HISTÒRIA DEL LLADRE (III)

"Un dia el duc de Rocabruna, per segellar un pacte d'amistat amb el vescomte, després d'anys i panys d'odi de veïns i de lluites miserables, li regalà un poltre negre, tot negre, fi com una seda, que encara ningú no havia cavalcat mai. El vescomte muntà el cavall barroerament, a pèl, i la bèstia, que no sabia què era el pes d'una sella, el tirà de cap a terra d'un sol moviment de gropa.

El vescomte, ultratjat, fuetejà el pobre rebel fins a deixar-li l'esquena acanalada de sang. Des d'aquest primer contacte el poltre i el vescomte s'odiaren a mort. Només ensumar l'olor del cavaller, el poltre es posava a saltar i a tirar guitzes.

El vescomte no aconseguí de muntar el cavall més de dos minuts seguits. I el cavaller venjatiu malmetia l'animal a cops d'esperó i bastonades. El vescomte havia promès que ell domaria el poltre, o el mataria a garrotades.

-La pobra bèstia arribava cada dia a la quadra plena de sang. Entre el pare i jo la curàvem, Era un animal noble, que no cediria a la força. I el vescomte era massa rebe per canviar el tracte. A la nit, quan ningú no ens veia, un cop el poltre curat i reposat, el pare i jo el muntàvem, per torns, i ens passejàvem, com a reis, per tota la quadra. Algun dels dependents de l'establa, que devia sorprendre les nostres passejades, amatent per fer mèrits, va explicar al vescomte la dòcil conducta del poltre rebel amb nosaltres. El vescomte es va inflamar de ràbia. No podia sofrir que uns altres aconseguissin el que ell no havia sabut portar a terme. La conducta del poltre era un insult groller, un afront que no podia passar per alt. El vescomte va decidir alliçonar públicament el poltre rebal i el criat manyós amb un càstig exemplar.

El pare va ser engabiat en una caixa amb barrots de fusta i penjat a les muralles del castell, a sol i serena, sense menjar ni beure, i s'hi quedaria fins que al vescomte li hagués passat el rau-rau.

El poltre rebel seria lligat amb cordes tibants, el cap i les quatre potes, cada membre unit a una estaca de ferro clavada a terra, al mig de la plaça d'armes. El poltre portaria una sella de ferro, d'un pes mortal, lligada amb una cingla de cuiro ben estreta, i tots els soldats i els criats i els infants podrien pujar-hi a cavall sense por que el rebel fes cap moviment per desempallegar-se'n. I tothom podria cridar-li "arri!, arri!" en to burleta i pegar-li tant com volgués, perquè no tirava endavant.

Aleshores jo vaig decidir de fugir amb el poltre, abans que els esbirros del vescomte li posessin les mans al damunt. aniria a la muntanya i em faria bandit i quan tingués molts diners robats i molta força tornaria a deslliurar el meu pare de la gàbia vergonyosa. O bé aniria al castell veí de Rocabruna i explicaria al seu duc, antic enemic del meu amo, com el vescomte tractava els eu regal, com es befava del seu pacte d'amistat. el duc de Rocabruna, tan tocat i posat, tan cerimoniós i ple de geni, s'enfurismaria en veure el poltre maltractat i m'ajudaria a deslliurar el meu pare.

Aquesta segona solució em semblava la més adient i sense encomanar-me a Déu ni al diable, vaig agafar el poltre, vaig saltar-li al damunt, i vam sortir del castell a galop tirat. La bèstia, que devia ensumar el perill, es va dirigir al Castell de Rocabruna com esperitada. Els dependents de la quadra, els soldats del pati i els sentinelles de les muralles gairebé no van tenir temps de veure'ns passar."

ACTIVITATS

5) Localitza al text un mot compost i cinc derivats amb

prefix.

6) Cerca al diccionari el significat de:

-barroerament

-rebec

-amatent

-rau-rau

-cingla

-befa

7) Troba al text un derivat de:

-bastó

-garrot

-lliçó

-manya

-barra

8) Ara que has llegit la història del lladre, defineix el protagonista, l'antagonista i els personatges secundaris.

9) Quins elements del món feudal reconeixem a través d' aquesta història?