J. Bastardas, "Els Noms dels dies de la setmana en l'onomàstica catalana", Estudis Romànics 13, 1970, 225-236 (=Estudis de lingüística i de filologia catalanes dedicats a la memòria de Pompeu Fabra, vol. II) [>>]
M. Capellà, Fundamentos léxicos en el aula de Clásicas. VI Jornadas de Cultura Clásica.com (Mèrida, 9-11 d'abril de 2010). [>>] Notícia en el seu blog.
Neus Faura, "El llatí i el grec en la llengua catalana", Escola Catalana, núm. 455, 2008. [>>]
R. Domingo, (ed.), "Afixos i mots grecs o llatins emprats en la formació de termes científics", Enciclopèdia de cultura bàsica, Barcelona, Miquel Arimany, 1972 [>>]
Del llatí al català. Extractes de l’estudi de Joan Pere Roselló i Garcia.
1. Aproximació metodològica. El concepte d’història de la llengua · Història i sociolingüística (sobre el canvi lingüístic) · L'àmbit romànic dels estudis d’història de la llengua catalana · Bibliografia
3. La romanització . Concepte, etapes i característiques · El llatí vulgar: concepte i característiques generals · La diferenciació del llatí vulgar en els territoris de la Romània · El llatí vulgar de la Tarraconense · Bibliografia
F. Blasi, El llatí i el vocabulari de la teologia i el dret. Aportacions a la llengua per diversos humanistes de l'església catalana. Mots i expressions catalanes d'ús quotidià [>>]
«De totes les llengües derivades del llatí, el català és, sens dubte, amb l'italià, una de les més properes a la soca, tant pel que fa a l'estructura morfològica i sintàctica, com a la semblança de les paraules, que denoten un origen comú. Per això el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana, i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina... El coneixement de diversos noms llatins farà apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen: per exemple, de fortitudo, "fortitud"; de bonitas, "bondat"; de l'arrel de simplex -icis, són "simple" i "ximple"...» (Ferran Blasi i Birbe, Temes d'avui)
F. Blasi, El llatí i el català. Versió reduïda de l'article anterior [>>]
P. Fabra, Etimologia dels mots i gramàtica històrica catalana. Col·leció de converses filològiques comentades. [>>]
Antoni Peris, Expressions i mots llatins d'ús comú i freqüent en català. Resum extret del Diccionari d'expressions i frases llatines (Enciclopèdia Catalana, amb permís de l'editorial)[>>]
Ressenya del Diccionari d'expressions i frases llatines: Escola Catalana núm. 393, 2002, ps. 50-51 [>>]
Fòrum d'onomàstica: toponímia i antroponímia. [>>]
Aquest web posa a l'abast de tothom la consulta del llibre Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears (Palma, Universitat de les Illes Balears, 2001), treball realitzat per un equip format per quatre tècniques del Gabinet d'Onomàstica de la Universitat de les Illes Balears i pel director d'aquest Gabinet i director del Servei Lingüístic de la dita Universitat.
Manuel Pérez Saldanya, Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica.València, Servei de Publicacions de la Universitat de València, col·lecció "Biblioteca Lingüística Catalana".
Ressenya de Max W. Wheeler (maxw@cogs.susx.ac.uk) publicada al Journal of Catalan Studies (JOCS, de la Universitat Oberta de Catalunya)
El llibre de Manuel Pérez Saldanya pertany a la meritòria col·lecció "Biblioteca Lingüística Catalana", que la Universitat de València publica de 1986 ençà. (...) L’autor explica els canvis observats en la morfologia flexiva dels verbs en el camí que porta des del llatí clàssic fins al català actual. La tasca és difícil pel gran nombre de formes que manifesta un verb qualsevol, com també per la varietat dialectal actual, un aspecte assumit gustosament per l’autor.
Terminologies de les llengües llatines minoritàries (projecte LINMITER) [>>]