Com vivien

A Egipte hi havien poques ciutats i en aquestes poques hi vivien els nobles i els faraons, per qué hi solien viure allà. Hi venien artesans de tot tipus per vendre els seus productes.

La casa

Les cases dels camperols eren molt austeres i formaven poblats. Les parets eren de maons de fang sec i les finestres les feien molt petites perquè no entrés la calor.

Les cases dels rics eren grans i luxoses i estaven envoltades de jardins amb estanys, flors oloroses i vinyes emparrades. Al vespre prenien la fresca a fora, a la terrassa. Els criats eren els qui preparaven els menjars a la cuina. La il·luminació s’obtenia amb llums d’oli. A les cambres hi havia cofres per a guardar la roba. També hi havia un llit amb un reposacaps de fusta que feia de coixí.

Els nens i els criats dormien sobre estores, a terra. Els nens tenien joguines de fusta, de metall, de llavors,...Les persones grans també jugaven, com s’ha vist en pintures i relleus. Tenien molts jocs de taula.

Els camparols vivien en cases més senzilles fetes amb materials més senzills ja que no tenien tants recursos econòmics.

Les cases de la majoria de la població eren molt senzilles i el mobiliari escàs.

La vida quotidiana

La dieta alimentària dels antics egipcis era relativament variada. El pa i la cervesa constituïen l’alimentació bàsica de les classes populars, les quals, a més, s’alimentaven de llegums secs, verdures, fruites (figues, raïm, dàtils), pesca salada, i, en menys quantitat, carn d’aus (coloms, oques, ànecs), de cabra, de xai i de porc. Les classes més benestants tenien accés a d’altres menjars més sofisticats, com ara carn de vaca i vi.

L’amor no tenia res a veure amb el matrimoni La finalitat del matrimoni eren els fills.

Els fills treballaven per a mantenir la família, quan els pares eren grans en tenien cura, i sobretot es comprometien a enterrar-los perquè poguessin gaudir de la vida d’ultratomba.

Els nens anaven a l’escola; que normalment la deixaven per continuar l’ofici dels pares. Les nenes no anaven a l’escola.

Les collites estaven sotmeses als impostos que el faraó reclamava per finançar les guerres i les grans obres.

Població

Oficis

La societat egípcia es dividia. Per sobre de tot, regnava el faraó. Després venien els nobles, els escribes, els sacerdots i els artesans. I sota de tot, els camperols, els servents i els esclaus que eren la majoria.

Un destí gairebé impossible de canviar

Normalment et tocava ser el que els teus pares eren a dins de la classe social. Era molt difícil que si els teus pares eren camperols, tu passessis a ser noble o escrivà.

Els faraons

A dalt de tot hi havia el rei o faraó, que simbolitzava la unitat del país i gaudia d’un poder absolut al ser l’amo i senyor de les terres i de les persones. El faraó concentrava a les seves mans tots els poders: dictava les lleis, governava el país, posseïa gran part de les terres, controlava el comerç i manava l’exèrcit. El seu poder era tan gran que se’l considerava un déu vivent: el fill de Ra, déu del sol.

Quan un faraó moria, el succeïa el seu fill, és a dir, es van formar autèntiques dinasties. Al llarg de la seva història Egipte va tenir 31 dinasties. En les dinasties més antigues van destacar els faraons Kheops, Kefren i Micerí, que van construir les piràmides de Gizeh. En les dinasties més modernes van destacar Tuthmosis I i Ramsès II, que van ser grans guerrers.

Els egipcis creien que els faraons eren déus. Per això, tothom s’agenollava quan passaven i ningú no podia mirar-los la cara ni tocar-los. També pensaven que tenien poders màgics, com ara fer que les aigües del Nil creixessin. Els faraons vivien envoltats de riqueses, en grans palaus amb centenars de servents i esclaus.

Els nobles

Família reial, visirs, ministres, i grans dirigents del regne formaven la cort del rei. Tenien riaqueses mansions i nombrosos servents i, amb la mort les seves mòmies eren enterrades en tombes decorades.

A continuació hi havia les classes privilegiades, que tenien la propietat –normalment per concessió del faraó– d’una bona part de les terres d’Egipte.

Aquest grup era format, en primer lloc, pels alts funcionaris: els dignataris de la cort (el primer dels quals era el visir o primer ministre), els governadors dels districtes i els alts comandaments militars. Els nobles eren els membres de la família del faraó i altres famílies que el faraó havia recompensat amb extenses terres i grans tresors. Vivien en grans vil·les envoltades de jardins.

Els escribes

Sabien llegir i escriure jeroglífics, redactaven les lleis, mesuraven els camps, recaptaven impostos i duien els registres del tresor reial.

El grup social intermedi era constituït pels funcionaris o escribes, essencials per a l’administració de l’Estat, ja que coneixien l’escriptura i les tècniques de comptabilitat. També pertanyien a aquest grup els soldats i els grans comerciants. Els escribes constituïen un cos de funcionaris, redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems del palau del faraó. Aquests funcionaris, malgrat que no poden ser considerats privilegiats, gaudien d’un gran prestigi i tenien una bona posició econòmica, perquè només ells, els sacerdots i alguns nobles sabien llegir i escriure. Els escribes supervisaven la producció agrària, la major part de la qual passava a mans de l’Estat i dels temples.

Els sacerdots

Celebraven els cultes en nom del Faraó. Sabien llegir i escriure i estaven i estaven vinculats a un temple. El seu càrrec es transmet de pares a fills.

Dirigien els ritus religiosos, tenien cura del culte als temples, n’administraven les propietats i monopolitzaven el coneixement científic: l’astronomia i les matemàtiques. En alguns moments de la història d’Egipte, els sacerdots dels déus més importants van arribar a tenir un poder gairebé tan important com el del mateix faraó. Tenien milers de persones al seu servei, que treballaven per a ells o que els havien de donar part de les collites.

Els camperols

No eren propietaris dels camps, sinó simplement empleats. Com a salari rebien part de la collita. La seva vida era dura, per què normalment no rebien suficient salari per mantenir la seva família.

El nivell inferior de la societat egípcia el formaven els artesans i, sobretot, els camperols, que constituïen la major part de la població.

Els camperols vivien de manera modesta, havien de pagar forts tributs a l’Estat, als nobles i als sacerdots, i, a més, havien de treballar de manera obligatòria i gratuïta, sempre que el faraó els ho ordenava, en diversos projectes del govern, com ara la construcció de piràmides i temples i les obres de conservació dels canals. Aquests camperols vivien en petits poblets a la vora del Nil, en humils habitatges fets de fusta, canya i tova. La fragilitat d’aquests materials és la causa que avui dia a penes se’n conservin restes. El mobiliari, a més, era escàs i molt senzill.

La vida quotidiana de les famílies camperoles de l’antic Egipte estava subordinada a un fenomen natural: la crescuda del riu Nil. Així, cap a finals del mes d’octubre, un cop l’aigua ja s’havia retirat dels camps, i fins al mes de febrer, els camperols aprofitaven per a sembrar blat (per fer pa), ordi (per elaborar cervesa) i lli i cotó (per fabricar teixits). Entre els mesos de març i juny tenia lloc la collita, i durant la resta dels mesos de l’any els camperols eren mobilitzats massivament per a la construcció d’obres públiques.

D’altra banda, els camperols posseïen alguns animals de conreu (bous) i diversos caps de bestiar, que els proporcionaven carn, llet i pells.

Artesans/Artistes

Pintors, escultors, orfebres, ebenistes, cistellers... Decoraven monuments, fabricaven el mobiliari i les joies i preparaven la tomba del rei.

El nivell inferior de la societat egípcia el formaven els artesans i els camperols. Els artesans feien escultures i ceràmiques, elaboraven el papir sobre el qual s’escrivia i el lli amb què es feien vestits, i fabricaven objectes de metall.

L’ofici de músic i el misteri dels músics cecs

L’hermetisme i el rigor que caracteritzava la formació dels futurs músics es traduïa posteriorment en el mateix ofici. Es creu que la disciplina es transmetia de generació en generació, fins al punt que hi havia nissagues familiars senceres de músics. L’ofici era respectat i prestigiós, i diferenciava els músics sacerdots, que es cuidaven de les adoracions divines als temples, dels músics professionals, que treballaven a les festes cortesanes. Es coneix el nom de diversos d’aquests professionals, com Khufu-ankh, un cantant i flautista de la cort que va esdevenir molt famós, o Hekenu, la primera arpista de la qual es té documentació, que va viure durant la cinquena dinastia i que apareix representada a la tomba del príncep Nikaure, a la necròpolis de Sakkara.

El misteri dels músics cecs

A aquesta mateixa necròpolis, a un relleu de la tomba de Paätenemheb, s'hi veu un arpista amb una expressió facial desconcertant. Representat de perfil, l’únic ull que es veu està lleugerament tancat, i deixa entreveure que la seva conca està buida. És cec, però la seva condició no li impedeix tocar les vuit cordes de l’arpa amb professionalitat, i juntament amb la resta de músics anima el banquet.

Curiosament, es creu que molts dels músics que tocaven o cantaven eren invidents. Aquest fet no solament es podia produir en la música d’entreteniment, sinó sobretot en els ambients religiosos, com ens demostra un altre relleu que decora l’interior de la tomba de Meryre a Tell El-Amarna.

Gravat d'un arpista a la tomba de Najt amb una curiosa expressió als ulls Wikimedia Commons

Comerciants

Els comerciants compraven fusta, metalls i perfums en terres llunyanes i ho venien a Egipte.

Els servents

Els egipcis molt pobres no tenien altra solució que servir als nobles.Els servents, el nivell inferior de la societat egípcia, eren persones lliures que feien diverses feines per a un senyor a canvi d’un petit salari.

Els esclaus

Finalment, al darrer graó de l’escala social hi havia els esclaus, normalment eren estrangers havien estat capturats durant les campanyes militars a Núbia, Palestina, Síria o en els deserts de Líbia. Al darrer graó de l’escala social hi havia els esclaus, generalment poc nombrosos, que solien ser presoners de guerra. No tenien drets i la majoria eren propietat del faraó, que els utilitzava per treballar a les obres públiques, les mines i l’exèrcit.

generalment poc nombrosos, que solien ser presoners de guerra. No tenien drets i la majoria eren propietat del faraó, que els utilitza.

Instruments musicals

El llegat pictòric referent a la cultura musical de l’Egipte faraònic és immens. Les figures estàtiques de rostres aparentment inexpressius, sense volum ni perspectiva, no poden evitar transmetre una explosió de moviment, ritme i color quan apareixen representades amb instruments a les mans o realitzant postures acrobàtiques. L’ús per excel·lència de la música era religiós, però les representacions pictòriques que han arribat fins als nostres dies també ens mostren com la música amenitzava les festes populars, els banquets privats i les tasques agrícoles i els seguicis funeraris.

Els gravats de tombes i temples ens descobreixen músics tocant el seu instrument ben atents als símbols i senyals que un altre individu, assegut al seu davant, fa amb les mans i els dits. Es tracta de la pràctica de la quironomia, que es va desenvolupar durant el Regne Antic, un dels períodes més prolífics de la història de l’Egipte faraònic en la pràctica musical.

Com si es tractés d’un director d’orquestra actual, el quirònom efectuava gestos al cantant o instrumentista, o fins i tot a un conjunt sencer. Qui sap si també feia d’apuntador dels textos per recordar les lletres de les cançons als cantants. La manca de documents escrits sobre la interpretació musical i la pràctica de la quironomia fa pensar que el seu aprenentatge devia ser en gran part oral.

L’ensenyament s’impartia majoritàriament als temples, tot i que també hi havia escoles de música a les corts. El caràcter sagrat convertia aquestes arts en activitats restringides a persones considerades pures i amb capacitat per interpretar la voluntat de les divinitats. És a dir, els sacerdots i les sacerdotesses, que un cop dominada la disciplina s’encarregaven d’instruir els futurs músics professionals.

Activitats ecomòmiques

La família

Els pares a la família tenien un paper important ja que eren els que s'asseguraven de trobar ofici i matrimoni els seus fills. Les filles es tenien que en carregar dels seus pares quan eren més vells i garantir el seu enterrament i momificació. Antigament era molt masclista així que la autoritat de la família anava cap al pare.

La família egípcia eran nombroses. Generalment es casaven joves i tenien molts fills, ja que la mortalitat infantil era molt elevada i els fills significaven riquesa.

Un home important podia tenir diverses esposes, però la primera esposa era la companya del marit. S'ocupava de dirigir la casa i era propietària dels seus estris. En aquests casos, no tenien molta feina ja que disposaven de criades que a més li ajudaven a vestir-se, maquillar-se i pentinar-se. Els matrimonis entre rics solien ser de conveniència; però la majoria dels matrimonis convencionals es basaven en l'amor i el respecte. Així, en les representacions que s'han trobat, solen aparèixer abraçats.

Tenir molts nens era molt important per als egipcis. Quan naixia un nen es rebia amb gran alegria. I era la mare la que s'encarregava de l'educació dels fills.

Als homes se'ls solia posar el nom dels avis i aprenien la professió del pare. Alguns continuaven vivint a la casa dels seus pares després de casar-se.

Les famílies més riques enviaven els seus fills a l'escola a aprendre escriptura jeroglífica i matemàtiques, des de molt petits, amb uns 5 o 6 anys, per convertir-se en mestres de, arquitectes o jutges.

Les nenes aprenien tasques domèstiques; fins i tot música i dansa. I romanien a la llar fins que es casaven. Però en una casa egípcia també vivien avis, oncles, cosins ... El cap de família es feia càrrec de tots, i a la seva manera, cadascú era útil a la casa.

Les famílies egípcies solien tenir animals domèstics com a mascotes: ocells, micos, gossos i gats.

La vestimenta

La vestimenta de la classe baixa era molt senzilla igual que la seva dieta els nens vestien amb nus, els homes portaven una faldilla lligada a la cintura i les dones portaven una túnica de lli.

Els egipcis més rics, es pentinaven i es maquillaven molt acuradament. Els dies de festa les dones es mostraven amb una gran elegància, amb llargs vestits de lli prisat i amb perruques amb trenes. Els homes s’untaven amb olis perfumats i es pintaven els ulls. També es posaven joies que els servien d’ornament i d’amulets. Anaven ben afaitats i duien una perruca curta. El tapall, lligat a la cintura, podia ser prisat o no, encreuat, curt o llarg segons les èpoques. Els dies de cada dia, les dones es posaven un vestit llarg i estret i els homes un tapall curt.

Invents dels egipcis

Page updated

Google Sites

Report abuse