BALLS EN VERS,
Un format de performance poètica
_______________________________________________________________________
« La danse, c’est la poésie avec des bras et des jambes, c’est la matière, gracieuse et terrible, animée, embellie par le mouvement. » Charles Baudelaire.
______________________________________________________________________________________________________________________________________________
Si ho deia Baudelaire, qui som nosaltres per esmenar-li la plana? Ens hi pleguem, petits confegidors de versos que som. La idea de “BALLS EN VERS” neix amb aquesta seva cita i es nodreix de moltes altres per capgirar-la, que no és altra cosa que canviar-ne la perspectiva.
La ballem vint-i-quatre hores sobre vint-i-quatre, en estat de vetlla o en el de son profund. Els grans temes dels clàssics ens continuen movent i removent: ens fa ballar el cap i el cor en tots els sentits, C’est la vie! I és per això que BALLS EN VERS, un format de performance que escenifiqui un debat poètic sobre 5 dels grans temes humans ens pot servir per a, tant explorar la poesia d’algun(a) autor(a) a qui vulguem homenatjar, com per a presentar un conjunt de poetes d’un territori concret de qui vulguem mostrar-ne l'obra.
1. ELS ELEMENTS HUMANS I D'ATTREZZO DE BALLS EN VERS
1. 1. ELS ELEMENTS ORDENADORS DE LA PERFORMANCE: EL CAPDANSER I EL(S) MÚSIC(S)
El capdanser, l’únic ballador físic del grup, iniciaria la performance amb un ball d’obertura acompanyat pel(s) músic(s). Aquest element cultural ordenador que, fent una picada d’ullet a l’aurresku ens recordarà que el nord-oest dels nostres Països eren poblats per bascos a l’alta edat mitjana, serà l’encarregat de marcar el començament de la performance.
Capdanser proposat: Antoni Alminyana
Músic(s) proposat(s): Faduval
1.2. L’ELEMENT “RANDOMITZADOR” DE LA PERFORMANCE: EL GRAN DAU
Un dau de dimensions considerables, fet d’un material lleuger, omnipresent durant tota la performance, en serà l’element “randomitzador”, entenent per l’anglicisme encara no acceptat per l’IEC, qui assignarà de manera aleatòria el què, el qui i el com de l’evolució en escena dels elements humans.
En efecte, símbol de l’atzar que governa les nostres vides, com ens recordava la poeta Wisława Szymborska en el seu magnífic poema “En qualsevol cas”*, serà el dau, i no pas cap element humà, qui decidirà aquí per quina temàtica es comença, quins poemes seran llegits/recitats i en quin ordre.
1. 3. LLEGIDOR(E)S/RAPSODES/RECITADOR(E)S
Adoptant el nom que cadascú d’ell(e)s vulgui donar a la seva feina en l’acció poètica, en la nòmina que proposem seria desitjable que hi hagués una representació al més àmplia possible de dels territoris dels Països Catalans:
1. La Catalunya Nord
2. El Principat de Catalunya
2. La Franja de Ponent
4. El País Valencià
5. Les Illes Balears
6. L’Alguer
2. ELS POEMES
Escollint entre els versos del poeta que serà homenatjat (cas que optem per la modalitat 1 del format) o d’un grup de poetes dels Països Catalans (cas que optem per una presentació panoràmica de la nostra poesia) cadascun dels llegidors, triarà un poema per a cadascuna de les grans temàtiques i el proposarà a la resta per tal que l’acceptin en la primera trobada de preparació de cada “Ball en vers”. Això evitarà que dos llegidors triin el mateix poema i assegurarà alhora la coherència teòrica de la tria, prèvia a la performance, pel que fa a llargada, qualitat i “consistència” dels poemes per a ser llegits eventualment, sota el Diktat del Gran Dau.
3. LES TEMÀTIQUES
A tal d’exemple, els temes de debat poètic podrien ser 5 i que quan surt el 6 al dau, es repetís la tirada.
1. amor (de parella)
2. amor al país / a la llengua
3. maternitat/paternitat
4. relació amb l’entorn físic (el locus amenus, el beatus ille...)
5. sentit de la vida (carpe diem, primum vivere deinde philosophare...)
4. LA PORTADORA DEL PLEC DELS POEMES
Els poemes triats per cada autor per a cada temàtica i acceptats per la resta en la primera trobada de llegidors, 24 en total, ( 6 x 4) seran impresos en paper d’un color diferent per a cada temàtica (1. rosa, 2 groc. 3 blau, 4 verd, 5. beix) i col·locats en una carpeta amb llaços de la qual seran fàcilment extraïbles a l’atzar per a ser llegits. La portadora, encarregada de dur-los solemnement davant de cada llegidor per a que en trii un en cada ronda, podria dir una fórmula que hauria d’anar variant per a cadascú segons s’inspiri en el moment**.
I, com en la vida, els llegidors actuaran sense guió, ja que, tot i que han tingut coneixement i acceptat la totalitat dels poemes en la reunió de preparació, no sabran fins al moment de girar el full quin poema de cada temàtica els ha tocat llegir davant del públic (El que ell(e)s han triat? El que els ha agradat menys però que han acceptat per no moure remor? El que els agrada més, tot i que no és el que han triat ell(e)s?). Ho decideix l’atzar que els ha mogut els dits en el moment d’extraure sense mirar el poema del color corresponent a la temàtica que tocava llegir segons ha “dit” el dau.
5. LA PERFORMANCE
5.1 INICI DE L’ACCIÓ:
El capdanser entra a escena sense dir res i inicia el Ball en vers en qüestió amb una dansa d’obertura. En acabat, agafa el gran dau que hi ha ja a l’escenari i el fa rodolar. Diu el número que surt, indicador de la primera temàtica de la performance i el nom de l’autor del primer poema que cal llegir per ordre alfabètic del cognom del seu autor (no pas del llegidor!).
Per exemple si surt un 5, s’inicia la ronda per la temàtica “sentit de la vida” i per l’autor que comença per A (per exemple, Lluís Alcanyís, cas que algú n’hagués triat un poema) i segueixen la resta per ordre alfabètic de l’autor del poema que han extret de la carpeta. Així, ens assegurem que cap llegidor(a) no llegeix ni primer ni darrer de manera sistemàtica.
5.2 DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ
El capdanser presenta el següent poema amb una fórmula que va variant, seguint fórmules de presentació de l’estil:
--I què en diu, ................... (nom del llegidor) de l’amor, el/la poeta B.......?
--Com t’imagines que ho veu, ................... (nom del llegidor), això de l’amor, el poeta B.......?
5.3 EL DESAFIAMENT IMPLÍCIT
Els poemes es van llegint com un desafiament al poema anterior amb la diferència que el llegidor no defensa necessàriament el poema que ha triat ell(a), sinó potser un que no li agrada gaire i, tanmateix, ho ha de fer amb tota la seva energia i tot el seu saber.
5. 4 ELS PREMIS: UNA “JUSTÍCIA POÈTICA” SINGULAR
A diferència de la vida, on no hi ha premis per a tothom i els premis no recauen necessàriament sobre qui més se’ls mereix, sinó que l’atzar els reparteix al seu aire, aquí cada llegidor s’endurà la flor corresponent al poema que més li hagi agradat a ell(a) dels que per atzar li ha tocat de llegir. Al final de l’acte, la PORTADORA li aproparà un ram de flors dels 5 colors corresponents a les cinc temàtiques.
5.5. TANCAMENT DE L’ACTE
El capdanser clou l’acte amb el recompte de flors i proclama solemnement:
“Benvolgudes, benvolguts, en la contesa Balls en Vers de 202- ha guanyat l’amor a la llengua! (cas que fos aquesta la temàtica que haguessin escollit més llegidor(e)s)”.
7. BALLS EN VERS, UN FORMAT “CUSTOMITZABLE”
7.1 MODALITATS, TIPOLOGIES I ESTILS
Cal recordar que "Balls en vers" és un format de performance, susceptible d’incloure diferents tipologies segons les modalitats triades i els escenaris proposats. Per tant, pot adoptar formes més mainstream (minimitzant allò que es deixa a l’atzar) o, més underground, afegint-hi altres elements d’atzar que li donin una aparença més buffa si el context ho permet o fins hi tot ho requereix.
Alhora, creiem que el format serveix tant per a homenatjar poetes, presentar obra nova, com traduccions en català, i que la procedència dels autors pot anar de l’àmbit local fins a abastar tots els Països Catalans. Com sovint passa, seran els condicionants extraliteraris els que ens faran acotar la tria.
7. 2 EQUIP DE CREACIÓ COL·LABORATIVA DE CADA BALL EN VERS
Atès que “Balls en vers” és un format i no pas un espectacle concret, caldrà que cada edició contingui un subtítol concretitzador de l’acció poètica: Exemple “Ball en vers d’homenatge a .....................”/”Set dels Països Catalans: un Ball en Vers”.
Un equip de treball “concretitzador” de cada acció poètica s’encarregarà de cocrear cada Ball en Vers específic. L’equip de treball estarà constituït per, en ordre alfabètic: Sílvia Aymerich-Lemos (creadora del format), Ignasi Chilet (artista plàstic i poeta) i Alfons Navarret (creador del Projecte “Poesia i Escola”), Ferran Navarro ( creador de Faduval), juntament amb la participació d’un cinquè membre provinent de l’entitat on la performance hagi de ser realitzada, que assessorarà en tot el que pertoca a l’espai on s’hagi d’escenificar i al públic a qui hagi d’anar adreçat.
https://sites.google.com/view/aymerich-silvia/inici-home