El pifre: definició i terminologia

Definiríem com a pifre l'instrument musical que compleix les següents característiques:

• És un instrument aeròfon del grup de les flautes travesseres.

• De mida petita, similar a la mida del flautí, tot i que a vegades, de manera excepcional, pot arribar a ser tan llarg com la flauta travessera moderna de concert però sempre dins d'un context de bandes de pifres on s'hi representen diferents registres i conviuen amb els pifres aguts. És un instrument pensat per a ser tocat en un registre ben agut i potent. Vol ser un instrument sonor de carrer. Generalment o bé és d'una sola peça o com màxim està format per dues peces.

• És un instrument diatònic. Tot i que pot fer alguns cromatismes, només és ideal per tocar en unes tonalitats concretes. Això explica la seva absència de claus (màxim té una sola clau pel dit xic de la mà dreta). No se solen considerar pifres les flautes (flautins) amb més d'una clau. Tanmateix aquesta premisa no és tant clara ja que hi ha alguns "flautins" de fins a 5 claus i tres cossos que sabem que s'anomenaven igualment "pifano".

• Normalment la funcionalitat que té aquest instrument és tocar per la música militar i/o per la música tradicional. Sovint el nom de pifre (o qualsevol de les múltiples maneres d'anomenar-lo segons l'idioma, dialecte o cultura) fa més aviat referència a l'ús que no pas a les característiques físiques de l'instrument. Es diferencien les flautes d'ús militar (i que també acabaran sent per a ús popular i festiu) de les que tenen un ús més artístic des d'un punt de vista de la música culta.

• El podem trobar construït amb materials molt diversos i fins i tot poc ortodoxos (fusta, canya, elements reciclats, tubs de pvc...)

A nivell de terminologia la cultura popular ha anomentat de maneres molt diferents aquest tipus d'instrument. Aquí un recull del que sembla ser que estem parlant.

Aquest lèxic a vegades és poc clar i ambigu, i es presta a confusions. A vegades una mateixa paraula pot servir per designar tant un instrument que només seria d'ús militar/ tradicional (el nostre objecte d'estudi) com una flauta destinada a ser tocada en l'àmbit de la música culta.

VERZULLI Luca (1961) en el seu text FIFFARO DA CAMPO - FIFRE - FELDTPFEIFF - FIFE ovvero IL FLAUTO MILITARE NEL RINASCIMENTO (con cenni alle epoche successive) -https://digilander.libero.it/verzulli/mil4.htm) senyala aquest ús d'un lèxic diferent per distingir entre la flauta militar i la flauta amb ús artístic (àmbit de la música culte):

In Francia era invece netta la distinzione: la parola "fifre" (o "phifre" o "philfre") era usata per il flauto militare mentre le seguenti per il tipo usato in ambito artistico: "fleuste dallemant", "fluste d'Alemagne" o "d'Aleman", "traverse", "fleutte d`alleman".

Così anche in Inghilterra dove le parole "fife", "phiphe","Almain Whistle", "Swiss Pipe", "Whiffle" (10) indicavano lo strumento da guerra mentre con "flute" o "German flute" si designava l'altro.

In Germania, rifacendoci ai vari trattati di ambito tedesco, abbiamo le seguenti denominazioni: "Zwerchpfeiff" e "Querpfeife" (che letteralmente significano flauto traverso), "Schweizerpfeiff" (flauto svizzero), "Feldtpfeiff" (flauto da campo), "Pfeiff", "Pfeiffer" (piffero o fiffero), "Soldatenpfeife" (flauto dei soldati).

In Spagna il termine per indicare il flauto militare era "Pifano".