Pirineus

Roc Colom (2.724 m).

Un grup d’amics hem vingut des de Mataró per a escalar el Roc Colom. La visió de l’agulla des de la Portella de Meranges és impressionant. El fort vent ha estat a punt de fer-nos desistir, però per sort a l’aresta sud hem estat a recer del vent. Escalada magnífica, amb ambient d’alta muntanya.

Via Normal [95 m / III+/ sud]

Pic de la Solana de Llauset (2.673 m).

Des del Maresme i per allunyar-nos de la calor, hem vingut a grimpar una mica pel Pirineu. La cresta de la Solana de Llauset és molt assequible, la seva dificultat no arriba en cap moment al tercer grau. El dia ha estat molt bo i les vistes sobre la cara sud de l’Aneto impressionants. Val la pena fer-hi una visita.

Cresta de la Solana de Llauset  [250 m / IIIinf / sud-est]

Pica de Cerví (2.753 m).

Després de passar la nit a la Fonda Mas de Vilaller, m’he acostat a l’estació d’esquí de Boí-Taüll per intentar enfilar-me a la Pica de Cerví. He pujat més o menys seguint les recomanacions del Josep Barberà, però a l’hora de baixar he pensat que podria fer-ho directament per la cresta.  La veritat és que no m’esperava trobar-me cap tipus de dificultat, havia llegit a una ressenya del Miquel Angulo que es podia pujar sense problemes. L’Aresta nord ha resultat ser una grimpada amb passos de Ier i IIon grau amb marcat caràcter alpí, però amb la roca molt dolenta. 

 Aresta Nord  [200 m / IIon / nord]

Agulla Petita d’Amitges (2.661 m).

He convençut a l’Imma per acostar-nos a les Agulles d’Amitges. No havia estat mai a aquest indret, la visió de les roques des del refugi és impressionat. Avui l’Imma ha fet la seva segona ascensió a la via i a l’agulla. M’ha costat molt tota l’escalada, sobretot el segon llarg, on he hagut de fer un parell d’A0. Encara s’ha escapat un altre A0 al bloc encastat. A veure si la pròxima vegada puc fer-la tota en lliure.

Giraud-Arlaud [145 m / Vº / sud]

Agulla Superior d’Amitges (2.662 m).

Després de passar la segona nit al refugi d’Amiges, hem decidit intentar l’escalada de l’Agulla Superior d’Amitges per la seva via més clàssica. El Díedre és visible des de lluny, no sembla difícil, però a mesura que ens hi acostem, la seva verticalitat fa impressió. L’escalada ha estat més difícil de l’esperat, però aquesta vegada sí que he pogut encadenar la via. En portar un bon joc d’encastadors hem pogut assegurar-nos bé i fer la via amb una certa tranquil·litat. La segona tirada, la que segueix el díedre, és molt maca, val la pena fer-hi una visita.

El Díedre [110 m / IV+ / Sud-est]

Pic de Russel (3.207 m).

Impressionant escalada a un dels cims grans dels Pirineus. Hem anat dues cordades, la formada pel Ramon Cot (promotor de l’escalada) i el Toni  Pérez; i l’altre per l’Imma Font i el Jordi Fité. Per superar el primer llarg he necessitat ajuda de l’altra cordada, crec que tot sol no l’hagués pogut fer! La resta de la via ha anat molt bé. L’aproximació i el descens s’han fet molt pesats, malgrat tot, l’escalada és molt maca i la roca és bona. Val la pena fer-hi una visita!

Gran Díedre [210 m / V+ / sud-oest]

Pedraforca / El Gat (2.306 m).

El meu fill volia fer una escalada al massís del Pedraforca, li vaig proposar fer la via Homedes, que s’enfila per la seva cara nord. L’Imma i jo la repetim. La meva primera és del 3 d’agost de 1984, amb el Toni Vidal, però vam acabar sortint per la via Barbé. L’Imma i va anar l’any 1985 amb escaladors de l’Agrupació Cientifico Excursionista de Mataró. Avui tenim la intenció d’enfilar-nos al Gat! L’escalada ha anat bé! En Joan ha pogut fer pràctiques tot escalant trams desequipats com a primer de cordada. En arribar a la part superior hem tingut un canvi de temps i hem hagut de renunciar a l’ascensió al Gat. Haurem de tornar-hi en una altra ocasió!

Via Homedes, sortida Barbé [405 m / D+ (A0, V+) / Nord]