Embedded Files
L’art és una forma única d’expressar tot allò que l’ésser humà sent amb una finalitat estètica. Existeixen multituds de formes per a expressar-nos en art: la pintura, la dansa, la fotografia… Fins i tot l’espai. Però, espai per a mostrar art?
L’art és una forma única d’expressar tot allò que l’ésser humà sent amb una finalitat estètica. Existeixen multituds de formes per a expressar-nos en art: la pintura, la dansa, la fotografia… Fins i tot l’espai. Però, espai per a mostrar art?
L’espai és el lloc on percebem els objectes, és difícil d’explicar, ja que es tracta no sols d’allò que es troba fora del nostre propi cos sinó que també és allò que el cos ocupa.
L’espai és el lloc on percebem els objectes, és difícil d’explicar, ja que es tracta no sols d’allò que es troba fora del nostre propi cos sinó que també és allò que el cos ocupa.
I nosaltres, quina cosa volem transmetre? ENDAVANT...
I nosaltres, quina cosa volem transmetre? ENDAVANT...
AUD-20200305-WA0040.mp3SENTS EL MATEIX QUE JO?
SENTS EL MATEIX QUE JO?
La disfèmia o comunicació disfluent és un trastorn de la fluïdesa de la parla que es caracteritza per una expressió verbal interrompuda en el seu ritme, repeticions de paraules frases o síl·labes no desitjades.
Dintre dels símptomes de la comunicació disfluent podem trobar problemes emocionals que poden afectar a l’estat d’ànim o pot provocar problemes somàtics.
Però, que amaga aquesta representació? L’obra creada té com a objectiu transmetre aquells sentiments i emocions d’angoixa que poden aparèixer en les persones que presenten dificultats en la comunicació, adults o xiquets amb una comunicació disfluent en molts àmbits de la seva vida, ja sigui familiars, escolars/laborals, o socials.
Es tracta d'una obra que naix del sostre creant una profunditat irregular amb l'objectiu de transmetre que no totes les emocions es mostraran d'igual manera en les persones. Respecte a la gama de colors, l’obra s'exposa amb una gama de colors simple, amb els cartells en blanc i les paraules amb colors vius i alegres creant un contrast amb els diferents significats que transmeten les paraules.
L’espai i l’obra es completa amb una música, música dolça que transmet tranquil·litat però amb variacions i modificacions que fa que aquesta tranquil·litat queda a un costat i cree un estat nerviós per aquestes molestes alteracions. La música és l’art d’organitzar d’una manera sensible i lògica una combinació coherent de sons i silencis respectant una sèrie de principis fonamentals com són l’harmonia i el ritme... Però i què passa si es veu afectat el ritme? És el ritme justament el que es veu afectat tant en la comunicació de les persones amb disfèmia com en la melodia que acompanya i ompli el nostre espai.
L’objectiu és transportar als espectadors a un moment on es puguin sentir aquestes emocions, un moment d’inestabilitat emocional a través de l’art.
LLIURANT ELS FALSOS MITES...
LLIURANT ELS FALSOS MITES...
La diversitat funcional auditiva es defineix com la pèrdua o anormalitat de la funció anatòmica i/o fisiològica del sistema auditiu i té com a conseqüència immediata en una discapacitat per escoltar, la qual cosa implica un dèficit en l’accés al llenguatge oral però no existeix un perfil de persona amb una diversitat funcional auditiva que sigui universalment vàlid.
Però, què es vol transmetre amb aquesta obra? Tota la informació que ens arriba és verídica? Com sabem si realment són certes o són falsos mites?
L'objectiu és representar la realitat de manera que es pugui reflectir aquella informació que és falsa y de vegades es dóna per certa.
L'espai juga amb la posició dels globus, blancs que es veuen més baixos i altres negres, més alts i més visibles a cop de vista. Els colors també juguen un paper important.
Els globus blancs que són els que apareixen en terra, són els que representen les coses que tota la gent sap que una persona amb discapacitat auditiva. D’altra banda, els globus negres són els falsos mites sobre la discapacitat auditiva, els quals volem que desapareguin.
Visibilitzar, conscienciar i fer sonoritat, tant en l'àmbit educatiu com en el personal és l'objectiu d'aquest espai. Lluitar amb el fi que les persones amb qualsevol tipus de dèficit auditiu poden ser tractades com mereixen, deixant de costat el gran conflicte intern que tot allò els genera i trencant totes aquelles informacions falses que es donen, moltes vegades, per certes.
FENT VISIBLE L'INVISIBLE
FENT VISIBLE L'INVISIBLE
La Síndrome d'Asperger no distingeix gèneres. Es tracta d'una alteració del comportament que es troba dins el grup de trastorns generalitzats de desenvolupament. Dificulta la interacció i comunicació social dels que el pateixen. I també se'ls diagnostica a les dones.
No obstant això, la comprensió de síndrome d'Asperger es basa en els perfils masculins. Les seves adaptacions i comportaments poden ser més exactes, ja que la proporció ve sent: una dona amb Asperger de cada quatre homes amb Asperger, de manera que els metges, i en general, els professionals, tenen més experiència en la identificació de l'expressió de l'Asperger en homes. Així doncs, les nenes i les dones amb síndrome d'Asperger són gairebé invisibles, una minoria dins d'una minoria.
Però, que es vol representar en aquesta obra? que amaga aquesta representació? a través d'aquesta obra es vol transmetre com són les dones "aspies" i visibilitzar aquelles diferències amb els símptomes que comparteixen amb els homes.
Des de la infantesa, fins i tot abans d'una avaluació diagnòstica, una nena amb característiques de la síndrome d'Asperger comença a tenir consciència de que és diferent a altres xiquetes. Els seus interessos poden ser diferents d'altres companyes, son apassionants pel món de la natura, poden tenir amistats úniques però intenses. Els companys i els adults poden llavors perdonar i oblidar, la jove amb Asperger aprendrà més per reconèixer la seva confusió social i els seus errors freqüents.
Volem donar veu a les dones Asperger, volem que coneixeu com son, com senten y com pensen, amb aquesta obra d’objectes invisibles, com metafòricament es consideren elles. Volem que sapiau la confusió que els genera ser diferents a la resta, i la tensió per no generar sospites sobre la seva "raresa", per conèixer les greus conseqüències emocionals.
Volem conèixer-les més, per que les dones amb Asperger no són ni fredes ni egocèntriques; en canvi, són unes lluitadores constants en un món que s'esforcen per comprendre i al qual pertanyen. La seu bellesa i valor les fa especials de tal manera que generen admiració en qualsevol que tinga la sort de conèixer-les.
SILENCI...
SILENCI...
PENSA I REFLEXIONA!
PENSA I REFLEXIONA!
Què es vol representar en aquesta obra? Què amaga aquesta representació? l’obra creada transmet aquelles repercussions adverses que poden aparèixer en les persones que presenten conductes disruptives, però no només en u mateix, si no en els demés. Adults o xiquets dels diferents àmbits de la seva vida.
En primer lloc, respecte a l’anàlisi de la disposició de l’obra en l’espai, es tracta d’un obra que naix de la foscor invadint l’espai dels visitants, els quals tindran l’oportunitat de sentir la foscor i un cruixit de llum que tindrà una posició estratègica per potenciar l’obra. Els visitants es podran seure a la cadira per poder sentir la soledat i altres emocions que puguen suggerir la situació, sensacions que experimenten les persones amb greus problemes de conducta.
Amb aquesta foscor i la nul·litat de so s’intenta transmetre emocions i sensacions que es produeixen en aquestes persones. A més a més, aquest espai també intenta transmetre com son les relacions amb els demés. Emocions com la frustració, la ira, l’aïllament, els nervis, l’ansietat, la tristesa o la inseguretat.
L’espai i l’obra es complementen amb el silenci. Mantenir-se en silenci: un imperatiu que, si es converteix en un criteri d'autocontrol, es traduiria en un millor estat mental i la salut corporal. Bé, precisament, l'ambient sorollós que ens colpeja diàriament assoleix no només les nostres ments, sinó també els nostres cossos. Els nostres sentits i sensibilitats s'han acostumat tant a la música sorollosa, crits, publicitat i arengues d'activistes religiosos (que junts generen un descontrol i difícil de tractar el bullici) que no s'adonen del deteriorament que això comporta per a la nostra qualitat de vida. La invasió i l'acceleració al propi espai mental i del cos s'han tornat tan normals que no ens adonem de l'anormalitat de la situació. No ens adonem de l'impacte d'aquest en la nostra felicitat personal i familiar. Només ens adonarem de la gravetat d'aquesta dinàmica en la mesura que comencem a valorar el silenci. I, com l'implementem, no ens adonarem de la seva importància com a salvaguarda contra les inclemències meteorològiques d'un entorn sorollós i aclaparador de la nostra integritat personal.
Silenci per a pensar, silenci per a reflexionar. Professionals de l’educació, famílies i companys dediquem part del nostre temps al silenci, pero trobar-nos a nosaltres mateixos i comprendre als demés.
Conscienciar sobre aquests aspectes i traslladar aquest tema a l’àmbit educatiu també resulta un objectiu d’aquesta obra: fer visible aquesta realitat, les conductes cada vegada més freqüents en les aules i en les cases, les conseqüències en u mateix o en la resta, i donar pes al temps de reflexió. Per què? per evitar entre altres coses l’assetjament escolar entre altres conseqüències, per promoure la participació de tots el agents que formen part del procés d'Ensenyança- Aprenentatge.
A més a més, l’obra exposa un cruixit de llum que ens porta esperança. Perquè tenim les ganes i les ferramentes per poder eixir d’aquesta foscor. Per poder donar suport per a eixir als demés. Perquè tenim les estratègies i la motivació i a més ho farem des de l'educació emocional. Educar emocions és un recurs molt avantatjós a l'hora d'interactuar amb els altres, coneixent i sabent gestionar les nostres emocions ens permetrà ser capaços d'actuar de manera intel·ligent en diferents situacions.
PREN ATENCIÓ!
PREN ATENCIÓ!
El TDAH és un trastorn d'origen neurobiològic que es caracteritza per la presència de tres símptomes típics com són el dèficit d'atenció, la impulsivitat i la hiperactivitat.
Quina cosa amaga aquest espai? L'obra està formada per un globus terraqui i unes papallones en la seva part alta, simulant el vol sobre aquest.
El globus terraqui representa dues coses: la quantitat de persones amb TDAH que existeixen en tot el món a la vegada que fa metàfora amb el món propi en el qual es diu que viuen aquestes persones.
S'utilitzen els colors blanc i negre per a aquest món que fan contrast amb el color de les papallones. Aquestes simbolitzen els pensaments dispersos que tenen aquestes persones, provocats per aquesta falta d'atenció i impulsivitat. Per tant, també representen eixes diferències i eixe contrast amb la resta del món.
L'objectiu és conscienciar i visibilitzar la realitat de les persones amb TDAH, que siguin compreses com toca, que puguin gaudir dels seus drets i deixar de costat el gran conflicte intern que tot allò els genera.
Page updated
Report abuse