Embedded Files
REGLES
ORTOGRÀFIQUES
EN
CATALÀ
Consonants mudes h i r.
La lletra h és una consonant muda, no es pronuncia mai.
Generalment, la consonant r a final de paraula no es pronuncia mai.
********************************************************
Dígrafs gu i qu.
Quan la lletra u forma part dels dígrafs gu o qu no es pronuncia.
********************************************************
Essa sorda i essa sonora.
Escrivim essa sonora: s generalment entre vocals (oasi, rosa).
Escrivim z a principi de paraula o darrere consonant (zona, benzina)
Escrivim essa sorda: s en qualsevol posició (sol, ansa, pedals); ss només entre vocals (passatger, cridadissa); c si va davant de e o de i (oceà, bocins); ç només davant a, o, u i a final de paraula (balança, eriçó, braç).
********************************************************
Signes de puntuació: punt, coma i dos punts.
El punt (.) és un signe que marca una pausa en la lectura.
Escrivim:
-punt i seguit per separar les oracions d'un paràgraf;
-punt i a part per separar els paràgrafs d'un text;
-punt i final per indicar el final d'un escrit.
La coma (,) és un signe que indica que s'ha de fer una pausa curta en la lectura. S'usa per separar els elements d'una enumeració, excepte si ja estan separats per les paraules i, o, ni. També s'usa per aclarir o explicar alguna cosa.
Els dos punts(:) s'utilitzen per a introduir enumeracions, exemples, citacions textuals, etc. Després dels dos punts cal escriure en minúscula.
******************************************************** x, ix, tx, ig.
- Escrivim x a principi de paraula, darrere consonant i darrere la vocal i: xacal, ganxo, guix, etc.
- Escrivim ix darrere les vocals a, e, o, u: calaix, feix, coix, maduixa.
- Els digrafs tx i ig sonen igual al final de la paraula. Escrivim
- -tx quan altres paraules de la mateixa família també en
- en duen: esquitx; despatxar, despatx,etc.
- -ig si les paraules de la mateixa família duen l, g, tj o tg: estotjar, estoig, rajar, raig, etc.
********************************************************
j, tj, g, tg.
-Escrivim j o tj davant a, o, u: jonc, platja, julivert.
-Escrivim g o tg davant e, i: congelat, ginebró, massatgista.
-Algunes paraules, però duen j davant e: jeroglífic, majestat.
********************************************************
Possessius, numerals i quantitatius.
Els determinants possessius ens indiquen de qui és allò a que ens referim.
Els determinants numerals es classifiquen en:
- Cardinals: corresponen als nombres: zero, cinc, denou, vint, vuitanta, sis-cents, tres mil ... Són invariables llevant d'un (una), dos (dues) i cent (centes).
- Ordinals: indiquen ordre: segona, vuitè, setantè, noranta-novè... Son variables.
Els determinants quantitatius indiquen una quantitat inexacta: molt, poc, bastant, gaire, més, menys, massa...
********************************************************
b, v
- Escrivim sempre v després de n.
- Generalment, escrivim b després de m.
- Excepcions: tramvia, triumvirat.
********************************************************
Els sons de les vocals e, o.
La vocal e pot representar tres sons diferents.
-Tancat: cent, pell, vaixell, etc.
-Obert: mel, premi, suec, cruel, etc.
-Neutre: dotze, viatge, ventilador, perill, etc.
Quan la vocal o va en síl·laba tònica pot representar dos sons diferents.
-Tancat: mosca, copa, fosca, dos, no, Maó...
-Obert: corn, sol, olla, òpera, porta, Menorca...
*******************************************************
Els sons de la vocal neutre.
Per saber si la vocal neutre es representa per una a o una e ens fixarem en altres paraules de la mateixa família.
Generalment escrivim e al final dels noms i adjectius masculins i a al final dels femenins. Excepcions: imatge, laringe, verge, febre...;escriba, guarda-roba, patriarca, herbicida...
********************************************************
Pronoms personals
Els pronoms personals substitueixen expressions referides a persones. Són aquests:
********************************************************
Diftongs i hiats
Quan les vocals i, u van darrere d'una altre vocal, les dues vocals juntes pertanyen a la mateixa síl·laba i formen un díftong: mai-na-de-ra, a-vui...
Les combinacions gua, guo, qua i quo també formen diftong.
Dues vocals juntes que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat: ca-no-a, di-a...
********************************************************
Paraules agudes.
Les paraules que tenen la síl·laba tònica en l'última síl·laba s'anomenen agudes.
Les paraules agudes duen accent gràfic, (`) o (´), si acaben en vocal, as, es, is, os, us, en oin: balcó, vostès, camín...
Totes les paraules monosíl·labes són agudes i, generalment, no duen accent gràfic.
********************************************************
Paraules planes.
Les paraules que tenen la síl·laba tònica en la penúltima síl·laba s'anomenen planes. Les paraules planes duen accent gràfic quan no acaben en vocal, as, es, is, os, us, en o in. Per exemple: mamífer, plàstics, interpret..
********************************************************
Paraules esdrúixoles.
Les paraules que tenen la síl·laba tònica en l'antepenúltima síl·laba s'anomenen esdrúixoles. Totes les paraules esdrúixoles duen accent gràfic: òrbita, sandàlia, Ùrsula, etc.
********************************************************
p/b, t/d, c/g a final de paraula.
Escrivim sempre p, t i c després de vocal tònica, encara que els derivats canviïn per b, d o g. Excepcions:tub, cub, aljub fred, sud, almud,mag...
Després de vocal àtona o consonant, escrivim la mateixa lletra que en els derivats.
********************************************************
Determinants.
Determinants són paraules variables que van davant els noms i tenen el mateix gènere i nombre que aquest. Segons el significat
que aporten es classifiquen en articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits.
********************************************************
Vocal neutre a final de paraula.
Les vocals a, e, tenen un so neutre en algunes paraules, és a dir, no sonen ni com una a ni com a una e. Generalment escrivim e al final dels noms i adjectius masculins (centre, ample) i a al final dels femenins (copa, barata).
******************************************************** Graus de l'adjectiu.
Els adjectius poden qualificar els noms en diferents graus:
- grau positiu enuncia, simplement, una qualitat del nom:El celler és immens;
- grau comparatiu, indica una qualitat que, respecte a un altre nom, pot ser igual (tan immens com), superior (més immens que) o inferior (menys immens que);
- grau superlatiu expressa una qualitat en el major grau possible, usantel sufix -íssim/a (immensíssim), o la paraula molt davant de l'adjectiu (molt immens)
******************************************************** Sons de la x.
Per representar el so de la x de panxa escrivim x a principi de paraula, darrere consonant i darrere la vocal i. També darrere u quan forma part d'un diftong: disbauxa, rauxa...Escrivim el dígraf ix darrere les vocals a, e, o, u.
Els pronoms
Els pronoms són paraules que substitueixen els noms.
Alguns pronoms prenen la mateixa forma que alguns determinants. Però fixa-t'hi be: els pronoms substitueixen els noms i els determinants els acompanyen.
Els pronoms personals tònics o forts (jo, tu, ell, ella, etc.) poden ser el subjecte de l'oració en què apareixen.
Els pronoms personals àtons o febles (el, les, ens, els, etc.) substitueixen els complements verbals. Es pronuncien sempre units al verb i adopten diferents segons la posició que ocupen.
Els pronoms febles poden poden escriure's davant o darrere els verbs.
Els dígrafs l·l, rr, tj, tg, ss, sc, ix, tx.
Els dígrafs l·l, rr, tj, tg, ss, sc, ix i tx generalment formen part de síl·labes diferents: no-vel-la, car-ros-sa, plat-ja, pei-xe-ra, pis-ci-na. Quan els dígrafs ix i tx es troben a final de paraula no se separen: ca-laix, llan-gar-daix, des-patx, ca-pritx, etc.
********************************************************
Ll, ny, gu, qu, ig
Els dígrafs ll, ny, gu, qu i ig sempre formen part de la mateixa síl·laba. Exemple: siurell, pinyol...
********************************************************
Google Sites
Report abuse