Si ho deia Baudelaire, qui som nosaltres per esmenar-li la plana? Ens hi pleguem, petits confegidors de versos que som. La idea de “BALLS EN VERS” neix amb aquesta seva cita i es nodreix de moltes altres per capgirar-la, que no és altra cosa que canviar-ne la perspectiva.

La ballem vint-i-quatre hores sobre vint-i-quatre, en estat de vetlla o en el de son profund. Els grans temes dels clàssics ens continuen movent i removent: ens fa ballar el cap i el cor en tots els sentits,    C’est la vie! I és per això que BALLS EN VERS, un format de performance que escenifiqui un debat poètic sobre 5 dels grans temes humans ens pot servir per a, tant explorar la poesia d’algun(a) autor(a) a qui vulguem homenatjar, com per a presentar un conjunt de poetes d’un territori concret de qui vulguem mostrar-ne l'obra. 

1.2. L’ELEMENT “RANDOMITZADOR” DE LA PERFORMANCE: EL GRAN DAU

Un dau de dimensions considerables, fet d’un material lleuger, omnipresent durant tota la performance, en serà l’element “randomitzador”, entenent per l’anglicisme encara no acceptat per l’IEC, qui assignarà de manera aleatòria el què, el qui i el com de l’evolució en escena dels elements humans.

En efecte, símbol de l’atzar que governa les nostres vides, com ens recordava la poeta Wisława Szymborska en el seu magnífic poema “En qualsevol cas”*, serà el dau, i no pas cap element humà, qui decidirà aquí per quina temàtica es comença, quins poemes seran llegits/recitats i en quin ordre. 

1. 3. LLEGIDOR(E)S/RAPSODES/RECITADOR(E)S

Adoptant el nom que cadascú d’ell(e)s vulgui donar a la seva feina en l’acció poètica, en la nòmina que proposem seria desitjable que hi hagués una representació al més àmplia possible de dels territoris dels Països Catalans: 

1. La Catalunya Nord

2. El Principat de Catalunya

2. La Franja de Ponent 

4. El País Valencià

5. Les Illes Balears

6. L’Alguer

3. LES TEMÀTIQUES

A tal d’exemple, els temes de debat poètic podrien ser 5 i que quan surt el 6 al dau, es repetís la tirada.

1. amor (de parella)

2. amor al país / a la llengua

3. maternitat/paternitat

4. relació amb l’entorn físic (el locus amenus, el beatus ille...)

5. sentit de la vida (carpe diem, primum vivere deinde philosophare...)

5. LA PERFORMANCE

5.1 INICI DE L’ACCIÓ:

El capdanser entra a escena sense dir res i inicia el Ball en vers en qüestió  amb una dansa d’obertura. En acabat, agafa el gran dau que hi ha ja a l’escenari i el fa rodolar. Diu el número que surt, indicador de la primera temàtica de la performance i el nom de l’autor del primer poema que cal llegir per ordre alfabètic del cognom del seu autor (no pas del llegidor!).

Per exemple si surt un 5, s’inicia la ronda per la temàtica “sentit de la vida” i per l’autor que comença per A (per exemple, Lluís Alcanyís, cas que algú n’hagués triat un poema) i segueixen la resta per ordre alfabètic de l’autor del poema que han extret de la carpeta. Així, ens assegurem que cap llegidor(a) no llegeix ni primer ni darrer de manera sistemàtica. 

5.2 DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ

El capdanser presenta el següent poema amb una fórmula que va variant, seguint fórmules de presentació de l’estil: 

--I què en diu, ................... (nom del llegidor) de l’amor, el/la poeta B.......?

--Com t’imagines que ho veu, ................... (nom del llegidor), això de l’amor, el poeta B.......?

5.3 EL DESAFIAMENT IMPLÍCIT

Els poemes es van llegint com un desafiament al poema anterior amb la diferència que el llegidor no defensa necessàriament el poema que ha triat ell(a), sinó potser un que no li agrada gaire i, tanmateix, ho ha de fer amb tota la seva energia i tot el seu saber.

5. 4 ELS PREMIS: UNA “JUSTÍCIA POÈTICA” SINGULAR

A diferència de la vida, on no hi ha premis per a tothom i els premis no recauen necessàriament sobre qui més se’ls mereix, sinó que l’atzar els reparteix al seu aire, aquí cada llegidor s’endurà la flor corresponent al poema que més li hagi agradat a ell(a) dels que per atzar li ha tocat de llegir. Al final de l’acte, la PORTADORA li aproparà un ram de flors dels 5 colors corresponents a les cinc temàtiques.

5.5. TANCAMENT DE L’ACTE

El capdanser clou l’acte amb el recompte de flors i proclama solemnement:

“Benvolgudes, benvolguts, en la contesa Balls en Vers de 202- ha guanyat l’amor a la llengua! (cas que fos aquesta la temàtica que haguessin escollit més llegidor(e)s)”. 

7.1 MODALITATS, TIPOLOGIES I ESTILS

Cal recordar que "Balls en vers" és un format de performance, susceptible d’incloure diferents tipologies segons les modalitats triades i els escenaris proposats. Per tant, pot adoptar formes més mainstream (minimitzant allò que es deixa a l’atzar) o, més underground, afegint-hi altres elements d’atzar que li donin una  aparença més buffa si el context ho permet o fins hi tot ho requereix. 

Alhora, creiem que el format serveix tant per a homenatjar poetes, presentar obra nova, com traduccions en català, i que la procedència dels autors pot anar de l’àmbit local fins a abastar tots els Països Catalans. Com sovint passa, seran els condicionants extraliteraris els que ens faran acotar la tria.

7. 2 EQUIP DE CREACIÓ COL·LABORATIVA DE CADA BALL EN VERS

Atès que “Balls en vers” és un format i no pas un espectacle concret, caldrà que cada edició contingui un subtítol concretitzador de l’acció poètica: Exemple “Ball en vers d’homenatge a .....................”/”Set dels Països Catalans: un Ball en Vers”. 

Un equip de treball “concretitzador” de cada acció poètica s’encarregarà de cocrear cada Ball en Vers específic. L’equip de treball estarà constituït per, en ordre alfabètic: Sílvia Aymerich-Lemos (creadora del format), Ignasi Chilet (artista plàstic i poeta) i Alfons Navarret (creador del Projecte “Poesia i Escola”), Ferran Navarro ( creador de Faduval), juntament amb la participació d’un cinquè membre provinent de l’entitat on la performance hagi de ser realitzada, que assessorarà en tot el que pertoca a l’espai on s’hagi d’escenificar i al públic a qui hagi d’anar adreçat.

Sílvia Aymerich-Lemos

https://sites.google.com/view/aymerich-silvia/inici-home