Llum és una obra microteatral formada per tres escenes on la protagonista és Llum, una adolescent de 17 anys que té TEA, tot i que encara no ha sigut diagnosticada. Durant el transcurs de la història es presenten diferents situacions on ella intenta encaixar en la societat que l’envolta, tot i que no va sola, sinó que va sempre acompanyada de la seua ombra. Llum i l’ombra són la contradicció entre allò que vull mostrar i allò que sóc per sentir-me inclosa.

Aquesta obra és una crítica a la desinformació que hi ha sobre el TEA en femení i l’angoixa que suposa per elles. A partir d’aquest relat volem fer consciència del que suposa estar en contradicció amb tu mateixa i no sentir-te part de l’entorn que t’envolta.

Per adaptar la proposta a les circumstàncies del confinament, hem decidit presentar la història de Llum en un breu curtmetratge adaptat en stop-motion. Aquest és un llenguatge que encaixa perfectament amb el projecte.

Nora és un curtmetratge en el qual es representa la primera entrevista de treball de Nora, una psicòloga amb discapacitat auditiva que pretén ser seleccionada per a treballar en una empresa d’atenció psicològica online. Encara que ho desitja amb moltes forces, a partir de l’entrevista se n’adona que potser no és el lloc de treball a què aspira per la mancança d’empatia de les seues companyes i les baixes expectatives que tenen sobre ella.

Al llarg de la història es mostren diversos mites, com el fet d’assumir que tota persona amb discapacitat auditiva coneix la llengua de signes, les baixes expectatives sobre els estudis als quals poden arribar, pensar que has de parlar lent i fort perquè t’escolten o que el seu cercle de relacions es limita a les persones amb discapacitat.