Anàfora: consisteix a repetir un o més mots a l'inici de dos o més versos.
El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
(El poble –fragment. p. 51).
Asíndenton: consisteix a ometre el nexe de dos mots o de dues proposicions que es troben en relació de coordinació.
Deixeu-me dir que ja és temps d'oblidar,
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases amb colors alegres.
(Deixeu-me dir –fragment. P. 49).
El·lipsi: consisteix a suprimir un o més mots que se sobreentenen pel context.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.
(El poble –fragment. P. 52).
Encavallament: consisteix en un desacord entre la unitat mètrica i la unitat sintàctica.
El primer dia ens atordí la fressa
terrible de les màquines. Lluitàvem
per entendre el que ens deien i, al migdia, quan vam sortir al carrer,
vam retrobar la quietud perduda.
(La cració –fragment. P. 82).
Epítet: consisteix a utilitzar un adjectiu que remarca una qualitat que és inherent al substantiu.
Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires,
i el vent remorós
i els follets rondaires.
(Collarets de llum –fragment. P. 28).
Hipèrbaton: consisteix a invertir l'ordre habitual dels mots.
No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
(Fragment. P. 145).
Paralel·lisme: consisteix en la repetició d'una mateixa estructura sintàctica.
De tant en tant la mort i jo som u,
mengem el pa de la mateixa llesca,
bevem el vi de la mateixa copa
(Metamorfosi I –frag,emt. P. 113).
Polisíndenton: consisteix en la repetició d'una conjunció per enfasitzar l'expressivitat de la frase.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
(Primavera –fragment. P. 53).
Quiasme: consisteix en l'encreuament dels elements sintàctics de dos versos contigus.
i em dic Miquel Martí i Pol com abans
i, com abans, visc al poble on vaig néixer.
(Els anys com una rella –fragment. P. 68).
Redundància: consisteix a afegir mots innecessaris per subratllar el sentit.
De tant en tant la mort i jo som u,
la meva mort i jo som u, i el temps
s'esfulla lentament i rl compartim,
la mort i jo, sense fer escarafalls,
dignament, que diríem per entendre'ns.
(Metamorfosi I –fragment. P. 113).
. Elabora un poema fent servir recursos gramaticals.