És la repetició de sons a partir de la darrera vocal accentuada del vers. Podem distingir:
La rima consonant és la repetició dels fonemes vocàlics i consonàntics des de la darrera vocal tònica fins el final del vers.
La rima assonant és la repetició dels fonemes vocàlics des de la darrera vocal tònica fins el final del vers.
La rima també pot ser masculina o femenina.
La rima masculina és la rima dels versos que acaben en una paraula aguda.
La rima femenina és la rima dels versos que acaben en una paraula plana o bé esdrúixola.
Ni més ençà ni més enllà de mi.
Ara em reprenc silenciosament
i és bo sentir-se empès per una urgent
necessitat de creure en el destí.
Em desconec i em reconec, com si
d'aquest vaivè, tal volta inconscient,
no n'hagués fet, de sempre, el regiment
del meu viure i també del meu morir.
Sóc el que espera, deia, i és tan cert
que tôt m'és nou i fresc i candorós
com si amb els dits anés aixecant vels.
Darrera dels temors i dels recels
em descobreixo encara vigorós,
de mi mateix intensament reblert.
(Ara em reprenc. P. 171).
Una vegada llegit el poema, explica si prefereixes que els poemes rimin o no. Posa exemples extrets del poema que has llegit i dóna la teva opinió sobre el fet que els poemes que rimen tenen més ritme, o no.