El meu avi, és una havanera típica de Palafrugell que va escriure Josep Lluís Ortega i Monasterio el 1968 homenatjant als soldats morts en la guerra de Cuba. L'han adaptat algunes corals i grups, és un clàssic pels qui canten havaneres, gairebé tothom té aquesta peça al seu repertori. Fins i tot va aparèixer a la pel·lícula "Passión de Hombre" el 1989, també va estar cantada per Los Manolos en els quals la van cantar en els Jocs Olímpics de Barcelona, actualment sol ser cantada per molts grups com per exemple el Port Bo.
La lletra de la cançó indica que un vaixell de guerra va anar a Cuba i es va enfonsar al mar de les Antilles. Aquí a continuació podeu trobar la lletra:
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del Català
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i nostre amo
i catorze mariners,
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.
Quan el Català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el Català!
Arribaren temps de guerra
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
I els mariners de Calella
i el meu avi enmig de tots,
varen morir a coberta,
varen morir al peu del canó.
Quan el Català sortia a la mar
cridava el meu avi: apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar, no varen tornar,
tingueren la culpa els americans
Quan el Català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el Català!
Mi abuelo fue a Cuba
a bordo del Catalán
el mejor barco de guerra
de la flota de ultramar.
El timonel y nuestro amo
y catorce marineros,
fueron nacidos en Calella
fueron nacidos en Palafrugell.
Cuando el Catalán salía a la mar,
los chicos de Calella hacían un "cremat"
manos a la guitarra solían cantar, solían cantar:
¡Viva Cataluña! ¡Viva el Catalán!
Llegaron tiempos de guerra
de perfidias y traiciones
y en el mar de las Antillas
retronaron los cañones.
Y los marineros de Calella
y mi abuelo en medio de todos,
murieron en cubierta
murieron al pie del cañón.
Cuando el Catalán salía a la mar
mi abuelo gritaba: ¡venga, chicos que es tarde!
pero los valientes de abordo
no volvieron, no volvieron
tuvieron la culpa los americanos.
Cuando el Catalán salía a la mar,
los chicos de Calella hacían un "cremat"
manos a la guitarra solían cantar, solían cantar:
¡Viva Cataluña! ¡Viva el Catalán!
Aina Boix, Berta Hortal, Carla Martínez i Paula Anton