Figaró

El Sot del Bac

El Figaró em recorda els meus inicis a l’escalada. Conservo unes fotos, en blanc i negre, de principis dels vuitanta amb en Toni Vidal, en Pep Serra, la Gràcia Busqué i la Roser Vidal. En Toni ens va portar a la Roca Plana, ell va escalar la via Normal i després tots els altres la vam fer amb la corda per dalt. A més a més vam fer un ràpel per la cara sud, espectacular! 

Costa trobar informació una mica ordenada i actualitzada del Sot del Bac, els escaladors han deixat d’anar-hi i l’escola ha quedat pràcticament abandonada. M’ha semblat interessant la informació de la guia “Tres Escoles d’escalada” d’en Jaume Ramon i Morros de l’any 1971 on s’expliquen les principals ascensions, encara sense les graduacions U.I.A.A. a les que estem acostumats. Ja l’any 1978, un article de la revista “Cingles“, de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró ens dóna una visió molt més moderna i completa de les principals vies d’escalada del Sot del Bac. Als anys vuitanta van sortir publicades a la revista Extrem  unes ressenyes de vies noves a les agulles del Salt i de la Papallona. L’any 2000 aquesta informació també va quedar recopilada a la guia del Luis Alfonso i en Xavier Buxó “ Barcelona y Alrededores”. A aquesta guia s'hi troba a faltar un recull més exhaustiu del Figaró. A la següent pàgina web del Ferran Guerrero podem trobar informació més actualitzada, però segueix faltant alguna cosa! 

La Trona de Bertí ha sortit molt ben documentada a la guia d’en Miquel Perez i en Pep Vila “Osona Vertical” editada l’any 2003 per la Unió Excursionista de Vic. 

Els anys 2000 el S.E.D.E.G. de Granollers van reequipar moltes vies al Sot del Bac amb material modern.

El dia 25 de juny de 2019 vaig repetir quatre de les vies normals a les agulles més fàcils del Sot del Bac: la Roca Plana, la Germana Petita, la Germana Gran i el Tap de Xampany.

Mentre no arriba la guia definitiva del Sot del Bac he decidit publicar algunes ressenyes del sector, com aficionat a l’escalada que sóc no són ressenyes professionals, però potser a algú li poden ser d’utilitat. A més a més he reproduït dos textos antics, que poden ajudar a situar-nos històricament a l’escalada de l’època, tan diferent de l’actual, sobretot amb el compromís i el nivell d’exposició. També hi podeu trobar un plànol del Sot del Bac, similar al que l’editorial Alpina va publicar amb el nom “Detalles para escalada” l’any 1976. La base del mapa és de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i també manté aproximadament l’escala 1:5.000 del plànol antic. Primavera de 2021, nova pista que trepitja el PR C-33 fins al torrent del Tap de Xampany! 

L'any 2024 ha sortit la nova guia del Luis Alfonso "Barcelona y Alrededores - Volumen 2 - Parte Norte" on surt ressenyada aquesta zona d'escalada.

A aquesta pàgina podeu trobar les ressenyes de les vies amb un format que es pot imprimir.

Germana Gran (505 m)

Escalada familiar amb els meus fills i dos dels seus cosins. Després d’enfilar-nos al Tap de Xampany ens hem acostat a aquesta agulla. L’escalada va anar molt bé, encara que el primer pas va costar molt! A les ressenyes originals hi ha marcat un  quart grau, però a mi m’ha semblat més difícil, sobretot perquè la roca està molt polida a causa del pas dels escaladors. 

Via Normal [20 m / IVart / Est]

Germana Gran (505 m)

He repetit aquesta via en solitari després de 15 anys de la meva primera ascensió amb l’Imma Font. L’he trobat més o menys igual, potser amb alguna assegurança més. A esquerra i dreta hi ha dues línies d’expansions, l’aresta va pel mig, amb tendència a l’esquerra, per on el terreny és més assequible. Podem aprofitar assegurances de les dues bandes. La roca està bastant bé, comparada amb altres vies que tenen algun tram molt polit!

Aresta Nord-Oest [20 m / Vè / Nord-Oest]

Germana Gran (505 m)

Escalada en solitari després del llarg confinament de la primavera de 2020. M’ha costat escalar! L’aresta ja m’ha donat problemes, malgrat tot finalment l’he pogut encadenar. En repetir-la amb la corda per dalt he pogut anar més per la placa de la dreta on la dificultat creix clarament. Jo volia fer la via Grau, l’original, però finalment he seguit els parabolts recta amunt. Segons la informació que tenia hauria d’haver anat més a la dreta a fer una reunió a sobre el sostre característic de l’agulla. Aquí sí que no m’ha sortit res de res, he hagut de fer algun tram d’artificial per anar d’un parabolt a l’altre, un desastre! M’ha semblat més de V+, però no ser que dir, potser era un 6a!

Aresta Grau [20 m / Vè / Oest]

Directa Grau [20 m / V+, A1 / Oest]

Germana Gran (505 m)

Avui he vingut al Figaró amb el meu fill, amb la idea que provi algun sisè de la zona. Jo encara estic en procés de recuperació d’una lesió a la cama dreta i com a molt faré algun top-rope. Ha anat molt bé! Hem començat per la via de la Fissura, a la cara est de la Germana Gran, tot seguit la Directa i després la SEDEG 1987. En Joan ha encadenat les tres vies, jo les he fet amb la corda per dalt i només he pogut escalar bé la Directa. Per acabar, ens hem enfilat per l’Aresta Nord-oest de la Germana Gran i hem fet la via Original de la Germana Petita.

Via de la Fissura [20 m / V+ / Est]

Via Directa [20 m / V+ / Est]

Via SEDEG 1987 [20 m / 6a / Est]

Germana Petita (499 m)

L’any 2004 vaig tornar al Sot del Bac amb l’Imma Font, feia més de 20 anys que no m’hi acostava. Vam escalar la Via Directa o original, equipada amb espits. L’agost d’aquest mateix any vaig portar-hi als meus fills. Primera escalada del Joan i la Carla al Sot del Bac, hem començat per l’agulla més fàcil del Figaró. Un altre dia tornarem per enfilar-nos a la Germana Gran.

Via Normal [20 m / III+ / Oest]

Germana Petita (499 m)

El 9 de gener de 2004 vaig tornar al Sot del Bac amb l’Imma Font, feia més de 20 anys que no m’hi acostava. Vam escalar la Via Directa o Original, que ja restava equipada amb espits. Via històrica, podem trobar una molt bona descripció d’aquesta ascensió a la guia d’en Jaume Ramon i Morros “Tres Escoles d’Escalada” editada per l’U.E.C. de Barcelona l’any 1971. El 24 d’octubre de 2019 he repetit la via en solitari, i encara hi he trobat més novetats; hi ha una reunió just a sota del sostre, de manera que pots estalviar-te el pas més difícil si no vols anar al capdamunt de l’agulla.

Via Original [20 m / Vè / Oest]

Tap de Xampany (532 m)

Vaig descobrir aquesta agulla a un llibre de fotos antigues de Mataró, es veia un nombrós grup d’escaladors al cim. No hi havia estat mai en les meves primeres visites al Sot del Bac als anys vuitanta. El 12 de gener de 2004 hi vaig venir tot sol, vaig fer la via Normal, on només hi havia un pitó i un burí sense plaqueta per l’últim pas. L’any 2010 vaig tornar amb els meus fills i dos dels seus cosins. L’escalada va anar molt bé, a més a més, vam trobar la via reequipada amb parabolts. L’escalada és molt maca i la roca no està tan polida com a d’altres indrets del Sot del Bac.

Via Normal [25 m / Vè / Est]

Tap de Xampany (532 m)

Després de llegir-me algunes vegades les descripcions de com s’escalava el Tap de Xampany originalment he vingut a provar-ho. L’entrada des de la cinglera és fàcil i espectacular. La resta de la via està bastant bé, actualment hi trobarem assegurances de vies que si van obrir posteriorment. Sembla que la via estava desequipada i s’havien de clavar un parell de pitons per realitzar-la.

Via Original [20 m / Vè / Est]

La Roca Plana (530 m)

La primera escalada amb bota rígida, la vaig fer als anys vuitanta; amb en Toni Vidal, en Josep Serra, la Gràcia Busqué i la Roser Vidal. La meva primera en solitari, és del 12 de gener de 2004, si no recordo malament, ja vaig trobar la via amb els espits que hi ha actualment. L’any 2016 vaig tornar-hi amb l’Imma, però vam trobar el camí tan malament que no vam poder arribar-hi. Aquest any he tornat a fer el camí, amb unes tisores de podar i l’he netejat una mica. En repetir la via m’ha semblat més difícil del que recordava, no hi ajuda que la roca a alguns trams està molt polida i s’ha de cercar moviments més forçats. Potser està més a prop del cinquè que del quart que marquen les ressenyes originals!

Via Normal [25 m / IVart / Sud]

Agulla del salt (496 m)

Aquesta era l’última agulla que em faltava per assolir al Sot del Bac, però totes les vies eren molt complicades. La meva idea era fer la Normal o del Flanqueig, però al final ens vam posar a la Jovi. Tota la primera part la vaig fer amb artificial, tot aprofitant els parabolts i espits que em quedaven a mà. La segona part ja vaig poder escalar una mica. Les vistes sobre el Salt del Prat són espectaculars, val la pena fer-hi una visita. Trobareu més informació d’aquesta via a la pàgina web de Roca calenta.

Via Jovi [25 m / A1e, IVart / Sud-est]

Agulla de la Papallona (490 m)

Retrobament amb el Figaró després de més de vint anys de no posar-hi els peus. Per començar vam escalar dues o tres vies a les Germanes i després amb la guia de “Barcelona y Alrededores” a la mà ens vam acostar a l’Agulla de la Papallona. Vam provar la via Margarita, que actualment està cotada com un 6a+ i que ha esdevingut la via normal per escalar l’agulla. No recordo si la vaig encadenar, crec que sí! 

Via Margarita [25 m / 6a+ / Sud-est]

La Roca Plana (530 m)

Aquesta via que em pensava que ja havia escalat als anys vuitanta, en repetir-la avui he arribat a la conclusió que no l’havia fet mai. Encara que costi de creure, aquí la roca està bé! Això sí, s’ha de portar un joc d’encastadors per protegir la majoria dels trams, la via està pràcticament desequipada! Es comença per la canal del darrere la Roca plana i es dóna la volta fins a situar-se a la cara sud, des d’on s’assoleix el cim amb relativa facilitat.

Diagonal [25 m / IV+ / Oest i Sud]

La Roca Plana (530 m)

Hem vingut amb l’Imma per intentar repetir la Xemeneia, recordo haver-la fet als anys vuitanta amb el Toni Vidal. Jo la vaig fer de segon, per tant encara no l’havia repetit mai com a primer de cordada. M’ha costat molt, la roca està molt polida i costa molt fer els primers moviments. Les assegurances tampoc acompanyen, hi ha ben poca cosa, a part de la peça de ferro de les vies de tren que va clavar en Toni. Aquesta vegada he decidit seguir amunt i sortir per una antiga via d’artificial, que actualment es pot fer en lliure. A la part superior la roca està molt millor, es nota que no hi ha passat tanta gent!

Xemeneia [25 m / V+ / Sud]

Ginglera Roca Plana (537 m)

Avui amb l’Imma hem anat a l’Anglada, de la Roca Plana, al Figaró. Fa 35 anys la vaig escalar amb el Josep Maria Peña i en David Giménez, ni tan sols recordo si vaig fer de primer o si la vaig encadenar. M’ha costat molt, he estat una bona estona provant l’últim pas, un cinquè, segons la ressenya! Per sort he trobat una posició de descans una mica per sota del sostret. He provat un parell de vegades per la placa de l’esquerra, però al final he sortit pel sostre, aprofitant unes preses invertides. He trobat a faltar una assegurança a l’últim pas, però he pogut col·locar un àlien vermell a un forat d’un pitó, això m’ha tranquil·litzat per poder fer aquest últim moviment. M’ha semblat un V+ en lloc d’un cinquè, a l’últim pitó hi havia bagues d’abandonament i fins i tot un maillon. Hem fet la segona tirada fins al capdamunt de la cinglera, no val la pena, la roca és dolenta i hi ha molts trams herbosos. La via és molt recomanable, ja que supera en lliure uns sostres molt pronunciats; malgrat el pas dels escaladors, la roca no està tan polida com en altres indrets del Figaró. Trobareu més informació d’aquesta via a la pàgina web Roca calenta.

Via Anglada-Guillamón [35 m / V+ / Sud]

La Quilla (500 m)

Després d’haver vingut diverses vegades al Figaró tot cercant la Quilla, el 10 d’octubre de 2019, per casualitat, la vaig localitzar. De fet la buscava just al costat del Tap de Xampany, que és on la situa el mapa de l’Alpina, però resulta que queda a tocar de la paret de la Balma, just al davant de les Germanes. Avui he convençut a l’Imma per venir a provar la via Normal. Hem pogut enfilar-nos per primera vegada a aquesta roca sense massa problemes, la via ha estat equipada amb material modern. A l’agulla hi ha moltes més vies equipades, però totes semblen complicades. Ens hem enfilat també per la que va per la cara oest, just per una fissura molt evident, però no hem pogut fer-la en lliure i hem hagut de treure un estrep. 

Via Normal [10 m / Vè / Sud-est]

Via de la Fissura [15 m / V+, A1 - A1e  (6c+) / Oest]

Paret de la Balma & Paret de la Cascada

He fet un recull de les vies que queden a les cingleres, al voltant del Salt del Prat. La majoria de vies són de nivell alt, però a la part del darrere de les Germanes hi ha un sector amb vies més assequibles. Passades les Germanes, en direcció a la Roca Plana, en Ferran Guerrero i l'Oriol Macià han obert una sèrie de vies que segueixen unes marcades fissures. La informació de les vies d’esportiva ha sortit bàsicament de la pàgina del Bloc Empotrat.

Paret de la Balma (499 m)

He passat per aquí sota un munt de vegades i sempre pensava que un dia hauria de provar-ho, però en ser una via d’artificial no acabava de trobar el moment. Avui he aconseguit enganyar a l’Imma perquè m’acompanyi. Finalment hem aconseguit escalar la paret de la Balma al Figaró! 

Via Normal & Anglada [40 m / A1e, Vè / Nord-oest]

La Trona de Bertí (806 m)

L’últim dia del 2003 ens vam acostar a la Trona de Bertí, cap dels dos no hi havíem estat mai. Al matí l’ambient era gèlid, vam fer el primer llarg amb molt fred a les mans. No vam poder escalar en lliure i vam haver d’utilitzar els estreps, amb alguna sortida en lliure als trams més fàcils. La segona tirada ja amb el sol de ple ens va anar molt més bé! Però tampoc va sortir en lliure, l’últim llarg sí que el vam fer bé!  Des d’aquí vam anar caminant, sense camí, fins al cim de la Trona. Vam recular fins a la reunió per a fer un llarg ràpel fins al peu de via, ja que havíem deixat les motxilles a baix.

Via Cerdà-Riera [55 m / A2, Vè - 6b+ / Sud-est]

A més de les escalades també podem fer alguna caminada:

El Figaró - La Trona de Bertí 

[ Desnivell: 500 m - Horari: 3 h   - Mitjana ]

Avui he pujat pel PR C-33 fins a la Trona de Bertí, aquest camí no l’havia fet mai. El sender travessa el Sot del Bac i s’acosta al Salt del Prat, a la part superior de la cascada hi ha un bon mirador de la vall i es poden veure algunes de les seves agulles més conegudes. El camí segueix amunt fins al coll de Pedradreta des d’on es té una bona perspectiva de la Trona. Val la pena passar-se per la base de les parets del monòlit, des d’on comencen algunes rutes històriques d’escalada, obertes a partir dels anys seixanta.

La Trona de Bertí (806 m) 

            Tour del Sot del Bac 

         [ Desnivell: 350 m - Horari: 4 h - Difícil ]

Caminada circular pel Sot del Bac tot aprofitant els antics camins d’accés a les zones d’escalada de les diferents agulles. La proposta passa per un sender que va directament a la Roca Plana que s’ha recuperat després d’estar molt temps perdut. Seguint aquesta ruta es passa per les agulles més conegudes d’aquest racó, amb la possibilitat d’enfilar-se a la Roca Plana per la seva ruta de descens. Ja havia fet totes les parts, però en diferents dies, avui he fet el recorregut d’una tirada. He anat bastant de pressa perquè ja em conec els diferents corriols, però a una primera visita és possible que tingueu alguns problemes amb l’orientació. És recomanable portar unes tisores de podar, la vegetació en alguns trams té tendència a tancar els camins.   

La Roca Plana (530 m) 

    El Sot del Torn o de la Guillota 

Vall Paral·lela a la del Sot del Bac, no tan coneguda; com a roca monolítica clarament separada de la cinglera, només en destaca l’Agulla del Vidre. Queda situat entre el municipi de Tagamanent i Sant Martí de Centelles. Als anys setanta alguns membres de la Secció Excursionista del Foment Martinenc de Barcelona hi van fer les primeres incursions. Trobarem les sigles G.A.F. del Grup Alpí del Foment escampades pels diferents Sectors. L’any 2009 en Just Garcia i en Tomàs Segarra van fer algun reequipament i van obrir alguna via nova al Totxo del Pi. Podem trobar informació a la Guia de “Barcelona y Alrededores” i també a la següent pàgina web del Tomàs Segarra. 

Agulla del Vidre (506 m)

Hem pujat amb l’Imma al Sot del Torn amb la intenció d’enfilar-nos a l’Agulla del Vidre i de fer alguna cosa més pel sector del Totxo del Pi. El 3 de desembre de 2005 vam acostar-nos per primera vegada a aquesta zona d’escalada, vam anar a l’Agulla del Bat, on vam escalar tres vies d’esportiva. De fet buscàvem l’Agulla del Vidre però no la vam trobar! La via Normal de l’Agulla del Vidre ha estat restaurada de fa poc, hem trobat un bon equipament, però no l’hem pogut fer en lliure, hem hagut de treure un estrep.

Via Normal [20 m / Vº, A1e - 6b+ / Sud]

El Camell (505 m)

Avui he pujat sol per enfilar-me al Camell. Vaig veure que la via normal havia estat reequipada amb parabolts i això en va animar a provar-ho. Tot ha anat bé fins a trobar-me l’últim parabolt amb una baga d’abandonament, encara faltaven uns metres pel cim. He seguit amunt per un terreny molt trencat, per sort he pogut col·locar alguna cosa per protegir els últims passos. Bé! A dalt no hi ha reunió, per tant s’ha de buscar alternatives per acabar l’escalada. Tot seguit m’he acostat al Totxo del Pi, on he fet alguna cosa més, però no he pogut encadenar la Gran Postura, hauré de tornar un altre dia!

Via Normal [25 m / Vinf / Sud]

Si seguim l’autovia (C-17) cap a Vic, passarem a tocar de l’Agulla d’Aiguafreda. A més a més, a Sant Martí de Centelles, hi trobarem una escola d’escalada, La Soleia.

Agulla d’Aiguafreda (420 m)

Vaig trobar la informació d’aquesta agulla al llibre del Josep Barberà “Les Nostres Muntanyes”. Les primeres vegades que vaig venir a buscar-la no la vaig trobar. Fins i tot en una ocasió, amb l’Imma, vam acabar escalant a la Soleia, on també hi ha una agulla característica anomenada el Bolet. Finalment i després de molts intents he aconseguit enfilar-me a aquesta agulla, molt visible quan passes per l’autovia a l’altura del poble. 

Via Normal [10 m / IIon / Oest]

El Bolet (422 m)

Buscant l’Agulla d’Aiguafreda vam anar a parar a la Soleia. A més a més d’escalar el Bolet, vam fer 4 vies més a diferents sectors de l’escola. Al sector dels Espeleòlegs vam fer la G.I.E.G, la Cuquet i el Díedre. Al sector del sostre vam escalar la Pua. Podeu trobar informació de les vies a la pàgina web del Tomàs Segarra.

L’Esperó [10 m / IV+ / Oest]