Riu Nil

El paper del Nil

La vida en l'antic Egipte va ser possible gràcies a les aigües del riu Nil, ja que fora d'aquest només hi ha el desert. 

El riu Nil és important:

•Aprofiten el riu Nil per conrea, per comercialitzar i transportar mercaderies

•Aprofiten les crescudes del Nil per aprofitar el llim, que és una terra fèrtil per poder conrear.

•Acostumen a conrear: blat, civada i lli.

•És la principal via de comunicació i de transport.

•Al seu costat es desenvolupen les ciutats i és el lloc on viuen els egipcis.

Com és l riu Nil?

•El riu Nil neix al massís etíop.

•El riu Nil es divideix en tres braços: Nil blanc, el Nil blau i l’Atbara.

•El riu Nil travessa el desert.

•És el segon riu més llarg del món.

•Desemboca al mar Mediterrani formant un delta.

Crescudes del riu nil

El Nil experimentava una important crescuda a l’estiu que regava i fertilitzava les terres pròximes, per poder cultivar.

En retirar-se les aigües, les riberes quedaven humitejades i cobertes d'una espessa capa de llims  fèrtils, que adobaven la terra i afavorien la vida agrícola. Aquestes terres son conegudes com la Terra negra. Era on hi havia la població. El desert o terra roja era un lloc sense vida on es van construir les tombes i els temples funeraris. 

El Nil era també la millor via de comunicació, per les seves aigües viatjaven els vaixells que unien els pobles portants viatgers i mercaderies.

 La navegació al Nil

Sembla ser que la navegació a la Mediterrània va començar a Egipte fa més de 6.000 anys pel riu Nil. En algunes piràmides s’han trobat enterrades, juntament amb els tresors dels faraons, barques senceres desmuntades per a què aquests poguessin navegar al més enllà. Gràcies a aquestes troballes, s’ha pogut saber com eren aquestes  embarcacions de vela, les més antigues del món de les quals se’n té constància.

Els models més primitius eren fets de la planta del papir, la mateixa que servia per fabricar el paper. La tècnica consistia en preparar feixos de tiges de joncs i després, entrelligats, construir el buc de l’embarcació. Aquestes duien rems i una vela quadrada, envergada en un pal doble, que només els permetia navegar a favor del vent.

Tot i ser embarcacions molt senzilles, es creu que algunes d’aquestes embarcacions de 15 m d’eslora van travessar l’oceà Atlàntic fins al Carib i l’Amèrica Central, transmetent part de la cultura nord-africana als seus habitants. Aquesta capacitat de navegació era deguda a l’elevada flexibilitat i  lleugeresa de l’embarcació. D’altra banda, aquests eren vaixells que no podien mantenir-se massa temps a l’aigua ja que el papir acabava absorbint-la i enfonsant-se.

El  poble egipci també va construir embarcacions de fusta que portaven de boscos del Líban. Inicialment, aquests vaixells tenien forma similar als de papir, sense quilla, poc maniobrables i destinats a aigües tranquil·les. Curiosament, les fustes no s’unien mitjançant claus sinó que anaven lligades. Quan entrava aigua per les juntes,  el que feia la tripulació era tensar mitjançant un torniquet una corda que anava de proa a popa del buc i que el feia corbar prement les fustes unes contra les altres. Aquest era un sistema enginyós, semblant a un arc, que permetia al buc estar més o menys corbat, segons la tensió de la corda. 

Vaixells de pelegrins

Els egipcis havien de fer un pelegrinatge a Abydos, on hi havia la tomba d'Osiris, per garantir-se una pròspera eternitat. Per al viatge s'usaven petits vaixells com aquest. A les tombes s'han trobat maquetes i relleus que els representen.

Vaixells de càrrega

Des de les pedreres d'Assuan, els vaixells de càrrega portaven pesades pedres i obeliscs per construir els grans temples. A la imatge, l'illa Elefantina, a Assuan.

Nau de l'expedició al Punt

Els egipcis navegaven per alta mar en grans naus amb rems i espelmes quadrades, com aquest. Còpia en papir d'un dels vaixells enviats al país del Punt per la reina Hatsepsut, representat a Deir el-Bahari.

Els egipcis i les primeres barques de vela

Les barques de pescadors d'Egipcis s'anomenen Faluques, són petites i de vela.