NARRATIVA INFANTIL
Aquest llibre fou traduït al castellà amb el títol de Tris-Tras, trotamundos (La Galera, 1989).
Entre els anys 2001 i 2002, per iniciativa de Teatres Públics de les Illes Balears, es va representar un versió teatral de Les aventures d'en Tres i Mig, duta als escenaris sota la direcció de Frederic Roda, amb Josep Lluís Gallardo com a ajudant de direcció i amb els actors Pedro Mas, Àlvar Triay, Aina de Cos i Verònica Melià. El guió, de Pere Rosselló, tot i basar-se en el relat, contenia nombroses diferències, a més d’un bon grapat de cançons, que foren musicades per Jaume Manresa (integrant del grup musical Antònia Font).
Les aventures d’En Tres i mig
Il·lustracions de Maria del Mar Riera
« Les aventures d’en Tres i mig, és un llibre de contrastos, que a voltes sembla escrit amb un to esbojarrat, amb grans dosis d’imaginació en estat pur, i altres voltes és el pes de la crua realitat allò que vol prendre protagonisme. [...]Gràcies al fet d’escriure en primera persona i amb un llenguatge tan planer com ambiciós, Rosselló aconsegueix que el lector connecti fàcilment amb el llibre, i l’invita a fer una passejada per la vida d’aquest canet especial.» Josep Pizà Vidal, “Sota el paradigma del gaudi” ooohéee, 4 (1er semestre del 2007).
El fantasma del país del Vent
Il·lustracions de Mercè Arànega
«D’altra banda, l’estructura de El fantasma del País del vent té una cadència i un encadenament de seqüències tant màgiques com insospitades i sorprenents, molt avinents amb la dels contes populars, sense voler ser, en cap cas, un conte popular. Rere una façana de llibre només divertit, se n’amaga un altre de més ambiciós, amb una lectura molt actual, que ens presenta en moltes escenes, salvant les òbvies distàncies, la vida en el seu estat més pur: l’avarícia dels poderosos, encarnada en aquest cas en la pell del rei del País del Vent, la ineficàcia dels mecanismes de govern, protagonitzada per la inoperància i la immobilitat dels savis del Consell de Saviesa [...]»Josep Pizà Vidal, “Sota el paradigma del gaudi” ooohéee, 4 (1er semestre del 2007).
Memòries d’una planta
Il·lustracions d’Antònia Borràs
...«per reflexionar sobre l’existència pròpia i els sentiments que marquen la vida, l’autor recorre a l’univers de les plantes, a partir del qual teixeix una metàfora sobre l’amistat i la xarxa de les relacions humanes. L’exercici d’imaginació que ens proposa, en centrar la història en la narració biogràfica de na Flora (un personatge que pateix unes experiències extraordinàries) permet de distanciar-nos de la visió personal, de manera que desfamiliaritza, seguint Jakobson, tot un seguit d’aspectes que defineixen la vida quotidiana. [...] La fantasia narrativa, que pot apropar millor els nins a l’experiència de la vida, s’expressa amb traces justes d’ironia i de sentit comú, que sura en l’obra de Rosselló com a marca pròpia.» Maribel Ripoll Perelló, “Va de tendresa i de sentit comú...” Lluc, 854 (novembre-desembre 2006).
La vaca sàvia i altres contes en vers
Il·lustracions de Sergio Mora
«S’agraeix la presència de la poesia en la nostra literatura per als més menuts. Sobretot si es tracta, com en aquest cas, d’històries amenes i divertides, que s’encabeixen en estructures poètiques senzilles ben rimades i ritmades [...] Els animals personificats, protagonistes dels contes en vers, retraten prototipus humans actuals que tenim ben a prop. [...] Gairebé totes les faules d’aquest recull es defineixen per l’ús agut i precís que fan del vocabulari i de l’enginy, especialment pel que fa a les associacions d’idees i els paral·lelismes home-animal que s’hi estableixen i que demostren la proximitat que existeix, irremeiablement, entre els dos espècimens.» Eugènia Morer, ressenya a Faristol, 58 (juny 2007).
«El poeta illenc Pere Rosselló presenta en aquest llibre vuit deliciosos contes en versos heptasíl·labs, amb rimes encadenades i apariades. Una versificació de la qual l'autor ha aconseguit un rendiment excel.lent tant pel que fa al ritme com a la narrativitat. [...] Històries escrites en tercera persona, amb un to de facècia i un final de faula moral que les acosta a l'il·lustre precedent de les Sàtires de Jaume Bofill i Mates. [...] En conclusió, una lectura recomanable tant pel bon gust de les històries i per l'humor que desprenen, com pel domini de la llengua i pels mecanismes de versificació amb què estan explicades.» Lena Paüls, Cornabou, revista digital de literatura infantil.
La flor romanial de Mossèn Antoni M. Alcover. Adaptació del text: Pere Rosselló Bover (Palma: Editorial Moll i Institut d'Estudis Baleàrics, 2009).
Il·lustracions de Pau Oliver Garcia-Delgado.