Antítesi: consisteix a oposar, dins de la mateixa frase, dos mots o grups de mots de sentit contrari per tal de posar en relleu una idea com a efecte del contrast.
Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.
(Si parlo de la mort –fragment. P. 116).
Comparació: consisteix a comparar un element amb un altre de més conegut per tal de reMarchar una qualitat d'aquell. També s'anomena símil.
Feia un vent càlid i ella era tan dolça
i acollidora com una ombra. Al vespre
semblava que tinguéssim les mans plenes
de sorra o bé d'ortigues.
(La creació –fragment. P. 83).
Hipèrbole: consisteix a utilitzar expressions exagerades.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort en la mirada.
(Salveu-me els ulls –fragment. P. 117).
Metàfora: és una forma exagerada d'expressar la semblança que hi ha entre dues coses, de manera que, en comptes de comparar-les, afirmem que són iguals.
Apamo places i carrers i sóc
el vent que emmotlla tantes sines joves.
(Fragment. P. 111).
Metonímia: consisteix a denominar una cosa amb el nom d'una altra per relació de proximitat lògica.
I en acabat deso de nou la pàtria,
que és petita i l'estimo, en un racó
resguardat i discret del guarda-roba,
i torno al llit, on passo mitja vida,
(fragment. P. 112).
(Notem que el poeta substitueix el concret per l'abstracte: la pàtria per totes les qualitats espirituals que se li atribueixen).
Personificació: consisteix a assignar qualitats humanes a éssers inanimats.
No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
(Fragment. P. 145).
Sinècdoque: consisteix a ampliar o reduir el significat d'un mot prenen el tot per la part o viceversa.
Veles i dofins
esqueixen silencis;
les remors són dins.
(Fragment. P. 154).
-Notem que veles signifiquen barques.
. Elabora un poema fent servir recursos semàntics.