"El mar es todo. Cubre siete décimas del globo terrestre. Su aliento es puro y saludable.

Es un inmenso desierto, donde el hombre nunca esta solo, porque siente vida por todos los lados"

- Jules Verne -

Benvinguts al mar!

En aquesta web hi trobareu un seguit de pàgines que tracten temes relacionats amb el mar des de l'òptica de la llengua, la literatura, la mitologia i les ciències socials. Cada grup, té una pàgina assignada i s'encarregarà de treballar-ne el contingut i elaborar la tasca final que us proposem

Quina pàgina ha de treballar cada grup?

Abans d'anar a la vostra pàgina, però, cal que tots conegueu què ha significat el mar per aquestes disciplines al llarg de la història, entenent el mar com un símbol. Som-hi!

LA SIMBOLOGIA DEL MAR:

Símbol de vida, d'on tot surt i on tot torna; el mar és el lloc del naixement, de la transformació, del renaixement i la mort. En la seva extensió que no sembla tenir límits s'hi amaga allò indeterminat, allò indefinit i inexplorable. El mar s'associa al cor dels homes i per aquest motiu també és l'indret de les passions que cal travessar malgrat les tempestes i així aprendre a dominar-les.

El poema "Itaca" del poeta grec Kavafis és un dels exemples universals més coneguts on podem trobar el mar com un lloc metafòric i simbòlic. Llegiu-lo detingudament. Podeu fer-ho tot escoltant-lo (sota el poema hi ha un enllaç per sentir-lo recitat)

ITACA

(poema de Constantino Kavafis)

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Els Lestrígons i els Cíclops,

l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:

són coses que en el teu camí no trobaràs,

no, mai, si el pensament se't manté alt, si una

emoció escollida

et toca l'esperit i el cos alhora.

Els Lestrígons i els Cíclops,

el feroç Posidó, mai no serà que els topis

si no els portes amb tu dins la teva ànima,

si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.

Que siguin moltes les matinades d'estiu

que, amb quina delectança, amb quina joia!

entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;

que et puguis aturar en mercats fenicis

i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,

corals i nacres, mabres i banussos

i delicats perfums de tota mena:

tanta abundor com puguis de perfums delicats;

que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,

per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí.

Però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys

i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.

Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.

Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.

Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,

ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

(Traducció de Carles Riba)

Si voleu sentir el poema recitat pel Lluís Soler cliqueu aquí. Val la pena que l'escolteu i l'aneu seguint.