FESTA DE LA IMMACULADA

                      El 3 de desembre la Legió de Maria celebrarà la Festa de la Immaculada a la 

                      Parròquia de Sant Ildefons, c/ Madrazo 92. Serà un acte obert a tothom. L'ordre serà: 

  - A  les 5 de la tarda, celebració de l'Eucaristia presidida pel rector de la parròquia, Mn. Josep M. Jubany,

     delegat de Pastoral Social de la diòcesi de Barcelona i consiliari del grup "Redemptora de Captius".

  -  Seguidament Mn. Jubany ens donarà una conferència amb el títol:

                              "Maria, el seu Amor no és de paraules, sinó de fets i veritat"

      amb col·loqui a continuació.

  - Acabarem amb un pica-pica que ens permetrà seguir conversant.

                                              Gràcies per la vostra assistència 

AL.LOCUTIO REUNIÓ DEL SENATUS  DE BARCELONA

1 DE JULIOL DEL 2017

Esclaus del temps  Quines són les meves responsabilitats a la vida i quant temps les hi dedico? Com afronto l’escassetat del temps? Quines són les meves prioritats? Quin espai ocupa en el meu temps la relació amb Déu, amb la comunitat i  amb els necessitats? 

 El periodista Josep Playà va entrevistar Enzo Bianchi, fundador del monestir de Bose (Itàlia), sobre quin sentit té la pregària al segle XXI. La resposta del monjo va subratllar el caràcter decisiu de la pregària, la distinció entre la pregària religiosa i la cristiana i, finalment, les dues premisses de la cristiana: temps i saber escoltar. Sobre el temps, va afirmar: «Necessitem trobar temps i no és fàcil, perquè l’idolatrem, s’ha convertit en el nostre patró i en som esclaus. Cal governar el temps i trobar-lo.» Sovint, reflexionem sobre els mètodes en la pregària, la funció del silenci, la interioritat, els grans mestres... Tot això és magnífic, però sense el temps es converteix en paraules buides i en focs d’artifici. El temps no és suficient, però és indispensable.

 Primer, l’ésser necessita temps. Martin Heidegger, filòsof alemany, va escriure el 1927 el llibre Ésser i temps (SeinundZeit). La persona humana no pot ser ni realitzar-se fora del temps. La seva vocació d’eternitat no li permet viure fora de les coordenades espaciotemporals. La pregària no en pot prescindir: lloc i temps. Totes les altres activitats i funcions, tampoc.

Acceptar una responsabilitat implica dedicar-li el temps que li correspon. A la feina, sembla més clar, perquè es paga. En la resta d’àmbits de la vida, es cau en l’oblit. Si ets pares, mare, fill, filla... no pots exercir cap d’aquestes funcions sense dedicar-hi temps. Ser sacerdot, religiosa, religiós, monjo... el mateix. És el que costa més.

Segon, el temps és un bé escàs. Els antics distribuïen el temps en dos conceptes: el lleure i el negoci. No està gens malament. La realitat, no obstant això, és més complexa. En l’actualitat, es parla de conciliar l’horari (temps) laboral i familiar. Molts debats, però pocs avenços. Com que és un bé escàs, queda reduït a economia. Ara es tracta de tenir temps o no per realitzar activitats determinades. Els projectes augmenten a velocitats exponencials, però  el rellotge continua marcant els minuts i els segons de manera impertorbable. Falta temps. Cal jerarquitzar i triar. Per tranquil·litzar- nos, avui parlem de substituir la quantitat de temps per la qualitat. Xoquem contra els límits temporals de la nostra vida. El posthumanisme els vol prolongar gairebé indefinidament. Veurem quines en seran les aportacions reals.

 Tercer, recuperar el timó del temps. La denúncia d’Enzo Bianchi fa pensar: «Idolatrem el temps, que es converteix en el nostre patró i nosaltres, en els seus esclaus.» Diem: «No tinc temps.» La pregunta és evident: «Per a què?» La invitació del monjo es concreta a governar el temps i a trobar-lo. Malgrat tots els impoderables, jo prenc decisions sobre la meva agenda. Un dilema existencial de primera magnitud: el temps ens devora a nosaltres, com recorda la mitologia grega, o nosaltres governem el temps. Moltes persones passen el temps sota el signe de la inconsciència. Compten els anys, però no els doten de contingut i significat. Un repte.

  Lluís Serra Llansana

AL.LOCUTIO. S E N A T U S  DE BARCELONA

Dissabte, dia 3 de juny del 2017

Actitud, valors, ideals.

Montserrat Rosell Puig. VIC

En qualsevol comunitat de creients i de no creients cal que tots  ens acostumem més a dir gràcies, perdó, per favor i si us plau. Millorarà el tracte i la bona entesa amb l’altre.

Hem de proposar, mai imposar. No manar, demanar, i fer-ho si us plau, per tal de garantir una bona convivència entre els germans.

Ser agraïts, saber reconèixer i valorar el que l’altre fa per mi, apreciar el seu caràcter, la seva presència, potser també el seu somriure. Demanar perdó de cor, doncs qui té l’orgull ferit li costa humiliar-se.

Ah! I que no siguin només paraules, sinó que cal començar per un canvi d’actitud en nosaltres mateixos.

La caritat, el perdó, la pau, el respecte, la llibertat i la veritat s’han d’imposar sempre.

La plena llibertat és la que ens fa capaços d’estimar  veritablement, i no caure en els enganys d’egoismes falsejats amb paraules per quedar bé, és el do de poder elegir el bé i buscar el que agrada a Déu, encara que sovint no sigui fàcil.

La llibertat, junt amb l’amor, són font de felicitat. Ser lliure no és fer el que un vulgui. Però per això, ens cal a tots saber trobar el camí de la fe i l’esperança, una fe que ens acompanya per ser bonsseguidors de Jesús i ens permet tenir una esperança ferma en el Senyor.

Ell ens donarà la força per anar contra corrent, si cal. Cal ser valents en la recerca de grans ideals.Com Maria i els Apótols confiem en la força de l’Esperit Sant , l’Esperit del Pare i de Jesús.

       Fra Josep Gendrau i Valls ofm Director Espiritual del Senatus de Barcelona 

 AL.LOCUTIO  S E N A T U S de BARCELONA

Dissabte, dia 1 d’abril del 2017

Benvolgudes legionàries i legionaris de Maria. Pau i Bé. Hem arribat a la cinquena setmana de Quaresma i entrem a la Setmana de Passió. Ha estat un temps intens de pregària, caritat i austeritat seguint el lema de Papa Francesc per aquesta Quaresma 2017. “LA PARAULA ÉS UN DO; L’ALTRE ÉS UN DO”     Durant aquestes darreres setmanes hem llegit a l’evangeli les controvèrsiesdels escribes i fariseus cercant d’encerclar Jesús per trobar-hi motius i fer-lo desaparèixer i  condemnar-lo a mort, fins hi tot amb falsos testimonis.  Pe exemple:hem escoltat  que Jesús curava en Dissabte. Els Mestre de Llei l’acusaven de que fa miracles en dissabte, cosa que prohibia LLEI, però Jesús els ho rebat amb força: “El dissabte està fet per a l’home i no l’home pel dissabte”. La persona està sempre en el centre,en  el cor de Déu i tot el que es fa per ajudar a la humanitat i fer que les dones i homes puguin realitzar-se i ser feliços, no pot ser contrari a la LLEI. Jesús, és el primer en complir la Llei, va a la sinagoga, prega les cent pregàries  establertes per cada dia, a i sobretot estima. Per això ens diu: “Els deu manaments es redueixen en dos. Estimar Déu i estimar els altres.” Estimar la PARAULA DO DE DÉU i estimar l’ALTRE:DO DEL GERMÂ.Però nosaltres ens entossudim, a vegades. a fer complir fins a la última coma de la Llei i faltem moltes vegades en aquell manament que serà l’únic del que serem judicats. ESTIMAR l’ALTRE Ens fixem en simples detalls, que si a la missa hem de combregar a la mà o a la boca, si ens hem de posar agenollats o drets...També dintre de la Legió de Maria: si em de ser estrictes en complir totes les paraules i articles del Manual. Coses que són bones i hem de mirar de complir,....però oblidem el que Jesús ens mana. ESTIMA A L’ALTRE com a tu mateix Que aquesta Quaresma, que aviat acabarem, ens ajudi a donar sentit i força a  allò que és l’essencial i i a no perdre’ns en discussions i condemnes en allò que és accidental. Que Maria al peu de la creu intercedeixi per tots nosaltres, ja que Jesús ens l’ha donat per Mare i mirem d’imitar-la, ja que ella va estar sempre al costat de Jesús i va fer el que ell manava i ens va dir: “ Feu tot el que Ell us digui”. Que tinguem una bona entrada a la Setmana Santa i, que acompanyem a Jesús,  fins a la creu, mort i resurrecció, veient-lo en les persones que visitem

  Fra Josep Gendrau i Valls ofm

Director espiritual del SENATUS de Barcelona

AL.LOCUTIO. LEGIÓ DE MARIA,

Senatus DE BARCELONA

7 Gener 2017

ESTIMADA, PREDILECTA, FILLA DE DÉU

 Molt estimades i estimats legionaris: Pau i Bé. Hem iniciat un Nou Any del Senyor, 2017 i aquest Diumenge, 8 de gener, acaben les Festes de Nadal. La Al·locució d'avui és un text de Mons Santiago Agrelo, franciscà i bisbe de Tànger.

El cicle litúrgic del Nadal se'n va, però el Nadal es queda: Es queda el que ha nascut per a nosaltres, es queda per sempre el nostre salvador. Si li preguntem per ell a la seva mare, ens 'ensenyarà a admirar el seu misteri i a guardar en els nostres cors el que contemplem.

Si preguntem als pastors: "a qui heu vist ?, qui s'ha aparegut a la terra?", Ens diran que han vist a un nounat, i als cors d'àngels lloant el Senyor. Si preguntem al just Simeó: a qui vareu prendre en braços, a qui vareu veure aquell dia al temple de Jerusalem ?, ens dirà: “els meus ulls han vist el Salvador que ve de Déu, la llum que ha de donar a llum a totes les nacions, la glòria que envolta per sempre les botigues del poble de Déu”.

Preguntem-li ara a Joan, i ens donarà el seu testimoni: "He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom, i es va posar sobre ell. Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua, em va dir: «Aquell sobre el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant». I jo ho he vist i he donat testimoni que aquest és el Fill de Déu ".

Preguntem-ho al profeta, i ell li donarà sentit nou a les paraules de l'antic oracle: "Aquí teniu el meu servent, que jo sostinc, el meu elegit, en qui m'he complagut ".

Preguntem-ho al salmista, i ens dirà: Ell és la pau amb la qual el Senyor ha beneït el seu poble.

Ara acostem-nos al Jordà i veurem que la llum que va il·luminar la nit santa de Nadal, entra a les aigües per purificar-les; la glòria que aquella nit va omplir el cel, entra avui al riu per santificar-lo; el que en aquella nit va néixer per batejar-los a tots amb Esperit Sant, demana avui ser batejat amb aigua.

Fixem-nos: l'elegit, el preferit, el meu estimat,en tu m'he complagut, el Fill, entra al riu on es bategen els pecadors, entra al riu, entra al nostre riu, a l'Església, cos de Crist, perquè amb ell sortim nets, purificats, santificats,  immaculats

Aquest és el sorprenent misteri d'aquest dia: Crist ha baixat amb nosaltres a la nostra mort perquè pugem amb ell a la seva vida.

Aquest és el misteri  que avui celebrem: Crist ve a nosaltres, i nosaltres la reconeixem en Crist escollida, preferida, estimada, predilecta, filla de Déu. Visquem nostra vida coherentment amb el nostre baptisme.

                                                                                   Fra Josep Gendrau i Valls ofm 

                                                                              Director Espiritual del Senatus de Barcelona

                                       AL.LOCUTIO. SENATUS DE BARCELONA

3 de desembre del 2016.

MARIA IMMACULADA

 El temps d'Advent és un temps d'espera i de preparació per a celebrar el Nadal de Nostre Senyor Jesucrist.

En aquest temps hi trobem la figura de Maria, Mare de Jesús, que ens ajuda a viure amb fe i esperança.

Déu va preparar a Maria des de l'inici del temps i la va preservar de tot pecat perquè el fill de Déu s'encarnés en les seves entranyes.

Anys més tard el Papa Pius IX, proclamaria el Dogma de la Immaculada. (8-desembre del 1854)

L'església reconeix a Maria com a escollida per Déu i la va proclamar IMMACULADA.

L'inspirat i seràfic Dr. Joan Duns Scott (+1308).. fill predilecte de Francesc d'Assis, el fundador de l’Ordre Franciscana, fou un fervent herald del misteri de l'Encarnació, un incansable paladí de la Immaculada Concepció de la Verge Maria y un defensor de la summa autoritat del romà pontífex.,

Tingué l'encert d'obrir una important reflexió teològica a la Sorbona de París, davant dels seus col·legues en el marc dels debats immaculistes, i amb els seus arguments ferms i brillants aconseguí alçar la senyera en defensa de la Concepció Immaculada de Maria, declarant que “FOU PRESERVADA DE TOTA CULPA ORIGINAL EN EL PRIMER INSTANT DE LA SEVA CONCEPCIÓ, PER UN SINGULAR PRIVILEGI DEL DÉU OMNIPOTENT...” i en atenció als mèrits de Crist, que havia de néixer d'Ell en les seves puríssimes entranyes”   Enfront d'una oratòria tant eloqüent i convincent, tingué un èxit total en la famosa Universitat parissina. Després va resumir la seva “tesi” en tres paraules en llatí que van ser la clau de tota la seva argumentació final:    “ POTUIT” ¡ DÉU PODIA FER-HO, ÉS OMNIPOTENT!

“DECUIT” ¡LA MARE DE DÉU S'HO MEREIXIA; DEBIA FER-HO!

“ERGO FECIT” ¡ AIXÍ DONCS, DÉU HO FEU!

         La festa de la Immaculada ens fa contemplar a Maria concebuda sense pecat. Una noia del poble, senzilla que acull la plenitud de Déu i ens l'entrega en la persona del seu FILL JESÚS, en qui nosaltres som benaurats.

         Visquem l'alegria que neix de la nostra fe. Imitem Maria en la seva esperança, humilitat i acceptació de la voluntat de Déu i com ella mirem de dir sempre SÍ al Déu que ens estima i ens envia a anunciar al món la joia de la salvació, amb un servei gratuït i generós envers els altres.

Bona Solemnitat de Maria Immaculada, i SANTES FESTES DE NADAL

                                                                            Fra Josep Gendrau i Valls ofm. Director espiritual. 

AL.LOCUTIO LEGIÓ DE MARIA

 SENATUS DE BARCELONA

                                          5 de Novembre del 2016.

Aquest mes de novembre hi haurà dos esdeveniments eclesials importants en les nostres deu diòcesis: la cloenda de l'Any Sant de la Misericòrdia (Solemnitat de Crist Rei, dia 20) i la celebració de la Setmana de la Bíblia (del 21 al 26), la qual culminarà amb el Diumenge de la Paraula (Primer diumenge d’Advent, dia 27). Es podria dir que un esdeveniment porta a l'altre. La font de la misericòrdia és Déu mateix, el Pare que té cura de tots els seus fills, que els porta al cor i que els sosté en les seves necessitats i anhels. I la misericòrdia només es pot exercir si l'amor al proïsme, i especialment l'amor als pobres, fa estada en els creients. La pràctica de la misericòrdia demana un «cor ben pur», no sotmès a sentiments violents, i un «esperit ferm», que superi la divisió amb el perdó (Salm 51,12). Aquest Any Sant hem redescobert les tantes obres i mostres de misericòrdia que poden créixer en el món, i que provenen de la descoberta de l'Evangeli de la compassió. Una vegada més, tal com ha manifestat el Papa Francesc a Lund (Suècia), la Paraula és «central en la vida de l'Església». El gran fruit de la Reforma promoguda per Martí Luter va ser subratllar aquesta centralitat. Quatre segles i mig després, amb el Vaticà II, l'Església catòlica ha col·locat la Paraula al bell mig de «la seva acció eclesial, de la seva espiritualitat, de la seva vida». Ens ho recordaven els nostres bisbes en la seva invitació a celebrar la Setmana de la Bíblia i el Diumenge de la Paraula (Comunicat de la CET núm. 280). Ens ho recorda la constitució conciliar Dei Verbumen  al seu número 21, que comença així: «L'Església ha venerat sempre les divines Escriptures com també ha venerat el cos mateix del Senyor». I continua: «Per això, especialment en la sagrada litúrgia, no deixa mai de prendre el pa de vida de la taula… tant el pa de la paraula de Déu com el cos de Crist».

En aquest segon Post-Concili, iniciat l'any 2013 amb l'elecció del Papa Francesc, la proposta de la Paraula passa per la relectura i l'apropiació d'aquests ensenyaments de la Dei Verbum. La paraula de Déu ha de ser objecte de veneració, ja que, segons la coneguda expressió de sant Jeroni, ignorar o posar en un lloc secundari les Escriptures seria ignorar Crist. La paraula de l'Evangeli és Crist que parla, i en els sants dons eucarístics Crist es dóna. Ho fa amb el seu cos i la seva sang, amb la seva humanitat i la seva divinitat, amb la seva presència redemptora que restaura i eleva. Entrem en comunió amb la persona de Jesús mort i ressuscitat  cada vegada que ens atansem a la comunió eucarística (1Co 10,16), però aquesta comunió és precedida per una escolta de «la veu viva de l'Evangeli», en expressió del Concili de Trento. Comunió amb el Senyor i escolta del seu Evangeli són els dos eixos de la litúrgia eucarística. Escoltem el Senyor i ens unim a Ell en el banquet místic: Escriptura i calze, ambó i altar, la veu i la persona de Jesús que s'ofereix per salvar el món, ensenyament i donació cruenta de la vida. Per això l'Eucaristia és el temps total, el temps en què creixen els misteris de la fe, el memorial del pa partit i la sang vessada per tothom, l'anticipació del banquet del Regne, el llindar de l'eternitat. La Paraula no és una «prèvia». El Crist Mestre esdevindrà el Crist crucificat, i el Crist ressuscitat, eucarístic i còsmic, serà el qui parlarà «del Regne de Déu» a l'Església apostòlica (Fets 1,3). Paraula i sagrament són les dues vies de celebració que hi ha en l'Església. (Armand Puig)

Estimats Legionàries i Legionaris posem sempre a Crist en les nostres vides: Eucaristia,  Paraula, Amor y Misericòrdia i haurem complert el que Jesús ens mana: Sigueu misericodiosos i sants com ho és el vostre Pare del cel.

                                                                                                                                                                                                 Fra Josep Gendrau i Valls ofm

                                                                                     Director Espiritual del Senatus de Barcelona

                                 AL.LOCUTIO LEGIÓ DE MARIA, SENATUS DE BARCELONA

2 D'OCTUBRE, DEL 2016.

MES DEL ROSARI

Estimades legionàries i legionaris. Pau i Bé. Hem iniciat el mes d'octubre, temps de tardor, temps de caiguda de les fulles i de renovació de la natura, símbol de la nostra renovació espiritual. En la nostra religiositat popular el calendari ens presenta una gran varietat de santes i sants que ens ajuden amb la seva intercessió i són l'exemple per nosaltres. Fem una relació:Santa Teresa de Jesús, (Teresina,)Els Sants Àngels de la Guarda; Francesc de Borja; Francesc d'Assis; Bruno; Eduardo; Teresa d'Àvila; Lluc, evangelista; Joan de la Creu, el P. Claret; Simó i Judes apòstols; Narcís, i les festes de la Mare de Déu del Pilar i de la Verge del Roser. Tots elssants han fonamentat la seva virtut i santedat en el seguiment de Crist i en la confiança en Déu, La seva força bàsica fou l'ORACIÓ- CONTEMPLACIÓ.

Centrem-nos en Maria, particularment en la Mare de Déu del Roser i en la devoció o rés del sant ROSARI. "La Mare de Déu del Roser és una advocació mariana venerada a l'Església catòlica, que celebra el 7 d'octubre la festa de la Benaurada Mare de Déu del Roser. Explica la llegenda que la Verge es va aparèixer en 1208 a Sant Domènec de Guzmán en una capella del monestir de Prouilhe (França) amb un rosari a les mans, li va ensenyar a resar-lo i li va dir que el prediqués entre els homes, a més, li va oferir diferents promeses referents al rosari. El sant el va ensenyar als soldats liderats pel seu amic Simó IV de Montfort abans de la Batalla de Muret, la victòria es va atribuir a la Verge. per això, Montfort va erigir la primera capella dedicada a la imatge. Al segle XV la seva devoció havia decaigut, per la qual cosa novament la imatge es va aparèixer al beat Alano de la Rupe, li va demanar que la reviscolés, que recollís en un llibre tots els miracles duts a terme amb el res del rosari i li va recordar les promeses que segles enrere va donar a Sant Domènec.En el segle XVI, SantPius V va instaurar la festa el 7 d'octubre, aniversari de la victòria en la Batalla de Lepant (atribuïda a la imatge), sota l'advocació de  Nostra Senyora de les Victòries; a més, va afegir a la lletania de la Verge el títol d'Auxili dels Cristians. El seu successor, Gregori XIII, va canviar el nom de la seva festivitat per el  de la Mare de Déu del Roser. A causa de la victòria a la batalla de Temesvár el 1716, atribuïda per Clemente XI a la imatge, el papa va ordenar que la seva festa se celebrés per l'Església universal. Lleó XIII, la devoció per aquesta advocació va fer que fos anomenat el Papa del Rosari, va escriure unes encícliques referents al rosari, va consagrar el mes d'octubre al rosari i va incloure el títol de Reina de Santíssim Rosari en la lletania de la Verge.

Com anècdotes, tant la Mare de Déu de Lourdes en la seva aparició de 1858 com la de Fàtima el 1917 van demanar als seus vidents que resessin el rosari. Gran part dels papes del segle XX van ser molt devots d'aquesta advocació, i Joan Pau II va manifestar en 1978 que el rosari era la seva oració preferida.

Jesús es retirava a fer oració després de la jornada de treball. Romania unit al seu PARE, de qui rebia força i ànim per seguir difonent el Regne. Maria va ser visitada per l'Àngel Gabriel quan estava en profunda contemplació i això la va ajudar a dir el SÍ. AQUÍ ESTIC SENYOR PER FER LA TEVA VOLUNTAT

La Legió de Maria fonamenta tota la força de la seva missió i apostolat en l'ORACIÓ: Eucaristia, Litúrgia de les Hores, Meditació i en el rés contemplatiu del Rosari.La veritable devoció consisteix en meditar la Paraula de Déu, deixar-se amarar per ella i viure-la, com ho va fer Maria

Fra Josep Gendrau i Valls, Franciscà.

Director Espiritual del Senatusde la Legió de Maria de Barcelona

                                                          AL.LOCUTIO LEGIÓ DE MARIA. SENATUS DE BARCELONA

3 DE SETEMBRE  DEL 2016.

MARIA MARE DE MISERICÒRDIA

Benvolgudes legionàries i legionaris. Comencem el mes de setembre que significa el retorn de les vacances, l’inici del curs escolar 2016-2017 i la celebració de festes com Sant Gil de Núria; la Nativitat de la Mare de Déu; la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè Patrona de Barcelona i de Sant Miquel Arcàngel, especial protector de la Legió de Maria, entre d’altres festes, perquè, com dèiem abans, a l’inici de l’any: Tots els dies són sants i bons per aquells que estan en gràcia de Déu.

Em sembla molt adient posar a la vostra reflexió, ja que ens trobem a les acaballes de l’Any de la Misericòrdia, l’actitud de Maria, com ens presenta l’evangeli.

Ella és Mare de Misericòrdia pel seu SÍ incondicional a Déu Pare de Bondat i de les Misericòrdies, que es va compadir de tots nosaltres i ens va enviar el perdó i la salvació a través de Jesús, el seu FILL ESTIMAT, EL MESSIES, fill de Maria i de Josep.

Maria és Mare de Misericòrdia acompanyant Jesús en tot moment, a Betlem, a l’exili a Egipte, com a refugiats, a Nazaret, a les Noces de Canà i al peu de la Creu, al Calvari: “Mare aquí tens el teu fill, fill aquí tens la teva Mare”

Ella no deixa mai d’intercedir per tots nosaltres i es converteix en especial protectora i mare amb el títol de la Mercè, Patrona de Barcelona, a favor de la misericòrdia en vers els captius de tota mena.

Avui ens ajuda, molt especialment, en el treball de cada dia y en els nostres treballs i visites setmanals. Quan visitem els avis i àvies, malalts, noies del carrer, famílies atribolades, pobres, captius, presoners, i angoixats, és quan els hi portem la misericòrdia de la Mare de Jesús i mare nostra Maria.

Perquè, com canta ella mateixa, en el seu càntic del MAGNIFICAT: Déu, a qui magnifica “ha derrocat del soli els poderosos i ha exalçat els humils ha omplert de bens els pobres i als rics ha acomiadat sense res”.

Avui , no puc estar entre vosaltres, degut a que estic a Berga, el meu poble, que està de festa. Celebra el Primer Centenari de la coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt. Tot Berga i la seva Comarca està honorant a Maria la Mare de Jesús i li està agraint tants favors, tantes gràcies, tants beneficis que són signe del seu amor i de la seva misericòrdia. Per això acabo amb aquest pregària, que vaig escriure el dia de l’Assumpció de Maria en un moment de silenci i de pregària i que podem fer nostra:

MARE DE DÉU I MARE NOSTRA DE QUERALT, mireu amb ulls de tendresa, les vostres filles i els vostres fills, que volem honorar-vos en aquest Primer Centenari de la coronació canònica de la vostra santa imatge. Deslliureu-nos de tot mal, com en altre temps ens deslliuràreu de les pestes i les plagues. Aviveu en els nostres cors el caliu de la fe dels nostres pares i doneu-nos la constància en el bé. Feu que els infants, els joves i els més grans, visquem amb bona convivència i que escampem arreu la joia del vostre amor. Doneu-nos la salut del cos i la serenor de l’ànima. Sempre i en tot moment, Verge de Queralt sagrada, sigueu la nostra Protectora. Amén.

Moltes felicitats a totes i a tots els que celebreu el vostre sant o aniversari, PER  MOLTS   ANYS

                                                                                                                     Fra Josep Gendrau i Valls ofm                                                                                                                        Director espiritual del Senatus de la Legió de Maria de Barcelona.

AL.LOCUTIO SENATUS DE BARCELONA

2 deJuliol del 2016.

SIGUEU MISERICORDIOSOS COM EL PARE

               Benvolgudes Legionàries i Legionaris. PAU i BÉ.

Estem de ple en la celebració del Jubileu de la Misericòrdia. El dissabte, dia18 de juny, vàrem ser a Reus un bon grup del Senatus de la Legió de Maria de Barcelona i vam passar per la Porta Jubilar del Santuari de la Misericòrdia.

Si analitzem la paraula MISERICÒRDIAhi trobem enel seu mateix nomdues paraules: misèria i cor.

Sant Agustí ens diu que la misericòrdia “nos és altra cosa que carregar el propi cor d’una mica de misèria dels altres”.

Sant Bonaventura afirma que “el resultat de la misericòrdia és compadir-nos i ajudar a l’altre en la seva necessitat”

Jesús revela la misericòrdia del Pare. San Lluc canta la “misericòrdia de Déu” que es manifesta ja en el naixement de Joan el Baptista. Zacaries, proclama que Déu ha tingut misericòrdia d’ells. Amb el naixement de Joan es manifesta clarament l’obra de la misericòrdia divina. (Lluc 10,39-70)

Jesús ens anima a ser misericordiosos com quelcom essencial per ser seguidors seus: “Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare del cel”(Mt. 5, 48). Tant en Mateu com en Lluc (6,36), hi trobem una explicació exegètica que comprèn els conceptes “comprensió, amor, misericòrdia”

Sant Francesc d’Assis escriu explicant la seva conversió en les primeres paraules del seu Testament:. “Quan estava en pecats em semblava massa amarg veure els leprosos. I el Senyor mateix em conduí entre ells i amb ells vaig fer misericòrdia. I quan me n’apartava, allò que m’havia semblat amarg se’m convertí en dolçor per de l’ànima i del cos”.

Déu en donar-nos el seu FILL ens fa el DO DE LA SEVA MISERICORDIA i la fa més propera perquè aprenguem també nosaltres a ser MISRICORDIOSOS COM EL PARE.

Assenyalo alguns aspectes de la misericòrdia.

a)      La misericòrdia és gratuïta. La misericòrdia ens porta cap a Déu.

b)     La misericòrdia ens perdona els nostres pecats

c)      La misericòrdia es la primera i la darrera paraula de la fe,

d)     La misericòrdia de Déu és infinita

Acabo amb unes paraules del Papa Francesc que vaig citar a l’Homilia del dia de la Festa d’estiu al Santuari de la Misericòrdia de Reus. Insisteix en el sentit del perdó i de la misericòrdia: "Quin mal es fa a Déu i a la seva gràcia quan s'afirma sobretot que els pecats són castigats pel seu judici, en comptes de destacar que són perdonats per la seva misericòrdia. Hem d'anteposar la misericòrdia al judici i, en qualsevol cas, el judici de Déu tindrà lloc sempre a la llum de la seva misericòrdia".

            En l’Any de la Misericòrdia hem de viure amb fe, amor, humilitat i senzillesa. Com a legionàries i Legionaris pensem en les persones que visitem, els qui estan sols, els qui pateixen, els refugiats, els pobres.

            Posem-nos al seu costat i mirem de ser misericordiosos com el PARE.

Fra Josep Gendrau i Valls ofm.

Director Espiritual del Senatus de Barcelona

AL.LOCUTIO SENATUS de Barcelona

4 DE JUNY DE 2016.

Benvolgudes Legionàries i Legionaris. PAU i BÉ.

L'escena de Lluc (7,11-17) té molts elements en comú amb la d'Elías de la primera lectura (REIS 17, 17-24): una vídua, el fill únic (l'evangeli deixa clar la dada, mentres que en el llibre dels Reis apareix de forma més vetllada) ha mort. Aquí, però, la mort s'ha produït fa ja algunes hores (els jueus enterraven als seus morts el mateix dia de la mort) i el seguici fúnebre es dirigia cap al sepulcre. La relectura que fa Lluc de la traducció d'Elías apareix amb claredat al final del relat, quan, després de tornar Jesús la vida al fill de la vídua, la multitud l'identifica amb "un gran profeta". El text de l'evangeli destaca un element absent del relat d'Elies: les emocions de Jesús. Jesús es commou davant la dona. El verb que utilitza aquí Lluc apareix en altres llocs de l'evangeli i indica un moviment d'entranyes que en aquest cas està motivat per topar-se amb el dolor i el desemparament. En aquest text Lluc presenta un Jesús que no respon al comportament ideal d'un home del seu temps en el que es refereix a les emocions. És un Jesús vulnerable davant la realitat, que ens parla també del cor de Déu. El Senyor vol canviar les nostres soledats en trobades amb les persones de l'entorn. Que ens omplen d'alegria i de goig profund.

PER QUÈ BENEIR?

En beneir es crea un escut de llum, de protecció divina sobre la persona a la qual estem beneint. És connexió divina!

 D'aquí la importància sempre de beneir amb amor!

 Beneeix el teu dia, la teva parella, els teus fills, la família, els amics, tot el que fas, els teus diners sigui molt o poc !. Atura't un segon i beneeix la persona que està a prop teu, pots fer-ho mentalment, observa i veuràs que hi ha un lleuger canvi a la cara.

Beneeix el teu cos sense importar que a hores d'ara estigui malalt o sa! Beneeix-lo i omple'l de llum, d'amor, misericòrdia i perdó perquè estigui sa!

Beneeix les teves relacions, independentment de si et trobis "sol", perquè tu mateix et complementes.

Beneeix la teva feina, et paguin poc o et paguin molt !, perquè al beneir -ho omples de llum divina !, i d'aquesta forma t'estàs preparant per a alguna cosa millor!

Tens dret a coses meravelloses, només has de creure-ho i sentir-ho! Endavant Beneeix-te!.

Beneeix la teva existència sense importar que hi hagin hagut experiències doloroses ! això simplement són els esculls per superar-se i créixer !.

Així que Déu et beneeixi i et guardi i l'Esperit Sant t'ompli de Saviesa i enteniment i et guiï en cada pas de la teva bonica existència. ..... Amén !!!

Jo et beneeixo a tu que estàs llegint aquest missatge, Beneeixo el teu cor, la teva vida, la teva salut, els teus fills, la teva llar, la teva família, el teu treball, les teves finances, els teus projectes en el nom de Jesús. amén

 I ara a compartir, que una benedicció no li va malament a ningú !!

Tu tries a qui o els qui vols beneir !!!   

PAPA FRANCESC

Que Déu et beneeixi

                                                  Fra Josep Gendrau i Valls ofm. Director Espiritual del Senatus

SENATUS 

DISSABTE DIA 7 DE MAIG 2016

MES DE MAIG-MES DE MARIA

Molt estimades legionàries i legionaris: Pau i Bé. Celebrem la nostra reunió de Senatus en aquest primer dissabte del mes de maig. Maig és el mes marià per excel·lència. Invoquem Maria com la nostra MARE, Reina de cels i terra, Aqüeducte de les divines gràcies.

No podem separar Maria del misteri de la salvació i de l'obra de la redempció que Crist,el seu Fill, ens va merèixer a través de la seva passió, mort i resurrecció. En els quatre diumenges que resten d'aquest mes de maig celebrarem les Solemnitats que ens porten directament a viure la nostra vocació cristiana - mariana. L'Ascensió, Pentecosta, la Santíssima Trinitat i el Corpus Christi. Maria acompanya la primera comunitat cristiana al Cenacle i l'anima a esperar que les promeses de Jesús,el seu Fill, es compliran.

El signe de la Ascensió és l'alegria: Els apòstols al contrari del que es podia preveure no ploren, s'alegren, perquè per fi han comprès que Jesús, el fill de Maria, és el Fill de Déu, el Messies,l’Esperat de les nacions.

El signe de la Pentecosta són els dons de l'Esperit Sant: saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, ciència, pietat, temor de Déu. Maria, al costat dels apòstols rep l'Esperit del Senyor, l'Esperit Sant, l'esperit que ja havia rebut en l'Anunciació i confirma als deixebles en la fe i en el seguiment de Jesús.

El signe de la Santíssima Trinitat és la COMUNITAT. L'amor del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, amor trinitari i únic, uneix a Maria amb Déu i amb la comunitat cristiana. Maria, llaç d'amor i d'unió entre Déu i nosaltres

El signe del Corpus Christi és l'Eucaristia, l'acció de gràcies. La presència permanent de Jesús entre nosaltres, i Maria és la Mare de la Comunió i de l'acció de gràcies, de la lloança i de la manifestació de Déu entre nosaltres.

El Papa Francesc en la seva homilia sobre l'evangeli del Bon Pastor afirma que en la visió de Jesús la comunitat és quelcom dinàmic, que no pot tancar-se en si mateixa sinó que s'ha d'obrir i sortir, com els apòstols van sortir del Cenacle, sense por a cercar la ovelles que cal retrobar. Per a Déu, per a Maria no hi ha res definitivament perdut.  Busquen el que està fora de la comunitat. Ells, amb aquests misteris que celebrem, ens estimulen a sortir a la trobada de cada germana i de cada germà i no donar-los mai per perduts. Tots nosaltres som ovelles retrobades i recollides per la misericòrdia del Senyor cridats a recollir, juntament amb Maria i amb Jesús, el ramat.

                                                          Fra Josep Gendrau i Valls ofm. Director Espiritual del Senatus

                                                                                                                                                                                                                    AL.LOCUTIO

SENATUS

Dissabte, dia 2 d’abril 2016

Benvolguts Legionaris. Enguany es compleixen els 300 anys de la mort de Sant Lluís Mª Grignon de Montfort.

La Legió de Maria va sorgir a Dublín l'any 1921. El seu fundador fou un laic irlandès, Frank Duff, el qual va quedar força impressionat en llegir el Tractat de la Veritable Devoció a Maria. Ell mateix confessà que li costà molt d'entendre allò que llegia i desprès de diverses relectures va anar assimilant allò que Sant Lluís Mª exposava. Poc després començava el primer grup de la Legió.Frank Duff té clara la relació que hi ha entre la lectura d'aquest llibre i l'inici del primer grup de la Legió

300 anys que ens recorden Sant Lluís i la seva missió : Servidor dels altres. De 1693 a 1694, Lluís Maria es va quedar a la pensió de Claudio Bottu de la Barmondière. [...] Els qui estaven allà , «Eren estudiants que vivien en comunitat prop dell seminari de Sant Sulpici de Paris, per honrar la vida pobra, menyspreada i de treball de Jesús, per preparar- se a les tasques del diví sacerdoci, sota la protecció de la santíssima Mare de Déu, de sant Josep, dels sants Apòstols i dels homes apostòlics ». El títol oficial de la pensió era “Comunitat dels clergues pobres”. En el reglament, se'ls suggeria que l'admissió al pensionat era una gràcia «per la qual lluny de sentir vergonya per la qualificació de pobres, se n'havien de sentir molt contents d'ella ... Allà Lluís aprendrà acuradament les màximes de la pobresa de Jesús i les meditarà... [...] Estarà disposat a practicar de bon grat, i fins amb alegria, les accions que als ulls dels món es presenten com degradants, com escombrar, carregar i ordenar la llenya, servir als malalts, treballar a la cuina, al refectori, rentar els plats i coses semblants ... »

En el Manual de la Legió de Maria (pàgina 160) es presenta a Sant Lluis Maria de Montfort com un dels Patrons de la Legió degut a la devoció tan gran que va tenir a la Verge Maria.

En celebrar demà la festa de l’ACIES,on renovarem el nostre COMPROMÍS, pensem que la “missió” de ser servidors dels altres, és la feina legionària que ens correspon.El Papa Francesc insisteix en la necessitat d'anar als pobres, a les perifèries, al lloc on les persones sofreixen i necessiten amor, comprensió, tendresa.

Com Maria, l’humil esclava-serventa del Senyor, com ens diu l’evangeli: “Heus aquí l’esclava del Senyor, que es faci en mi segons la vostra paraula”, cal que també nosaltres renovem el COMPROMÍS

                                                             Fra Josep Gendrau i Valls ofm. Director Espiritual del Senatus

Festa de l'ACIES

Ens reunirem entorn de l'Eucaristia en la festa anual de l'ACIES per donar gràcies al Senyor, per tot allò que hem rebut per intercessió de la Mare de Déu, i animats pel seu exemple renovarem el nostre compromís apostòlic.

L'Eucaristia serà presidida per Mons. Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona.

3 d'abril, a les 17h., Església de Sant Antoni de Pàdua, c/Santaló, 80 - Barcelona

Recés Espiritual de Quaresma

Dissabte 20 de febrer de 2016

La Legió de Maria es complau invitar els socis actius i auxiliars al Recés Espiritual de Quaresma.

Tindrà lloc a l'Esglèsia de Sant Antoni (Franciscans), c/Santaló nº80

Començarà a les 10 del matí i anirà a càrrec de Fr. Josep Gendrau, Director Espiritual del Senatus de Barcelona.

Finalitzarà a les 13 h amb la celebració de l'Eucaristia

REUNIÓ de SENATUS

 Dissabte, dia 5 de març del 2016

L'ALTRE FILL «s'indignà i no volia entrar»

Sens dubte, la paràbola més captivadora de Jesús és la del «pare bo», mal anomenada «paràbola del fill pròdig». Precisament aquest «fill petit» ha atret sempre l'atenció de comentaristes i predicadors. La seva tornada a la llar i l'acollida increïble del pare han commogut totes les generacions cristianes.

No obstant això, la paràbola parla també del «fill gran», un home que roman al costat del seu pare, sense imitar la vida desordenada del seu germà, lluny de la llar. Quan l'informen de la festa organitzada pel seu pare per acollir el fill perdut, queda desconcertat. El retorn del germà no li produeix alegria, com al seu pare, sinó ràbia: «s'indignà i no volia entrar» a la festa. Mai havia marxat de casa, però ara se sent com un estrany entre els seus.

El pare surt a convidar-lo amb el mateix afecte amb què ha acollit el seu germà. No el renya ni li dóna ordres. Amb amor humil «el pregava» que entrés a la festa de l'acollida. És llavors quan el fill esclata deixant al descobert tot el seu ressentiment. Ha passat tota la seva vida complint ordres del pare, però no ha après a estimar com estima ell. Ara només sap exigir els seus drets i denigrar el seu germà.

Aquesta és la tragèdia del fill gran. Mai ha sortit de casa, però el seu cor ha estat sempre lluny. Sap complir manaments però no sap estimar. No entén l'amor del seu pare a aquell fill perdut. Ell no acull ni perdona, no vol saber res amb el seu germà. Jesús acaba la seva paràbola sense satisfer la nostra curiositat: va entrar a la festa o es va quedar fora?

Embolicats en la crisi religiosa de la societat moderna, ens hem acostumat a parlar de creients i no creients, de practicants i d'allunyats, de matrimonis beneïts per l'Església i de parelles en situació irregular… Mentre nosaltres continuem classificant els seus fills, Déu ens segueix esperant a tots, ja que no és propietat dels bons ni dels practicants. És Pare de tots.

El «fill gran» és una interpel·lació per als que creiem viure al seu costat. Què estem fent els que no hem abandonat l'Església? Assegurar la nostra supervivència religiosa observant el millor possible allò prescrit, o ser testimonis de l'amor gran de Déu a tots els seus fills i filles? Estem construint comunitats obertes que saben comprendre, acollir i acompanyar els qui cerquen Déu entre dubtes i interrogants? Alcem barreres o bastim ponts? Els oferim amistat o els mirem amb recel?

Com a legionàries i legionaris ens cal portar pau i concòrdia al nostre món i a les famílies que visitem. No sembrem discòrdies ni confusió, sinó PAU i BÉ.

                                                                  Fra Josep Gendrau i Valls ofm. Director espiritual

REUNIÓ DE SENATUS

Dissabte, dia 6 de febrer del 2016

DIMECRES DE CENDRA 10 de febrer del 2016

LA QUARESMA DE L'ANY DE LA MISERICÒRDIA

Benvolgudes legionàries i legionaris. Pau i Bé. En iniciar el temps de Quaresma, en aquest dimecres de Cendra de l'Any de la Misericòrdia, reflexionem sobre les paraules que el papa Francesc ens ha adreçat en el seu missatge quaresmal. La Quaresma d'aquest Any Jubilar, és per a tots un temps favorable per a sortir a la fi de la nostra alienació existencial gràcies a l'escolta de la Paraula i a les obres de misericòrdia. Mitjançant les corporals toquem la carn de Crist en els germans i germanes que necessiten ser nodrits, vestits, allotjats, visitats, mentre que les espirituals toquen més directament la nostra condició de pecadors: aconsellar, ensenyar, perdonar, amonestar, resar. Per tant, mai no hem de separar les obres corporals de les espirituals. Precisament tocant en el pobre la carn de Jesús crucificat, el pecador podrà rebre com a do la consciència que ell mateix és un pobre captaire. A través d'aquest camí també els “superbs”, els “poderosos” i els “rics”, dels quals parla el Magnificat, tenen la possibilitat d'adonar-se que són immerescudament estimats per Crist crucificat, mort i ressuscitat per ells. Només en aquest amor hi ha la resposta a la set de felicitat i d'amor infinits que l'home –enganyant-se- creu poder omplir amb els ídols del saber, del poder i del posseir. Però sempre queda el perill que, a causa d'un tancar-se cada vegada més hermèticament a Crist, que en el pobre continua cridant a la porta del seu cor, els superbs, els rics i els poderosos acabin per condemnar-se a si mateixos a caure en l'etern abisme de solitud que és l'infern. Heus ací, doncs, que ressonen de nou per a ells, de la mateixa manera que per a tots nosaltres, les punyents paraules d'Abraham: “Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin” (Lc 16,29).

Aquesta escolta activa ens prepararà de la millor manera possible per a celebrar la victòria definitiva sobre el pecat i sobre la mort de l'Espòs ja ressuscitat, que desitja purificar la seva Esposa promesa, a l'espera de la seva vinguda. No perdem aquest temps de Quaresma favorable per a la conversió. Ho demanem per la intercessió materna de la Verge Maria, que fou la primera que, enfront de la grandesa de la misericòrdia divina que va rebre gratuïtament, va confessar la seva pròpia petitesa (cf. Lc 1,48), reconeixent-se com la humil esclava del Senyor (cf. Lc 1,38).

Fra Josep Gendrau i Valls ofm. Director espiritual

REUNIÓ DE SENATUS

Dissabte, dia 16 de gener del 2016

 ANY NOU 2016, FINAL DE L’ANY DE LA VIDA CONSAGRADA, ANY DE LA MISERICÒRDIA,

 SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS

Hem encetat un nou any i com a cristians i legionaris cal que estiguem molt atents i encarnats en la realitat que ens envolta.

En començar el Nou Any 2016, us desitjo Pau i Gracia en el Senyor. Que sigui un Any curull dels dons del Pare que està en el cel.

Cloenda de l'Any de la Vida Religiosa o Vida Consagrada. . El teòleg Lluís González-Carvajal, preguntava als seus feligresos: Sabeu que estem celebrant enguany? I diu que la resposta va ser decebedora. Ningú li va respondre que era l’any dedicat als religiosos i religioses. El dia 2 de febrer festa de la Purificació o popularment coneguda com la Candelera, es clourà aquest Any i seria una pena que ens hagués passat desapercebut. La finalitat d'aquest any era: Fer memòria agraïda pel do de la vocació, mirar el futur amb esperança i viure el present amb passió. La teòloga Dolors Aleixandre diu que aquest any ha servit perquè els bisbes i capellans i parròquies hagin conegut una mica més el valor de la vocació religiosa, també que aquest any ha servit per adornar-nos més que som més pobres a la força, perquè som més pocs i més vellets, però això també ha tingut un caire positiu la mateixa pobresa ens ha fet més humils.

I hem començat l’Any de la Misericòrdia. Ens passarà el mateix i no en traurem el profit que ens ofereix el Papa Francesc? Quan anàvem al catecisme apreníem que hi havia catorze obres de misericòrdia, set espirituals i set corporals. Aquest darreres són: Donar menjar a qui té fam; donar de beure a qui té set; vestir a qui va despullat; visitar el malalt; acollir el foraster i el pelegrí; redimir captius; enterrar els morts.

Ens diu el Papa Francesc. Cal que durant aquest any i sempre ens posem al servei del proïsme, del germà i de la germana que passen necessitat, i la necessitat és: donar un bon consell, escoltar a qui se'ns fa pesat, ser pacients i tendres amb tothom. Aquests signes diu el Papa són senyal de que anem pel bon camí de l’ESPERIT. Un Esperit que ens ha de portar a servir generosament els altres.

Demanem al Senyor la gràcia de conèixer bé què passa en els nostre cors, què és allò que ens agrada fer, és a dir, què és el què ens mou: l’esperit de Jesús o l’esperit de la comoditat?Demà, dia 18 comença la Setmana Ecumènica de pregària per la Unitat dels Cristians. Un altre qüestió que no ens pot deixar indiferents. Pregar perquè tots siguem U, com pregava Jesús al Pare de la Misericòrdia i viure amb acceptació de la manera de ser de pensar, de viure i de creure de l'altre que tenim al costat.

Benvolgudes legionàries i legionaris. Que els anys, els mesos, les setmanes o els dies que tenen una especial temàtica o intenció no sigui quelcom que ens deixi insensibles, sinó que siguin com allò més ORDINARI en la nostra vida cristiana. Sense caure en la rutina, que sempre dic que no és bona companya de camí, però sí que la VOCACIÓ, la MISERICÒRDIA i la UNIÓ de tots els CRISTIANS han de ser molt valorades, estimades i pregades per tots nosaltres. Que la nostra Mare Maria, que és també Mare de la MISERICÒRDIA, model de VIDA religiosa i exemple de la UNITAT, intercedeixi per tots nosaltres i ens esperoni a viure amb passió la nostra fe.

                                   Fra Josep Gendrau i Valls ofm.Director espiritual

ALLOCUTIO SENATUS DE BARCELONA

Dissabte, dia 5 desembre del 2015. 

Deixem-nos sorprendre per Déu. El Papa Francesc ha dit: "És temps de misericòrdia" Des del dia 8 de desembre, d'enguany 2015, fins el 20 de novembre de 2016, com sabeu, el papa Francisco ha dedicat aquest any pastoral a la MISERICÒRDIA: "Sempre tenim necessitat de contemplar el misteri de la misericòrdia. És font d'alegria, de serenor i de pau. És condició per a la nostra salvació. Misericòrdia: és la paraula que revela el misteri de la Santíssima Trinitat. Misericòrdia: és l'acte últim i suprem amb el qual Déu ve al nostre encontre. Misericòrdia: és la llei fonamental que habita en el cor de la persona quan mira amb ulls sincers al germà que troba en el seu camí de la vida ... És per això que hem anunciat el Jubileu extraordinari de la Misericòrdia perquè faci més fort i eficaç el testimoni dels creients. (Butlla Misericordiae Vultus),

 Hem de fer un esforç per entendre bé la paraula misericòrdia. Hem de fer d'aquest any, un any ordinari, normal, en què la misericòrdia sigui el nostre alè, la nostra sàvia i la nostra vida de cada dia. El Papa posa l'accent en l'amor i en la misericòrdia quan ha de nomenar un nou bisbe.

Iniciatives n'hi ha moltes, com per exemple: mantenir les esglésies obertes tot el dia per acollir els que arriben, oferir consell, reconciliació, per tal que la misericòrdia sigui una realitat en la vida de cada dia. Hem saltar tanques i  fer desaparèixer totes les barreres. És el missatge de l'Advent: "OBRIU UNA RUTA AL SENYOR".Fomentar la cultura de la Fraternitat universal és a dir, viure una vida humana i cristiana vertical, Déu és el Pare de la Misericòrdia per a tothom, sense exclusions, que ens ha de portar a unes relacions horitzontals vives i més fraternals.Donar un nou color a la vida: la meva relació amb Déu i amb els germans ha de ser una relació plena de bondat, paciència, tendresa i misericòrdia. L'Any de la Misericòrdia ha de servir per canviar la imatge que es té avui de l'església. No podem mostrar una Església de sants i perfectes, però sí més comprensiva, acollidora, fins i tot més petita, minoritària, sense dogmatismes,Jesús no va rebutjar mai a ningú: Va acollir, comprendre. Va estimar especialment els més allunyats, pecadors, prostitutes, febles, malalts, petits ...La misericòrdia ha de portar a acceptar i comprendre millor a les persones que no pensen com nosaltres. Hem de fer un esforç per comprendre els valors actuals de la mateixa societat i retornar a l'evangeli viscut i testimoniat. Sant Pau no va anar a a Atenes a condemnar, va anunciar amb delicadesa al Déu desconegut, perquè coneixent-lo l'estimessin, sense menysprear res ni a ningú. L'evangeli és contracultural. Amb respecte, però amb claredat hem de mirar com compaginar l'evangeli amb l'exercici de la misericòrdia, de la justícia de la veritat ... l'evangeli en la praxi de la vida. No acabem d'assumir els canvis que està realitzant la societat civil. La gent no es casa ni per l'església ni pel civil, té un altre concepte de la sexualitat i de l'amor.

Que l'any de la misericòrdia ajudi a tots els legionaris a treballar, perquè tants allunyats de la comunió eclesial, vegin en nosaltres una imatge diferent de l'Església. Que trobin en a nosaltres una església més propera, més tendra, més comprensiva i conciliadora. Que fem desaparèixer tantes angoixes i temors en nosaltres i en els altres que a vegades les normes o lleis, entre cometes, produeixen. És l'hora de la misericòrdia, Déu és misericordiós amb nosaltres, siguem també nosaltres misericordiosos amb tothom,  com Jesús, com Maria, la nostra Mare Immaculada.

                                                                                                                       Fra Josep Gendrau i Valls ofm.

                                                                                                                                                                                                                                     Director Espiritual del Senatus de Barcelona

        REUNIÓ DE SENATUS              

Dissabte, 7 de novembre de 2015

EL ADMINISTRADOR DIOCESANO DE CALAHORRA Y LA CALZADA-LOGROÑO Y ARZOBISPADO ELECTO DE BARCELONA

6 de noviembre de 2015

A vosotros, comunidad cristiana de la Archidiócesis de Barcelona, gracia y paz de parte de Dios, Padre de misericordia, de Jesucristo, Salvador del mundo, y del Espíritu que nos anima y fortalece en todas nuestras luchas y empresas.

El Papa Francisco me comunicó su deseo de que sucediese al Arzobispo de Barcelona, Sr. Cardenal Don Luis Martínez Sistach. Y en el día de hoy se ha hecho público este nombramiento.

Os confieso que al enterarme de esa noticia me entró un verdadero escalofrío al sentir la gran responsabilidad que caía sobre mi persona y al ver con mucha claridad la gran desproporcionalidad entre mi pequeñez y la grandeza de esa Archidiócesis…Todavía hoy me pregunto: “¿Por qué se han fijado en mí?”. Y recordé lo que me dijo mi madre, con toda naturalidad y franqueza aragonesa, cuando le comuniqué que el Papa me había nombrado Obispo Auxiliar de Zaragoza: “¿No había otro mejor que tú?” Sé que el Señor, a través de las mediaciones humanas, elige al que quiere, no siempre al mejor, pero le da su fuerza para desempeñar la misión confiada.

Lo primero que trataré de hacer es conoceros, acercarme a todos vosotros a fin de poder hacer míos vuestros gozos y vuestros sufrimientos, vuestros proyectos y deseos.

Aunque nací en un pueblo cercano a Cataluña, Cretas (Teruel), en la comarca del Matarraña, y entonces Diócesis de Tortosa, de lengua materna catalana, sin embargo mi vida de sacerdote y de obispo ha transcurrido toda ella en Aragón y La Rioja. Por eso tendré que dedicar un tiempo a bucear en vuestra historia y en vuestros proyectos e inquietudes.

No vengo a imponer nada, vengo a ofreceros mi amistad y a abriros mi corazón, a compartir aquello que ha configurado mi vida de creyente y de pastor de la Iglesia. Vengo a llamar a la puerta de vuestro corazón para descubrir las maravillas que Dios ha realizado y sigue realizando en vuestras vidas.

Saludo con gran afecto al Sr. Cardenal, Don Luis Martínez Sistach, que con entrega generosa ha pastoreado esta Iglesia

Saludo también al Obispo Auxiliar, Don Sebastián Taltavull, que ha sabido integrarse plenamente en esta Iglesia local de Barcelona.

Mi mirada se dirige también a los sacerdotes y diáconos, directos colaboradores de los obispos. Quiero ser para todos vosotros un padre y un hermano.

La Vida Consagrada está también cerca de mi corazón de pastor. Espero mucho de vosotros. ¿Qué sería de la Iglesia sin los consagrados? Sed fieles a vuestro carisma y vivid en el corazón de la Iglesia muy unidos a los pastores y al pueblo santo de Dios.

A vosotros, Pueblo de Dios, hombres y mujeres de esta Iglesia que peregrina en Barcelona, a vosotros que os habéis dejado seducir por la Persona de Jesús de Nazaret, el Hijo de Dios, que os mantenéis fieles a su amor, a todos vosotros, os envío mi más afectuoso saludo. Y os digo: no tengáis miedo de vivir la fe en medio de este mundo complejo que nos toca vivir. El Señor está con nosotros, camina con nosotros y nos sostiene en nuestras luchas y peleas diarias. Tal como pide el Papa Francisco a los obispos, quiero caminar delante de vosotros como pastor que guía a la comunidad; en medio de vosotros como un hermano que comparte los gozos y los sufrimientos de todos sus compañeros de camino; y detrás de vosotros recogiendo a los que se cansan, a los más pobres y necesitados, a los que hay que poner en la cabalgadura como hizo el buen samaritano con el que encontró al borde del camino.

Y saludo también a las Autoridades con respeto y admiración. Os habéis comprometido, en una hermosa tarea, no siempre fácil, como es el servicio al bien común, a trabajar por el bien de todos, especialmente de los más pobres y necesitados.

Finalmente un saludo cordial a todos los barceloneses de cualquier creencia y convicción, de los que ya me siento próximo y conciudadano, como testigo de una Iglesia, rostro de la misericordia del Dios que ama a todos, que se siente solidaria de las mejores intenciones, y a todos tiende su mano amiga.

La gracia de nuestro Señor Jesucristo sea con todos vosotros.

†Juan José OmellaOmella

Administrador Diocesano de Calahorra y La Calzada-Logroño,

Arzobispo Electo de Barcelona

        REUNIÓ DE SENATUS              

DE LA LEGIÓ DE MARIA

Dissabte, dia 10 d’octubre del 2015

Conte sufí 

Havia una vegada un ancià que passava els dies assegut vora un pou a l’entrada del poble. Un dia, un jove se li va acostar i li preguntà:

- Mai havia vingut per aquí... Cóm són els habitants d’aquesta ciutat?

L’ancià li respongué amb una altra pregunta:

- Cóm eren els habitants de la ciutat d’on vens?

- Egoistes i malvats, per això m’he alegrat d’haver sortit d’allà.

- Així són els habitants d’aquesta ciutat, li respongué l’ancià.

Poc després, un altre jove s’acostà i va fer la mateixa pregunta a l’ancià:

- Acabo d’arribar a aquest lloc. Cóm són els habitants d’aquesta ciutat?

Novament l’ancià li respongué amb la mateixa pregunta:

- Cóm eren els habitants de la ciutat d’on vens?

- Eren bons, generosos, hospitalaris, honestos, treballadors. Tenia tants amics que m’ha costat molt separar-me’n.

- També els habitants d’aquesta ciutat són així, respongué l’ancià.

Un home que havia portat els seus animals a abeurar-se al pou i que havia sentit la conversa, tant aviat com el jove s’allunyà digué a l’ancià:

- Cóm pots donar dues respostes completament diferents a la mateixa pregunta feta per dues persones?

- Mira - li va respondre, cadascú porta l’univers dins del seu cor. Qui no ha trobat res bo en el seu passat, tampoc ho trobarà aquí. En canvi, aquell que tenia amics a la seva ciutat, trobarà aquí també amics lleials i fidels.Tot allò que necessites de bo i bonic de la vida ho portes a dins. Simplement deixa-ho sortir.

EstimatsLegionaris, amb aquest conte sufí, i tenint en compte que ens trobem ja a la tardor i al mes d’octubre, voldria que hi reflexionessin serenament i en profunditat.

Octubre, festa de la Mare de Déu del Roser de la Mare de Déu del Pilar, dels sants Àngels custòdis, dels apòstols:Sant Lluc evangelista,i sant Simó i Sant Judes, Sant Francesc de Borja,Sant Francesc d’Assis, Sant Bru, Santa Teresa de Jesús Sant Antoni Maria Claret, sant Narcís.Com dèiem abans, al primer dia de l’any, tots els dies són sant i bons per aquells que estan en gràcia de Déu.

I per estar en gràcia de Déu, com la Mare de Déu, els àngels, els apòstols i tots els sants cal que visquem en positiu i que sapiguem passar fent el bé, estimant, pregant i essent acollidors, comprensius i misericordiosos amb tothom perquè com deia Sant Francesc d’Assís, DÉU ES PARE i MARE.

Fra Josep Gendrau i Valls ofm.Director espiritual del Senatus de Barcelona

AL.LOCUTIO  

SENATUS DE BARCELONA

Dissabte, dia 19 de setembre, del 2015.

                                    CRIDATS A SERVIR

Estem al mes de setembre, mes en que celebrem moltes festes en honor de la Mare de Déu; El dia 8 celebràvem la festa de les Mare de Déus trobades; El dia 12, el Dolç nom de Maria; el 15 la Mare de Déu dels Dolors i el 24 la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, Patrona de la ciutat.

Sota aquest darrer títol ens trobem davant una realitat eminentment legionària: Maria és la Redemptora del captius. Maria va inspirar a Sant Pere Nolasc el carisma de dedicar-se a alliberar els pares de família, mercaders, comerciants, ciutadans de la nostra terra, que havien estat fets presoners, esclaus pels sarraïns, oferint-se com un intercanvi personal per  retornar sans i estalvis a les seves famílies els qui havien estat segrestats. Això suposava generositat, valentia, compromís i entrega total a Déu i als altres.

El seu testimoni ens ha de fer reflexionar i quan cerquem un cristianisme còmode, sense compromís i sense implicacions que només procura el compliment ritual, ens haurem de plantejar quin és el nostre compromís i quina és la nostra justícia, perquè el just es qui coneix la voluntat de Déu i la posa en pràctica en el dia a dia.

            Per la nostra Promesa Legionària ens vam comprometre a Servir Déu i els germans com Maria, amb humilitat. Vam ser cridats, cridades  a posar en pràctica la voluntat de Déu, es a dir denunciar una societat que ha perdut els valors, una societat que practica les noves idolatries adorant els déus del diner, del poder a qualsevol preu, passant per damunt de qui sigui; una societat que segueix generant el que va advertir Sant Joan XXIII, el  Papa Bo en la seva encíclica “Mater et Magistra”: “la pobresa extrema de la majoria, l'abundància i el luxe desenfrenat d'uns pocs, contrasten de manera oberta i insolent amb la situació dels més necessitats”

            Quina resposta donarem,com a cristians, a la proposta del Papa Francesc: Cada Parròquia, cada Comunitat religiosa i cristiana ha d'acollir una família d'aquests nostres germans que caminen cercant una vida digna.?

            Estem CRIDATS a Servir. No tinguem por i com Maria posem-nos en camí cap a la muntanya, a visitar a la seva cosina Isabel que la necessitava, i s'hi va estar tres mesos servint-la.

            Mirem de seguir els consells o les orientacions que  la nostra església de Barcelona i totes les entitats catòliques ens donen. Cal acollir i fer el bé, però sempre amb seny i coordinació

            FELICITATS A TOTES I A TOTS EN LA SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ.Especialment a les que celebreu el vostre sant.

PRINCESA DE BARCELONA , PROTEGIU NOSTRA CIUTAT

Que el Senyor us beneeixi  i us guardi.

Fra Josep Gendrau i Valls ofm. Director espiritual del Senatus de Barcelona

AL.LOCUTIO      SENATUS DE BARCELONA

Dissabte, día 11 juliol de 2015.

LAUDATO SI.

El Papa Francesc ens acaba de fer un gran regal. La seva Encíclica LAUDATO SI, LLOAT SIGUEU, OH, SENYOR NOSTRE.

Aquests són els 20 punts més importants de l'encíclica "Laudato si" sobre medi ambient del papa Francesc publicada fa pocs dies

1.- El papa demana "canvis profunds" en els estils de vida, els models de producció i consum i les estructures de poder.

2.- Critica "el rebuig dels poderosos" i "la falta d'interès dels altres" pel medi ambient.

3.- Afirma que la Terra "sembla convertir-se cada vegada més en un immens dipòsit de porqueria".

4.- El papa crida a "limitar al màxim l'ús de recursos no renovables, moderar el consum, maximitzar l'eficiència de l'aprofitament, reutilitzar i reciclar".

5.- Es refereix a "una general indiferència" davant el "tràgic" augment de migrants "fugint de la misèria empitjorada per la degradació ambiental".

6.- Critica la privatització de l'aigua, un dret "humà bàsic, fonamental i universal" que "determina la supervivència de les persones".

7.- Assegura que "els més greus efectes de totes les agressions ambientals els pateix la gent més pobra" i parla d'un veritable deute ecològic" entre el Nord i el Sud ".

8.- Es refereix al "fracàs" de les cimeres mundials sobre medi ambient, en les que "l'interès econòmic arriba a prevaler sobre el bé comú".

9.- Apunta al "poder connectat amb les finances" com el responsable de no prevenir i resoldre les causes que originen nous conflictes.

10.- El papa creu necessari "recuperar els valors i els grans fins arrasats per un desenfrenament megalòman".

11.- "Quan no es reconeix (...) el valor d'un pobre, d'un embrió humà, d'una persona amb discapacitat, difícilment s'escoltaran els crits de la mateixa naturalesa".

12.- Per al papa, "és una prioritat l'accés al treball per part de tots".

13.- Entén que "de vegades pot ser necessari posar límits als que tenen més recursos i poder financer".

14.- Demana que les comunitats aborígens es converteixin "en els principals interlocutors" del diàleg sobre medi ambient.

15.- Critica la "lentitud" de la política i les empreses, que situa "lluny d'estar a l'altura dels desafiaments mundials".

16.- El papa creu que la "salvació dels bancs a tota costa (...) només podrà generar noves crisis".

17.- Critica que la crisi financera de 2007-2008 no hagi creat una nova regulació que "portés a repensar els criteris obsolets que segueixen regint el món".

18.- Assegura que les empreses "es desesperen pel rèdit econòmic" i els polítics "per conservar o augmentar el poder" i no per preservar el medi ambient i cuidar els més febles.

19.- Creu que la solució requereix "educació en la responsabilitat ambiental, a l'escola, la família, els mitjans de comunicació, la catequesi".

20.- El papa anima els cristians a "ser protectors de l'obra de Déu" perquè "és part essencial d'una existència virtuosa".

Benvolguts legionaris, el temps  de vacances es un bon moment per llegir aquesta carta del Papa Francesc que tant ens apropa al Déu creador i ens anima a treballar per mantenir neta la natura que és  la nostra germana mare terra.

Fra Josep Gendrau i Valls ofm  Director Espiritual del Senatus

AL.LOCUTIO

SENATUS DE BARCELONA

Dissabte, dia 13 de juny del 2015.

Avui, l’església celebra la Festa de Sant Antoni de Pàdua o, com també se l’acostuma a anomenar, de Lisboa, referint-se a la seva ciutat natal. Es tracta d’un dels sants més populars de tota l’Església catòlica, venerat no sols a Pàdua, on es va erigir una basílica esplèndida que conserva les seves restes mortals, sinó arreu del món. Per això  se'l coneix com EL SANT DE TOT EL MÓN.

 A gairebé totes les esglésies del món, per petita que sigui,  hi trobareu la seva imatge, que el representa amb el lliri, símbol de la seva puresa, o amb el Nen Jesús en braços, recordant una miraculosa aparició esmentada per algunes fonts literàries.

Sant Antoni va contribuir de manera significativa al desenvolupament de l'espiritualitat franciscana, amb les seves extraordinàries dots d'intel·ligència, d'equilibri, de zel apostòlic i, principalment, de fervor místic

 Només una ànima que prega pot avançar en la vida espiritual: aquest és l’objecte privilegiat de la predicació de sant Antoni. Coneix bé els defectes de la naturalesa humana, la nostra tendència a caure en el pecat; per això exhorta contínuament a lluitar contra la inclinació a l’avidesa, a l’orgull, a la impuresa i, en canvi, a practicar les virtuts de la pobresa, de la generositat, de la humilitat, de l'obediència, de la castedat i de la puresa.

Al principi del segle XIII, en el context del renaixement de les ciutats i del floriment del comerç, creixia el nombre de persones insensibles a les necessitats dels pobres. Per aquest motiu, sant Antoni invita repetidament els fidels a pensar en la veritable riquesa, la del cor, que fent-nos ser bons i misericordiosos ens fa acumular tresors per al cel. «Oh rics» (així els exhorta) «feu-vos amics , dels pobres, acolliu-los a les vostres cases: després seran ells, els pobres, els qui us acolliran als tabernacles eterns, on hi ha la bellesa de la pau, la confiança de la seguretat i la serenitat opulenta de la sacietat eterna» (ib., p. 29).

Sant Antoni, seguint l'escola de sant Francesc, posa sempre Crist al centre de la vida i del pensament, de l'acció i de la predicació. Aquest és un altre tret típic de la teologia franciscana: el cristocentrisme. Contempla de bon grat, i invita a contemplar, els misteris de la humanitat del Senyor, l'home Jesús, de manera particular el misteri de la Nativitat, Déu que s'ha fet nen, en Maria i que s'ha posat a les nostres mans per Maria: un misteri que suscita sentiments d'amor i de gratitud envers la bondat divina.

 Benvolgudes legionàries i benvolguts legionaris. que Sant Antoni de Pàdua, el Doctor evangèlic, intercedeixi per tota l'Església, i de manera especial pels  més pobres i necessitats. I també en ajudi a portar a les persones que visitem cada setmana, en el nostre treball legionari,  Jesús i el seu evangeli.

 PER MOLTS ANYS ALS ANTONIS i ANTONIES: FELICITATS

 Fra Josep Gendrau i Valls ofm   Director Espiritual del Senatus

AL.LOCUTIO

SENATUS DE BARCELONA

Dissabte, dia 9 de maig del 2015. 

SOM UNA COMUNITAT 

Durant aquest mes de maig que hem estrenat,  dedicat a Maria,  si hi escauen enguany tres importants esdeveniments pasquals. 

L’Ascensió, la Pentecosta i la Santíssima Trinitat. Tres Solemnitats que afecten plenament el nostre ser de batejats i que ens recorden com els apòstols, amb Maria, van constituir la veritable comunitat cristiana, es va mantenir units  complint el manament de Jesús. 

L’Ascensió forma part del misteri de Crist: Jesús puja al cel i deixa en mans  de la comunitat la missió d’anar per tot arreu i anunciar l’evangeli. 

La Pentecosta, l’efusió de l’Esperit Sant, sobre Maria i els apòstols,  ens recorda que la vida de tot cristià i de tota comunitat cristiana necessita la presencia de l’Esperit Sant que ens enforteix per donar testimoni de Jesús arreu. 

La Santíssima Trinitat és la Festa  d’un Déu misteriós, que s’ha fet proper, pare, germà i amic de tots. 

Aquella primera comunitat de seguidors de Crist, acompanyats de Maria,  se sentien units, no solament pels ritus comuns, sinó per un estil de vida comú. 

Tota comunitat cristiana  o eclesial, ha de viure la unitat de la fe, una unitat fonamentada en la humilitat, com la de Maria, en la amabilitat, la comprensió, la tendresa i el reconeixement dels dons que l’Esperit ha donat a cada germà i germana. 

Els “cristians eren membres els uns dels altres” i aquesta és la causa  important, potser la més important, per a fer difusió de l’Evangeli. 

A l’ordre del dia de les nostres reunions sempre i figura que cal fer  difusió i cercar nous legionaris. Aprenguem dels primers cristians a viure aquest unió comunitària i la nostra germanor serà també una manera d’evangelitzar. 

Estimats Legionaris que aquest mes de Maig, mes de Maria i de les flors, amb aquest esclat pasqual, ens esperoni a tots a imitar més i més a Maria, la nostra Mare i mitjancera. 

Que Ella ens ajudi a formar una veritable comunitat cristiana - legionària, perquè en la situació del nostre món en crisi, les persones que se senten soles o desemparades trobin acolliment  i conservin l’estima vers elles mateixes i el sentit de la vida en el nostre treball setmanal legionari.

Barcelona 9 de maig      del 2015                  Fra Josep Gendrau i Valls ofm

                                                                                  Director espiritual del Senatus

AL.LOCUTIO

SENATUS DE BARCELONA

Dissabte, dia 11 d’abril del 2015.

           PAU i BÉ.¡ÉS PASQUA¡¡AL.LELUIA¡.

                                Crist ha ressuscitat alegrem-nos i celebrem-ho.

Benvolgudes i benvolguts legionaris de Maria del Senatus de Barcelona.

Fa pocs dies celebràvem   la PASQUA, EL MISTERI  central dels cristians. La Festa Major dels batejats.

La Pasqua és el PAS del Senyor per les nostres vides i cal que ho aprofitem, si Jesús passa, nosaltres l'hem de cercar i caminar al seu costat per portar una vida nova de ressuscitats. Li hem de ser FIDELS com Maria, les santes dones i els apòstols.

Hem de ressuscitar a la fe, a l'esperança i a la caritat. Es a dir que la nostra fe creixi, que l'esperança no defalleixi i que la  caritat ens esperoni a servir Déu i els germans. 

 Crist no va pas venir  al món per fer-se servir, sinó per servir.  Aquesta és la vida nova: servir desinteressada i generosament els altres, especialment els més febles, sense esperar recompensa. Servir, els qui tenen més necessitat de comprensió i d 'afecte.

 Així ho està fent, en la pràctica, el Papa Francesc, acollint els més pobres, vestint-los, alimentant-los, fins hi tot els ha obert la Capella Sixtina i els ha dit“entreu és casa vostra”

 El Papa Francesc en la seva felicitació per vídeo ens ha dit que  tinguem la força de Jesús i que ens deixem acompanyar per Maria.

 Maria és la  nostra especial intercessora davant Déu, és el model de tot legionari. Ella va ser Fidel al seu SÍ de Natzaret,  al seu SÍ del Calvari i al seu SÍ del Cenacle.  Va creure des del començament i no va deixar mai Jesús.

 Que aquesta Pasqua, amb la seva Cinquantena,  ens ajudi a renovar les promeses del baptisme, és a dir a renunciar al mal i a fer el bé. A creure en Déu Pare de Bondat i en tot el que afirmem en el Credo. Renovem també,com ja fa poc que ho vàrem fer a la Festa de l'ACIES,  la nostra Consagració  a Maria, per esdevenir com ella humils servents de Déu, Pare de les misericòrdies i de la comunitat cristiana.

Així arribarem a la Pentecosta amb la disponibilitat de Maria, és a dir, acollint l'Esperit de Déu i les seves santes inspiracions i posant-les a la pràctica.

Bona Cinquantena Pasqual

                                           Fra Josep Gendrau i Valls ofm. Director Espiritual

S E N A T U S de BARCELONA

Dissabte, dia 21 de març del 2015

CAPACITAT DE SORPRENDE'NS I D'IL.LUSIONAR-NOS

Un nen  va veure la seva mare que ha tingut el seu segon fill i li porta un ram de flors. Quan arriba a l’habitació de l’hospital crida espontàniament. “SORPRESA”. Per al nen és una “sorpresa” veure el l seu germanet, i per a la mare es una “sorpresa” veure el seu fill petit entrant ple d'alegria amb el seu ram de flors; els dos s’abracen. És el llenguatge de l'amor. Aquesta escena és real. La vida necessita “sorpreses” i “il·lusions” dintre de la quotidianitat.

La lògica delshomes és plana,  previsible, en certa manera mecànica. En canvi la lògica de Déu no és previsible, sinó que es serveix de “sorpreses” per a realitzar el seu Pla de Salvació.

El grans personatges homes i dones de fe així ho han entès: Sant Pau deia: “Per a mi la vida és Crist i la mort és un guany” Santa Teresa de Jesús deia que  “en la creu  hi ha la vida i el consol, i solament la creu és el camí del cel” Sant Joan de la Creu parla de la “soledat sonora” En el llenguatge castellà es diu “ per la creu a la llum”  Frank Duff  en fundar la Legió de Maria també ho va entendre així i durant un temps la Legió de Maria es va dir “Associació de la Mare de Déu de la Misericòrdia”  I ara el papa Francesc ens sorprèn proclamant un Jubileu amb el títol de la Misericòrdia per a l’any 2016.Déu ens porta per camins sorprenents, no evidents, ni fàcils, però són“camins de salvació”.

El Papa ens sorprèn a cada instant, la seva elecció, el seu nom, la invitació a pregar per ell, el fet de demanar perdó, quan ens diu que hem d'anar a les perifèries, que hem de practicar la tendresa i no cansar-nos mai de demanar misericòrdia, perquè Déu nos es cansa mai de ser misericordiós.I ara,ens sorprèn proclamant un Jubileu amb el títol de la Misericòrdia per a l’any 2016

El cristià és aquell que es deixa sorprendre, que descobreix vida i llum on aparentment no  hi ha possibilitats ni d’una  ni d’altra. És la lògica de Déu i no la nostra. La lògica de Déu obre camins: el dolor de l’amor oblatiu és un dolor amb sentit; l’obediència a la consciència és més noble que la desobediència irresponsable. La glòria de la persona no està en la seva  fama sinó en la seva integritat i coherència fins el  límit.Serà un bon exercici Quaresmal, cristià i legionari deixar-se "sorprendre”  per la lògica de Déu. Hem de viure il·lusionats com si fos la primera vegada. Com el nen, la mare i les flors. No podem donar raó als derrotistes.

Com ens diu el MANUAL,. Ara que estem celebrant els 60 anys de la Legió a Barcelona i els 50 a Osca, Saragossa i Reus: “La Legió de Maria té com a finalitat la glòria de Déu mitjançant la santificació personal dels seus membres amb l’oració i la col·laboració activa a l’obra de l’Església i de Maria.

Que el temps de Quaresma que estem acabant ens sigui un estímul per obrir-nos a Déu i als Germans i fer-ho amb il·lusió, amb passió i entusiasme i els nostres ulls descobriran les meravelles de Déu i ens sorprendran a cada moment. A la manera franciscana del Càntic de les criatures. Sant Francesc veia en cada criatura, plantes, aigua, muntanyes, bestioles del bosc, i en cada persona el senyal  l’empremta de Déu. Es deixava sorprendre, se’n meravellava, s’il·lusionava en la seva contemplatiu, en tenia cura i en donava gràcies. Que en el nostre servei legionari sapiguem practicar la misericòrdia en vers tothom i Déu Pare de les Misericòrdies ens sorprendrà a cada instant.

Fra Josep Gendrau i Valls ofm Director Espiritual

Barcelona 21 de març del 2015.    

Festa de l'ACIES

Ens reunirem entorn de l'Eucaristia en la festa anual de l'ACIES per donar gràcies al Senyor, per tot allò que hem rebut per intercessió de la Mare de Déu, i animats pel seu exemple renovarem el nostre compromís apostòlic.

L'Eucaristia serà presidida per Fr. Josep Gendrau, Director Espiritual del Senatus.

 8 de març, a les 17.30, Parròquia de Sant LLuís Gonzaga, c/ Selva de Mar 200, Barcelona

Recés Espiritual de Quaresma

Dissabte 28 de febrer de 2015

La Legió de Maria es complau invitar els socis actius i auxiliars al Recés Espiritual de Quaresma.

Tindrà lloc a l'Esglèsia de Sant Antoni (Franciscans), c/Santaló nº80

Començarà a les 10 del matí i anirà a càrrec de Fr. Josep Gendrau, Director Espiritual del Senatus de Barcelona.

Finalitzarà a les 13 h amb la celebració de l'Eucaristia

SENATUS de la LEGIÓ de MARIA

14 de febrer de 2015.

DIA INTERNACIONAL DE LA IGUALTAT DEL TREBALL ENTRE HOME I DONA

(22 DE FEBRER)

 L’ Estatut dels treballadors fou aprovat i publicat al Butlletí Oficial de l’Estat, el 10 de març de 1980 i modificat pel Real Decret Legislatiu 1/1995, del 24 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors..

En el seu art. 4 es diu que “els  treballadors tenen dret a no ser discriminats directa o indirectament  per raó del treball, o un cop admesos, per raons de sexe, estat civil”. I, a més, en el art. 28, diu que “l’empresari està obligat a pagar per la prestació d’un treball de igual valor la mateixa retribució, satisfeta….., sense que es pugui produir cap discriminació per raó de sexe en cap dels elements o condicions d’aquella”.

Per la seva part, la Constitució espanyola del 1978, estableix que “tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de la professió u ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per a satisfer  les seves necessitats i les de la seva família, sense que encap cas es pugui fer discriminació per raó del sexe”.

·Acompanyem i denunciem aquelles situacions de treball  i sense treball que són injustes.

·Les nostres famílies, empreses i comunitats, ¿faciliten un treball digne i just?

·Reflexionem i preguem a la llum de la PARAULA

.

“Poseu en pràctica la Paraula, no us acontenteu en escoltar  -la, enganyant  -vos a vosaltres mateixos. Feliç l’home que es dedica a meditar la llei perfecta de la llibertat; i no s’acontenta sols en escoltar  -la, per a després oblidar  -la, sinó que la posa en pràctica” (Sant  Jaume 1,22  -25).

“El qui no vulgui treballar que no mengi.  Perquè tenim coneixement de que alguns viuen desvagats , sense cap altra preocupació de tafanejar  -ho tot. De part de Jesucrist, els hi manem i els exhortem que treballin en pau  i que es guanyin el pa que mengen” (2Tes 3, 10b  -12).

“No guardis ni una nit el  salari de cap persona que treballi per a tu, sinó paga  -li ben prest. Si tu serveixes Déu, ELL t’ho pagarà, fill meu. No facis a ningú allò que no vols que et facin a tu” ( Tob 4, 14  -15).

Que , Maria noia del Poble, esposa  d’un bon treballador S. Josep i Mare  d’aquell que va predicar que el Regne de Déu és un Regne de Justícia d’amor i de pau ens ajudi a fer desaparèixer tota mena d’injustícies del nostre món, amb la nostra cooperació.

REUNIÓ DE SENATUS

17 DE GENER DE 2015

Benvolguts Legionaris : Pau i Bé.

                                                              ANY NOU, VIDA NOVA Hem traspassat la frontera del 2014 i ja estem a l’Any del Senyor 2015. En començar un  Nou any civil convé fer un bon discerniment per tal de  programar les hores, dies, i mesos que l’Any Nou ens porta.

Crec que seria bo de fer un Bon Projecte de Vida, personal i de grup, per cadascun dels dies que el Senyor ens vulgui regalar. D’ell ens ve la vida, l’alè i totes les coses. Tot el que som i tenim és un Regal seu i cal que li retornem sense apropiar-nos-en. Podríem  programar l’Any 2015 d’aquesta  manera:

1.- Vida de oració: Dedicar cada dia un temps per a relacionar-nos amb Déu. a) Oració mental-meditació, Lectio Divina b) Eucaristia c) Resar el Rosari o bé altres oracions actualitzades. Evitant  sempre la rutina.

2.- Formació permanent o conversió permanent: Podem fer servir  la Bíblia, el Nou Testament i altres libres de lectura espirituals, el Manual de la Legió, o textos de la vida y obra de santa Teresa, en aquest  Any Teresià.

3.- Testimoni de vida: Viure coherentment la nostra  fe. Aquesta  era l’autoritat de Jesús, que vivia el qué predicava i en Ell no hi havia engany, sinó autenticitat. Va passar pel món i tot ho va fer bé.

Tot això amararà la nostra vida de cada dia, les nostres reunions de grup i  la nostra activitat missionera  legionària.

Us proposo fer aquest Exercici de Lectio Divina tret del llibre de Tobies Cap. 4:      

DARRERS CONSELLS:

“Fill meu, recorda’t del Senyor tota la teva vida. Guarda’t de pecar, no violis els seus manaments. Obra sempre amb rectitud, no segueixis mal el camí  del mal,

6 perquè els qui obren sincerament tindran sort en tot el que emprenguin .

7 Estigues atent, fill meu, en totes les teves  accions i comportat sempre com a persona de seny. 9 »Beneeix els Senyor, el  teu Déu, en tot moment. Demana-li que redreci els teus  camins perquè tot el que decideixis i emprenguis arribi a bon terme, ja que l’encert no és patrimoni de cap  nació; és el Senyor mateix qui dóna l’encert....15 El que no vulguis per a tu no ho facis a ningú...Demana consell solament a persones assenyades i  no menyspreïs cap consell profitós”.

La Lectio Divina o Lectura Orant de la Paraula de Déu,  és una bona eina que ens pot ajudar a viure amb coherència. Llegeix atentament aquests versets del Llibre de Tobit. Guarda’ls a la teva  memòria, rumia’ls en el teu cor, repeteix la frase que més t’ ha impactat i fes el bon propòsit de posar  a la pràctica  el que t’hagin inspirat.

Que Maria, sempre atenta a la Paraula de Déu, ens ajudi a meditar i  a conservar en els nostres cors aquests savis consells.

Fra Josep Gendrau i Valls ofm

Barcelona 17 de gener del  2015.                                                 Director

                                             AL·LOQUTIO SENATUS

                                             20 DE DESEMBRE DEL 2014

Estimats legionaris: Pau i Bé.

Estem a  la darrera setmana d’Advent. El dimecres començàvem a resar les Antífones de la O a vespres, a l’hora del càtic de Maria.. El dijous celebràvem la festa la Mare de Déu de l’Esperança i el proper dimecres celebrarem la Missa del Gall i serem a 25 de desembre que vol dir NADAL. ENS HAURÀ NASCUT DÉU, FET UN NEN. JESUS ÉS NAT

Els àngels anunciaren als pastors la Bona Noticia: Aneu a Betlem i allí hi trobareu el Messies del Senyor, el vostre Salvador, l’anunciat pels patriarques i profetes i que Joan va dir ja és en mig nostra.

En un món com el d’avui en que sobresurten més les noticies dolentes, fam, guerres, corrupcions, terrorisme, atur, crisi, angoixa etc els cristians hem de mirar de ser PROFETES d’ESPERANÇA,

El Papa Francesc en la seva exhortació apostòlica als homes i dones de la Vida Consagrada ens ha dit, i el mateix val per nosaltres legionàries i legionaris; Cal que siguem PROFDETES D’ALEGRIA, hem de portar la joia al nostre món.

Els àngels, l’anunciaren als pastors, l’estrella desvetllà la curiositat dels mags, Josep i Maria a Betlem van descobrí i mostrar al qui és la font de tota Alegria. Jesús el Fill de Déu.

Que sapiguem caminar com a deixebles missioners de Crist, portadors de la Bona Nova de Jesús a tants homes i dones, nens i joves, malalts i ancians, perquè tots puguin viure l’alegria de l’Evangeli. (Papa Francesc)

            No siguem profetes de calamitats(com ens deia el Papa Sant Joan XXIII,. Més aviat procurem portar sempre bones noves, amb la nostra pregària silenciosa, contemplativa, amb els nostres precs suplicants, amb la nostra paraula viva i eficaç i sobretot amb un vida neta del tot, transparent, lluminosa, perquè tots, ens veure’ns pugui trobar en nosaltres, que formem l’església de Jesús, motius per alegrar-se i  confiança segura de que les promeses de Déu es compliran. Que trobin motius per a seguri creient i esperant

            Que tinguem tots un bon Nadal. Iniciem l’Any 2015 amb bons propòsits i que durant aquests festes, portem perdó, amor i alegria a les famílies o persones que visitem

                                                           JOIOSES FESTES

                                       AL.LOCUTIOSENATUS,

Dissabte,dia15 novembre 2014

APRENDREDELACRISI

Quanalespersonesi alspoblesels tocaviure tempsde dificultatper qualsevoltipusde situació, esprodueixensorpresesde tota mena: en l'econòmic, en el social, en el polítici fins i toten el religiós.

Així hasucceït, perexemple, enlesúltimeseleccions alParlament Europeual nostre país; elspartits "poderosos" han baixaten votsi els "petits" oemergentshanpujat.

Aixòmateixés el quese'nsplantejaalespersones quanenstocaabandonarlesdiferentsetapesper les qualsanempassant al llargdel nostre desenvolupamentpersonal: la infància, l'adolescència, la joventut,l'adultesailavellesa.

Totesellespassenper moments quepodem anomenarcríticsi,encara quetenen les sevespròpiescaracterístiques, en toteselleshi ha alguna cosaque hemd'assumirresponsablementiqueensporta a experimentarla llibertatila felicitaten la seva plenitudsensequesiguindefinitivesdoncs una altraetapa s'iniciaamb els seuscorresponentsocupacions.

Els nensilesneneshan d'abandonar eljoc queésel quemésels ajudaa l'horade socialitzar-entre ells; però, en arribar al'adolescència, l'anirandeixantperquè laforça de laamistatamb els seus igualselsdemana moltmés temps.

En anarabandonantl'adolescència, esdesprenen del'ànsiadetenirsemprela raó, per la recercacol·lectiva, en la joventut, dels idealscol·lectiussense abandonar lesopcionspersonalsode parellaper unestil devidadeterminat.

Arribatsa l'edatadulta, la mésllarga de lesetapestot i que tambétenguidiversesfasesmarcadessobretotperla criança delsfillsil'atencióa la gent gran, lespersoneshem d'anarabandonantlesmoltesactivitatsqueen l'etapa anteriorhananatomplintel nostreafanyde canviar elmón.

Lesopcionsfonamentalsd'avançarambaltres persones, fent grupspetits, anirananimantels nostresprocessosindividualsdeser persones, de ser ciutadansdel mónideviure la nostrarelacióambla transcendència.

Totaixò succeeixtambéen elscampsde l'economia, de la política, de la religióide la societat.

Les diferentsCol·lectivitatshumanestravessemles nostres crisis, els nostresmoments decanvis, méso menystranscendentalsiduradors.

Enaquestacampsembla que lesdonesielshomesque estemsobre el planetanecessitemdonar a llumuna novaèpocaamb una majorparticipacióde toteslespersoneside totes lescol·lectivitats, abandonantl'individualismeen el qualenshemdeixat "segrestar" pels poderosos dela terra.

La criside vocacionsen totselsgrups, institucionseclesials, la nostramateixaLegióde Maria,ha de portar aaquestareflexió: Estem en mansde Déu en unmóncanviantque espera, coml'amo de laparàboladelstalents, queaquest Diumengeescoltarema laEucaristia, a serresponsables delsdons quecadadiarebem delAMOdeTOTBÉ.  Com Maria, amb el seuSÍgenerós, femproduir elstalentsrebutsiengendrem, com ella, nousfillsi fillesper a la missió. TOTSSOMESGLÉSIAia totsenscorresponuna micao moltde responsabilitatper a la construir el Regne .           

FraJosepGendraui Vallsofm,    

Director Espiritual delSenatusde la Legióde Mariade Barcelona

Recés Espiritual d'Advent

Dissabte 29 de novembre de 2014

La Legió de Maria es complau invitar els socis actius i tothom qui vulgueu convidar al Recés Espiritual d'Advent

Tindrà lloc a l'oratori de Sant Felip Neri de Gràcia. Adreça: Carrer del Sol nº 8

Començarà a les 10 del matí.

El recés anirà a càrrec del Pare Ferràn Colàs, Prepòsit de l'Oratori i Director Espiritual del Praesidium

 "Mare de Déu de Montserrat".

Hi haurà Eucaristia a mig recés i després col·loqui entre tots. 

        AL.LOCUTIO  SENATUS, 11 D’OCTUBRE 2014

                                                         EL SÍNODE LA FAMÍLIA

 El diumengedia 5 d’octubre ha començat el Sínodeextraordinari sobre la Família.  D’aquí un any un segonSínode, aquesta vegada ordinari, tractarà el mateix tema.

El papa Francesc es mostra, doncs, decidit a posar el tema de la família a la consideració de l’Església i, d’unacerta manera, de l’opinió pública mundial. És una decisió que mostra la «finezza» pastoral del bisbe de Roma. La famíliaés, en efecte, un delsgrans temes globals, dins i fora de l’Església. Han passatelstemps de les prevencionsfamiliaristes –la critica a la  famíliaanomenadaamb to despectiu «tradicional», era moneda corrent en certsambients, i per l’altrecostat la família era un dels temes-estrella en què es refugiaven i es refugien elsqui en fan bandera ideològica. El Papa, d’entrada, ha aconseguit que el tema es plantegiambnaturalitat, senseprevencionsideològiques i en tota la sevacomplexitat. N’hi ha prou de llegirl’instrumentumlaboriso document que resumeix les respostesenviades a la Santa Seu per partdelsepiscopats, grups i fins i tot persones de tot el món. La imatgeresultantdeixaentreveure un grapat de «desafiamentspastorals», elsquals han de ser tingutsencompte a l’hora de fixarpropostes i respostes. La metodologiasemblaprou clara: dialogar abans de concloure, conèixerabans de valorar, comprendreabans de judicar, preferir la  misericòrdia a la reprensió i, eventualment, a la condemna. Aquestametodologia no implica mostrar-se silenciós o condescendentdavant les situacions en les quals la dignitat i la vida de les persones entra en situacions de risc o béquan el designi original i primigeni de

Déu sobre la família queda desdibuixat o be senzillamentignorat. El Sínode no serà un «laissez faire, laissez passer», ni serà una pura repetició de la venerable i sòlida doctrina de l’Esglésiafonamentada en l’Evangeli de Jesús i la Tradicióapostòlica.

El Sínodeserà una ocasió excepcional per a proclamar arreul’Evangeli de la família, la bona notícia de l’amorconcret que configura les relacionsinterpersonalsdelsquisón i es reconeixencom a vinculats per una mateixasabad’estimació, per unssentiments que travessenqualsevoldistància i soledat. La famíliaéscomunió, éstrobament en l’afecte i en el projecte, en la bondat i en la generositat, en l’atenció a l’altre i en la renúncia a un mateix.

 Heus aquí, estimatslegionaris una de les tasques importants que enspertoca: Viurenosaltresmateixos en comunió; manifestar la bondat i la tendresa de Déu i viure la generositat del servei, renunciantalsnostresinteressosparticulars per servir elsgermans

 Que la Mare de Déu, sota l’advocació del Pilar, i Sant Francesc d’Assis, el sant de la Perfecta Alegriaintercedeixen per nosaltresperquèsapiguem discernir quina és la voluntat de Déu, i ensdoninforces per a dur-ho a terme.

   Barcelona 11 d’octubre del 2014.  Fra Josep Gendrau i Valls ofm

 AL.LOCUTIO SENATUS, Dissabte, dia 13 de setembre del 2014

"A l’amor no l’importa si un té el rostrelleig o bonic: estima! Jesús fa el mateix: estima i escullamb amor" Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta.Dimarts 9 de setembre de 2014

Benvolguts Legionaris: Pau i Bé. Avui he trobatl’homilia del Papa Francesc del dimartsdia 9, festa del meus 80 anys i m’hasemblat que us la podioferircomAl.locutiod’aquest mes de Setembre.       “Ellestàdavant del Pare en aquestmoment, pregant per nosaltres. I això ha de donar-nos empenta!Perquè en elsmomentdifícils, de dificultat o de necessitat i de tantes coses, penseu: “Tu estàspregant per mi. Prega per mi. Jesús prega per mi al Pare!És el seutreballd’avui: pregar per nosaltres, per la sevaEsglésia. Nosaltresoblidemsovintaixò, que Jesús prega per nosaltres. Ésaquesta la nostraforça.Dir al Pare: “però si Tu, Pare, no ens mires, mira al teufill que prega per nosaltres” Des del primer moment Jesús prega: ha pregatquanestava a la terra i continua pregant ara per cadascú de nosaltres, per tota l’Església.” Després de l’oració, Jesús elegeixalsdotzeapòstols. El Senyorhodiuclarament: “no heusigutvosaltresels que m’heuelegit a mi. Sócjo que us he elegit a vosaltres! Aquestsegonmoment –ha afirmat el Papa– emdónacoratge: Jo sócelegit, josóc una elecció del Senyor! El dia del BaptismeEllem va elegir”. I Pau, pensant en aixòmateixdeia: “Ellem va elegir a mi, des del sí de la meva mare”. Així, doncs, elscristianshemsigutelegits.Aquestessón les coses de l’amor! A l’amor no l’importa si un té el rostrelleig o bonic: estima!I Jesús fa el mateix: estimaielegeixambamor. I elegeix a tots! A la sevallista, Ell no té a cap persona important, segonselscriteris del món: ésgent normal. Persones comunes, però que tenen una cosa sí, s’ha de subratllar, totssónpecadors. Jesús ha elegitalspecadors, Elegeixalspecadors. I aquestaésl’acusació que li fan elsdoctors de la llei, els escribes: “aquest va a menjarambelspecadors, parla amb les prostitutes... Jesús crida a tots” Recordem la paràbola de les núpcies del fill: quanelsconvidats no van anar, què va fer el senyor de la casa? Va enviar alsseuservents: aneu i porteutots a casa!Bons i dolents”, diul’Evangeli. Jesús ha elegit a tothom!”

Jesús –ha prosseguit Francesc– també va elegir a JudesIscariot, “que es convertí en el traïdor... el pecador més gran. Però va ser elegit per Jesús. Desprésesdevé el tercer moment: “Jesús proper a la gent” Moltes persones van anar a escoltar-lo i a ser guarits de les sevesmalalties. Tota la multitud intentava tocar-lo, perquèd’Ellsortia una força que guaria a tothom”. Jesús està al mig del poble. “No és un professor, un mestre, un místic que s’allunya de la gent i parla des de la càtedra, des d’allà. No!Està en mig de la gent; es deixa tocar; deixa que la gent li demani. Aixíés Jesús: proper a la gent. I aquestaproximitat no és gens nova per Ell: Ellhoreforçaamb la seva manera d’actuar, ésquelcom que esdevé des de la primera elecció de Déupelseupoble. Déudiu al seupoble: “Penseu, quinpoble té un Déu tan proper, comjohosócambvosaltres? La proximitat de Déuamb el seupobleés la proximitat de Jesús amb la gent.” “Així es el nostreMestre, aixíés el NostreSenyor. És un que prega, un que elegeix a la gent i un que no té vergonya per restar proper de la gent. I aixòensdónaconfiança en Ell. Ensencomanem a Ellperquèprega, perquèens ha elegit i perquè resta proper a nosaltres.           Traducció: Paloma Llorente –Catalunya ReligióFem-ho com ens diu el Papa Francesc: Siguem propers a tothom, perquè aquesta és la tasca dels legionaris.

Fins a l’Aplec de S.Francesc s’hi Moria, 5 d’octubre, del 2014 a VIC. Fra Josep Gendrau i Valls ofm

REUNIÓ DE SENATUS

AL-locutio

Dissabte 12 juliol, 2014

EL DRET A DECIDIR

El Concili Vaticà II ens va deixar uns missatges que implicaven els creients militants catòlics a estar atents als signes dels temps.

Ningú no pot donar-se per excusat davant les situacions religioses, polítiques, socials i culturals que ens envolten

La situació de conflictes constant que viuen països com Israel i Palestina, Ucraïna i Rússia, Rwanda, Síria,  no ens poden deixar indiferents.

A vegades vivim com si el nostre món s'acabés on vivim, estem i ens movem i no estem prou sensibilitzats davant els greus problemes del món, com si no existissin perquè no succeeixen on som.

Però hi ha altres situacions, no bèl·liques, però que ens afecten de ple i,  com a creients, hem de donar la nostra resposta.

Una d'ella és el tema del 9 de Novembre, en què se'ns convida a votar pel Dret a Decidir. Dilluns passat a Caixa Fòrum de Montjuïc, ens vam reunir un bon grup de militants cristians, bisbes, sacerdots, religiosos, laics, representants d'entitats d'Església per reflexionar, cantar i resar junts per discernir quina ha de ser la postura del catòlic davant el tema .

Se'ns van donar diversos consells.

El Primer és que hem de tenir en compte la situació com un DRETNATURAL, estimat per Déu,  que ens has ha donat un país, una cultura, una llengua, una tradició i sobretot la facultat de "DECIDIR",  ser lliures,  per optar per un camí o un altre.

El segon que havíem optar per una postura pacífica, serena, assenyada, sense baralles, ni disputes i si amb un gran respecte cap a aquells que no pensen com nosaltres

Tercer donar molta importància a l'oració, perquè el Senyor ens illumini i ens guiï i

il·lumini i guïials qui tenen responsabilitats  política, religiosa i humana.

Es va parlar de la FRATERNITAT UNIVERSAL, tot i tenir diversitat de llengües, orígens, tradicions,  TOTS SOM GERMANES i GERMANS,  i Déu ens ha creat així, perquè l'ajudem a continuar la creació amb la diversitat de diferències que formen un meravellós arc de sant Martí.

Germanes i germans legionaris, quan anem pel món no litiguem, no condemnem, no jutgem a ningú però,  mantinguem ferms els nostres ideals i els nostres principis, al servei dels dons, que Déu Pare de tots ens ha regalat,  i ningú ens els pot prendre.

Que el Seny, la comprensió, la tendresa (com diu el Papa Francesc), però també la fermesa i la decisió ens portin a aconseguir el DRET QUE TENIM: DECIDIR com a persones i com a poble i com a cristians

Ja els primers cristians deien: "L'ESPERIT SANT I NOSALTRES, HEM DECIDIT"

Deixem-nos guiar per l'Esperit de Jesús com Maria i ens mantindrem fidels per sempre al servei del poble que Déu li dóna a cadascuna ia cada un

Oració Comprensió i fermesa les tres claus de l'èxit.

Fra Josep Gendrau i Valls ofm

Director Espiritual del Senatus de Barcelona

                   REUNIÓ DE SENATUS

AL-LOCUTIO

Dissabte, dia 7 de juny 2014 

Benvolguts germans legionaris: PAU i BÉ.  Encara que absent en les darreres reunions,vaig seguint el vostre treball, i intento animar-vos a actualitzar la vostra vida i tasques legionàries.

Avui, vull recordar-vos que s’ha inciat a Barcelona el CONGRÉS INTERNACIONAL sobre la PASTORAL A LES GRANS CIUTATS.  La primera fase,els dies 20, 21 i 22 de maig d'aquest any,va fer-se a través de conferències confiades a experts en sociologia, teologia i pastoral. Cada matí hi ha hagut diverses conferències, i al costat dels ponents s’han presentat també experts provinents, igual que els ponents, de diferents països del món.   La segona fase, que tindrà lloc els dies 24, 25 i 26 del pròxim  novembre, s’adreçarà només a un grup de cardenals i arquebisbes provinents de grans ciutats dels cinc continents. Acabarà a Roma amb una audiència amb el Papa Francesc, durant la qual li lliurarem les conclusions del nostre treball i rebrem les seves directrius per obtenir els millors fruits d'aquesta iniciativa.

En aquesta era de la globalització que vivim, a les grans ciutats del món ens enfrontem als mateixos reptes, dificultats i oportunitats per a l’anunci de l'Evangeli i per a la presència i l’acompliment de la missió de l'Església. La gran ciutat en el s XXI, lloc de la vida global; Centre i perifèries en la gran ciutat. Geografia humana i geografia urbana; Formes de vinculació i formes de desvinculació en la gran ciutat. Aquests han  estat els tres temes de la primera jornada del Congrés. El del segon dia va ser: L’origen  urbà del cristianisme; El teixit eclesial i els teixits urbans, socials, econòmics, culturals i religiosos; Individu/persona col·lectivitat/ comunitat en la gran ciutat. Els temes del tercer dia ens presentaren les preocupacions i experiències sobre l'Evangeli anunciat a les grans ciutats: L’impacte de l’Evangeli de Jesús en la gran ciutat; La comunicació de l’Evangeli en la gran ciutat: àmbits, actors, mitjans; L’atenció als “oblidats” en la gran ciutat.

El Papa vol que siguem «pastors amb olor d'ovella», és a dir, que ens encarnem en la realitat, i per fer això cal conèixer-la, ajudats per aquells que estan dedicats al seu estudi; i que també som un«hospital de campanya» per a les ànimes, per «servir i no per a ser servits.

Els membres de la Legió de Maria, que majoritàriament vivim a les grans ciutats, hem d’estar atents a la nova evangelització i amb la pregària, el testimoni i les visites setmanals, hem d’anunciar l’evangeli, la Bona Nova, la PARAULA VIVA de DÉU, al nostre entorn.

Que l’Esperit Sant, avui, Vigília de la Pentecosta i final de la CINQUANTENA PASQUAL ensompli dels seus sants DONS, i com MARIA responguem amb un SI generós a la Voluntat de Déu.

(Resum d’un comentari del Cardenal Lluís Martinez Sistach a la Revista el Bon Pastor)

Fra Josep Gendrau iValls ofm

                                               Director Espiritual del Senatus de Barcelona

 Recés Espiritual de Pentecosta

Dissabte 17 de maig de 2014

La Legió de Maria es complau invitar els socis actius, els socis auxiliars i tothom qui vulgueu convidar al Recés Espiritual de Pentecosta amb el títol: La Força de l'Esperit en la nova Evangelització.

Tindrà lloc al Monestir de Sant Pere de les Puelles (Benetes) , c/ Anglí nº 55 (Entrada pel c/ Dolors Monserdà)

Començarà a les 10 del matí.

El Recés  anirà a càrrec del Sr. Jaume Galobart, delegat pel catecumenat del bisbat de Terrassa.

Comunicacions:  Bus 22 - 64 - 75

                               Ferrocarrils: parada Sarrià   

                                                                      REUNIÓ DE SENATUS

Dissabte, dia 5 abril 2014

LA VIDA

Benvolgudes i benvolguts Legionaris: Pau i Bé. Entrem a la recta final de la Quaresma 2014. És el moment de parar-nos a revisar les nostres actituds humanes, cristianes, i com a membres de la Legió de la Maria.

El Papa Francesc amb els seus gestos de vida i les seves paraules ens convida a ser seguidors apassionats de Jesús. Jesús de Natzaret va ser un gran amant de la vida i aquest esperit els hem d'encarnar els seus deixebles en ple segle XXI

Jesús va passar pel món fent el bé , guarint tota malaltia i anunciant la bona nova del Regne .Vet aquí el programa que no podem oblidar i que hem de revisar amb freqüència . Donar vida és fer sempre el bé . És pensar al final de la nostra jornada de cada dia Què bé he fet jo avui ?

En la nostra societat , segons Erich Fromm , coexisteixen i conviuen dos moviments irreconciliables entre si : l'un ho crida " necròfil " ( amant de la mort ) i al segon l'anomena " biófilo " ( amant de la vida )

L'actitud " necròfila " ( amant del mort) , és generada pels ídols del nostre món : en concret , per la idolatria del poder i del tenir . Tot es compra , fins i tot a les persones i això genera corrupció , mort

L'actitud " biófila " que va encarnar Jesús , és una actitud silenciosa , però eficaç i coexisteix en cada ésser humà , potser oprimit , però no aniquilat ; signe d'amor i de vida."Va passar pel món i tot ho va fer bé"

Hem de curar tota malaltia posant-nos al costat dels que estan sols, tristos , desesperançats . Les nostres paraules , els nostres silencis , una mà posada sobre la seva espatlla són medicina i consol

I hem d'anunciar sempre la Bona Nova. El Papa Francesc en la seva Exhortació Apostòlica el " Goig de l'Evangeli " ens envia a anunciar a tot arreu aquesta força de l'Esperit de Jesús continguda en els evangelis.

Tot això és font de goig i de vida i nosaltres els legionaris hem de ser portadors d'aquest goig en les nostres visites , reunions i diàleg amb el nostre món

Qui pot curar radicalment al nostre món ? La resposta des de la fe cristiana té un nom: Jesús de Natzaret, Jesús espera de nosaltres que l'ajudem en aquesta joiosa tasca:Que tots se salvin i vinguin al coneixement de la VERITAT. És una esplèndida tasca legionària. Que Maria que va rebre el primer anunci i va dir SI , intercedeixi per nosaltres per tal que puguem ser fidels a la nostra promesa legionària que renovàrem fa pocs dies. Us desitjo un bon final de la Quaresma i una profitosa Pasqua de Resurrecció.

                                  Fra Josep Gendrau i Valls ofm

                                  Director Espiritual del Senatus de Barcelona

Recés Espiritual de Quaresma

Dissabte 15 de març de 2014

La Legió de Maria es complau invitar els socis actius i auxiliars i tothom qui vulgueu convidar al Recés Espiritual de Quaresma.

Tindrà lloc a l'Esglèsia de Sant Antoni Franciscans, c/Santaló nº80

Comemçarà a les 10 del matí i anirà a càrrec de Mn. Jesús Sanz, vicari episcopal i rector de la parròquia de Corpus Christi.

Finalitzarà a les 13 h amb la celebració de l'Eucaristia

Festa de l'ACIES

Ens reunirem entorn de l'Eucaristia en la festa anual de l'ACIES per donar gràcies al Senyor, per tot allò que hem rebut per intercessió de la Mare de Déu, i animats pel seu exemple renovarem el nostre compromís apostòlic.

L'Eucaristia serà presidida per Mn. Josep M. Jubany, Rector de la Parròquia de Sant Ildefons.

A les 17h., a la Parròquia de Sant Ildefons, Madrazo 92- Barcelona

REUNIÓ DE SENATUS

Dissabte, dia 8 de març 2014

UNA OPORTUNITAT PER A LA VIDA

QUARESMA'2014

Vivim la Quaresma com un temps de " penitència " i " conversió" ... temps de dejuni (austeritat), ALMOINA (solidaritat), i ORACIÓ (interioritat). Un temps de " mortificació " , revisió personal i comunitària . Però hi ha alguna cosa més . Dos són els elements que poden " configurar " la nostra Quaresma 2014.

 1 - El temps en què vivim , en què la crisi ofereix bastants dosis de " dejuni "i" penitència" , forçats per les circumstàncies, com fa molt de  temps que no vivíem . No acabem de sortir del carreró malgrat els bons auguris , forçats moltes vegades per la propaganda política . De fet, són moltes les famílies que viuen en l'angoixa d'una situació precària i molts els que ens veiem forçats a canviar de ritme de vida, deixant de consumir el que abans consumíem . I a això s'afegeix la incertesa del futur, la confusió dels valors, els interrogants per un present que no està clar en molts nivells , personals

i col · lectius.

.

2 - El temps de Quaresma és, essencialment, un temps " catecumenal " . Els tres evangelis dels diumenges de Quaresma del Cicle A són els evangelis propis del catecumenat baptismal com a procés, que condueix , paradigmàticament, al baptisme dels catecúmens en la Vetlla Pasqual . Però aquest procés catecumenal no és propi únicament dels catecúmens adults ( cada vegada més presents en la nostra societat) sinó dels mateixos cristians batejats, de manera que, tal com afirmaven els bisbes de França en la seva Carta de 1996 ("Proposar la fe en la societat actual) "tots hem d'estar permanentment"en estat d'iniciació "

Per tot això, serà bo, que en aquesta Quaresma 2014 , transformem la "crisi” en oportunitat per recuperar el sentit de la "vida nova" de l'Evangeli refent, al mateix temps, el camí del nostre baptisme, ja rebut i actuant, en un procés de vivificació progressiva, i d'una oferta de vida, una oportunitat, de seguiment de Jesús, davant de les situacions negatives per les quals atravessem a nivell socio - religiós, col · lectiu i personal .

                                                         Fra Josep Gendrau i Valls ofm

                                                         Director Espiritual del Senatus de Barcelona

                                   Dissabte, dia 8 de febrer del 2014                         

                                 DESCRIPCIÓ DEL CRIST DE SANT DAMIÀ

            Heus aquí algunes claus per comprendre el significat d'aquesta icona bizantína del segle XII : El Crist de Sant Damià és viu i sense corona d'espines , ja que és el Crist ressuscitat i gloriós que ha vençut la mort .

El drap de lli orlat d'or recorda les vestidures dels sacerdots de l'Antic Testament ( Ex 28 , 42 )

 La seva postura expressa un gest d'acollida i sembla abraçar tot l'univers .

Els seus ulls no miren a l'espectador, sinó que es dirigeixen al Pare, convidant-nos també a nosaltres a fer el mateix mitjançant la conversió.

 Els 33 personatges que l'envolten representen la comunió dels sants de tots els temps .  Jesús, amb els peus sobre fons negre, sembla que puja de l'abisme .La sang de Crist regalima sobre els personatges que l'envolten , per indicar que han estat rentats i salvats per la seva Passió. La sang dels peus cau sobre sis personatges  , que podrien ser : Sant Joan Baptista, Sant Miquel, Sant Pau i Sant Pere, Sant Damià i Sant Rufí, patró d'Assis.

A cada extrem dels braços transversals de la creu hi ha tres àngels que mostren a Crist: són els missatgers de la Bona Nova.

Els personatges sota els braços de Jesús estan tots en la llum, són fills de la llum .

Tenen tots la mateixa alçada, ja que són " homes perfectes" , que han aconseguit "plenament la talla de Crist " ( Ef 4, 13 ) . Si es mira bé, els seus rostres són com el de Crist, ja que en ells ha estat restaurada la "imatge i semblança de Déu" original

Joan i Maria són al lloc d'honor, a la dreta de Crist . El deixeble mostra i recull la sang del costat de Crist. Maria manifesta dolor, però també serenitat i admiració per la resurrecció i pel nou fill que el seu Fill li acaba d'encomanar.

El mantell blanc de la Verge simbolitza puresa, i les pedres precioses que l'adornen són els dons de l' Esperit Sant. El vestit vermell fosc representa l'amor . La túnica morada sota el vestit recorda que Maria és la nova Arca de l'Aliança ( la de l'Antic Testament estava coberta amb un drap d'aquest color ) .

A l'esquerra de Jesús estan Maria Magdalena i Maria de Santiago , que semblen preguntar-se: Qui ens obrirà el sepulcre ? . Al costat d' elles, el Centurió confessa la humanitat i divinitat de Crist : "Veritablement , aquest home era el Fill de Déu"

Darrere del Centurió treu la cara de qui va encarregar el crucifix i tres persones més que evoquen al Poble de Déu.

Sota els personatges grans, hi ha dos petits , un a cada costat , que representen els romans i jueus que van crucificar Jesús: el romà és un soldat amb la llança i l'esponja . A l'esquerra de les cames de Crist es veu el gall de Pere, que recorda la nostra debilitat i convida a la vigilància. Però també simbolitza al sol naixent, Crist, la llum es difon per tota la terra.

Sobre la tauleta amb la inscripció " Rex iudeorum ", en un cercle vermell , veiem Crist que puja al cel, vestit de blanc, amb estola daurada i una creu lluminosa a la mà, senyal de victòria. El cercle expressa perfecció i representa la plenitud de la glòria, on el reben deu àngels festius . La mà del Pare, al capdamunt del crucifix, es troba en un semicercle . L'altra meitat no es pot veure, doncs Déu Pare no té rostre, és un misteri

.                                                       Fra Josep Gendrau i Valls ofm

                                                         Director Espiritual del Senatus de Barcelona

AL.LOCUTIO

Dissabte, dia 18 de gener del 2014

Mirant el futur

          El dissabte, dia 11 de gener, d’aquest any recent estrenat, vàrem celebrar una Reunió de Presidents i Vices del Senatus de Barcelona.

         La trobada es va desenvolupar en un  clima molt sincer i distés. Va ser com un feed-back  o mirada cap a dintre per a sortir-ne enfortits.

         Les preguntes que les Cúries i Presidia van respondre feien referència al: On som? Què fem? On volem anar?

         Ara que hem acabat un any era el moment de fer una avaluació de la vida del Senatus de la Legió de Maria a Barcelona per mirar de fer una proposta de futur.

         Constatarem que es treballa molt, amb il·lusió i esperança. Però  la Legió de Maria a Barcelona s’ha fet gran, ara  farà 60 anys de la seva implantació a Catalunya.

         Com tota societat, empresa o institució cal cercar nous camins que ens esperonin en la nostra tasca legionària.

         Ens diu l’evangeli, que Jesús, després de predicar, curar malalts, treure dimonis i estar amb la gent, es retirava a pregar moltes estones. sense presses  i després tornava a la missió.

         Heus ací dues notes que cal tenir en compte de cara el futur:

         Primer: La Pregària, personal, comunitària, eclesial. Preguem sempre sense defallir, sense rutines  i el Senyor estarà sempre amb nosaltres.

         Segon; Predicar. Cal sortir a la perifèria ens diu el Papa Francesc: La legió sempre ha anat a les perifèries, però necessita forces, necessita joves valents i decidits en el seguiment de Jesús i del seu evangeli.

         La proposta  que es va fer en finalitzar la Trobada de Presidents fou: Cada Cúria, Presidia i el mateix Senatus, ha d’incorporar, aquest any en cada grup un parell de joves, que portaran saba nova als nostres grups i tasques legionàries.

         Jesús es va envoltar de gent jove i el van seguir deixant-t’ho tot per la missió

         Maria, noia jove de Natzaret va ser valenta i decidida i ho va deixar també tot per Déu , Jesús i la missió

         Frank Duf va descobrir les perifèries a la que Déu el cridava i s’hi va entregar generosament.

         Aquests exemples han d’animar als nostres joves a fer el mateix, per millorar la vida, valors, costums i la interioritat del nostre temps.

         Arrisquem-nos, Déu, Pare, Fill i Esperit i la intercessió de Maria ens acompanyen.

                                  Fra Josep Gendrau i Valls ofm

                                  Director Espiritual del Senatus de Barcelona

AL.LOCUTIO

15 desembre 2013

Santiago 5, 7-10 :

            L'Apòstol Sant Jaume  ens presenta un programa de vida cristiana . El cristià és un pelegrí que es dirigeix a la trobada del Senyor. Un servent sempre en

vetlla esperant l'arribada del seu Senyor.

            L'orientació i la tensió escatològica de la vida cristiana comporta : Una fe serena i una esperança ferma dels béns eterns : «El Senyor és a prop » ( 8b ) . L'adveniment del Senyor , sempre incert pel que fa a l'hora i sempre proper i imminent ja que per a cada un l'hora incerta de la mort és també la de la trobada personal amb el Senyor , ens obliga a esperar en perenne vela de fervor (cf. 1 Ped 4, 7 )          Alhora la vida cristiana és exercici continu de paciència , constància i longanimitat : « Germans , tingueu longanimitat fins al adveniment del Senyor » ( 7a ) . Estem sotmesos a fortes proves , temptacions , seduccions , persecucions . Però tot el suportem i superem amb la mirada fixa al Suprem Jutge: « Vegeu que el jutge ja és a la porta, i va a guardonar tots els vostres sacrificis , totes les nostres victòries : « Germans meus, considereu una suprema aquesta el veure-us embolicats en tota mena de proves . Sapigueu que la vostra fe sotmesa a prova produeix perseverança . Aquesta perseverança purificada produeix obres acabades i us fa perfectes i consumats sense la mínima deficiència » ( Jac I, 2-4 ; cfr 2 Tim 4, 8).            Sant Jaume  il · lustra aquesta bella doctrina de la paciència amb models de la vida social i de la vida religiosa . A la vida social és model de paciència i esperança el pagès : « Vegeu com el pagès espera el preciós fruit de la terra , esperant pacientment , i espera del cel la pluja primerenca i la tardana » ( Gb ) . A la vida religiosa tenim models admirables en els Profetes ( 10). Esperem com ells amb fe constant la « Parusia » . L'Eucaristia és alhora sagrament de fe i viàtic de vigor en la nostra vida de pelegrins

            Demà a Sud-àfrica se celebren els funerals per Nelson Mandela . És un bon model de paciència , constància , perseverança , En els seus anys de presoner membres de religions cristianes i altres el van ajudar molt i ell reconeix que el van ajudar fortament a superar totes les seves crisis.

            Maldiva o Mandela serà recordat com l'home pacient com Job que veu sempre el positiu i no culpa a ningú, ni a Déu. Particularment ens ha donat un exemple per imitar: El PERDÓ . Va perdonar a tots , fins i tot el carceller a tots sense excepció.

            Com Jesús el Fill de Maria , com Maria mateixa, la mare de la paciència , de la ESPERANÇA , la mare de la reconciliació , també nosaltres els germans legionaris , legionàries,  hem de viure el nostre apostolat amb paciència , bondat i reconciliació .  Que aquestes virtuts ens acompanyin durant aquest Nadal i sempre perquè el món arribi a viure reconciliat amb Déu i amb si mateix . Jesús va venir al món per ensenyar-nos el respecte mutu . " Tot allò que voleu que els altres us facin feu també vosaltres a ells , 12)

Cal que renunciem al nostre egocentrisme

SANTES FESTES. FELIÇ ANY NOU 2014

                                                                                 Fra Josep Gendrau i Valls ofm

                                                         Director Espiritual del Senatus de Barcelona

AL:LOCUTIO

16 de Novembre 2013

UNA DONA DE FE    (Santa Isabel d’Hongria)

Benvolguts legionàries i legionaris: Pau i Bé.

En l’al·locució del mes passat dèia: “ Viure per la fe , des de l'amor i per a l'esperança , és la forma de transmetre l'Evangeli , no unes idees religioses , és la forma de compartir l' experiència de trobar-se amb Déu”.

Demà celebrem la Cloenda de l’Any de la Fe inaugurat l’octubre del 2012 pel Papa Benet XVI.  Es celebra en aquest dia la festa de Santa Isabel d’Hongria Patrona dels franciscans seglars. Una DONA DE FE que amb la seva actitud humil i senzilla comunicava l’evangeli que vivia.

La festa de santa Isabel d’Hongria ens retorna el record i la flaire d’aquest perla del franciscanisme medieval.  Té unes anècdotes tan belles, tan profundes! Com quan es treu la corona agenollada davant del Crist de l’església d’Eisenach: “Ell és Rei i porta una corona d’espines, ¿i jo haig d’agenollar-me al seu davant amb una corona d’or i perles? No puc!”.

En els banquets de la cort es negava a menjar aliments que vin-guessin de l’espoli de les finques dels camperols i, en temps de ne-cessitat, es va vendre bona part del patrimoni per ajudar els pobres i famolencs.

L’amor amb el seu espòs Lluís, tan net, tan bonic, tan afectuós..., amb tanta complicitat per part d’ell amb les caritats de la seva esti-mada, com en el miracle de les roses:

- “Què portes aquí sota la teva capa, Isabel?”

- “ Mira-ho tu mateix, estimat germà!”

- “ Roses? En aquest temps?

- “ No pa!, diu la Isabel, i mira la cistella. Hi resplendeixen roses blanques i vermelles.

Després de la mort d’en Lluís Isabel va ser expulsada de la cort i visqué amb les seves fidels companyes fundant un hospital on ella servia, amb les pròpies mans, els malalts més greus.  Una perla de l’espiritualitat franciscana que ens ajuda a viure la fe seguint el seu exemple.

Benvolgudes legionaris i legionaris,  dèia el Papa Pau VI que avui l’església no necessita teólegs, ni savis, encara que hi ajuden, però el que més necessita són TESTIMONIS.  Per això us he posat l’exemple una santa evangèlica, esposa, mare de cinc fills, jove de 24 anys perquè això és el què necessita avui l’església. Realitats de fe viscudes. El Papa Francesc també ens dóna un bon testimoni d’aquest seguiment de Crist, avui, ara i aqui.

Que la Mare de Jesús i Mare nostra, Maria, el més gran testimoni evangèlic intercedeixi per la  Legió de Maria i per tots aqueles i aquelles a qui portem la Paraula de Déu amb les nostres visites i tasques legionaris.

Siguem també nosaltres Homes i Dones de fe.

                                                                       Fra Josep Gendrau i Valls ofm

                                                           Director Espiritual del Senatus de Barcelona

Recés Espiritual d'Advent

Dissabte 30 de novembre de 2013

La Legió de Maria es complau invitar els socis actius i tothom qui vulgueu convidar al Recés Espiritual d'Advent

Tindrà lloc al convent dels Pares Franciscans del carrer Santaló, nº 80, a les 10 del matí i anirà a càrrec de 

Mn. Josep M. Jubany, rector de la parròquia de Sant Ildefons.

Finalitzarà a les 13 h amb la celebració de l'Eucaristia en sufragi dels legionaris difunts.

         AL·LOCUTIO de la reunió del 5 d’octubre del 2013 del Senatus de Barcelona                                           

                                                          VIURE PER LA FE

                            La fe en les persones no en la idees

         La fe es rep , la seva força resideix en el petit i per ella el cristià viu

                   Viure per la fe , des de l'amor i per a l'esperança .

Segons la doctrina de l'Església , la fe cristiana només ho és si s'acompanya d'altres dos eixos sobre els quals gira la vida del cristià : l'amor i l'esperança .

Si els cristians "creiem " en unes idees , per molt bones que ens semblin ( la fraternitat universal , predicada per sant Francesc d'Assís , el valor de la familia , la importància del despreniment , la defensa de la vida etc ) però no els donem sentit en l'acte de l'amor personal , les convertim en veritats intransigents i en formes d'injustícia sobre els que no " creuen" en elles .

Així és impossible que donem testimoni , perquè aquest se sosté , com escriu sant Pau des de la presó a Timoteu , a " viure amb fe i amor en Jesucrist "

Viure així , i renovar aquest acte d'amor i de fe cada dia , és viure amb esperança i ser esperança per a tots els que ens envolten .

Viure per la fe , des de l'amor i per a l'esperança , és la forma de transmetre l'Evangeli , no unes idees religioses , és la forma de compartir l' experiència de trobar-se amb Déu .

PREGÀRIA A MARIA

Mare , ajuda la nostra fe !

Obre la nostra oïda a la Paraula , perquè reconeguem la veu de Déu i la seva crida .

Aviva en nosaltres el desig de seguir els seus passos, sortint de la nostra terra i confiant en la seva promesa .

Ajuda'ns a deixar-nos tocar pel seu amor , perquè puguem tocar amb la fe .

Ajuda'ns a fiar-nos plenament d'Ell , a creure en el seu amor , sobretot en els moments de tribulació i de creu , quan la nostra fe és cridada a créixer ia madurar .

Sembra en la nostra fe l'alegria del Ressuscitat .

Recorda'ns que qui creu no es tà mai sol .

Ensenya'ns a mirar amb els ulls de Jesús , perquè Ell sigui llum en el nostre camí .

I que aquesta llum de la fe creixi contínuament en nosaltres , fins que arribi el dia sense ocàs , que és el mateix Crist , el teu fill , el nostre Senyor . Amén .

Papa Francesc (  Eucaristia )                

Recés Espiritual de Quaresma

Dissabte 16 de febrer de 2013

La Legió de Maria es complau invitar els socis actius i tothom qui vulgueu convidar al Recés Espiritual de Quaresma.

Tindrà lloc al Monestir de Sant Pere de les Puelles (Benetes) , c/ Anglí nº 55 (Entrada pel c/ Dolors Monserdà)

Començarà a les 10 del matí.

El Recés  anirà a càrrec de Mn. Josep Mª Jubany, rector de la parròquia de Sant Ildefons.

Finalitzarà a les 13 h amb la celebració de l'Eucaristia.

Recés Espiritual d'Advent

Dissabte 1 de desembre de 2012

La Legió de Maria es complau invitar els socis actius i tothom qui vulgueu convidar al Recés Espiritual d'Advent

Tindrà lloc al convent dels Pares Franciscans del carrer Santaló, nº 80, a les 10 del matí i anirà a càrrec de Mn. Jesús Sanz, rector de la parròquia de Corpus Christi.

Finalitzarà a les 13 h amb la celebració de l'Eucaristia

L'11 d'agost Mn. Josep Gendrau ens ha fet arribar la següent felicitació plena d'alegria franciscana:

AVUI, TOTA LA FAMÍLIA FRANCISCANA ESTÀ DE FESTA MAJOR.

CELEBREM LA SOLEMNITAT DE LS NOSTRA MARE I GERMANA SANTA CLARA D'ASSIS."LA PETITA PLENTETA DE SANT FRANCESC D'ASSIS"

Especialment, en els Monestirs de les nostres germanes clarisses d'arreu del món, la celebració és més assenyalada, perquè avui es fa la CLOENDA DEL 8è CENTENARI DE LA FUNDACIÓ DE LES CLARISSES I DE LA CONVERSIÓ DE SANTA CLARA. Alegrem-nos i fem festa. Preguem especialment perquè sorgeixin noies valentes, com Clara, capaces d'un compromís de vida per Crist i el seu Evangeli. Quan CLARA el  va descobir va dir que havia trobat el MILLOR TRESOR. Que Déu ens concedeixi noves vocacions per a la Vida religiosa, sacerdotal. seglar, del matrimoni, al servei de tots. PER MOLTS ANYS I FELICITATS A LES CLARES. També a les MARIA  i ASSUMPTA.   Als Jaume, Joaquim i Anna, Jacint, i a tots els qui tingueu un motiu de celebració. I si no en teniu cap, consoleu-vos i animeu-vos perquè, com dèia la mare i germana Santa Clara:Que el Senyor sigui sempre amb nosaltres i que nosaltres, també sempre estiguem amb ELL (benediccó de Santa Clara)

Us adjunto la foto de la Imatge de Santa Clara, que el dia 8 de juny 2012, vàrem posar al claustre del nostre convent de Sant Antoni de Barcelona, amb motiu i com a record del VUITÈ CENTENARI de la Fundació de les Clarisses. El dia que vingueu a Sant Antoni de Barcelona, C/ Santaló, nº 80, passeu i veureu el JARDÍ DE SANTA CLARA amb la seva Imatge.

UNA FRANCISCANA I CLARIANA ABRAÇADA.

 JOSEP, FRARE FRANCISCÀ

REUNIÓN DE LOS TRES SENATUS DE ESPAÑA

Los días 29 y 30 de Febrero pasado, los oficiales de los tres Senatus de España: Madrid, Bilbao y Barcelona, tuvieron un Encuentro en Bilbao, para hablar e intercambiar opiniones sobre los trabajos, problemas y dificultades que actualmente pueda encontrarse la Legión de María.

Se habló de varios temas y problemas comunes en los tres Senatus, como son :

La edad de los legionarios.- El relevo generacional.- Los jóvenes.- Los Pretorianos.- Los Directores Espirituales.- La Oración y el Apostolado.- La finalidad de la Legión de María.- ¿Cómo puede la Legión de María mejorar su trabajo e interesar a la mujer  y al hombre de hoy?  

Se dialogó muy sinceramente sobre todos los temas ya que, aunque los tres Senatus son de lugares distintos y con formas de hacer diferentes , los tres tienen las mismas difilcultades y todos han de luchar en los mismos frentes.

Fue muy interesante el intercambio de opiniones. Se pusieron de acuerdo en la mayoria de los casos y, sobretodo, estuvieron de acuerdo en que hemos de tener mucha confianza en el Espíritu de la Legión de María y luchar con todas nuestras fuerzas para que la Legión, con la ayuda de este Espíritu, siga adelante, a pesar de la mayoría de edad de sus miembros y de todos los demás problemas.

La harmonía fue muy buena entre todos y pasaron dos días de convivencia y hermandad con los legionarios de Madrid y Bilbao.

AL.LOCUTIO DEL DIA 13 DE NOVEMBRE 2010

Reunió del Senatus de Barcelona

Comentarios a los discursos del Papa en Barcelona 

1. Los  discursos del papa Benet XVI 

La  Visita del Papa Benedicto XVI del pasado domingo, día 7 de noviembre marcará un antes y un después. Nos  exhortaba el cardenal, arzobispo de Barcelona, Luís Martínez Sistach, “Como comunidad católica   hemos de acoger esta visita como una oportunidad magnífica de la gracia de Dios a fin de revitalizar nuestra fe, nuestro testimonio cristiano y nuestro  testimonio cristiano y de  servicio a la sociedad. Estoy seguro que las palabras del Papa, nos animaran a ser mejores creyentes y mejores ciudadanos. Sólo por ser defensor de  la dignidad de la per­sona humana y proclamar la paz entre los pueblos, merece una acogida entu­siasta i fervorosa.”

   2. Ideas clave.

Cuatro han sido las intervenciones  verbales del Santo Padre: la homilía de la misa solemne en la nueva basílica; les palabras después del Angelus a medio día; las expresadas por la larde en el centro benéfico-social, El Nen Déu, de las Hermanas Franciscanas de los Sagrados Corazones en el centro de la ciudad y el discurso de despedida en el aeropuerto del Prat... Ha tocado aspectos muy diversos, Entre otros, ha hablado de Dios y de Jesu­cristo; de la dignidad de la persona humana, de los valores evangélicos, como la bondad y la alegría, la generosidad, la fe, la esperanza y la caridad; también de la Familia Sagrada de Nazaret, Jesús, Maria y José, y de la familia cristiana. Han sido  originales les ideas sobre el arte y la bellezaarquitectónica del nuevo templo, admirado de todo el mundo. Ha sido tan grande la impresión que le causó que en un perfecto catalán dijo: “Desitjo confiar a l’amorosa pro­tec­ció de la Mare de Déu, tots els aquí presents, i tots aquells que amb paraules i obres, silenci i pregària, han fet possible a­quest miracle d’ar­quitectura...”   En una segunda alocución el Papa se dirigió a los jóvenes después del An­gelus a medio día. Hizo un elogio al arquitecto Antonio Gaudi. “Ins­pirat per l’ardor de la seva fe cristiana,  va aconseguir con­vertir aquest temple en una lloan­ça feta pedra...” Por la tarde en el “’Hospital del Nen Déu,” para personas discapacitadas, desde la la infancia a la edad adulta.... Lo primero que hace el Papa es saludar a lo niños enfermos: los besa en la cabeza, sonríe y les dirige unas palabras. Después saluda a les religiosas fran­cis­canas y  a los fami­liares de los residentes. Una coral infantil canta una canción, y el Papa emo­cio­nado aplaude. Agradece los obse­quios que le ofrecen y les pide que recen por él a fin de poder cumplir la misión que Dios le ha confiado. Al final pronuncia un breve discurso a los familiares de los residentes i al personal sanitario que es todo un canto expresivo a la vida hu­mana..  El último  discurso fue el de despedida que el Papa Benedicto XVI hizo en el aeropuerto  del Prat. Estaban presentes los Reyes de España, un grupo considerable de cardenales y obispos y autoridades civiles. Puso de relieve el que él designó  “el ca­rác­ter hospitalario y acogedor de la gente de estas tierras, tan cercanas a mi corazón...”     Queridos hermanos de la Legión de Maria del Senatus de Barcelona, como he dicho al principio, esta Visita debe marcar un antes y un después en nuestra vida cristiana, espiritual y apostólica

                                        Fra Josep Gendrau i Valls ofm

                                        Director espiritual del Senatus  

                                                                de Barcelona

Carta del Padre Bede McGregor, O.P.

Padre Bede McGregor, O.P., es el Postulador de la Causa del Siervo de Dios Frank Duff, y el Concilium Legionis ha publicado su carta para todos los legionarios del mundo sobre la necesidad de promover la Causa de nuestro Fundador. s los praesidia.

P. Bede McGregor, O.P. 24-12-10 

19 diciembre 2010

Queridos legionarios,

Como Postulador escribo a los legionarios del mundo entero respecto de la Causa por la Beatificación de nuestro fundador, Frank Duff. Primero de todo les quiero agradecer a todos por todo lo que han hecho ya para ayudar la Causa y por lo que continúan haciendo.

La Causa fue introducida formalmente por el Cardenal Desmond Connell en 1996 y consiste de varias partes. La primera parte fue la enorme tarea de reunir todos los escritos de Frank Duff, sus libros, artículos y cartas (hasta aquí sumando más de 33.000), sus cintas, los libros escritos sobre él e incluso cualquier material que pudiera resultar significativo en una valoración de su vida y santidad. Esta parte del proceso de la Causa ha sido completada.

La segunda parte trataba del Tribunal, que consistió en el examen de testigos bajo juramento acerca de la vida y virtudes y de cualesquiera posibles faltas de nuestro fundador. El Tribunal fue regido por el representante del Cardenal Connell, el Promotor de Justicia, y dos secretarios. Esto tuvo lugar durante varios meses y se ha completado mayormente.

La tercera parte trataba de la valoración teológica de las obras publicadas de nuestro fundador y esto se ha llevado a cabo por dos distinguidos teólogos. La cuarta parte trata del trabajo de la Comisión histórica. Esto aún ha de hacerse y presentarse al Delegado episcopal. Necesitamos de vuestras oraciones para ayudar a llevar esta parte clave del proceso a buen término tan pronto como sea posible.

Junto a todo el trabajo susodicho continuamos manteniendo un registro de todos los favores, grandes y pequeños, que han sido concedidos mediante la intercesión de nuestro fundador.

Una vez que todos los pasos mencionados hayan concluido, todo el material se presenta al Arzobispo de Dublín. Si él juzga estar en orden todas las cosas, entonces hará llegar los papeles relevantes a Roma para la siguiente fase del Proceso.

Parte integral a todo esto es la promoción de la Causa por legionarios en todo el mundo. Esto consiste en hacer que Frank Duff sea mejor conocido tanto dentro como fuera de la Legión. Además, necesitamos seguir rezando a nuestro fundador por favores y especialmente por milagros. El punto central de mi carta a Uds., queridos legionarios, es animarles a seguir pidiendo por la Causa. Doy las gracias a los muchos legionarios que ya han traducido el folleto de oración a sus propias leguas y dialectos. Por favor sigan distribuyéndolos a los legionarios y al público en general en la creencia de que nuestro fundador vela por nuestras necesidades. Una de las primeras preguntas que se harán en Roma es: ¿Hay alguna demanda de su beatificación? ¿Quién la desea? ¿Seguramente nuestra membresía de unos 10 millones (entre socios activos y auxiliares) la desearía hondamente? Corresponde a todos nosotros mostrar en la práctica nuestro deseo de ver beatificado nuestro fundador.

El Cardenal John Henry Newman, influencia seminal en Frank Duff y muy frecuentemente citado en el Manual, fue beatificado recientemente. La ceremonia de su beatificación tuvo un enorme impacto en aquellos que estuvieron presentes y sigue teniendo un impacto en la Iglesia entera. Esto nos debería de espolear a trabajar duro para hacer que Frank Duff sea mejor conocido. Si cada país donde está presente la Legión trabajara para promover su Causa, él sería una fuente de grandes bendiciones y aliento a mucha gente. Su espíritu y el espíritu de María serían un tremendo don a cualquier individuo o grupo o iglesia local y ciertamente a una nación.

Es importante acordarse siempre de que no estamos interesados simplemente con mostrar que Frank Duff era verdaderamente un gran hombre sino que pedimos que, si sea la voluntad de Dios, debiera declararse santo. Buscamos traer a la luz al beneficio de la Legión de María, pero principalmente para la Iglesia entera, su heroica práctica de las virtudes y teológicas y morales, los dones y frutos del Espíritu Santo en su vida y la inspiración y ejemplo del dinamismo y fuego de su vida interior. Necesitamos conocer no tan sólo la cronología externa de su vida y de sus muchos logros, sino mucho más la historia de su misma alma. Su vida ilustra la llamada a la santidad de todos los fieles laicos de la Iglesia y la llamada y posibilidades ilimitadas del apostolado laico.

El lado promocional es uno de los aspectos más importantes de la Causa. Esto pertenece de manera especial a cada legionario individual. Es una manera muy real en la cual pueden Uds. participar en el proceso de la Causa. De nuevo, gracias por las contribuciones que están haciendo.

Rogamos a María, la que es Madre y Fundadora de la Legión, que nos ayude a todos en nuestro empeño por la Causa.

Suyo agradecido en Corde Mariae,

Bede McGregor, O.P.

Postulador de la Causa

Se ruega notifiquen todos los favores recibidos mediante la intercesión de Frank Duff a:

Concilium Legionis Mariae

Morning Star Avenue,

Brunswick Street

Dublin 7, Irlanda