Embedded Files
La descoberta del Contravent es va produir a principis dels anys seixanta. La primera via que s’hi va obrir, va ser la Xinea, l’actual Formiguera; el díedre de l’esquerra de la paret. Tot seguit es va obrir la Miti a la placa del mig de la roca, que quedaria situada entre les actuals Delirium Tremens i La decisió de Txacu. La via seguia una fissura d’esquerra a dreta, que ratlla la paret de dalt a baix. Aquestes dues vies es feien en tècnica d’artificial, claus, tacs i estreps. El 24 d’octubre de 1964 la Maria, el Mititieri, el Manel Andreu i el Manel Punsola van fer la primera ascensió al díedre que queda a la dreta del sector. La via Manels (actual Díedre Manel) es va obrir amb un parell de pitons i un tac, també en artificial. El primer a fer-la en lliure va ser l’Agustí Sanàbria quasi un any més tard. Més endavant amb l’arribada dels burins es va obrir la Placa Negra, però també amb estreps. L’any 1984 es podien comprar unes ressenyes a Sant Bartomeu on hi havia tota una sèrie de noves vies, tant al Contravent com a un nou sector anomenat Roques Noves. El pamflet s’anomenava “Boulder Contravent i Roques Noves”, hi sortien fotos del Mingo Nieto, el Pep Botey i el Jordi Pou, segurament els autors. Les vies no estaven equipades però hi havia reunions al capdamunt de les roques per a instal·lar-hi la corda, s’escalava en Top Rope. L’any 1986 un grup de joves de la comarca van equipar les vies d’aquests dos sectors i a més també es van preparar unes vies més fàcils a la zona de la Placa de Céllecs. L’agrupació Científico Excursionista de Mataró va subvencionar la compra dels espits i les plaquetes per realitzar aquest equipament. El gener de 2021 s’ha fet uns nous reequipaments al Contravent, que afecten algunes de les vies més antigues del sector!
La Placa de Céllecs ha estat, des dels anys cinquanta, un lloc d’iniciació a l’escalada per la majoria de mataronins. Primer s’hi venia ha fer pràctiques de ràpel i maniobres amb les cordes i posteriorment es va començar a escalar. Al principi sobretot s’hi practicaven les tècniques artificials, amb burins i estreps. A la dècada dels seixanta és va descobrir el sector del Contravent i no va ser fins l’any 1982 que és va començar a escalar a les Roques Noves. L’any 1986 un grup de joves de la comarca van equipar totes les vies dels diferents sectors de Céllecs. L’agrupació científico-excursionista de Mataró va subvencionar la compra dels espits i les plaquetes necessàries per realitzar aquestes tasques amb la idea de crear una escola d’escalada al Maresme. A les quatre vies que hi ha a la placa de Céllecs es treballa sobretot la tècnica d’adherència sobre una placa tombada, que pot resultar una mica difícil si no es té confiança amb els peus de gat.
El Ninet o l’Agulla de Céllecs (490 m). El fet de ser la única agulla de la zona i la facilitat d’accés fa que aquesta roca fos coneguda des de feia temps pels excursionistes i escaladors de la comarca. La trobarem ressenyada a la guia del Josep Barberà, “Les Nostres Muntanyes”. Per pujar-hi només hem de grimpar uns metres pel costat nord-est. Pel vessant sud-est hi ha una paret d’uns vint metres que finalitza amb un acusat desplom, hi queden restes d’antigues vies d’artificial amb burins i claus. L’any 1986 no va sortir publicada al suplement del Cingles “Céllecs, escola d’escalada del Maresme”. Durant molts anys l’agulleta va restar oblidada. Finalment ha sortit ressenyada a la guia de Josep Escoda, “Zones d’escalada del Maresme” de l’any 2009. S’ha obert alguna nova via per la zona més desplomada i s’han reequipat algunes línies antigues.
El sector Senglar va ser obert l’any 2009 per uns escaladors d’Òrrius. Està situat a la dreta de la placa i a tocar de l’agulla de Céllecs. Hi ha cinc vies curtes d’uns 15 metres equipades amb parabolts i orientades al sud; la primera via és més llarga però es pot fer amb dues tirades. Es tracta d’una zona molt adequada com a sector d’iniciació, al tenir un grau bastant assequible (entre IVº i Vº) i un bon equipament. Una mica més avall, al costat d’una via dels anys vuitanta “Lídia”, s’han obert més vies. Queda un racó de difícil accés i mot solitari, on fa falta que passin més cordades per netejar la roca.
A finals del 1982 en Mingo Nieto, en Jordi Pou, en Pep Botey i en Benito van fer una primera incursió a unes roques visibles des de la carretera. La primera via que s’hi va obrir va ser la Minguet i tot seguit la Bicicleta. Aquest nou sector va quedar batejat amb el nom de les Roques Noves. L’any següent es va encadenar el primer 6c, la Gallina Blanca, que encara manté el seu grau actualment. El mateix any en Pep Botey va fer la primera ascensió en top rope de la Ninota, cotada de 7b, la més difícil de Céllecs. L’any 1984 ja es podia comprar a Sant Bartomeu el pamflet imformatiu anomenat “Boulder Contravent-Roques Noves” on sortien la majoria de vies que coneixem actualment. Als cims de les roques podíem trobar-hi reunions muntades amb burins, pitons i cables que ens permetien assegurar-nos amb la corda per dalt. La majoria dels escaladors feien les vies en top rope; només es podien escalar amb la corda per sota alguns díedres o plaques fissurades i era necessari portar material d’autoprotecció, pitons i encastadors. No va ser fins a l’any 1986 que van quedar totes les vies equipades amb espits.
Transmutació & Can Bronx & Intifada
Sectors desconeguts fins a l’any 2009, que es van donar a conèixer a través de la segona edició de la guia “Zones d’Escalada al Maresme” del Josep Escoda. Es van fer les primeres incursions als tres sectors ja fa anys, però no ha estat fins ara que s’han obert noves línies i s’han millorat els equipaments. La roca, a trams descomposta i amb presència de líquens, necessita del pas de més cordades. L’accés des de Sant Bartomeu al sector de la Transmutació és llarg i la part final del camí, està pràcticament invadida pel sotabosc mediterrani.
L'any 1986 es va inaugurar l'escola d'escalada del Maresme a Céllecs. Al butlletí nº 60 de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró hi van sortir publicats dos articles que parlaven d'aquestes roques. A més amb el Cingles també es va editar un suplement "Céllecs, escola d'escalada del Maresme" on podíem trobar informació de les vies que s'havien obert als diferents sectors. El primer escrit "Céllecs, avui" del Jordi Pou; parla del procés que ha portat a un grup de joves del Maresme, a equipar tot un seguit de vies d'escalada esportiva als voltants del turó de Céllecs. L'altre article "Els orígens de l'escalada a Céllecs i el Contravent" del Manuel Punsola, fa un repàs de la història de l'escalada a aquest indret. L'any 2022 en Ramon Reina ha publicat un treball on analitza l'escalada neta a Céllecs i a les Banyadores.
L'any 2024 ha sortit la nova guia del Luis Alfonso "Barcelona y Alrededores / Volumen 2 / Parte Norte" on surt ressenyada aquesta zona d'escalada.
A més a més de les escalades a Céllecs, des de l’ermita de Sant Bartomeu també podem fer alguna excursió:
Turó de Céllecs (536 m)
Sant Bartomeu de Cabanyes - Turó de Céllecs
[ Desnivell: 200 m - Horari: 1 h 40’ - Fàcil ]
[ Desnivell: 300 m - Horari: 3 h 30’ - Fàcil ]
Page updated
Google Sites
Report abuse