És un conjunt de versos que forma una unitat de significat que normalment se separa de les altres unitats de significat del poema amb un espai en blanc.
Alguns tipus d'estrofes són:
L'apariat: combinació de dos versos que rimen entre ells amb rima consonant o assonant.
i omple l'espai i el cor una basarda
de tot, com quan la nit en serra isarda,
de cop, davant dels ulls, enorme, neix.
(Sonet –fragment. P. 37).
El tercet: estrofa de tres versos.
Mira'l ben sol i pot ser que contemplis
la teva imatge retallada en gris
damunt la grisor freda de la tarda.
(Fragment. p. 186).
La quarteta: estrofa de quatre versos d'art menor.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
(Collarets de llum–fragment. P. 27).
El quartet: estrofa de quatre versos d'art major.
És bo tenir sempre a punt el recurs
d'un mot que empleni el buit de tu, per fer-ne
la pertinent cuirassa que em preservi
del malson de l'enyor i la tristesa.
(Absència –fragment. P. 177).
L'octava: estrofa de vuit versos, generalment decasíl·labs.
Com que no sempre el poema s'organitza
entorn d'una subtil regolfada de conceptes,
ara puc dir que avui hem enterrat
la Soledat González,
que feia disset anys que netejava
les comunes de la fàbrica
i un any escàs que s'havia jubilat
perquè les cames ja no la servaven.
(In memoriam –fragment. P. 92).
El sonet: composició poètica formada per catorze versos distribuïts en dos quartets i dos tercets.
Parlo de mi com quasi sempre he fet
i ara molt més, que em torna a ressonar
la veu pel cos i oposo al que vindrà
aquest avui que visc ben satisfet.
No em dolc del que no tinc, i en el secret
de mi mateix hi trobo el benestar
suficient per creure en el demà
sense inventar-li cap perfil concret.
Discretament m'allunyo dels topants
massa fressats i em cerco pels tombants
on baten sempre el so pluges i vent.
Mig indolent i mig desmesurat,
no em tempta cap futur ni cap passat,
només em reconec en el present.
(Parlo de mi. P. 172).
. Explica la diferència que hi ha entre un quartet i una quarteta.