(Mentre no s'hagi completat el nou format de la web podeu consultar la primera versió.)
- CAMPO, Marta, Déus i mites de l’antiguitat. L’evidència de la moneda d’Hispània, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2011 (catàleg de l'exposició numismàtica) [Fitxa de la llibreria]
- En l’antiguitat, la importància dels déus protectors i dels mites sagrats va quedar reflectida en la iconografia de les monedes. Quan els pobles indígenes de la península Ibèrica van encunyar moneda, molt sovint van manllevar imatges gregues, feniciopúniques i romanes per representar les seves deïtats. Així, en moltes monedes íberes, celtíberes o turdetanes podem veure efígies masculines i femenines pròpies de cultures foranes sota les quals s’amaguen divinitats locals. Els pobles hispans també van gravar referències a mites d’origen llunyà, com el d’Europa, la filla del rei de Sidó que va ser raptada per Zeus, i éssers fantàstics com l’Esfinx o el Pegàs.
- TUDELA I PENYA, Montserrat; IZQUIERDO I TUGAS, Pere (eds.), La nissaga catalana del món clàssic. Barcelona: Auriga, 2011. [web Auriga] [notícia de D. Sam Abrams al diari Avui, 30 de juny de 2011] [Regió7, 11 de juliol de 2011]
- Cent seixanta-cinc personatges de les nostres lletres i el nostre pensament han estat tractats i reunits en una obra col·lectiva, de 548 pàgines, de descobriment i d'homenatge a un corrent de pensament que més que les arrels, és la saba que ha nodrit i fet desenvolupar la nostra cultura.