HISTÒRIA DEL LLADRE (II)

"Nosaltres menjàvem el sobrer de la taula del comte que la mare ens portava a la nit, amagat entre els plecs de l'ampla faldilla.

El vescomte era com ara és i encara amb més força, gasiu, envejós i geniüt, però nosaltres vivíem tranquils, ens semblava que érem la família més feliç del món i que cap mal no podia arribar a la nostra llar, al fons de l'establa, amb les flors margeneres i la palla fresca.

El pare d'en Roc s'estimava el seu ofici. Coneixia tots els cavalls, la seva edat, el seu humor, els seus defectes, els seus gustos, i encara diré que coneixia quin cavall era el que arribava a la quadra només pel seu trot, sense sortir a veure'l. Els cavalls, pel seu cantó, estimaven el cavallerís i li ho demostraven obeint humilment les seves ordres, vinclant suaument l'esquena quan els netejava, inclinant la testa fins a terra quan els amonestava...

Havia trobat un remei per als cavalls que arribaven coixos, amb una espina clavada a la pota: bullia una perola d'aigua d'herbes recomanades per en Rasclet, ficava la pota ferida a la perola una bona estona fins que la carn s'havia ben estovat, i lentament sortia l'espina o el resquill... Als cavalls vells que ja no aguantaven ningú, ni servien pera torneigs, justes o caceres i es quedaven tot el dia a la quadra, el pare d'en Roc els passava rams d'herbes i branques verdes pel davant dels ulls, com si el món es posés a trotar al seu entorn, i els cavalls s'alegraven i es revifaven, com si els tornés la vigoria... Les eugues amb un poltre al ventre, les alimentava amb fulles de julivert i de menta perquè els fills sortissin forts i perfumats...."

ACTIVITATS

3) Cerca al diccionari el significat de:

-gasiu

-resquill

-justes

-perola

4) Localitza el primitiu de:

-geniüt

-margeneres

-vigoria

(III part)