Embedded Files
"-El rei Pere, a Barcelona, va formar l'exèrcit de mil cavallers. Els millors guerrers d'Aragó i de Catalunya van participar a la campanya. El 12 de setembre de 1213 es va lliurar la batalla a l'enemic. Els cavallers de Simó de Montfort eren nou-cents i nosaltres, junts amb occitans, dos mil. I parlem només de cavallers, no ens fixem en soldats que anaven a peu, ara. El rei hauria pogut guanyar si hagués escoltat el consell de comte de Tolosa, però més ràpids, van caure sobre nostre. Un que va contemplar la lluita deia que era com un bosc d'arbres abatuts a cops de destral. A la punta de la nostra avantguarda, hi anava el rei. Dos cavallers francesos havien jurat que matarien el rei Pere o moririen ells. I el rei Pere, que volia combatre com un simple cavaller, havia canviat la seva armadura per una dels seus acompanyants. Per això, quan un dels dos cavallers francesos es va acostar al qui portava l'armadura reial i el va abatre d'un primer cop de massa al cap i va cridar: "Aquest no és el rei! El rei és millor cavaller!", perquè thotom conexia la seva fama de forçut i valent; el rei Pere va acudir a socórrer el seu company, cridant "Jo sóc el rei!" Aleshores, els francesos el van envoltar i van començar un combat tant aferrissat que va morir el rei, i tota la seva host va morir amb ell, perquè ni un va voler abandonar el seu cos nu, sagnant i miserable." (...)
"-El rei Pere, a Barcelona, va formar l'exèrcit de mil cavallers. Els millors guerrers d'Aragó i de Catalunya van participar a la campanya. El 12 de setembre de 1213 es va lliurar la batalla a l'enemic. Els cavallers de Simó de Montfort eren nou-cents i nosaltres, junts amb occitans, dos mil. I parlem només de cavallers, no ens fixem en soldats que anaven a peu, ara. El rei hauria pogut guanyar si hagués escoltat el consell de comte de Tolosa, però més ràpids, van caure sobre nostre. Un que va contemplar la lluita deia que era com un bosc d'arbres abatuts a cops de destral. A la punta de la nostra avantguarda, hi anava el rei. Dos cavallers francesos havien jurat que matarien el rei Pere o moririen ells. I el rei Pere, que volia combatre com un simple cavaller, havia canviat la seva armadura per una dels seus acompanyants. Per això, quan un dels dos cavallers francesos es va acostar al qui portava l'armadura reial i el va abatre d'un primer cop de massa al cap i va cridar: "Aquest no és el rei! El rei és millor cavaller!", perquè thotom conexia la seva fama de forçut i valent; el rei Pere va acudir a socórrer el seu company, cridant "Jo sóc el rei!" Aleshores, els francesos el van envoltar i van començar un combat tant aferrissat que va morir el rei, i tota la seva host va morir amb ell, perquè ni un va voler abandonar el seu cos nu, sagnant i miserable." (...)
-" L'exèrcit del comte de Tolosa fuig, i els soldats que anaven a peu s'ofegaren en passar el riu Garona. Entre els negats i els que van morir a la batalla, compten de quinze a vint mil soldats d'infanteria. Els catalans i aragonesos repassen les muntanyes. Els comtes occitans tornen a les seves terres o es refuigien als països veïns. Simó de Montfort i els seus croats comencen a conquistar terres del comte de Tolosa. La conquesta encara dura." (...)
-" L'exèrcit del comte de Tolosa fuig, i els soldats que anaven a peu s'ofegaren en passar el riu Garona. Entre els negats i els que van morir a la batalla, compten de quinze a vint mil soldats d'infanteria. Els catalans i aragonesos repassen les muntanyes. Els comtes occitans tornen a les seves terres o es refuigien als països veïns. Simó de Montfort i els seus croats comencen a conquistar terres del comte de Tolosa. La conquesta encara dura." (...)
"La batalla acabada, Simó de Montfort va fer cercar el cos del rei, que els croats francesos troben i reconeixen amb penes i treballs. Davant el cos reial, el ferreny de Simó de Montfort no va poder retenir les llàgrimes i després d'haver-l'hi retut un darrer homenatge per la seva generositat i la seva galania, es descalça, abandona als pobres i el seu cavall i les seves armes, i s'encamina peus nus a l'església de Muret a regraciar Déu per la victòria."
"La batalla acabada, Simó de Montfort va fer cercar el cos del rei, que els croats francesos troben i reconeixen amb penes i treballs. Davant el cos reial, el ferreny de Simó de Montfort no va poder retenir les llàgrimes i després d'haver-l'hi retut un darrer homenatge per la seva generositat i la seva galania, es descalça, abandona als pobres i el seu cavall i les seves armes, i s'encamina peus nus a l'església de Muret a regraciar Déu per la victòria."
L'Ocell de Foc, cap.7, "El cavall florit"
L'Ocell de Foc, cap.7, "El cavall florit"
Google Sites
Report abuse