Fonamentalment, les unitats estratègiques són les empreses, les associacions i les organitacions. En realitat, en un estudi estratègic cal veure les interaccions amb l'entorn de forma inevitable. Aquest entorn està composat per qualsevol de les tres entitats. La diferència entre les entitats rau bàsicament en l'ànim de lucre o el benefici econòmic. En aquest sentit, considerarem que les empreses bàsicament necessiten realitzar un benefici econòmic per a poder tenir un capital suficient per a realitzar inversions.
Les associacions poden tenir una mateixa necessitat d'inversió que una empresa. No obstant això, degut a la finalitat social, hauràn d'obtenir els recursos de les aportacions dels socis o bé d'aportacions externes com ara subvencions o donacions de tercers. Les aportacions en una associació són sempre voluntàries.
En el cas de les organitzacions o organismes, les aportacions no són voluntàries sinó que poden tenir caràcter obligatori, en realitat, la recaptació de tributs o taxes és la font de recursos dels organismes o organitzacions.
La microempresa
La microempresa és una unitat estratègica molt peculiar. En realitat, per entendre la seva operativa estratègica, cal concebre-la amb un concepte completament oposat a la gran empresa. La microempresa permet funcionar a un nivell molt baix d'entropia, transferint molta informació al conjunt del sistema. Per tal que siaxò sigui així, cal que estratègicament estigui molt ben interconnectada amb l'entorn i gaudeixi de bona salut estratègica, això és, tingui un capital estratègic important.
La microempresa gaudeix de capacitat iniciativa per generar producció i, per tant, llocs de treball simplement per valor estratègic, sense finançaments ni inversions particularment elevats.
Per al bon funcionament de la microempresa, cal que això sigui així, que la microempresa desenvolupi models estratègics que li siguin apropiats. Mai funcionarà intentant adaptar els models generalitstes de les grans empreses.