OBRA NARRATIVA

L’Infern de l’Illa

«El nou llibre de Pere Rosselló és, sens dubte, un exercici arriscat perquè no es preocupa de cap decòrum i explora les possibilitats de llenguatges i d’estils diferents, sense més precedents, tal vegada, que les proses burlesques i esqueixades de Salvador Espriu en Ariadana al laberint grotesc [...] i amb una total manca de respecte per les convencions del bon gust noucentista, d’allò més sorprenent en un professor de literatura usualment ben clenxinat. El seu major encert, al nostre parer, està en l’elecció dels protagonistes del recorregut de l’avern de Son Sant Joan.» Bartomeu Fiol, “L’infern som nosaltres” Diari de Balears (4 de juny de 2002).

«Amb cites de Santiago Rusiñol, Maria Antònia Salvà, Josep Pla, Salvador Espriu i Dant Alighieri, Pere Rosselló ens convida a seguir-lo en un pelegrinatge autènticament dantesc per aquest Infern d'una Mallorca en vies de perdició. [...] Alhora el lector podrà descobrir aspectes ben diversos d'aquesta Mallorca feta malbé per l'especulació i el saqueig de recursos de la mà de Llorenç Villalonga o de Gabriel Alomar. Els profunds coneixements que de la nostra literatura té l'autor de L'Infern de l'Illa fa que l'estil de la novel·la, certs fragments, ens recordin Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Maria Antònia Salvà, Joan Maragall, Miquel Àngel Riera, Gabriel Alomar, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Mn. Antoni M. Alcover, Víctor Català... La utilització de certs fragments dels autors abans esmentats ens obri els ulls pel que fa referència a les possibilitats del collage literari.» Miquel López Crespí, “Pere Rosselló i L'infern de l'Illa” El Mundo (Dimecres, 26 de juny de 2002).

«L’Infern de l’Illa és un viatge al·lucinant i divertit (sobretot això, divertit) a través d’un infern, valgui la redundància, que l’autor situa ni més ni pus que davall de l’aeroport de Palma (del macroaeroport, per ser més exactes) i que té la forma d’una descomunal ensaïmada. En cadascun dels seus cercles concèntrics, Rosselló, servint-se de personatges literàriament tan significatius com Santiago Rusiñol, Llorenç Villalonga, Gabriel Alomar o el vehement mossèn Antoni Maria Alcover, situa alguns dels mals que, al seu parer, han afligit l’illa al llarg dels darrers 30-40 anys, coincidint amb l’arribada del boom turístic i la consegüent transformació social i cultural de Mallorca, els resultats de la qual són sobradament coneguts per a tothom que els vulgui veure.» Miquel Àngel Lladó Ribas, “Un infern per fer-hi una volta” El Mundo (15 de setembre de 2002).