El que realment distingeix la poesia de la prosa, en principi i parlant d ela forma, és la disposició en versos i la mètrica. El vers pot ser prescindible i no és garantia de res. Podem trobar fragments de proses poètiques d'un gran interès i, en canvi, ens podem encarar a un poema perfectament construït on la disposició en versos i estrofes estigui assegurada i en canvi ser un mal poema. Per tant, el poema es construeix amb un RITME i, de vegades, amb una RIMA; però sobretot a través d'un JOC interessant amb el LLENGUATGE, d'experimentació, de descoberta, d'aprofundiment.
Per tal de poder fer una aproximació a la mètrica i a les diferents estrofes, convé començar per tres punts bàsics:
Aquestes tres qüestions afecten a la sonoritat de cada vers i del poema en conjunt. No hauríem de perdre de vista que la poesia es fa per ser dita i ser escoltada. En primer lloc cal destacar que hi ha qüestions de mètrica que poden ser universals i d'altres que són particulars de cada llengua. Pel que fa a la llengua catalana:
Segons els número de síl·labes, els versos reben diferents noms:
L'ESTROFA és una agrupació d'un determinat nombre de versos, amb una rima prefixada. Així parlem d'apariat, tercet, quartet/quarteta (segons si es tracta d'art major o art menor), quintet/quinteta, sextet/sexteta, octava i dècima.
Referent al RITME del vers, cal observar que vindrà determinat per la combinació de vocals àtones i tòniques junt amb el nombre de síl·labes. És també la successió i la repetició d'uns determinats grups de sons. El ritme dona riquesa al poema, i en ser dit, guanya interès i pot arribar a transmetre sensacions diferents.
Un altre aspecte és l'ús de la RIMA. Consisteix en la igualtat de sons al final del vers. És una qüestió fònica, dels sons, no pas de les lletres. Aquest ha estat un aspecte que ha perdut interès i molts poetes han escrit versos sense rima, amb vers lliure. Parlem de rima consonant quan, els diferents versos, coincideixen tots els sons des de l'última síl·laba accentuada. I diem que es tracta de rima assonant quan el que coincideix són les vocals.
Font: Camins lluents de rosada. Mireia Lleó i Bertran. Ed. Témenos
Ara us toca a vosaltres ser poetes i poetesses! I com ho fareu? Doncs el primer que haureu de fer és col·locar-vos en el punt de vista del mar ja que “serà ell” qui escriurà el poema.
Després d’haver llegit i treballat tota la informació que us heu trobat en aquesta pàgina, ara heu de crear un poema on el mar ens parli de com ha viscut ell ser un espai de RESIDUS i se’ns adreci a nosaltres, els humans.
Per ajudar-vos, us donem alguns consells de com escriure un poema (els alumnes de 3r ho tenen molt "fres" perquè