La Legió de María és un moviment d'acció i d'oració. No hi ha camps limitats en la seva activitat encara que les preferències són sempre les persones marginades i oblidades.
Per a realitzar aquesta diversitat de tasques els membres que formen part de la Legió es reuneixen, setmanalment, en un grup anomenat preaesidium. Cada grup consta de diverses persones i entre elles hi ha el Consiliario el president, el vicepresident, el secretari i el tresorer; són els cinc oficials. Cadascun d'ells té una tasca concreta a realitzar: el president dirigeix el grup, el consiliari té la missió d'ajudar a orientar el grup i ho fa, especialment, a través d'una petita reflexió (allocutio) en cada reunió. Ell i tots els membres valoren els treballs apostòlics que porten entre mans, ja que, de vegades és difícil encertar el camí a seguir.
La reunió de cada setmana, feta entorn d'una imatge de la Mare de Déu, comença amb una pregària. Segueix l'informe detallat, per part del secretari, del treball realitzat per cada parella ja que els compromisos, a un ritme setmanal, es duen a terme no individualment sinó de dos en dos com diu l'evangeli. En cada reunió es fa una aportació voluntària que administra el tresorer. Al finalitzar la reunió el president marca el treball corresponent a la propera setmana i s'acaba amb una oració.
La Legió és un moviment molt estructurat. En la primera edició del manual que el fundador Frank Duff va redactar l'any 1929 queden recollides les normes de funcionament.
Cal remarcar alguna norma molt peculiar com per exemple que es pot realitzar qualsevol tasca excepte donar ajuda econòmica directa. Això és així des dels orígens, ja que la Legió de María va sorgir de les Conferències de Sant Vicenç de Paúl i el fundador de la Legió es va adonar que l'ajuda econòmica podria enterbolir la relació personal. D'altra banda, el moviment s'autofinança: no hi ha quotes, ni ajudes, ni es demanen subvencions.
Inicialment el moviment s'anomenava Associació de La nostra Senyora de la Misericòrdia però de seguida va prevaler el de la Legió de Maria i tota la nomenclatura es va prendre del llenguatge de la milícia romana.
Diversos grups o praesidia d'una mateixa diòcesi forma un Consell superior que s'anomena Curia. Diverses curiae d'un territori, que en general no sobrepassa l'extensió d'una diòcesi, forma un altre Consell superior que s'anomena Comitium.
Diverses curiae i comitia d'un cert territori constituïxen un Senatus. Tots els senatus del món formen part del Concilium Legionis Mariae que radica a Dublín i que és el consell Superior del Moviment per a tot el món.
De la col·lecta setmanal de cada grup, una part va a la Curia, altra al Senatus que, a la vegada, destina altre tant per cent al Concilium Legionis el qual, amb aquestes aportacions subvenciona els enviats a estendre el moviment a diverses parts del món.
Oració de la Legió de Maria