Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, el Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.
La luna en el mar rïela,
en la loma gime el viento,
y alza en blando movimiento
olas de plata y azul;
y ve el capitán pirata,
cantando alegre en la popa,
Asia a un lado, al otro Europa,
y allá en su frente Estambul.
“Navega, velero mío,
sin temor,
que ni enemigo navío,
ni tormenta, ni bonanza
tu rumbo a torcer alcanza,
ni a sujetar tu valor.
Veinte presas
hemos hecho
a despecho
del inglés,
y han rendido
sus pendones
cien naciones
a mis pies.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
Allá muevan feroz guerra
ciegos reyes
por un palmo más de tierra;
que yo tengo aquí por mío
cuanto abarca el mar bravío,
a quien nadie impuso leyes.
Y no hay playa,
sea cualquiera,
ni bandera
de esplendor,
que no sienta
mi derecho
y dé pecho
a mi valor.
Que es mi barco mi tesoro…
A la voz de “¡barco viene!”
es de ver
cómo vira y se previene
a todo trapo a escapar.
que yo soy el rey del mar,
y mi furia es de temer.
En las presas
yo divido
lo cogido
por igual.
sólo quiero
por riqueza
la belleza
sin rival.
Que es mi barco mi tesoro…
Sentenciado estoy a muerte.
Yo me río;
no me abandone la suerte,
y al mismo que me condena
colgaré de alguna entena
quizá en su propio navío.
Y si caigo,
¿qué es la vida?
Por perdida
ya la di,
cuando el yugo
del esclavo
como un bravo
sacudí.
Que es mi barco mi tesoro…
Son mi música mejor
aquilones,
el estrépito y temblor
de los cables sacudidos,
del negro mar los bramidos
y el rugir de mis cañones.
Y del trueno
al son violento,
y del viento
al rebramar,
yo me duermo
sosegado,
arrullado
por el mar.
Que es mi barco mi tesoro
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar”
ACTIVITATS . La canción del pirata
-Homes, us he vist devora,
homes, us conec els nius
encara que marinera,
quan no crio, vaig pels rius.
Llisco, i el perill defujo;
el viatjar m'espavila;
quan no es pot ésser lleó
val la pena d'ésser anguila.
Tinc el geni rodamón;
quan més dubten si passava,
jo ja sóc a un altre cap
de la terra o en mar blava.
Llibertat, goig de l'anguila!
Ni es dóna el meu cor ni es ven;
fujo de qui m'amenaça
i rellisco de qui em pren.
Josep Carner
Activitats poema " L'Anguila"
2.-Descriu com sería la vida l'anguila segons el poema. Quines son les seves habilitats. per sobreviure?
3.-Quina diferència hi ha, entre ser lleó o ser anguila? Amb qui us identifiqueu més?
4. Quina sería la simbología del poema en relació a la vida dels humans?
El que realment distingeix la poesia de la prosa, en principi i parlant d ela forma, és la disposició en versos i la mètrica. El vers pot ser prescindible i no és garantia de res. Podem trobar fragments de proses poètiques d'un gran interès i, en canvi, ens podem encarar a un poema perfectament construït on la disposició en versos i estrofes estigui assegurada i en canvi ser un mal poema. Per tant, el poema es construeix amb un RITME i, de vegades, amb una RIMA; però sobretot a través d'un JOC interessant amb el LLENGUATGE, d'experimentació, de descoberta, d'aprofundiment.
Per tal de poder fer una aproximació a la mètrica i a les diferents estrofes, convé començar per tres punts bàsics:
Aquestes tres qüestions afecten a la sonoritat de cada vers i del poema en conjunt. No hauríem de perdre de vista que la poesia es fa per ser dita i ser escoltada. En primer lloc cal destacar que hi ha qüestions de mètrica que poden ser universals i d'altres que són particulars de cada llengua. Pel que fa a la llengua catalana:
Segons els número de síl·labes, els versos reben diferents noms:
L'ESTROFA és una agrupació d'un determinat nombre de versos, amb una rima prefixada. Així parlem d'apariat, tercet, quartet/quarteta (segons si es tracta d'art major o art menor), quintet/quinteta, sextet/sexteta, octava i dècima.
Referent al RITME del vers, cal observar que vindrà determinat per la combinació de vocals àtones i tòniques junt amb el nombre de síl·labes. És també la successió i la repetició d'uns determinats grups de sons. El ritme dona riquesa al poema, i en ser dit, guanya interès i pot arribar a transmetre sensacions diferents.
Un altre aspecte és l'ús de la RIMA. Consisteix en la igualtat de sons al final del vers. És una qüestió fònica, dels sons, no pas de les lletres. Aquest ha estat un aspecte que ha perdut interès i molts poetes han escrit versos sense rima, amb vers lliure. Parlem de rima consonant quan, els diferents versos, coincideixen tots els sons des de l'última síl·laba accentuada. I diem que es tracta de rima assonant quan el que coincideix són les vocals.
Font: Camins lluents de rosada. Mireia Lleó i Bertran. Ed. Témenos
Ara us toca a vosaltres ser poetes i poetesses! I com ho fareu? Doncs el primer que haureu de fer és col·locar-vos en el punt de vista del mar ja que “serà ell” qui escriurà el poema.
Després d’haver llegit i treballat tota la informació que us heu trobat en aquesta pàgina, ara heu de crear un poema on el mar ens parli de com ha viscut ell ser un espai de LLIBERTAT i se’ns adreci a nosaltres, els humans.
Per ajudar-vos, us donem alguns consells de com escriure un poema (els alumnes de 3r ho tenen molt "fresc"