La instal·lació elèctrica té la funció de subministrar energia elèctrica a l'habitatge, garantint la seguretat de les persones i el bon funcionament dels aparells elèctrics i de la mateixa instal·lació. L'Administració ha elaborat el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) que juntament amb les Instruccions Tècniques Complementàries (ITC) especifiquen les condicions que han de complir les instal·lacions elèctriques connectades a una tensió definida com a baixa: 220/380 V a fi de garantir el bon funcionament i la seguretat de les persones i dels edificis on estan instal·lades.
La instal·lació elèctrica d'un habitatge està formada per diferents circuits independents, de manera que si es produeix una avaria, bé sigui una sobrecàrrega o un curtcircuit en un dels circuits, el altres continuïn funcionant, cosa que també facilita la localització de l'avaria.
Als anys 50 s'utilitzava a Espanya la tensió de 125 V (i 220 V per a les instal·lacions trifàsiques). Era el sistema anomenat B1: 127 V entre fase i neutre i 220 V entre fase i fase. Aleshores les potències dels aparells eren baixes i aquesta tensió era suficient .
Als anys 60 i 70, als domicilis espanyols començaven a aparèixer multitud d'aparells electrodomèstics i calefacció elèctrica, de manera que es va incrementar sensiblement la potència necessària per cobrir les necessitats de les llars. Per mor d'això es va passar al sistema B2: 220 V entre fase i neutre i 380 V entre fase i fase. Aquest increment de tensió nominal va permetre multiplicar per 1,73 la ' potència instal·lada als domicilis sense canviar la secció dels conductors que és dependent de la intensitat (PPÈRDUES = R·I2).
Fins al 18/09/2003, data d'entrada en vigor de l'actual Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT), la tensió normalitzada entre fase i neutre era 220 V, però amb el reglament actual va passar a tenir el valor de 230 V.
Finalment en 2003, amb l'entrada en vigor de l'actual Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT), es va passar al sistema trifàsic B3: amb 230 V entre fase i neutre i 400 V entre fase i fase, que tot i que només significa un increment de potència del 4,5%, té els avantatges d'igualar les tensions amb la Unió Europea.
Infografia Eroski: Instal·lacions elèctriques.
Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT).
Instruccions Tècniques Complementàries (ITC).
Per obtenir la càrrega de què disposa una instal·lació elèctrica, és necessari conèixer la potència, en watts, de tots els receptors que es s'ha instal·lar i connectar al mateix temps, se sumen i obtenim la càrrega de la instal·lació. No obstant això, no ho podem conèixer a priori, de manera que el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) estableix el grau d'electrificació dels habitatges, que depèn del grau d'utilització que es desitgi assolir. Segons les dimensions i característiques del nostre habitatge, hi ha dos tipus de grau:
Electrificació bàsica.
Electrificació elevada.
La diferència entre tots dos és el nombre de circuits: l'electrificació bàsica conté només 5 circuits específics per a utilitats de l'habitatge i l'electrificació elevada té aquests cinc circuits i fins a sis més. Cada un d'aquests circuits té una secció mínima i uns punts d'utilització de confort mínim segons l'habitacle de l'habitatge.
Electrificació bàsica:
Ha de cobrir les possibles necessitats d'utilització primàries sense necessitat d'obres posteriors.
Es preveu una potència no inferior a 5.750W a 230 V, independentment de la potència a contractar per l'usuari.
Electrificació elevada:
Ha de cobrir les necessitats de l'electrificació bàsica i a més, sistemes de calefacció elèctrica o de condicionament d'aire o quan l'habitatge té una superfície útil superior a 160 m2.
En aquest cas es preveu una potència no inferior a 9.200 W
Grau d'electrificació.
La instal·lació elèctrica d'un edifici d'habitatges està constituïda per la instal·lació d'enllaç i la instal·lació interior.
L'interruptor magnetotèrmic
Un interruptor magnetotèrmic és un tallacircuit que basa el seu funcionament en dos dels efectes produïts per la circulació de corrent elèctric per un circuit, el magnètic i el tèrmic (efecte Joule). El dispositiu consta, per tant, de dues parts, un electroimant i una làmina bimetàl·lica, connectades en sèrie i per les quals circula el corrent que va cap a la càrrega.Efecte magnètic (curtcircuits)
En circular el corrent l'electroimant crea una força que, mitjançant un dispositiu mecànic adequat (M), tendeix a obrir el contacte (C), però només podrà obrir-lo si la intensitat (I) que circula per la càrrega sobrepassa el límit d'intervenció fixat. Aquest nivell d'intervenció sol estar comprès entre 3 i 20 vegades la intensitat nominal (la intensitat de disseny de l'interruptor magnetotèrmic i la seva actuació és aproximadament d'unes 25 mil·lèsimes de segon, fent-ho molt segur per la seva velocitat de reacció. Aquest és la part destinada a la protecció davant els curtcircuits, on es produeix un augment molt ràpid i elevat del corrent.
Efecte tèrmic (sobrecàrregues)
L'altra part està constituïda per una làmina bimetàl·lica (representada en vermell) que, en escalfar-se per sobre d'un determinat límit, sofreix una deformació i passa a la posició assenyalada en línia de traços, la qual cosa, mitjançant el corresponent dispositiu mecànic (M), provoca l'obertura del contacte C. Aquesta part és l'encarregada de protegir davant corrents de sobrecàrrega que, encara que són superiors als permesos per la instal·lació, no arriben al nivell d'intervenció del dispositiu magnètic. Aquesta situació és típica d'una sobrecàrrega, on el consum va augmentant així que es van connectant aparells.
Ambdós dispositius es complementen a la seva acció de protecció, el magnètic per als curtcircuits i el tèrmic per a les sobrecàrregues. A més d'aquesta desconnexió automàtica, l'aparell està proveït d'una palanca que permet la desconnexió manual del corrent i el rearmament del dispositiu automàtic quan s'ha produït una desconnexió. No obstant això, aquest rearmament no és possible si persisteixen les condicions de sobrecàrrega o curtcircuit. Fins i tot tornaria a saltar, encara que la palanca estigués subjecta amb el dit, ja que utilitza un mecanisme independent per desconnectar el corrent i baixar la palanca.
L'interruptor diferencial (derivacions a terra)
L'interruptor diferencial és un equip elèctric de protecció contra derivacions elèctriques a terra. Aquestes derivacions suposen un perill d'electrocució per contacte directe o indirecte per les persones.L'interruptor diferencial consta d'un parell de bobines en un nucli ferromagnètic on generen cadascuna un camp magnètic oposat al de l'altra.Aquestes bobines són connectades en sèrie al circuit a protegir de manera que, en un funcionament normal del circuit sense fugues, els corrents d'entrada i de sortida són iguals, el camp magnètic generat és nul i el sistema no exerceix cap força a l'interruptor acoblat.Quan hi ha una fuga de corrent per una derivació a terra en l'equip o circuit a protegir, els corrents d'entrada i de sortida de l'interruptor diferencial són diferents i, per tant el camp generat és diferent de zero. Quan aquest camp és prou gran, acciona l'interruptor de desconnexió.Les característiques que defineixen un interruptor diferencial són la intensitat nominal, el nombre de pols, i la sensibilitat. Per exemple: Interruptor diferencial 16 A-IV-16A-IV-30mA.Quan els corrents d'entrada IF i sortida IN no són iguals, els fluxos FF i FN creats per ambdues corrents en el nucli toroïdal deixen de ser iguals i el flux diferencial FF - FN crea un corrent I que activa el electroimant que al seu torn possibilita l'obertura dels contactes de l'interruptor.Un botó de prova permet comprovar el correcte funcionament del dispositiu. En prémer aquest botó es deriva un corrent IF a través de la resistència R, sent ara IN = 0, activant el dispositiu.L'interruptor diferencial (Infografia Consumer)
Un parallamps és un instrument de protecció envers el llamp inventat l'any 1752 per Benjamin Franklin que té per objecte esdevenir l'element amb més possibilitats de rebre l'impacte del llamp en una àrea determinada. En cas de caiguda del llamp sobre el parallamps, aquest canalitza la seva energia de forma més o menys controlada fins a la corresponent presa de terra, evitant així els possibles danys a construccions i persones presents a la zona.Un parallamps inclou una tija o pal metàl·lic (habitualment de coure) connectat a una presa de terra per un o més cables conductors metàl·lics que poden formar part d'una gàbia de Faraday.
Els parallamps no atreuen els llamps, com erròniament s'acostuma a pensar, sinó que per l'efecte punta del parallamps sobre el camp elèctric que l'envolta el més probable és que la descàrrega elèctrica vagi cap ell i no cap a un altre lloc. L'efecte punta provoca que el camp elèctric sigui més intens allà on el conductor presenta un radi de curvatura més petit, és a dir, allà on és més punxegut. De fet, una única punta presenta una efectivitat relativament reduïda.
Els parallamps s'instal·len en llocs elevats i, a vegades, acaben en una estructura multipunta per tal de potenciar-ne l'efectivitat.
Infografia de sistemes de calefacció (Consumer)
Infografia de sistemes d'aire condicionat (Consumer)
La Humitat relativa
Pintura i punt de rosada
Definició punt de rosada
Influència del punt de rosada en el comfort humà
Temperatura de punt de rosada (Molt Tècnic)
L'aigua a l'atmosfera (Thales)
Com calcular el punt de rosada
El cablejat estructurat consisteix en l'estesa de cable de parell trenat UTP / STP a l'interior d'un edifici amb el propòsit d'implantar una xarxa d'àrea local. Sol tractar-se de cable de parell trenat de coure, per a xarxes de tipus IEEE 802.3. No obstant això, també pot tractar-se de fibra òptica o cable coaxial.
Més Informació.
Normativa de cablejat estructurat.
Cablejat estructurat en un centre d'ensenyament
Cablejat estructurat. (castellà)
Muntatge d'un IES (castellà)
Presentació (slideshare castellà)
Tipus de cablatge (categories castellà)
Projectes de cablejat estructurat (castellà)
La domòtica consisteix en la creació d'habitatges i edificis automàtics amb la finalitat de millorar-ne la gestió energètica i la qualitat de vida dels seus habitants.
Les instal·lacions de domòtica evolucionen cap a la integració de tots els sistemes de control en una única xarxa de comandament, creant el que s'anomena llar digital. Un habitatge o edifici domòtic és aquell dotat d'automatismes amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen, tot reduint el treball domèstic, augmentant la seva seguretat, racionalitzant els diferents consums i optimitzant els recursos. Un sistema domòtic ha de tenir la ubiqüitat suficient en el seu control, mitjançant control remot per telèfon, PDA, Internet, pantalla tàctil o altres.
En un edifici domòtic, durant l'hivern, les persianes podrien pujar durant el dia i durant la nit baixarien soles, els tendals a la inversa, per aprofitar la llum i l'escalfor del sol durant el dia, ajudant a optimitzar el consum energètic de l'habitatge.
La casa domòtica
Instal·lacions domòtiques (IOC)
Domòtica i edificis intel·ligents.
La domòtica a l'habitatge.
Xarxa de sanejament (animació flash)