ESTUDIS LITERARIS
L'escriptura de l'home. Introducció a l'obra literària de Miquel A. Riera. (Palma, Obra Cultural Balears i Universitat de Palma de Mallorca, 1982).
«Rosselló emprèn la seva tasca amb la més “europea” actitud de modèstia de l’investigador madur. Les seves afirmacions són sempre justificades pel context i les conclusions arriben precedides de tota una reflexió crítica gradual, ben documentada.» Joan Triadú, “Una introducció a l’obra de Miquel Àngel Riera”. Avui (27 de juny de 1982).
L'obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951). Premi Mossèn Josep Sanabre 1987. (Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988).
«No contento nuestro investigador con la adscripción de Galmés al costumbrismo yal naturalismo rural, no reduce su significación a un hecho literario y cultural aislado, sino que la enlaza con las grandes corrientes estéticas que se producen a la sazón en las tierras catalanas, representadas por el Modernismo y el Noucentisme. En este sentido, el detalladísimo análisis de Pere Rosselló –enriquecido con un apéndice de textos galmesianos poco asequibles– representa una contribución que se hará imprescindible para el historiador y el estudioso de nuestra cultura.» Miquel Dolç, “La personalidad de Salvador Galmés”, La Vanguardia (9 de juny de 1988).
«Corresponde señalar, de entrada, que este no es un estudio más, porque alcanza cotas de información e interpretación que no son las habituales. Rosselló, sobre dejar bien perfilada la imagen del erudito y su obra, hace un análisis exhaustivo de la narrativa de Galmés: a causa de su limitada extensión de ésta, no es atrevido afirmar que éste es uno de los estudios más “densos” dedicados a un narrador en el ámbito de la literatura catalana.» Josep Faulí, “Brillante estudio sobre Salvador Galmés”, La Vanguardia (18 d’agost de 1988).
«En conjunt, el treball de Pere Rosselló constitueix allò que hem volgut destacar al títol d’aquesta ressenya: una revisió exhaustiva de la figura de Salvador Galmés, a partir dels materials de què avui podem disposar.» Joan Mas i Vives, “Sobre Salvador Galmés. Una revisió exhaustiva» Serra d’Or (1990), p. 486-488.
«En suma, aquesta tesi doctoral de Pere Rosselló és una aportació sens dubte cabdal i indefugible per conèixer Mn. Salvador Galmés i per poder escatir un dels períodes més fecunds de la literatura catalana de Mallorca.» Gabriel Seguí i Trobat, “Salvador Galmés, vindicat”, El Mirall, 20 (setembre 1988).
"Bearn o la sala de les nines", de Llorenç Villalonga. (Barcelona, Empúries, 1993).
«El llibre de Pere Rosselló Bover té la gran virut de no limitar-se a una eixuta transmissió de dades: deixa entreveure una experiència de lectura matisada i receptiva. Servirà a l’estudiós, que hi trobarà una síntesi breu i fiable de l’estat de la qüestió [...]. L’estudi de Pere Rosselló Bover servirà també al lector interessat que hi trobarà estímuls i suggeriments.» Manel Oller, “Relectures i suports didàctics per als clàssics literaris”, “Suplement Cultura” del diari Avui (21 de novembre de 1993).
«As a study guide, “Bearn o la sala de les nines” de Llorenç Villalonga is a formidable and ambitious introduction to a work of considerable complexity.» P. L. Johnson, ressenya al Journal of Hispanic Research, 3 (1994-95).
Els moviments literaris a les Balears (1840-1990) (Palma, Documenta, 1997).
La literatura a Mallorca durant el franquisme (1936-1975) (Palma, El Tall, 1999).
Els camins de la cançó. Vida i obra del P. Rafel Ginard Bauçà. (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Universitat de les Illes Balears-Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, 1999).
«El llibre reconstrueix la seva biografia [del P. Ginard] a partir, fonamentalment, de la seva obra inèdita i d’un arxiu personal d’una riquesa poc freqüent. Ens introdueix en un món desconegut i ric en matisos, com és ara l’experiència i l’evolució d’un religiós mallorquí que visqué amb desassossec les grans transformacions econòmiques i ideològiques del segle XX i que mai no va arribar a sentir-se plenament identificat amb els models dominants de la societat mallorquina, ni amb l’Església.» Pere Fullana, “Rafel Ginard: religió i cultura popular”. Balears Cultural, 121 (2 de maig de 1999).
...«al llarg de la lectura del llibre no sols es percep la sensació gratificant de què ha gaudit l’autor, sinó que aquest plaer es traspassa al lector, que segueix pàgina rere pàgina l’aventura d’una vida aparentment monòtona, plana i plàcida, però que, en realitat, es descobreix intensa i vehement, consumida en l’esforç diari per a culminar l’obra del Cançoner i per assolir la perfecció literària en els seus escrits i parlaments.» Josep Estelrich, ressenya al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 55 (1999).
Aproximacions i semblances. Dotze escriptors catalans del segle xx (Palma: Hora Nova, 2005).
La cultura a Mallorca (1936-2003). (Palma: Edicions Documenta Balear, 2004).
«Una vegada hem acabat la lectura del llibre tenim la sensació que la columna vertebral del període ha estat degudament reconstruïda, amb les seves diverses fases i amb els trets que més han predominat en cada una d’elles. I tot això explicat amb un estil clar, defugint l’ús de qualsevol paraula o concepte que no sigui del tot imprescindible, amb una distribució del contingut en apartats que tenen la seva titulació específica, amb la qual cosa es facilita la circulació per les pàgines del llibre, i fins i tot la localització d’aquells aspectes concrets que puguin ser del nostre interès puntual.» Damià Pons, “Pere Rosselló, un home de lletres polifacètic”. Última Hora (18 de setembre de 2004).
Els paradisos perduts de Llorenç Villalonga. (Barcelona: Proa, 2001).
...«és de celebrar quan apareix un llibre com Els paradisos perduts de Llorenç Villalongade Pere Rosselló Bover, [...] un llibre que no sols és una introducció general a l’obra i a la personalitat de l’escriptor ans també –i aquesta possiblement sigui la seva contribució més important– una antologia, no per breu manco eficaç, de la seva abundosa producció»... Bartomeu Fiol, “La bona escriptura d’un bon cínic”, Diari de Balears (3 d’agost de 2001).
La narrativa i la prosa a Mallorca a l’inici del segle XX (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Universitat de les Illes Balears, 2006).
...«és una eina imprescindible per a apropar-nos a una època i a uns narradors que caldria començar a valorar amb més equanimitat. D’aquesta manera potser alguns dels narradors que desfilen per les pàgines del llibre abandonarien el lloc més aviat secundari i marginal que tenen actualment a la nostra història literària i ocuparien el que a dreta llei els pertoca.» Josep Camps Arbós, ressenya a Revista de Catalunya, 229 (Juny, 2007).
Contra la destrucció imparable. Aproximació a l’última narrativa de Miquel Àngel Riera (Palma: Edicions Can Sifre, 2006).
Aspectes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Universitat de les Illes Balears, 2014).
Ramon Llull en la literatura contemporània (Palma: Lleonard Muntaner editor, 2016).
Sobre viatges i memòries. Llorenç Villalonga i altres escriptors (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2021).