Què és un pifre? (resum divulgatiu)

Un pifre és una flauta de la família de les flautes travesseres que ha pres identitat sobretot amb la música militar, tot i que no únicament.

Antigament, quant les flautes travesseres eren totes de fusta (època del Renaixement), aquestes tenien mides diferents: n'hi havia de més llargues i de més petites, justament per a poder imitar en certa mesura les tessitures de les veus humanes (soprano, contralt, tenor i baix).

En aquella època, les flautes travesseres eren més aviat típiques d'Alemanya i de Suïssa (sembla que a la resta d'Europa tot just es començaven a popularitzar) i per això rebien el nom de "flautes alemanyes" o "flautes suïsses". En alemany en deien "pfeiffen" (ja podeu endevinar d'on surt el nom de pifre!).

Aquí en podeu veure un exemple: un grabat de la família de les flautes travesseres o flautes suïsses del tractat Musica Instrumentalis deutsch escrit per Martin Agricola l'any 1545.

Més endavant, a l'època del Barroc, sembla que la flauta que més es va popularitzar per Europa va ser una de les "Schweitzer Pfeiffen" més llargues i greus. Era la flauta més apreciada per a la música culta del barroc. Aquesta flauta es va anomenar "flauta alemanya", "traverso" o "flauta travessera". Al llarg del temps va anar evolucionant fins arribar a la flauta travessera que avui en dia veiem, per exemple, a les orquestres.

Si la música del barroc preferia el so càlid i tendre de la flauta més greu, el "Schweitzer Pfeiffen" més agut va tenir molt d'èxit en la música militar per seu so agut, fort i potent. Evidentment van ser els soldats suïssos que van incorporar aquests instruments en els seus exèrcits, i aquest cop van mantenir el seu nom més original: pifre.

Aquesta costum de posar pifres en els exèrcits es va escampar ràpidament per tota l'Europa occidental. El gran nombre de guerres i la utilització sovint de mercenaris suïssos (tenien molt bona fama) va fer que el pifre com a instrument militar tingués força prestigi i s'escampés per arreu.

Els soldats havien de passar a vegades llargues temporades en pobles i ciutats. Aleshores la gent del poble aprofitava la presència dels músics de l'exèrcit per poder celebrar esdeveniments i festes populars (i així de pas els músics militars es treien un sobresou). Va ser d'aquesta manera com el pifre poc a poc es va anar introduint també en l'àmbit de la música popular i tradicional. Si bé a dia d'avui el pifre ja quasi no es fa servir en els exèrcits, sí que ha quedat viva la seva pràctica dins de la música popular i tradicional d'alguns punts molt concrets de la geografia d'Europa.