Noms de Barri

Barri Vell, el

Els límits d'aquest barri –la Berga originària— corresponen aproximadament amb la muralla medieval de Berga.

Històricament, es dividia en quatre barris que encara són representats per les quatre parelles d'administradors de la patum (a més a més de l'AV Quatre Barris). De la mateixa manera que els municipis catalans tenen l'origen en les antigues parròquies, sembla ser que els antics quatre barris es basaven en les diferents parròquies de Berga: Sant Joan (Raval); Sant Francesc (Centre); Sant Pere de Caors/Santa Eulàlia (Sant Pere); Santa Eulàlia del Castell/Santa Llúcia (Capdamunt de la Vila –ambdues esglésies desaparegudes).

(basem els límits dels antics Quatre Barris principalment en el Padró Municipal de 1845)

Raval

La zona a l'oest de la cruïlla entre la Plaça del Forn i el Carrer Major (Plaça del Forn inclosa), al voltant de l'església de Sant Joan. Al Padró de 1845, el tram del Carrer Major que passava per aquest barri rebia el nom d' Arrabal Mayor o Calle del Arrabal (1845). Aquest barri incloïa el raval de la Plaça de la Creu i el Camí del Roser. El símbol floral n'era la ravenissa (Diplotaxis erucoides o similars), una herba de prat molt comuna.

Centre o Carrer Major

La zona entre la Plaça del Forn (la plaça en si corresponia al Raval) i els Quatre Cantons. El símbol floral d'aquest barri és l'esclafidor embotit. L'esclafidor, també conegut com a colitxos (Silene vulgaris), té una flor en forma de bossa allargada, i tradicionalment els nens jugaven a fer-los petar. "Embotit" podria significar ple d'aire, per contrastar amb els "rebentats" del barri de Sant Pere; també podria fer referència a la planta abans i després de florir, ja que un dels significats de "rebentar" és 'florir'.

Sant Pere

La zona entre els Quatre Cantons i la Plaça Sant Pere (la plaça en si corresponia al barri de Sant Pere). La divisió entre aquest i l'antic Barri del Carrer Major es veu en el fet que el Carrer Ciutat acaba oficialment als quatre cantons, i que a l'est d'aquest punt rep el nom oficial de Placeta Ciutat. El símbol floral d'aquest barri era l'esclafidor rebentat.

Feixines o Capdamunt de la Vila

La zona a l'est de la Plaça de Sant Pere, amb l'antic Carrer de les Canals com a carrer principal. Una feixina és un obstacle fet amb terra i feixos de branques que es construeix a l'exterior d'una fortificació. Aquest barri, que queda sota el Castell de Berga, seria zona de feixines. El símbol floral d'aquest barri és el fonoll (Foeniculum vulgare).

Bellvitge

Aquest és el barri al voltant del Carrer Lluís Millet, antigament conegut com a C. Bellvitge (aquest nom també s'aplicava a l'actual Carrer de les Falcilles). El barri queda delimitat pel Passeig de la Indústria, l'Avinguda del Canal Industrial, i el Passeig de la Rasa dels Molins. El nom ve de les bones vistes que hi havia des d'aquest lloc. La zona també rebia el nom de La Creu de les Falcilles [Guitart 2012, 47], segurament per una antiga creu de terme.

Cal Rosal

Aquesta antiga colònia, dividida entre tres municipis (Berga, Olvan i Avià), rep el nom de la Família dels Rosal, fundadors i antics amos de la colònia. També era conegut com el Riu per estar situat vora el Llobregat. De fet, el Padró Municipal del 1880 parla de la Fàbrica del Riu, i el de 1885 parla del Rio (Colonia Industrial). El nom de Cal Rosal va ser aprovat per l'Ajuntament el 15-5-1984, i el de Colònia Rosal va ser rebutjat.

Casa en Ponç

Anomenat també Cal Ponç. Aquest barri es troba a la Serra de Casa en Ponç, serra al sud-est de Berga que pren el nom de la casa homònima, l'actual nº 11 del Carrer de Pere Comes. Tot sovint es troba escrit <Casampons>, també en documents oficials. El 9/2/2023, la Comissió del Nomenclàtor va decidir que el nom oficial s’escriuria <Casa en Ponç>, separat i amb ce trencada. Això reflecteix la pronúncia popular del topònim (['ka·zəm·'pons], no [kə·zəm·'pons]). També respecta l’ortografia del català modern, on el nom propi “Ponç” s’escriu amb ce trencada (ve del llatí Pontius, on la -s original va caure i la -ti- entre vocals es va paletitzar, convertint-se en -ci-; per això trobem Ponce en francès i Poncio en castellà).

Font del Ros, la

Per una font que es trobava on hi ha la plaça del mateix nom.

Fumanya

El nom oficial d'aquesta urbanització era Balcó del Berguedà, però aquest nom comercial no ha fet fortuna com a topònim. Fumanya, el nom d'ús comú, ve de la casa de Fumanya que es troba a l'extrem oest de la barriada. Aquest és un derivat del nom personal germànic Fulkimann [Onomasticon Cataloniae, s.v. Fumanya], i podria tenir a veure amb el poble del mateix nom a l'actual terme de Fígols.

Parany, el

També conegut com les Cases Noves del Parany. Rep el nom d'una petita carena situada al sud de la barriada que la separa de la zona del Parc. Antigament conegut com el Parany de Don Mariano, és citat pel Baró de Maldà l'any 1812. Una vista de les fortificacions de Berga en 1840 (reproduït a les Efemérides Bergadanas, p. 236) també inclou una Bateria del Parany de Dn. Mariano. Des d'aquesta petita carena, seria molt fàcil de controlar l'antic camí ral de Solsona. El nom de Parany indica que s'hi col·locaven paranys per a caçar ocells.

Parc, el

La zona al voltant del popular Parc del Soldat. L'Ajuntament va aprovar el nom d'el Parque per a aquest, el primer parc municipal de Berga, el 1-3-1915.

Pedregals, els

També conegut com els Xalets o Barri de les Estaselles. El topònim Pedregals és citat ja al segle XV [Santandreu 54], i fa referència (com el nom ja indica) a un lloc ple de pedres. La zona directament a l'oest de la muralla medieval de Berga (actual Ronda Queralt) rebia el nom de Vall de Còdols o de Codós, indicant també una abundància de pedres.

Santa Eulàlia

També conegut com els Pisos. Va rebre el nom de Santa Eulàlia amb la construcció dels primers pisos l'any 1961 «con motivo de terminarse esta año la reconstrucción del altar mayor de la Iglesia Parroquial, destruido por la revolución roja, como símbolo de esta época de paz que ha hecho posible la construcción de 180 viviendas» [Actes municipals 2-11-1961]. Val la pena remarcar que el torrent que anava des de l'actual Plaça del Cim d'Estela, baixant per l'actual Avinguda del Canal Industrial i que s'ajunta encara amb la Rasa dels Molins entre el Molí de Cal Neles i Cal Roset (que ha estat, en gran part, terraplenat) era conegut com el Barranc o Torrent de Santa Eulàlia (p. ex., Torrente de Sta. Eulalia als actes municipals de 4-1-1915).

Tossalet de les Forques, el

Sovint conegut com El Tossal, a seques. Fa referència a l'antic Tossal de Garlonfle, on el Comte d'Espanya va manar fer unes forques [Vilardaga 229].

Valldan, la

(Cliqueu aquí per un mapa dels límits de l'antic municipi de la Valldan)

Antic municipi, agregat a Berga l'any 1970. Originàriament, sembla haver sigut la parròquia de Sant Pere de Madrona, i per tant incloïa Queralt i terreny a banda i banda d'aquesta serra. A l'Onomasticon Cataloniae (s.v. Montan) Coromines fa derivar l' -an de Valldan del basc andi, 'gran'; així que el nom de l'antic municipi vindria de l'híbrid llatino-basc vallem andi, 'vall gran'. Efectivament, la meitat meridional de l'antic terme és una vall ben ample, però costa de justificar un origen bascoide per a un element tan senzill com -an, i encara més en una zona on no s'ha demostrat que s'hi parlés mai una llengua emparentada amb el basc. Sí que és probable que aquest misteriós -an sigui d'origen prellatí, però ens hem de limitar a dir que el significat n'és desconegut.

El Clot

Aquest era el més semblant a un nucli de població a l'antic municipi de la Valldan, i s'hi troben l'Escola de la Valldan i l'antic Ajuntament. Les cases més antigues d'aquesta barriada, a l'entorn de l'antic Hostal del Bou, estan situades en una petita depressió creada per la Rasa de Garreta; d'aquí el nom.