GIBRALTAR

Desde que escuché habler de GIBRALTAR, ya de pequeño, me hice una imagen mental que no sabía si correspondía con la realidad: una piedra en medio del mar, como una de aquellas columnas de Hércules que marcaban el final del mar Mediterráneo. Me sorprendí la primera vez que lo vi, con la cima escondida detrás de un banco de nubes bajas: blanco, macizo, inexpugnable, el Peñón se mostraba como ese punto estratégico que aún hoy continua siendo.

Como un anacronismo de antiguas posesiones coloniales, GIBRALTAR continua alzándose en la puerta del Mediterráneo como un punto más del Imperio Británico, sin que después de tantos años sus habitantes hayan perdido la esencia y donde las calles rezuman una atmosfera inglesa bajo el sol del sur ibérico.

Ever since I heard of GIBRALTAR, as a child, I imagined it as something that I didn't know if corresponded to reality: a rock in the sea, as one of those Heracles colmuns that marked the end of the Mediterranean sea. I was surprised when I first saw it, with its peak behind some low clouds: white, solid, unassailable, the Rock presented itself as that strategic point that still is. Like an anacronism of ancient colonial possessions, GIBRALTAR still rises at the Mediterranean door as another point of the British Empire, without their people ever loosing their spirit and where the streets still exude an english atmosphere under the south iberian sun.

Des que vaig sentir a parlar de GIBRALTAR, ja de ben petit, me n'havia fet una imatge mental que no sabia si corresponia amb la realitat: una pedra enmig del mar, com una d'aquelles columnes d'Hèrcules que marcaven el final del mar Meditterrani.

Em vaig sorprendre quan el vaig veure per primer cop, amb el cim amagat darrera un banc de núvols baixos: blanc, massís, inexpugnable, el Peñón es mostrava com aquell punt estratègic que fins i tot avui dia continua sent.

Com un anacronisme d'antigues possessions colonials, GIBRALTAR continua alçant-se a la porta del Mediterrani com un punt més de l'Imperi Britànic, sense que després de tants anys els seus habitants hagin perdut la seva essència i on els carrers encara traspuen una atmosfera anglesa sota el sol del sud ibèric.