Sant Llorenç

El Cavall Bernat (801 m)

El Cavall Bernat, també anomenat Burret, és un monòlit quadrangular d'uns 30 metres d'altura. Es tracta d'una via d'iniciació a l'escalada al massís de Sant Llorenç del Munt. Via històrica oberta l'any 1911 per Ramon Soler i Lluch de l'Associació Joventut Excursionista Avant.

Via Normal [35 m / IIIº,IVº/ Est]

Punta d’en Serreta (1.041 m)

Després de fa molts anys, hem tornat amb la Carla a Sant Llorenç. Hem començat l’escalada amb algunes dificultats, les dues primeres tirades les hem fet amb una boira persistent que baixava de les cingleres. Per sort ha sortit el sol, i hem pogut fer els últims metres amb més bones condicions. Avui havia d’acompanyar-nos l’Imma, però finalment hem vingut els dos sols. L’escalada està molt bé, als primers metres la roca no és molt bona, però va millorant amb l’alçada. Trobarem material de diferents èpoques, des de burins amb filferro a parabolts.

Via Serreta [100 m / V+ (A0)/ Sud]

Els Cortins (958 m)

Una tarda tot fullejant el llibre del Josep Barberà "Les Nostres Muntanyes" vaig veure una fotografia on un nombrós grup de gent s'enfilava per una aresta al turó dels Cortins. La grimpada semblava divertida i em vaig proposar  anar-hi amb els meus fills. Via Normal [20 m / IIº / Nord ]

Turó de les Finestrelles (879 m)

[Desnivell: 300 m - Horari: 2 h  - Mitjana]

Aquest itinerari permet acostar-nos a la carena dels Emprius, passant a tocar del Cavall Bernat de la Vall. Si volem enfilar-nos al Turó de les Finestrelles haurem de grimpar (IIº / 3 m) per una canal del vessant oest. Per anar als Emprius no hi ha cap dificultat.

Turó de la Pola (930 m) i Paller de Tot l'Any

[Desnivell: 370 m - Horari: 2 h 15 min. - Mitjana]

Aquesta passejada pel camí Ral que unia Barcelona amb Manresa ens permet fer una visita al Paller de Tot l'Any, una de les agulles més conegudes de la Serra de l'Obac. Aprofitarem el recorregut per enfilar-nos al Turó de la Pola just a tocar del Coll de les Tres Creus.

La Castellassa de Can Torras

[Desnivell: 400 m - Horari: 3 h - Difícil]

L'any 2004 després de tenir accés a la guia del Josep Barberà "Sant Llorenç Pam a Pam" vaig acostar-me per primera vegada a aquest agulla. L'escalada per la Via Normal va ser més difícil de l'esperat. Passats uns anys, amb un altre llibre a les mans, he tornat amb els meus fills per descobrir la Castellassa de Can Torras i els seus voltants.

Pujol de la Mata (770 m)

[ Desnivell: 220 m - Horari: 1 h 15 min  - Fàcil ] 

He estat cercant una caminada curta per aprofitar aquest dilluns festiu. Mirant la nova llista dels 100 cims de la F.E.E.C. he trobat un turó a Sant Llorenç de fàcil ascensió, però amb un curt tram ferrat. El dia de Sant Esteve hem repetit amb els meus fills i uns familiars.

Roca Sereny (804  m)

[ Desnivell: 200 m - Horari: 1 h  - Fàcil ]

Amb poca informació de l’excursió hem pujat fins al Coll de la Caseta, que sembla el recorregut més directe cap al cim. No hem trobat cap tipus de senyalització, només algunes fites. Malgrat tot, la ruta, és fàcil de seguir amb el mapa del centre excursionista de Terrassa. No hem trobat a ningú amb tot el recorregut!

Roca Salvatge (777 m).

[ Desnivell: 300 m - Horari: 2 h 20’  - Fàcil ]

Vaig aprofitar una excursió al Castellsapera amb uns amics de Barcelona per acostar-me a aquesta roca. El nom és realment intrigant, però no la dificultat per accedir-hi. L’ascensió es pot combinar molt bé amb la del Paller de Tot l’Any que ens queda al davant mateix. Fem una part de l’excursió de baixada, per tant hem de guardar forces per la tornada.

Castellassa del Dalamau (739 m)

[Desnivell: 550 m - Horari: 3 h - Difícil]

Feia dies que tenia ganes d’acostar-me a aquest famós monòlit de Sant Llorenç del Munt. He seguit la ruta que proposa l’Òscar Masó a la seva excel·lent guia sobre la Castellassa de can Torras. M’he passat molta estona amb el llibre a la mà, el camí és de difícil orientació. L’accés al cim des del coll est de la Castellassa no és molt difícil.

La Castellassa de Can Torras (836 m)

El 13 de maig de 2004 vaig enfilar-me a la Castellassa tot seguint la via Normal. Portava la informació del Sant Llorenç Pam a Pam, d’en Josep Barberà. Em va semblar molt més difícil del que deia la guia, però vaig arribar a dalt. El 5 de març de 2020 hi he tornat amb l’Imma Font, hem estat una estona mirant-nos la Via Menjacòdols, però al final hem decidit repetir la Normal. He seguit l’entrada directa per la fissura, però aquesta vegada no l’he encadenada. A més s’ha trencat una roca de dintre l’esquerda, per sort ja tenia un tascó col·locat!

L’escalada és molt recomanable, això sí, s’ha de portar material per anar-nos assegurant. 

Via Normal [115 m / Vè,A1 (6a)/ Sud]

El Bolet de la Castellassa (810 m)

El 13 de maig de 2004 vaig escalar la Via Normal de la Castellassa i tot seguit em vaig enfilar també al Bolet. Portava la informació del Sant Llorenç Pam a Pam, d’en Josep Barberà. La via Normal del Bolet em va semblar molt més complicada i exposada del que s’entreveia de la informació de la guia.

Via Normal [20 m / Vinf / Sud]

Morral d’en Bens (960 m)

[Desnivell: 300 m - Horari: 2 h 10 min. - Mitjana]

Tot fullejant el llibre de passejades i excursions a Sant Llorenç del Munt de, l’Antoni Aragon i el Jordi Lalueza, he trobat aquesta caminada. El primer tram fins al coll Prunera m’ha semblat complicat, després el camí ha estat més fàcil. L’accés al Morral es fa amb una grimpada divertida. M’han quedat pendents les tres agulletes que queden al davant del Morral d’en Bens.

Turó de la Carlina (931 m)

[Desnivell: 400 m - Horari: 3 h 30 min. - Mitjana]

Ruta circular per la Serra de l’Obac. La intenció era acostar-me al Turó de la Cardina, que surt ressenyat al volum 2 de les Nostres Muntanyes. Finalment he fet una volta més o menys improvisada tot passant per diversos turons. En destaca la Roca del Corb amb molt bones vistes cap a Sant Llorenç i la Punta dels Caus Cremats, amb una grimpada fàcil per accedir-hi. 

Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus (897 m)

Primera escalada clàssica, després del llarg confinament de més de dos mesos. Volíem anar a Montserrat, però a causa de les restriccions de moviments imposades pel govern, finalment  hem vingut a Sant Llorenç que queda dins de la nostra àrea sanitària. L’indret és molt maco, es respira molta tranquil·litat i les vistes són impressionants. L’escalada però no ha estat tan bona com ens pensaven a causa de la mala qualitat de la roca, malgrat tot val la pena fer-hi una visita.

Via Josep Aspachs [40 m / Vº/ Sud]

Cingle del Setrill (884 m)

Avui hem escalat la via Josep Aspachs, que queda a tocar d’aquesta roca. Per acabar de completar la matinal ens hem decidit per aquesta via. Amb la informació que portàvem de Sanllors.com no acabàvem de veure per on anava l’escalada. Per sort la Irene ha localitzat al seu mòbil uns dibuixos d’un article de l’Albert Masó que es va publicar a la revista Vèrtex. Aquí sí que es veu bé per on va la via! Avui he tingut mala sort, al primer pas de la segona tirada m’ha picat una vespa a la mà, malgrat tot hem pogut acabar l’escalada!

Via Reyes [40 m / IVº/ Sud]

Morral del Llop (883 m)

[Desnivell: 500 m - Horari: 4 h 15 min. - Mitjana]

Avui volia acostar-me als tres Jutges i al Morral del Llop. Una vegada a la carena m’he enfilat al Turó del Castellar i he acabat a l’ermita de Sant Jaume de la Mata. De tornada, per variar una mica, he anat fins al Turó de la Cort Fosca. Ja per acabar i fer una ruta circular he passat per Turó de les Tres Creus per tornar al punt de partida.

El Queixal de Porc (923 m)

Després de passar algunes vegades pel costat d’aquesta agulla finalment vaig poder enfilar-m’hi. Pel que havia llegit a la guia del Josep Barberà semblava que es podia pujar sense massa complicacions, amb una grimpada. Jo he hagut d’assegurar-me i m’ha costat, sobretot per la precarietat de la roca, molt trencada. Bones vistes sobre la Roca Salvatge, el paller de Tot l’any i el massís de Montserrat

Via Normal [35 m / III+/ Est]

Turó dels Òbits (1.034 m)

[Desnivell: 500 m - Horari: 3 h 10 min. - Mitjana]

Fa mesos que amb el confinament només ens podem moure per la comarca.

Avui he fet una caminada de les que proposa l’Antoni Aragon i en Jordi Lalueza a la guia de passejades per Sant Llorenç del Munt. Acostumat a les caminades pel Maresme aquesta ruta m’ha costat una mica. He aprofitat per enfilar-me a tres turons que queden a tocar de la ruta dels Òbits, no he trobat a ningú en tot el camí!

Castellsapera

Després d’haver-me enfilat algunes vegades al Castellsapera per les dues canals d’accés, m’ha fet gràcia provar aquesta via. Segons la guia d’en Josep Barberà només té drets els primers metres, a més el pas més complicat es pot evitar per l’esquerra. Primer he fet l’aresta esquivant el pas difícil com diu la guia, però tot seguit l’he repetit, ara sí pel bell mig...

Aresta Nord [80 m / II+ / Nord]

Castells de la Serra de l’Espluga

Per casualitat després d’acostar-me a la Font de la Pola i vingut fins a tocar d’aquestes roques. Amb un parell de grimpades m’he enfilat a dos dels Castellots més emblemàtics. L’altre, anomenat el Quarto de Reixa té un accés molt fàcil.

Vies Normals [12 m / IIon / sud i oest]

Castell de Bocs (632 m)

[Desnivell: 600 m - Horari: 3 h 45 min. - Mitjana]

Avui havia de ser al Pirineu, però he acabat a Sant Llorenç. L’altre dia en Jesús Roig em va comentar que havia vingut a aquest turó, i m’he decidit a provar-ho. La grimpada per la part superior de l’aresta sud és divertida. Les vistes sobre Montserrat impressionants. Sortint de l’Alzina del Sal·lari, m’ha sortit un desnivell molt alt, que es fa de tornada al coll de les Tres Creus, potser hi ha opcions més fàcils, per una altra banda.

Turó del Mal Pas de Puigdoure (755 m)

[Desnivell: 300 m - Horari: 4 h - Mitjana]

Després d’enfilar-me al Castell de Bocs, ja de tornada, en passar pel coll de les Tres Creus, vaig pensar que podria arrodonir el dia amb un segon turó. Em pensava que seria més ràpid, he trigat més de tres hores! En arribar al coll del Mal Pas, he seguit unes marques de pintura groga que m’han portat per un indret molt divertit, es tracta del Mal Pas que dona nom a la roca. L’accés al turó pel sud-oest és fàcil, només té una curta grimpada.

Puig Andreu (753 m)

[Desnivell: 400 m - Horari: 4 h - Mitjana]

Ara fa uns mesos em vaig acostar al Turó del Mal Pas, que queda just al davant del Puig Andreu. Avui he vingut amb la idea de passar per la Coma d’en Vila i enfilar-me a dos o tres turons més de la serra de l’Obac.