Faraons

El faraó El cabdill de l’antic Egipte era un rei totpoderós: el faraó, sobirà de l’Alt i el Baix Egipte i considerat com un déu. El seu poder era immens: cap d’estat, cap religiós i comandant de l’exèrcit. 

Regnava sobre tot el territori amb nombrosos funcionaris a les seves ordres que tenien cura de l’administració. 

El faraó decidia la construcció dels temples. El títol de faraó es transmetia de pares a fills. La reina tenia el títol de Gran Esposa. 

El faraó En l’acte de la coronació, el faraó rebia les insígnies de la reialesa: dos objectes encreuats al pit simbolitzaven la força: l’ assot i el ceptre . Al front hi duia una cobra femella amb el coll inflats per espantar l’enemic, i la barbeta postissa. Al cap duia el nemes , una peça de roba de ratlles blanques i blaves que li arribava a les espatlles. En les representacions plàstiques el seu nom estava envoltat per un enqua dra ment el·líptic: el cartutx . El faraó s’exercitava en l’ofici de les armes des de petit, practicant el tir amb arc o caçant lleons al desert. A vegades podia comandar els arquers i la infanteria en les batalles, dret sobre el carro.

Qui eren?

A dalt de tot hi havia el rei o faraó, que simbolitzava la unitat del país i gaudia d’un poder absolut al ser l’amo i senyor de les terres i de les persones. El faraó concentrava a les seves mans tots els poders: dictava les lleis, governava el país, posseïa gran part de les terres, controlava el comerç i manava l’exèrcit. El seu poder era tan gran que se’l considerava un déu vivent: el fill de Ra, déu del sol.

Quan un faraó moria, el succeïa el seu fill, és a dir, es van formar autèntiques dinasties. Al llarg de la seva història Egipte va tenir 31 dinasties. En les dinasties més antigues van destacar els faraons Kheops, Kefren i Micerí, que van construir les piràmides de Gizeh. En les dinasties més modernes van destacar Tuthmosis I i Ramsès II, que van ser grans guerrers.

Els egipcis creien que els faraons eren déus. Per això, tothom s’agenollava quan passaven i ningú no podia mirar-los la cara ni tocar-los. També pensaven que tenien poders màgics, com ara fer que les aigües del Nil creixessin. Els faraons vivien envoltats de riqueses, en grans palaus amb centenars de servents i esclaus.

•      Els faraons eren els reis d’Egipte i eren considerats un déu vivent .

•      Els egipcis creien que els faraons  eren fills d’un déu Ra ,déu del sol.

•      Podien tenir més d’una dona, la principal estava considerada una deessa.

•      Tenien un poder immens: fan de cap polític, cap religiós i militar.

•      El títol   de faraó es transmetia de pares a fills, en cas de no tenir fills el succeïa         el seu germà  i sinó la seva mare  .

•      Manava que li paguessin  impostos ,en forma d’una part de la collita .

•      No tots els faraons portaven la mateixa corona, segons el seu significat.

•      El faraó governa i és propietari del país.

•      Al voltant del faraó hi havia els sacerdots  i els funcionaris (escribes).

Els deures dels faraons eren :

      •  Aconseguir que hi regnés pau i justícia.

      •   Protegir els egipcis.

     •  Fer ofrenes als deus del Nil.

     •  Repartir  aliments pel poble quan no hi havia bones collites.   

 En l’acte de la coronació, el faraó rebia les insígnies de la reialesa: dos objectes encreuats al pit simbolitzaven la força: l’assot i el ceptre. Al front hi duia una cobra  femella amb el coll inflats per espantar l’enemic, i la barbeta postissa.

Al cap duia el Nemés, una peça de roba de ratlles blanques i blaves que li arribava a les espatlles.

En les representacions plàstiques el  seu nom estava envoltat per un enquadrament el·líptic: el cartutx.

El faraó s’exercitava en l’office de les armes des de petit, practicant el tir amb arc o caçant lleons al desert.

A vegades podia comandar els arquers i la infanteria en les batalles, dret sobre el carro.

La cort del faraó