informació MENORCA

VISITA A MENORCA

Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins. El seu nom prové de les expressions llatines Balearis Minor iMinorica, que és com la coneixien els romans pel fet que l'illa és la més petita d'entre les dues Illes Balears (el mot llatí minor va donar el català menor). Lingüísticament, a Menorca es parla el menorquí, un subdialecte del dialecte balear del català oriental.

Menorca se situa al bell mig de la Mediterrània Occidental, gairebé equidistant de terresafricanes, itàliques i ibèriques, sent la més septentrional de les Balears. L'illa i els illotsque l'envolten constitueixen un resum de la Mediterrània Occidental, en el qual es poden trobar la major part dels ecosistemes característics d'aquesta regió, excepte els fluvials i els muntanyencs. Però alhora, Menorca conté nombroses espècies endèmiques, és a dir, exclusives d'aquesta illa. El clima de Menorca és típicament mediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 16,7 °C. Les precipitacions es troben concentrades principalment a la tardor i amb un marcat caràcter torrencial. A més, hi ha una important variació interanual amb llargs períodes de sequera repartits irregularment al llarg dels anys. Això fa que a Menorca només puguin viure espècies adaptades a suportar llargs estius secs i calorosos. Un aspecte important de la climatologia de Menorca és el vent, predominantment de Nord (tramuntana), encara que des de l'abril fins al juliol augmenta la importància dels vents de component Sud.

Menorca Francesa

Menorca fou francesa durant un breu període de vuit anys, però que van deixar, com els anglesos, petjades de gran rellevància a l'illa. Durant la seva estada, els francesos van tenir el temps necessari per fundar el poble de Sant Lluís, anomenat així en honor al seu rei, Louis, a més, van construir vinyes a les voreres de Sant Lluís, i avui en dia aquestes vinyes duen el millor vi de Menorca, el vi de Binifadet, també van introduir qualque paraula com per exemple merci, que es diu molt a Menorca.

Menorca Britànica

El darrer gran imperi en governar l'illa de Menorca va ser l'imperi Britànic. El Gran Imperi va fer per Menorca en poc més de 70 anys el que Espanya no ha fet en 200 anys. Els anglesos van construir la primera carretera entre Maó i Ciutadella, la que avui coneixem com el camí d'en Kane (El camí d'en Kane és un camí de cavalls que travessava Menorca de Ciutadella a Maó i que avui, des de Es Mercadal a Maó és una ruta paisatgística. El camí es diu així perquè es va fer mentre en Richard Kane era governador de l'illa, durant l'ocupació britànica al segle XVIII. Es va fer com a alternativa més cómoda i ràpida per a creuar-la sense haver de passar pel mig de municipis, on eren xiulats pels ciutadans locals, que els veien com a dominadors heretges. Al final els Menorquins van aconseguir veure que els anglesos no van fer poc per ells, i avui dia és més que agraït l'esforç d'aquells homes per Menorca, construint aquesta transcorreguda i també important carretera per els habitants de Menorca.

Com que la carretera principal de l'illa fa un trajecte similar, però amb condicions molt millors per als automòbils i passant per a tots els municipis, durant un temps aquest camí havia quedat més aviat abandonat i es va pensar fins i tot amb la seva supressió. Però els menorquins es van manifestar per a cuidar i mantenir aquest camí, ja ara utilitzàvem per anar en bicicleta, a peu o a cavall gaudint de la natura.

El camí actualment és bastant pla, asfaltat (es pot fer en cotxe), d'un o dos carrils segons el tram, senyalitzat i envoltat pels típics murs de pedra menorquins a banda i banda. Es travessa l'illa per l'eix central, passant al costat la muntanya del Toro (de 337m, el punt més alt de l'illa i on es troba el monestir de la seva patrona, la Mare de Déu del Toro), pel cementiri completament blanc als afores d'Alaior i per alguns monuments neolítics, com la Torre d'en Galmés o el sepulcre de ses Roques Llises. El camí compta amb quatre abeuradors per a cavalls, com els típics del segle XVIII, en perfecte estat de funcionament. L'excursió a peu entre Maó i Es Mercadal és de vint quilòmetres, no té dificultat tècniques i es fa en unes quatre hores de mitjana);també van ajudar a comercialitzar el formatge de Maó, a més de perfeccionar-lo (gràcies al fet que van ser ells qui van introduir les vaques de raça frisona holandesa, i crear la de raça menorquina amb l'ajuda local, és clar), aquests homes van aconseguir treure moltíssim de profit al camp de Menorca, canviant per complet l'estil de ramaderia i agricultura illenca. Tant, que avui en dia no ha canviat en absolut, excepte en la tecnologia, que lògicament ha evolucionat. S'utilitzen les mateixes tècniques per cridar les vaques, fent el xiulo de "wooks", referent a les paraules "oaks" o "cows", així com també van ensenyar als illencs les tècniques per elaborar millor el formatge de Maó, el que avui en dia coneixem, gràcies al fet que a la tercera dominació britànica els espanyols i els anglesos no es duien malament, va ajudar a preservar-ho tot millor.

Les conegudes finestres de guillotina que tant es poden observar a Anglaterra i les Illes Britàniques en general, també es poden veure a Menorca a moltes edificacions històriques (i també a d'altres no tan històriques). Van importar la gallina anglesa, que avui és una mescla amb la menorquina i que adopta un color característic marró fosc-negre. També és gràcies als anglesos que Maó sigui la capital avui en dia, i que l'aljub d'es Mercadal pugui tractar les aigües del centre rural de l'illa.

Actualment encara existeixen mots que han perdurat al llarg dels 205 anys, anglicismes del menorquí com mèrvil "marble", xoc "chalk", etc. amb una pronunciació molt parescuda. Tot i la semblança entre les paraules, bòtil "bottle" no és un anglicisme.

Les diferents torres de defensa que hi ha a l'illa, de sud a nord i de llevant a ponent, es van construir contra els atacs de corsaris d'Àfrica i del sur d'Europa (turcs, grecs, etc.)

El Camí de Cavalls és una antiga ruta que voreja completament l'illa de Menorca, la funció del qual era la defensa i el control de l'illa. Es creu que alguns trams podrien estar creats des del segle XIV es sol atribuir-se als francesos durant la seva ocupació menorquina (1756-1763). Presumiblement aquest camí es va construir amb una funció eminentment militar, per a facilitar la vigilància de la costa, unir les diferents torres de vigía, i l'agrupament de les tropes en cas d'un desembarcament enemic.

Menorca té 8 municipis:

Ciutadella: ciutadellenc/-a

Ferreries: ferrerienc/-a

Es Mercadal: mercadalenc/-a

Es Migjorn Gran: migjorner/-a

Alaior: alaiorenc/-a

Maó: maonès/-a

Es Castell: castellenc/-a

Sant Lluís: santlluisser/-a

COVES DE CALA MORELL:

Dins de la urbanització de Cala Morell, a la costa nord de Menorca, es troba un dels jaciment arqueològics més importants de l'illa. Es tracta de la Necròpolis de Cala Morell, formada per un conjunt de catorze coves excavades artificialment dins un penya-segat. La necròpolis també conserva una vintena de petites cavitats ovalades o nínxols, anomenades capades de moro, que podrien haver estat utilitzades com a osseres, com a urnes o per a enterraments infantils.

Del conjunt, en destaquen dues coves de forn, constituïdes per petites cambres, i els grans hipogeus, amb columnes i altres elements constructius. Un dels grans hipogeus té una façana amb relleus que imiten motius arquitectònics clàssics i algunes coves compten amb petits patis al davant.

Els materials trobats a les coves indiquen que el cementeri va estar en funcionament des de l'època pretalaiòtica fins al segle II Dc.

NAVETA DES TUDONS:

La Naveta des Tudons es troba a pocs quilòmetres de Ciutadella, a mà dreta de la carretera general en direcció a Maó. Es tracta d'una construcció megalítica molt ben conservada, considerada com un dels jaciments arqueològics més emblemàtics de Menorca i, possiblement, el més conegut de totes les Illes Balears.

La construcció té uns 3.000 anys d'antiguitat i s'utilitzava com a monument funerari col·lectiu. A l'interior s'han trobat restes de cossos humans acompanyats d'objectes personals com joies de bronze i altres ornaments, a més d'alguna arma i recipients de ceràmica que devien contenir ofrenes.

La construcció, a base de pedres perfectament encaixades sense cap morter, sembla una nau bolcada i per això aquest tipus d'edificacions prehistòriques s'anomenen navetes. La planta té forma de ferradura allargada amb 13,6 m de llargària i 6,40 m d'amplària. La façana, orientada a l'oest, es pràcticament plana i té una petita obertura que dóna accés a l'interior. El recinte està dividit en dos nivells mitjançant grans lloses horitzontals molt ben treballades, igual que les lloses que formen la coberta.

La Naveta des Tudons és part d'una tràgica llegenda sobre dos gegants que es disputaven l'amor d'una jove. Els gegants varen acordar que un construiria la naveta i l'altre excavaria un pou d'aigua, i el primer en acabar es casaria amb la jove. El gegant del pou va trobar aigua primer, però l'altre, embogit per la gelosia, el va matar llençant-li l'única pedra que li quedava per col·locar i que encara ara es troba a faltar a la façana de la naveta.

MONTE TORO:

El Toro és la muntanya més alta de Menorca amb 358 m d'alçada. Del Toro neix el rierol d'aigua potable l'Enzell.

El nom Toro és una evolució, en part a causa de les diferents llengües i cultures que han passat per l'illa. Del mot català (menorquí) turó, ja que la gent de l'illa s'hi referia com a el Turó, simplement.

La muntanya es troba al terme municipal d'Es Mercadal, al centre de l'illa. Al cim de la muntanya hi ha el Santuari de la Verge del Toro, patrona de Menorca, construït al 1670 sobre una església gòtica. El santuari es va construir sobre les runes d'un antic convent.

Una llegenda explica que va ser un bou (en castellà, toro) qui va trobar la verge.

TAULA DE TREPUCÓ:

A uns dos quilometres de Maó en direcció a Sant Lluís s'ubica el poblat talaiòtic de Trepucó. El poblat, que va ser excavat per l'arqueòloga anglesa Margaret Murray el 1931, conserva un enorme talaiot central (que va ser reutilitzat en el segle XVIII com a base d'una bateria) i un altre talaiot més petit adossat a la murada, construccions de pedra que servien de torres de defensa i control del territori. També conserva el centre de culte anomenat recinte de taula, presidit per una taula que és la més gran de Menorca, i varies cases, excavades no fa massa, als seus peus.

L'enorme taula de Trepucó va ser reconstruïda a principi dels anys 70 del segle XX afegint-s'hi un discutit reforç a la part posterior per evitar la seva caiguda.

Aquesta taula va ser construïda en l'època talaiòtica, entre els anys 800 i 450 a.C. La Taula està formada per una pedra rectangular situada verticalment, amb unes mides espectaculars. És la peça clau del suport, a la qual amb la reconstrucció van afegir-hi una estructura de formigó a la seva cara posterior. Damunt d'aquesta pedra de suport, hi està situada una altra pedra, amb unes dimensions més reduïdes.

Pedra-suport: Pedra-capitell:

• Alçada: 4,20 m. Llargada: 3,45-3,65 m.
• Amplada: 2,75 m. Amplada: 1,50-1,60 m.
• Gruix: 0,40 m Gruix: 0,60 m.

La Taula està situada dins un recinte de planta aproximadament semicircular, amb una façana còncava. La funcionalitat d'aquest recinte de taula era la de ser un espai religiós i de culte.

BINIBECA:

Situat uns 8 kilòmetres al sud de Maó, al terme municipal de Sant Lluís. es troba el “poblat de pescadors” de Binibeca Vell, un pintoresc experiment arquitectònic que imita a la perfecció les antigues construccions menorquines, i que s'ha convertit en un punt de referència pels visitants. No hem d'oblidar que, encara que és molt guapo i fotogènic, aquest poblat no és sinò una recreació, probablement l'únic element no-autèntic de tota l'illa.

El poblat de pescadors de Binibeca va ser construït en 1972 i, com és un dels llocs més turístics de l'illa, està completament restaurat. Els seus carrerons estrets i les cases encalades (que pareixen tretes d'una postal) formen un laberint en el qual un es pot perdre una bona estona.

Encara que en un principi Binibeca fa la impressió de ser un parc temàtic, les cases estan habitades i s'ha de mantenir silenci com a mostra de respecte.

MAÓ:

Maó és la segona ciutat més poblada de Menorca i capital administrativa de l'illa, seu del Consell Insular de Menorca, figura administrativa local que a l'illa exerceix com a govern insular. Tot i que les capitals només són de província i per tant la capitalitat de l'illa correspon a la ciutat mallorquina de Palma, seu també del Govern Balear provincial i de la Comunitat Autònoma, tal com reflecteix l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (1983). La seu de la diòcesi menorquina o capital eclesiàstica és, en qualsevol cas, a Ciutadella, la ciutat més poblada de l'illa i on s'hi troba la Catedral de Menorca. El dia 8 de setembre es celebren les festes patronals: les Festes de Gràcia. Es celebren amb el tradicional jaleo, a la plaça de la Constitució, davant l'Ajuntament.

CIUTADELLA:

Ciutadella és la ciutat més poblada de Menorca, i seu del bisbat de l'illa. Fins 1714 va ser del governador de l'illa així com de la Universitat General de Menorca.

Al llarg dels segles els diferents pobladors li han donat diversos noms: Jamma, Iamo, Iamona, Medina Minurka. Però va ser a partir de 1287, arran de la incorporació de Menorca a la cultura cristiana i europea, amb la conquesta d'Alfons III, que s'imposà el nom actual, topònim que, etimològicament, prové del llatí civitatella, diminutiu de civitas (ciutat). Actualment se la denomina Ciutadella de Menorca de manera oficial (fent un paral·lelisme amb la capital de Mallorca), per tal de no confondre-la amb altres topònims dels Països Catalans i afegint així certes connotacions històriques quant a l'antiga personalitat política d'aquesta població, abans de ser perduda pels catalans.

Les festes patronals en honor a Sant Joan se celebren en 23 i 24 de Juny. Tracten de mantenir viu l'esperit medieval i hi participen els diferents estaments de la ciutat: la noblesa, el clergat, els menestrals i els pagesos. La festa comença el diumenge abans del dia 23 de juny. El bè i el senyor del bè, que du el bè damunt l'espatlla durant quasi tot el dia. El senyor del bè i els caixers (fabioler,caixer fadrí (aquest duu la bandera), caixer casat, caixer pagès de tramuntana, caixer pagès de migjorn, el caixer senyor (que és el cavaller més important) i la capallana) van passant per cases durant tot el dia, fent un mosset. Durant tot el dia hi ha nens i nenes que el segueixen i el toquen. El dia 23 de juny de bon de matí comença l'arribada de cavalls dels llocs del voltant. De totes formes no és fins passades les 14 hores, després de demanar el fabioler permís per començar el replec, quan comencen a prendre protagonisme els cavalls en les festes.