Per l'antiga església romànica (avui desapareguda) de St. Pere de Caors.
Possiblement Plaça de Berga i Plaça de la Vila de Berga (noms que es podrien referir també a la actual Placeta Ciutat) a l'edat mitjana. Plaça Cremada, nom documentat des de l'any 1500, segurament perquè va ser cremada quan Ferran II va prendre Berga l'any 1468, durant la Guerra Civil Catalana [Cunill]. Es va batejar Plaza de la Constitución l'any 1820 en honor al re-establiment de la Constitució espanyola de 1812 [Vilardaga 197]. Durant la Primera Guerra Carlina, mentre Berga estava en mans dels Carlins (1837-1840), va rebre el nom de Carlos V en honor a Carles Maria Isidre de Borbó (Aranjuez 1788 – Trieste 1855), pretendent carlí al tron d'Espanya. En alguns documents també rep el nom d'Isabel II per Isabel II de Borbó (Madrid 1839- Paris 1904), reina d'Espanya de 1833-1868 i rival de Carles [Torrebadella]. Després va recuperar el nom de Plaza de la Constitución, que alterna amb Plaza Cremada i Plaza Quemada als padrons del s. XIX. El 20-5-1918, va passar oficialment a Plaça Constitució (en català). Va ser rebatejada Plaça de la República el 27-5-1931 (inici de la Segona República Espanyola). Amb l'arribada del franquisme, va passar a ser la Plaza San Pedro (nom aprovat el 24-7-1940).
Inclou la popular Barana ['bɾa·nə], el Fanal, i la Font del Cantó de la Berruga [Actes municipals 10-10-1932]. Vilardaga esmenta un Collet de la Plaça Cremada [127], que probablement fa referència a la petita pujada on es troben el C. Àngels i la Plaça.
1-2 Ajuntament
3 Cal Non per un tal Ramon que hi tenia una botiga de roba [T]; també El Barato o cal Barato [T, LS, Picas et al., Serra 2009 416].
4 Cal Quimserra (casa)[T, Gorchs 49; Serra 2009 405]; a la planta baixa cal Ros [T, LS, Picas et al.], una antiga merceria. La mateixa botiga tenia un local al número 10 [Serra 2009 411].
5 Església de Santa Eulàlia, coneguda popularment com a Església de Sant Pere, per l'Església de Sant Pere de Caors que se situava aquí abans que es traslladés la parròquia de Berga del castell al centre de la població.
6 Cal Planetes [T] cal Blanquet [LS] (o cal Plana / cal Blanc [Picas et al.]) al local, antiga carnisseria. La casa era cal Noiet. Cal Brillant [MLV, Gorchs 38, LS, Picas et al.] (local i casa de la dreta). Aquí hi havia la casa i botiga dels propietaris del molí de cal Brillant a Pinsania.
7 La Casa Cremada, ja que es va cremar, i durant molt de temps va estar ruïnosa [T]. Casa del Bueno (de les Bombes del Bueno) per en Miquel Bueno, un anarquista influent, que des d'aquest pis (o segons algunes versions, des del nº 4 de les Voltes d'en Claris) va llançar bombes casolanes a la Guàrdia Civil durant els Fets de Fígols el 1932 [CC].
8 Cal Casanova [LS, Picas et al.].
9 Ca la Maria Francesa [T, LS, Picas et al.] o Maria Francesca [Gorchs 49](Local de l'esquerre i/o tot l'edifici) cal Gorrista, cal Gorristo o ca la Gorrista (local a la cantonada amb pl. Dr. Saló) per les gorres que hi venien [MLV, T, LS, Picas et al.]. Un dels pisos era conegut com cal Xuixa [MLV].
10 Cal Farguell [Vilardaga 190, Noguera 80, T, LS] (o per metàtesi, cal Fraguell) per la nissaga de polítics dels Farguell, que incloïa Manuel Farguell i de Magarola (Barcelona 1845- Berga 1928), Diputat a les Corts Espanyoles. A la planta baixa, cal Ros, que també tenia un local al nº 4 [MLV, T, Aj, Picas et al.].
11 Cal Terrisser (local de l'esquerre), per la botiga de ceràmica Puig [T, Picas et al., Serra 2009 423].