Embedded Files
[ Desnivell: 660 m - Horari: 7 h - Mitjana ]
Interessant recorregut sense sortir del terme municipal per alguns dels turons que envolten la ciutat de Mataró:Turó de la Pedrera (79 m), Turó d’Onofre Arnau (131 m), Tres Turons (305 m), Turó de can Tunyi (402 m), Plana dels Brucs (404 m), Turó de Tarau (441 m), Turó de la Creu d’en Serra (403 m), Turó d’en Cabanyes (407 m), Turó d’en Dori (361 m), La Plana Sita (308 m), Turó de Cerdanyola (180 m), Turó de Roques Albes (111 m).
[ Desnivell: 400 m - Horari: 3 h - Fàcil ]
El 13 de juny de 2007 vaig pujar per primera vegada a Burriac des de Mataró. Encara estava convalescent de l’accident del mes d’abril, em va costar arribar-hi! Vaig repetir l’excursió amb els meus fills l’agost del mateix any, el fet de sortir a peu des de casa, al centre de Mataró, li dóna un valor especial a l’excursió. Van sortir molt aviat per evitar el sol, a quarts de nou ja érem al cim.
Turó de Burriac (392 m)
Font Picant de Cabrera - Turó de Burriac
[ Desnivell: 200 m - Horari: 1 h - Fàcil ]
El dissabte 1 de setembre de 2001, ja al final de l’estiu; vam fer una excursió familiar amb els meus fills, el meu pare i la meva sogra. Recordo amb il·lusió aquest esdeveniment on ens vam trobar tres generacions per acostar-nos al castell de Burriac. Vam triar el recorregut més assequible, a la mida dels dos avis que ens van acompanyar i que a més van fer la seva primera ascensió a aquest turó.
Turó de Burriac (392 m)
Font Picant de Cabrera - Turó d’en Cirers
[ Desnivell: 250 m - Horari: 1 h 30’ - Fàcil ]
Vaig fer la primera ascensió a la Brolla de l’Abril, el 28 d’abril de 2002 amb els meus fills, en aquella època es podia pujar fins a la primera plataforma de la torre d’incendis. Tots tres vam repetir l’itinerari amb l’Agustí, la Carme i el Ferran l’1 de juny del mateix any. Aquesta vegada ens vam acostar fins al Turó d’en Cirers, totalment emboscat. El 10 de novembre de 2002 vam tornar a repetir amb la Laura, tota la família! A més a més vaig portar unes tisores de podar, el que ens va permetre amb més facilitat tornar al Turó d’en Cirers.
Turó d’en Cirers (472 m)
Sant Bartomeu de Cabanyes - Turó de Céllecs
[ Desnivell: 200 m - Horari: 1 h 40’ - Fàcil ]
L’any 2002 vam acostar-nos tota la família fins al Turó de Céllecs. Havia passat moltes vegades pel seu costat, anant amunt i avall pels diferents sectors d’escalada de Céllecs, però mai m’hi havia enfilat. L’accés es feia per un corriol molt ombrívol, i una vegada a dalt es podia donar la volta més o menys seguint els murs de les edificacions del poblat ibèric. El cim era molt emboscat i no tenia visibilitat. Actualment hi ha un cartell indicador per accedir-hi, s’ha fet una important neteja del bosc i és més fàcil veure les ruïnes del poblat. És recomanable fer l’excursió i enllaçar els tres turons.
Turó de Céllecs (536 m)
El Montcabrer i el Turó de l’Infern
[ Desnivell: 150 m - Horari: 1 h 30’ - Fàcil ]
Es tracta d’una de les primeres ascensions dels meus fills, en Joan i la Carla. Després d’haver anat algunes vegades a Burriac, vam acostar-nos al Montcabrer. Vam deixar el vehicle al costat de l’alzina surera de Burriac, un arbre singular, just al llindar de la zona urbanitzada. Tots tres vam fer la primera ascensió, jo no hi havia anat mai! La Laura va fer la seva primera el 15 de juny de 2014. La caminada fins al turó de l’Infern és agradable, passa pel mig del bosc i té bones vistes sobre el castell de Burriac. El tram final, passades les antenes, fins a la creu del Montcabrer també és divertit. El promontori té molt bones vistes sobre la façana marítima del Maresme.
Creu de Montcabrer (311 m)
[ Desnivell: 660 m - Horari: 7 h - Mitjana ]
El 8 de desembre de 2005 l’Agustí Galan ens va portar a fer aquesta excursió pels voltants de Mataró. Vam començar pel Turó d’Onofre Arnau i ens vam enfilar fins a can Bruguera per baixar pel Turó d’en Dori i el Parc Forestal. No vam fer tots els cims, alguns no els vàrem trobar, a més l’excursió es va fer llarga, anàvem amb els nens encara molt petits. Aquest any he tingut la idea de repetir-la i intentar passar per tots els turons i turonets que envolten la ciutat.
Turó de Tarau o Serra de Can Bruguera (434 m)
[ Desnivell: 150 m - Horari: 2 h - Fàcil ]
Les primeres visites al castell les vaig fer amb bicicleta, amb els amics de l’escola, als anys setanta. La primera ascensió amb els meus fills la vaig fer l’onze de setembre de 2001. Aquest turó té molt bones vistes sobre la façana est de Mataró, amb els conreus de les cinc Sénies en primer terme, un paisatge que segurament aviat desapareixerà, a causa del creixement urbanístic desmesurat. Abans aquí dalt es podia gaudir del silenci que no teníem a la ciutat, però actualment degut a la presència de l’autopista, això és impossible. El descens el van fer tot seguint el torrent Forcat fins a on hi havia hagut el restaurant “El Delfín”. Aquí es pot travessar per sota, la carretera nacional i la via del tren. Vam tornar per la platja fins a Mataró!
Turó d’Onofre Arnau (131 m)
Turó de Cerdanyola (180 m)
[ Desnivell: 150 m - Horari: 1 h 15’ - Passejada ]
Es tracta d’una de les primeres excursions del Joan i de la Carla, el recorregut passa per diversos parcs urbans. Ens vam aturar a tots els gronxadors que vam trobar pel camí, el més espectacular era el que hi havia a la part superior del parc de can Boada. El turó té molt bones vistes de la ciutat i també cap al Montcabrer, Burriac i el turó d’en Cirers. L'any 2000 tots tres vam fer la primera ascensió a aquest turó. L’any 2003 hi vam tornar amb la Laura.
Sant Andreu del Far - El Corredor
[ Desnivell: 300 m - Horari: 2 h 45’ - Fàcil ]
L’hivern del 1995 amb la Laura vam fer una excursió fins al corredor. Vam seguir la pista principal tot passant per can Bosc i pel Forn del Vidre. Actualment la pista suporta molt trànsit rodat i per tant serà molt millor seguir el GR-92, que està perfectament senyalitzat. Tots dos vam fer la primera ascensió al Corredor, descomptant les visites turístiques al santuari. Es tracta d’una passejada sense cap mena de dificultat; al costat de l'església hi ha un restaurant i un punt d’informació del parc natural. El 2-XII-2018, vint-i-tres anys després, hem repetit l’excursió tot seguint el sender de gran recorregut.
El Corredor (657 m)
Can Xerrac - Montalt
[ Desnivell: 400 m - Horari: 3 h 45’ - Fàcil ]
L’estiu de l’any 2000 l’Agustí Galan ens va portar al Montalt, vam seguir més o menys aquest recorregut, però vam deixar el vehicle més a prop del cim. La Carla i jo vam fer la nostra primera ascensió al Montalt. L’any 2002 vaig repetir la sortida amb uns amics i en Joan en va fer la seva primera. El recorregut és bastant planer, segueix la carena pel camí Ral; però si es vol, es poden seguir diferents corriols molt més bonics.
Montalt (596 m)
[ Desnivell: 710 m - Horari: 5 h - Mitjana ]
Ja fa anys que havia enllaçat alguns dels turons que envolten Cabrera de Mar, però sempre sortint des de la Font Picant. El 31 de desembre de 2018 vaig decidir fer l’excursió des del mateix poble, vaig començar pel Turó d’en Punsola i vaig acabar al Montcabrer. El descens des de la creu és una mica dret, per tant potser seria millor fer la volta del revés. El cim més alt del municipi és la Punta meridional del Turó d’en Cirers (466 m), de difícil accés a causa de l’exuberant vegetació. He aconseguit obrir una mica de camí per arribar-hi, però és molt perdedor. El dia 13 de gener de 2019 he repetit la caminada, aquesta vegada començant l’excursió per la creu del Montcabrer i finalitzant amb el Turó d’en Punsola.
Turó d’en Vives (767 m)
[ Desnivell: 550 m - Horari: 3 h 30’ - Mitjana ]
El 27 d’octubre de 2002 vam iniciar l’aventura d’enfilar-nos als “Sostres comarcals de Catalunya”. Feia pocs dies que havia adquirit el llibre del Jordi López, on hi havia excursions als cims més alts de les 41 comarques. El sostre del Maresme és el Turó d’en Vives, abans anomenat Montnegre de Ponent. La caminada surt de Sant Martí del Montnegre, al Vallès Oriental, i s’enfila pel GR-5 fins a la carena. L’any 2002 quant hi vam anar encara era un cim poc visitat; ens va costar assolir el punt més alt, no hi havia cap mena de senyal i l’indret estava totalment emboscat. Actualment hi ha un rètol i un llibre de registre, a més el camí ha millorat molt. Aquest any he repetit l’excursió, però amb la idea de fer-ho des del Maresme. Sortint de Sant Iscle de Vallalta es pot seguir el GR-5; que passa per l’ermita de la Salut i per la masia abandonada de can Vives de la Cortada, que dóna nom al cim.
Parc de la Cadira del Bisbe - Sant Mateu
[ Desnivell: 300 m - Horari: 1 h 30’ - Fàcil ]
El 6 de març de 2005 vam fer una primera visita a Sant Mateu, vam acostar-nos a l’ermita a i la font però no vam trobar el vèrtex geodèsic. El 17 d’abril del mateix any vam tornar-hi, ara sí amb el mapa de l’editorial alpina per intentar trobar el punt de més alçada d’aquesta serra. El cim realment és lleig, no té vistes i al costat hi ha una torre d’una línia d’alta tensió. Una mica més avall vam trobar un bon mirador, el Turó d’en Baldiri (431 m), val la pena acostar-s’hi.
Sant Mateu (499 m)
[ Desnivell: 300 m - Horari: 3 h 30’ - Fàcil ]
Després de molts anys de venir a escalar, per variar una mica m’he acostat al Dolmen de Céllecs. El sender està perfectament senyalitzat amb les marques del PR C-36, i a més hi ha molts pals indicadors i plafons informatius. La ruta prehistòrica surt de Granollers i passa pel poble de la Roca del Vallès, tot plegat uns 24 km i unes 6 hores de caminada. La meva proposta és més curta i es mou pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes.
L’Agulleta i el Castell de Burriac pel Nord-est.
[ Desnivell: 350 m - Horari: 2 h 30’ - Mitjana - PD]
Amb la idea de buscar unes vies d’escalada que segons havia sentit s’havien obert al turó de Burriac, vaig aventurar-me a enfilar-me pel vessant Nord-est. Per casualitat pel camí de pujada, em vaig trobar una agulleta adossada a les roques. L’accés per aquesta banda és bastant dolent, hi ha de tot, esbarzers i molta vegetació. Es tracta d’una variant per anar al castell de Burriac, pel vessant que veiem des de Mataró. De les vies d’escalada no hi he trobat res! Pel vessant oest sí que he localitzat un parell de vies d’artificial curtes, equipades amb burins molt vells, que es podrien repetir portant unes quantes plaquetes. La roca no sembla molt bona. A la torre del castell també hi ha un parell de línies de burins.
Page updated
Google Sites
Report abuse