La venjança dels Alumnes de "Viladecavalls P.T."
-Lladres!
-Pòtols!
-Mateu-los!
-Fora del camp!
-Mori el refri!
...Allò era una defensa. El públic estigué a punt de saltar al camp una pila de vegades, però la guàrdia civil els deturà. I el partit acabà com un mercat de Calaf. Però acabà. Quan el marcador assenyalava 7 a 6 a favor del Pla de Bages.
Val a dir que si algú tenia raó eren els Alumnes de Viladecavalls. Havien dominat tota la partida. Havien jugat tan net que feia pena i tot, i en canvi els del Pla de Bages havien inutilitzat mig equip, i quan algun jugador seu estava cansat, es retirava amb l’excusa d’una rampa o un nyanyo i en sortia un altre, disfressat d’aquell, amb la cara pintada i tot, per despistar més.
L’àrbitre, això sí, hagué d’anar cap al tren custodiat per quatre parelles de cavall, o si no el poble l’hauria polvoritzat. La desfeta, però , ja no tenia remei. Eren les finals del campionat de tercera categoria amateur i els de Viladecavalls ja no recuperarien el primer lloc. I tot, tot, - aquesta era la veritat segons els maquiavèl·lics directius del <<P.T.>> - per culpa dels federatius, que tenien totes llurs preferències pels del Pla de Bages. Però els la pagarien! Se n’haurien de recordar tota llur vida! Els n’havien de fer una com un cove! I aquella nit mateix fou convocat Consell Directiu per rumiar la revenja...