixo a fora, en una bossa de plàstic. Porto tot el dia corrent com un boig i només vull arribar a casa i posar-me a sota del raig calent a sota del raig calent de la dutxa, sopar una mica i deixar-me caure al sofà a no fer res.

En Xavier i l'Aleix s'aixequen molt aviat. És el primer dilluns de maig i hi ha un sorteig especial a la botiga de tecnologia. Han decidit provar sort, a veure si els toca... La Xènia els va dir que els acompanyaria, però el desig de dormir ha pogut més que les ganes d'anar-hi. L'han trucada i encara era al llit. S'ha disculpat i ha posat una excusa: els ha dit que ha passat tota la nit amb mal de panxa...

L'Anna i l'Oriol avisen l'Ivan que demà no hi ha classe a la tarda. L'escola fa uns jocs florals i s'aturen les classes. Tothom està convidat a l'acte d'entrega de premis, que es farà al teatre. Els textos de l'alumnat són llegits i seleccionalts per mestres d'un altre centre, que són els que, sense conèixer-los, trien els guanyadors. D'aquesta manera, ningú pot dir que hi ha preferències.