Degut a l'enorme fluxe d'informacíó i entropia elevada que els sistemes madurs, les estructures, sobretot si són feixugues, perden capacitat de resposta i, moltes vegades poden arribar a col·lapsar-se. Això és aplicable a estructures grosses, com els estats o les grans empreses multinacionals, els sistemes financers, etc., però també a estructures petites com ara els partits polítics, les organitzacions locals, associacions, les empreses mitjanes i petites i, perquè no, a la microempresa si no reuneix prou condicions d'agilitat.
Crisi de l'estructura com a resposta
En la fase expansiva del sistema, la resposta a les situacions o a les necessitats és la de crear una estructura. Una estructura implica una organització, uns càrrecs, uns comitès, una assemblea, un pressupost, una gestió, administratius, secretàries, encarregats, gestors, comercials, auditors... Tot plegat una maquinària molt feixuga. Com a exemples d'estructures podem citar el COOB '92 (Comitè Organitzador Olímpic Barcelona '92), estructura pensada per a l'organització dels JJOO del 1992, els Consorcis Territorials: Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consorci de les Gavarres, el Consorci de la Garrotxa, els gremis, les associacions patronals, les associacions de fabricants, els col·legis professionals, les Cambres de Comerç... Quasi totes aquestes estructures han estat creades en la fase expansiva del sistema com a resposta a una necessitat concreta i defensant l'interès d'un col·lectiu determinat.
Els problemes d'aquestes estructures són bàsicament dos: La seva organització piramidal (en la majoria dels casos) i la manca de circulació transversal, la qual cosa no deixa d'impicar un cert aïllament. L'organització piramidal (assemblea-comitè-delegats-junta o consell-òrgans de direcció) dificulta la presa ràpida de decisions a la velocitat actual de circulació de la informació. La manca de previsió de transversalitat fa difícil una adaptació també a la circulació de la informació en totes direccions, doncs la circulació de la informació no es limita al sentit vertical de la piràmide.
Aquest problema existeix igualment en les empreses, les quals amb la seva estructura en departaments, moltes vegades isolats els uns dels altres i la seva feixuga verticalitat disminueix la capacitat de resposta.
Això a part, les estructures impliquen uns costos que moltes vegades són difícils de mantenir, sobretot en un sistema madur.
Per tant, quan en un sistema madur es plantegi una necessitat, o una finestra d'oportunitat, o una crisi de sistema, o una crisi en la comunicació, el què cal fer és evitar les estructures, sobretot de crear-ne de noves, i més aviat aprofitar les estructures existents, maximitzant-ne el seu rendiment i establir ponts de comunicació (millor transversals) amb prioritat absoluta a la transversalitat de la informació.