· Història de Barcelona: Antiguitat. Xavier Ripoll.

Vegeu d'aquest web especialment els apartats sobre muralles i població

· Bàrcino i el seu litoral: una aproximació a les comunicacions marítimes d'època antiga a la Laietània. Pere lzquierdo i Tugas. Extracte del capítol publicat per J. Roca (ed.), La formació del cinturó industrial de Barcelona, Barcelona, Institut Municipal d'Història-Proa, 1997.

En les èpoques ibèrica i romana, en particular en el segle I abans de la nostra era, amb unes comunicacions que depenien bàsicament d'una navegació tècnicament avançada, es posen les bases del poblament posterior del litoral barceloní. Amb la fundació de les ciutats de Barcino, Baetulo i Iluro, i també de nombroses vil·les costaneres, s'estableix una xarxa de nuclis i de camins que, corregida i augmentada pels esdeveniments posteriors, es mantindrà fins a l'època contemporània.

· Les quatre columnes del Palau de la Generalitat, 1.900 anys d'història.

L'Institut d'Arqueologia Clàssica reconstrueix el viatge dels quatre pilars des de Troia fins al centre de Barcelona

· La Barcelona romana: Bàrcino. Quadern per a l'alumnat (ESO) pel Camp d'Aprenentatge de Barcelona (PDF).

Bètulo

· Introducció a la Badalona romana. Ajuntament de Badalona.

· Baitolo. Visita a un poblat ibèric (Oficina de turisme de l'Ajuntament de Badalona).

· Baetulo. Visita a una ciutat romana (Oficina de turisme de l'Ajuntament de Badalona).

· Baetulo. Visita a la casa romana (Oficina de turisme de l'Ajuntament de Badalona).

· Estructura del poblament a Bètulo i Iluro. Relació i tipologia de jaciments d'època baiximperial. Carme Ruestes Bitrià, UAB. Extracte de tesi doctoral.

· Domus alba. Visiteu el seu blog!

· Emerge la antigua Baétulo romana. Blog "Almacén de clásicas".

· Museu de les termes de Baètulo. [Histotube]

Empòrion

· La Casa dels Mosaics d'Empúries. [Youtube]

· Marc Mayer, Empúries i la cultura romana a Catalunya, L'Avenç 336, 2008.

· Empòrion. Conjunt de reportatges a Youtube recollits al blog Magister dixit.

· Quae T. Livius de Emporiis refert (XXXIV, 9).

· Empúries. E. Marcet-R.Sanmartí. Resum del llibre publicat per la Diputació de Barcelona (1989).

· Bibliografia selecta sobre Empúries (actualització fins 2003).

· Alguns enllaços sobre Empúries (actualització fins 2003).

· Plànol d'Empúries segons E. Marcet-R. Sanmartí, Tabula Imperii Romani. Full K/J-31.

· Plànol d'Empúries segons P. Villalba, Orígens dels països catalans en els clàssics grecs i llatins, Barcelona, Alpha, 1984.

· El dron sobrevola les ruïnes d'Empúries. [TV3 28/06/2016]

· Distribución espacial y cronológica de las necrópolis ampuritanas. Alfonso López Borgoñoz

Extracte del volum de Mayer, M.; Nolla, J. M. y Pardo, J. (eds.), De les Estructures indígenes a l'organització provincial romana de la Hispania Citerior, Barcelona, IEC, 1998

· Mapas y cuadros

Ilerda

· Les claus del gran triomf de Cèsar a Lleida. [revista Sapiens]

· Història d'Ilerda (fins a començaments de l'Edat Mitjana). Gran Enciclopèdia Catalana.

· Bibliografia sobre la Ilerda romana (actualització fins 2003).

· Visita al museu arqueològic virtual de La Paeria.

· Documental sobre les termes romanes. Blog Ariadna.

Iesso

· Web de la ciutat romana de Guissona:

· Parc arqueològic

· Museu Eduard Camps

· Setmana del Mercat Romà de Iesso

· Epitafi de Servil·la Prepusa.

· Descobriment d'una vil·la romana i unes termes a la carretera de Guissona-Biosca (La Mañana 5.12.2003).

Iluro

· Visita virtual al jaciment arqueològic de Torre Llauder i rodalies.

Un web completíssim, de gran claredat expositiva i magnífica qualitat d'imatges.

· Estructura del poblament a Bètulo i Iluro. Relació i tipologia de jaciments d'època baiximperial. Carme Ruestes Bitrià, UAB. Extracte de tesi doctoral.

· Las producciones béticas y el consumo urbano: Iluro y su territorio. José Mª Pérez - Víctor Revilla

Formas de abastecimiento, vida y economía en Iluro a apartir del análisis de la cerámica arqueológica.

Pol·lèntia

· Troben el port de Pollentia. (Diario de Mallorca, 20 de gener de 2012)

· La ciutat de Pol·lèntia fou habitada fins al segle VIII (Diari de Balears, 30 de juliol de 2011).

Tàrraco

· Reconstrucció en 3D del circ de Tarragona. [>>]

· Revista Descobrir (núm. 168, 2012): Dossier sobre Tàrraco.

· TV3. Documental: La pedrera romana del Mèdol (8 de setembre de 2011)

· Tarragona patrimoni de la humanitat. Principals monuments antics (Diari de Tarragona).

· Tàrraco Viva: consulteu el programa anual.

· Les muralles de Tarragona. Presentació amb fotografies, a càrrec de Coloma Bartra Cunillera.

· Plànol de Tàrraco segons X. Aquilué-X. Dupré-E. Koppel-J. Massó-J. Ruíz, Tabula Imperii Romani. Full K/J-31.

· El territorium de Tarraco: les fonts arqueològiques. Isaías Arrayás Morales.

"El territorium de la ciutat de Tàrraco (Camp de Tarragona) s'estenia cap al nord-est, fins al de la veïna Bàrcino i la Mansio ad Fines, ubicada a l'actual localitat de Martorell, marcava, abans de la reforma viària d'August, el seu límit nord-oriental. El límit sud-ocidental s'hauria de situar en contacte amb el territorium de Dertosa. Respecte a lapart septentrional devia quedar delimitada per l'arc de muntanyes de les terres del rerapaís: al nord-est Ilerda i, una mica més a l'est els d'Iesso i Sigarra".