MALALTIES DEL FUTUR

«Es pot predir sense por d’equivocar-se que les malalties infeccioses seguiran emergint i que ens esperen sorpreses desagradables». Així ho assegura l'Institut de Medicina dels Estats Units en un informe publicat aquesta setmana. Si no s'engeguen els mecanismes necessaris, «aquesta situació pot conduir a una tempesta d'amenaces microbianes catastròfica».

Si alguna cosa ha quedat clara després de l'alarma mundial que ha generat el brot de l'anomenada pneumònia asiàtica és que la lluita contra aquestes patologies s’ha de coordinar des d'una perspectiva internacional. Tal com defensa la publicació esmentada, un dels principals factors que afavoreixen l'aparició de nous patògens o el ressorgiment de malalties ja passades és la mobilitat extraordinària de la societat actual; els canvis demogràfics i els viatges continus afavoreixen que els virus i els bacteris no es detinguen en les fronteres dels llocs d'origen.

«Hui dia, la interacció de l'home amb la naturalesa és molt més dramàtica que abans», assegura Luis Enjuanes, viròleg del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC (Madrid). I és aquest «contacte directe de l'home amb els llocs més recòndits» el que el fa vulnerable a nous agents infecciosos. Però no es tracta de bacteris o virus que apareixen per art de màgia, sinó que, en gran part dels casos, un microbi que fins ara només afectava els animals ha evolucionat de manera que és capaç d'infectar l'ésser humà. [...] Una vegada que s'ha produït aquesta contaminació, la facilitat de la societat moderna per a viatjar contribueix al fet que «la difusió puga ser explosiva», assevera aquest especialista.

Els microbis es caracteritzen per l'enorme capacitat d'adaptació al medi en què viuen. Açò augmenta la seua resistència als fàrmacs i fomenta l'adquisició d'un potencial infecciós major. A aquest tret propi de virus i bacteris cal afegir les condicions en què es desenvolupa la vida de l'ésser humà. [...]

Un altre factor implicat és el desenvolupament econòmic, tecnològic i industrial. Per exemple, l'ús d'antibiòtics en animals ha contribuït a augmentar les malalties infeccioses, ja que afavoreixen les resistències bacterianes. Les mesures de salut pública, la pobresa, la desigualtat social, la fam, la guerra i el desenvolupament d'armes biològiques completen el panorama d'explicacions possibles.

Respecte a l'últim punt, els autors de l'informe aclareixen que cal preguntar-se si el vertader perill es troba en l'ús de virus o bacteris com a armes. La veritat és que «centenars de persones moren cada hora com a conseqüència d'infeccions naturals, mentre que, fins al moment, els atacs biològics efectuats a gran escala han constituït un risc únicament teòric».

El control de les patologies emergents depén en gran manera de la identificació dels agents causals. Quan es tracta de bacteris, la recerca

és més senzilla, ja que la seua grandària permet observar-los fàcilment. En canvi, els virus només es poden percebre amb microscopis electrònics, que requereixen una preparació de les mostres més complexa. També s'utilitzen tècniques bioquímiques com l'anàlisi serològica amb anticossos específics.

En qualsevol cas, un bacteri pot ser identificat en qüestió d'hores, però el procés de detecció d'un virus pot perllongar-se considerablement.

A la tasca rede cerca de l'agent infecciós ha d'afegir-se un seguiment epidemiològic adequat. Antoni Trilla, director de la Unitat d'Avaluació, Suport i Prevenció de l'Hospital Clínic de Barcelona, considera que «la situació de les xarxes de vigilància en la Unió Europea i Espanya és clarament millorable», ja que es basa quasi exclusivament en l'intercanvi d'informació entre els països. El model que cal seguir, segons Trilla, és el dels Centres per al Control de Malalties (CDC) dels EUA, que compten amb equips multidisciplinaris d'experts en malalties infeccioses [...].

L'informe nord-americà subratlla que és necessari prendre mesures per a evitar epidèmies amb conseqüències nefastes: «La magnitud i la urgència del problema requereix una preocupació i un compromís renovat», conclou.

María Sánchez-Monge (traducció)

www.elmundo.es

1. Posa el títol i enumera les idees principals

2. Fes un resum del text en huit o deu línies

3. Explica el significat de les paraules o expressions en negreta

4. A partir del text respon a les preguntes:

• Con afecten les condicions de vida actual perquè tornen a sorgir antigues malalties?
• Per què l'esser humà és vulnerable a noves infeccións?
• Per què els bacteris són cada dia més resistents?
• El control i l'estudi d'infeccions noves es millor a Espanya o als Estats Units?

5. Ara amb ajuda dels continguts que has estudiat contesta:

• En el text s'esmenten diversos tipus d'essers vius, Què tenen en comú?
• Esmenta cada organisme del text, digues a quin grups dels que coneixes pertany i quines són les característiques principals.
• Hi ha cap altre tipus d'organisme que has estudiat que puga ser patogen?
• Quants tipus de bacteris coneixes?

6.Llig el paràgraf sisé i redacta breument què opines sobre el tema. Busca informació sobre quina característica dels microorganismes en facilita la transmissió.